Diari Ara, 11/01/2023
El filòsof i activista nord-americà Noam Chomsky deia fa només tres anys en una entrevista: “No sé quina paraula en el llenguatge –no en trobo cap– pot definir aquest tipus de gent, els que estan disposats a sacrificar l’existència de la vida humana organitzada, i no en un futur distant, per poder ficar-se uns quants dòlars més a les seves butxaques ja plenes a vessar. La paraula maligne ni tan sols s’hi acosta”. Es referia als directius de grans petrolieres com Exxon, que des dels anys 70 ja sabien que les seves accions tindrien conseqüències nefastes per al planeta i van mentir al respecte. La paraula de Chomsky es fa cada cop més difícil de trobar: ara “aquest tipus de gent” no només s’omple les butxaques a costa del futur de la humanitat, sinó que treu rendiment fins i tot de les guerres.
Les grans guanyadores de la guerra d’Ucraïna són, de moment, les grans petrolieres i gasístiques mundials, tal com explicava fa uns dies la Núria Rius Montaner. Molts es preguntaven si la crisi energètica derivada del conflicte bèl·lic amb Rússia –fins ara el gran proveïdor de petroli i gas d’Europa– seria un revulsiu per apostar definitivament per les renovables. Cada cop sembla més clar que no. Un estudi de Climate Action Tracker deia, durant la COP27, que la “febre del gas” desfermada pel conflicte està posant en perill l’Acord de París: tots els contractes que s’han tancat amb països alternatius a Rússia faran que la UE acabi important cinc cops més gas el 2030 del que importava el 2021.
La crisi ha disparat els preus de l’electricitat i ens ha fet a tots una mica més pobres. A tots, excepte als directius i accionistes de les grans energètiques. Les cinc grans petrolieres mundials van tenir uns beneficis nets de 170.000 milions de dòlars el 2022. La que més ha guanyat, precisament, ha estat ExxonMobil, que ha batut el seu propi rècord (que ja va tenir amb la crisi del 2008) amb 51.437 milions. L’holandesa Shell, que està obligada judicialment a reduir emissions, ha tingut els beneficis més alts dels seus 115 anys d’història (38.455 milions).
El millor ús per a aquests guanys (que han anat a parar als accionistes) hauria estat, per començar, la inversió en renovables. Però els ulls avariciosos dels directius d'aquestes empreses ja no veuen res més que l’or negre, i fins i tot els han fet desdir dels seus compromisos climàtics: BP ha reduït els seus objectius de descarbonització del 40% el 2035 al 25%-30%.
El sector energètic és el responsable de tres quartes parts de les emissions de gasos d’efecte hivernacle mundials. Però l’Agència Internacional de l’Energia (gens sospitosa de radical) diu que les tecnologies necessàries per reduir les emissions globals del sector a nivells que permetin evitar l’1,5 ºC “ja existeixen”. És només qüestió de voluntat real. És només qüestió de posar els interessos de la humanitat per damunt dels de la seva butxaca.
