dijous, 4 de juliol de 2013

De la bombolla immobiliària a… la bombolla immobiliària? Propostes per a reorientar l’urbanisme


Ja fa 5 anys que va començar la crisi, i els estralls són considerables. Ho són per la situació d’emergència social en què han situat la majoria de la població. Però també perquè al reacció dels poders econòmics, principalment el sistema financer, l’estan aprofitant per a empobrir-nos de drets i enriquir-se (ells) de futurs.A la llum de la desfeta social provocada per la fallida d’una bombolla financera, el capital financer s’està reorganitzant, més fort i poderós, i condicionant tota la vida pública.

I, mentrestant, què han fet els poders públics? Doncs plegar-se als designis de la banca. Cap de les reformes empreses des de l’inici de la crisi ha anat orientada a rectificar els errors de plantejaments que des de la regulació pública es van cometre per facilitar la bombolla llavors, i l’espoli social ara. S’han fet reformes laborals (sobre els treballadors), augments de taxes i impostos (sobre els treballadors), rebaixes de salaris (sobre els treballadors), tancament i/o precarització de serveis públics (sobre els treballadors), etc. Però cap reforma orientada al poder financer. Bé, sí, una: pagar els seus plats trencats amb diners de tots, suprimir les caixes d’estalvi i regalar-les als gran capital financer amb garanties públiques. I esperar a veure què diu el gran capital financer. Casinos? Hotels? Urbanitzacions? Privatització de pensions? D’educació? De la sanitat? On vol invertir ara el senyor capital financer subvencionat i subsidiat i lliure de culpa ni regulació?

Un dels principals camps de regulació pública sobre el qual es va construir als Països Catalans la bombolla financera (el negoci dels pans i els peixos que paguem els i les treballadores, i pagarem durant molts anys) és el camp de l’urbanisme. I ara com ara, 5 anys després de la fi de la bombolla immobiliària que tanta economia productiva i tant de territori va destruir, els elements, regulacions, marcs legislatius, organismes i consorcis que la van facilitar, multiplicar i alentar continuen, tots –repetim, tots- dempeus. Com si la bombolla qualsevol dia fos desitjable que tornés, com si el camí s’hagués de reprendre en qualsevol moment. Sense haver après res, sense haver millorat res, sense haver treballat per evitar, de cara al futur, cap –repetim, cap- dels errors comesos en la generació de la crisi.

Per això, la CUP-AE portem al Parlament en forma de moció un paquet de mesures que pensem necessàries i urgents per modificar la regulació i actual planificació urbanística en el marc territorial sobre el que govern al Generalitat.

Volem aturar els plans directors urbanístics actualment vigents per revisar-los de dalt a baix. Ela mateixos que projecten desenes de milers de noves residències per tot el territori. Volem establi mecanismes obligatoris de consulta democràtica prèvia i vinculant per tots aquells projectes urbanístics, com BCN World, amb fort impacte en el territori. Volem dotar el món agrícola, juntament amb les administracions, del dret preferent a compra en cada requalificació urbanística sobre sòl no urbanitzable, com es fa en certa mesura a França i en altres indrets. Volem l’elaboració d’una legislació que permeti als ajuntaments fer “reglaments d’habitatges buits” que taxin el fet de tenir habitatges buits.

Aquestes, entre d’altres, són algunes de les mesures que creiem viables, raonables i necessàries per poder dir, com a mínim, que de la crisi en vam aprendre alguna cosa i que no tornarà a passar el mateix, almenys no exactament, en el campi qui pugui destructiu de l’urbanisme sense aturador que va governar les finances, les administracions i els polítics d’aquest país durant força anys. I que ens ha dut on ens ha dut. Ara som més pobres, en una terra més pobra.

Quim Arrufat
Diputat de la CUP-AE al Parlament de Catalunya
Document | Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la necessitat d’adoptar mesures
per a reordenar el model econòmic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada