Ja fa 5 anys que va començar la crisi, i els estralls són
considerables. Ho són per la situació d’emergència social en què han
situat la majoria de la població. Però també perquè al reacció dels
poders econòmics, principalment el sistema financer, l’estan aprofitant
per a empobrir-nos de drets i enriquir-se (ells) de futurs.A la llum de
la desfeta social provocada per la fallida d’una bombolla financera, el
capital financer s’està reorganitzant, més fort i poderós, i
condicionant tota la vida pública.
I, mentrestant, què han fet els poders públics? Doncs plegar-se als
designis de la banca. Cap de les reformes empreses des de l’inici de la
crisi ha anat orientada a rectificar els errors de plantejaments que des
de la regulació pública es van cometre per facilitar la bombolla
llavors, i l’espoli social ara. S’han fet reformes laborals (sobre els
treballadors), augments de taxes i impostos (sobre els treballadors),
rebaixes de salaris (sobre els treballadors), tancament i/o
precarització de serveis públics (sobre els treballadors), etc. Però cap
reforma orientada al poder financer. Bé, sí, una: pagar els seus plats
trencats amb diners de tots, suprimir les caixes d’estalvi i regalar-les
als gran capital financer amb garanties públiques. I esperar a veure
què diu el gran capital financer. Casinos? Hotels? Urbanitzacions?
Privatització de pensions? D’educació? De la sanitat? On vol invertir
ara el senyor capital financer subvencionat i subsidiat i lliure de
culpa ni regulació?
Un dels principals camps de regulació pública sobre el qual es va
construir als Països Catalans la bombolla financera (el negoci dels pans
i els peixos que paguem els i les treballadores, i pagarem durant molts
anys) és el camp de l’urbanisme. I ara com ara, 5 anys després de la fi
de la bombolla immobiliària que tanta economia productiva i tant de
territori va destruir, els elements, regulacions, marcs legislatius,
organismes i consorcis que la van facilitar, multiplicar i alentar
continuen, tots –repetim, tots- dempeus. Com si la bombolla qualsevol
dia fos desitjable que tornés, com si el camí s’hagués de reprendre en
qualsevol moment. Sense haver après res, sense haver millorat res, sense
haver treballat per evitar, de cara al futur, cap –repetim, cap- dels
errors comesos en la generació de la crisi.
Per això, la CUP-AE portem al Parlament en forma de moció un paquet
de mesures que pensem necessàries i urgents per modificar la regulació i
actual planificació urbanística en el marc territorial sobre el que
govern al Generalitat.
Volem aturar els plans directors urbanístics actualment vigents per
revisar-los de dalt a baix. Ela mateixos que projecten desenes de milers
de noves residències per tot el territori. Volem establi mecanismes
obligatoris de consulta democràtica prèvia i vinculant per tots aquells
projectes urbanístics, com BCN World, amb fort impacte en el territori.
Volem dotar el món agrícola, juntament amb les administracions, del dret
preferent a compra en cada requalificació urbanística sobre sòl no
urbanitzable, com es fa en certa mesura a França i en altres indrets.
Volem l’elaboració d’una legislació que permeti als ajuntaments fer
“reglaments d’habitatges buits” que taxin el fet de tenir habitatges
buits.
Aquestes, entre d’altres, són algunes de les mesures que creiem
viables, raonables i necessàries per poder dir, com a mínim, que de la
crisi en vam aprendre alguna cosa i que no tornarà a passar el mateix,
almenys no exactament, en el campi qui pugui destructiu de l’urbanisme
sense aturador que va governar les finances, les administracions i els
polítics d’aquest país durant força anys. I que ens ha dut on ens ha
dut. Ara som més pobres, en una terra més pobra.
Diputat de la CUP-AE al Parlament de Catalunya
Document | Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la necessitat d’adoptar mesures
per a reordenar el model econòmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada