divendres, 4 de setembre del 2009

Macari Caganer

pots anar també: http://macaricaganer.blogspot.com

INVOCACIÓ

Magis bonum est cagare
quam bibere et manducare
Millor cosa es lo cogà
que lo beure i lo menjà
Paraules de un cagané
en temps que cagaba bé.
PROEMI
Discrets i nobles oyents,
qui apretant llavis i dents
arrufeu un poc lo nas
per respecte al meu detràs,
que amb solemnitat completa
ara fa la seva feta,
crec que serà conveient
fervos en aquest moment
un discurs improvisat
en lo qual, en claretat,
a tots vos tinc de fer "beure"
que jamai em podreu treure
cap més feina de admirà
que la feina del cagà.

Procureu-me estar atents,
que probant-ho al mateix temps
per la boca i lo trasero,
sens cap venagloria espero
convencer lo enteniment
amb lo discurs evident,
i convencer també el nas
amb els perfums del detràs.

No'm diguin que só indecent
perque devant de la gent
cago i parlo de cagà
que es cosa que tothom fa,
desde el més gran al més xic,
desde el més pobre al més ric,
i es molt tonto qui s'amaga
de cagà, doncs tothom caga,
i com al principi he dit
vaig trobar en un llibre escrit
de un antic savi doctor,
que es tenia per millor
en aquell temps el cagà
que lo veure i lo menjá.

Aixó si que ho crec molt bé
i jo vos ho provaré
am raons tan evidents
que ho veureu, nobles oyents,
encara més clar que aixó.

Començo doncs ara Jo
i en dos parts dividiré
el discurs que vos faré,
provant-vos en la primera
lo poder de la caguera,
i mostrant en la segona
que es cosa molt sana i bona
i de una gran excelencia,
com veureu ab evidencia.
PRIMERA PART

L'emperador de la Xina,
el sultant de Palestina
i altres terres de l'Orient,
tots el Reis de l'Occident,
el de França, el d'Espanya,
el d'Irlanda i Gran Bretanya,
tots els reis i emperadors
ducs, marquesos i senyors
que d'aquí cent anys hi haurà,
tots el que en el món hi ha
i tots aquells que hi ha hagut
tant poder no han tingut
ni jamai podran juntar
com té lo Senyor Cagar.

Cagat homo, cagat dona
et cagat omnis persona.

Paraules de un escolà
que no podia cagar.
Caga tot qui es animal,
caga el ric i el menestral,
caga el sabi i l'ignorant,
la formiga i l'elefant,
caga tot home que endrapa,
caga el Rei caga el Papa
i caga per acabar
tot qui te cul per cagar.

Aquell currutaco fi
que tot ell es presumí,
caga en més d'una ocasió
ab molt gran satisfacció:
fins les senyores més fines
corrents s'alsen las cortines
descubrint lo honest darrera
quant apreta la caguera
L'avaro que en gran afany
conta el seu tresor tot l'any
i d'allí no s'alsaria
per son cusí ni sa tia
fins que ben tancat hagués
am sis claus els seus diners,
s'alsa correns sens paresa
quan li diu la naturalesa
que en la necesaria hi ha
negocis a despaxar;
i si estans'hi allí asentat
es recorda que ha deixat
tal volta el calaix obert,
tinc jo per molt i molt cert
que pendrà paciencia llarga
fins que habent buidat la carga
el senyor cul li dirà:
"Alçat d'aci, prou ni ha".


El noble o l'acaudalat,
per donarse dignitat,
si algú demana per res
o està ocupat o no hi es
i tant se fa demanà
que al pobre fa renegà;
més si apreta la caguera
aneu-li prompte al darrera
i veureu com sens tardà
corrents despaxa el cagà.

Si veieu a molta gent
com el criat o l'assistent
a totes parts los envian
i per si res no farian
per més que fos important;
a veure si enviaran
el criat, la minyoneta,
quant truca donya Cagueta.
Molts diuen, doncs així pensen
"a Roma de tot dispensen";
més jo diré a aqueixos tals
que son uns gran animals
doncs mai a Roma hi haurà
qui dispensi de cagà.

En fi, es feina tan comuna
que sols aquell que dejuna
es el qui es pot lliurar
de la merda i del cagar;
mes aquí entra l'obstacle
que a no ser un gran miracle
no viuria pas un mes,
qui no mengés ni cagués.

Homes i dones hi ha hagut
en lo mon plens de virtut
santetat i penitencia,
molts d'ells han fet abstinencia
en el beure i el menjar,
mes mai han pogut trobar
ni en cap llibre he vist escrit
que lo més arrepentit
de cagar hagi deixat
quant el cul li ha demanat.

Jo he regirat pergamins
dels autors grecs i llatins,
he llegit tota l'historia
del regne de la Cagatoria,
he desenterrat els ossos
de mil culs, ja xics, ja grossos
del temps antic i modern,
des del cel i del infern
i al fi de tots he trobat
que en son temps tots han cagat.

Aixó es un precepte just:
caga aquell que hi troba gust
i cagan els que hi pateixen,
n'hi ha que cagant s'engreixen,
altres que hi fan espetecs,
altres que cagant fan sist,
uns tenen el cagar trist:
altres fan trap, trep, trop, trum,
altres pam, pem pim, pom pum,
cada hu fa sa musica
amb la merda que trafica.

Pero com no acabaria
ni ab una hora ni ab un dia
el poder de la caguera,
daré fi a la part primera
dient: oh, auditori meu,
que, tots cagant, merda feu.

FI DE LA PRIMERA PART.

SEGONA PART

Ho quant utile est cagare;
quam dulce est ventrem buidare
in plasa, in horto, et in monte,
in camino, prope fonte;
et si cagacio malestias
adhunc cagare inter bestias!

(Paraules de un pobre diable
que cagaba en un estable).

Jo vos contemplo parats,
oyents meus molt perfumats,
i al veurer que es cosa clara
tot lo que os he xarrat ara,
confesareu convençuts
no ho sou tan en son poder
com es lo rei caganer.

Però sortiume de po,
que us tinc de fer veure jo
que si bé es molt poderós,
es també molt deliciós,
molt agradable, molt sa
i molt util cagá.

El cagá us podrá donar
gran forsa per treballar
ganes per menjar i beure;
ell fará a los sastres seure,
als barreters fer barrets,
als ferrers farà estar drets,
escriure també als notaris
dar feina als apotecaris
a los metges malas nits,
als advocats fer escrits,
musics i escolans cantar;
als militars, pelear,
gran ganancia als hortelans,
a tots treball i descans,
fins als sabaters fer botes
i als escarabats pilotes,
i aquell que no cagarà
res de tot això farà.
¡Veus aquí amb quanta raó
he dit que el cagar es bo!

Tres hores més xerraria
i encara no acabaria,
però m'avisa el darrera
que ha acabat ja la caguera
i aquí acabo dient
que cagueu per sempre. Amen.
PROU
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada