Pink Floyd a Radio 4

Roger Waters, 20 de març de 2023 al Palau Sant Jordi de Barcelona

EL POP D'ABANS MOLAVA MÉS 

No cal tenir 50 anys per saber que el pop d'abans molava més!

Syd Barrett (28/12/2022)

Syd Barrett va ser la ment creativa dels inicis de Pink Floyd, quan la banda va erigir-se en un dels grups clau de la psicodèlia, gràcies a un dels millors discos de la història (The Piper At The Gates Of Dawn) i un parell de grans singles, just abans que l'LSD fes estralls en la ment del seu líder.

https://www.rtve.es/play/audios/el-pop-dabans-molava-mes/syd-barrett/6838121/

Pink Floyd (Part 1) (13/11/2023)
https://www.rtve.es/play/audios/el-pop-dabans-molava-mes/pink-floyd-part-1/7008314/

Pink Floyd (Part 2) (20/11/2023)
https://www.rtve.es/play/audios/el-pop-dabans-molava-mes/pink-floyd-segona-part/7013479/

The Wall. Roger Waters, 20 de març de 2023 al Palau Sant Jordi de Barcelona

Assemblea Ciutadana pel Clima, parlem-ne

SANTIAGO VILANOVA - Diari de Girona, 23/11/2023

De l’octubre de 1977 al maig de 1998, i del setembre de 2000 a juny de 2001, el president Jordi Pujol ens va convocar a participar en un debat pluridisciplinari anomenat «Catalunya demà». Es van estructurar 15 grups de treball. El grup 6 era el de Medi Ambient i estava presidit per Pere Duran Farell. El ponent, el secretari i 18 membres eren personalitats destacades de formació científica, especialment vinculades a les ciències de la Terra, i alhora hi havia representació de l’activisme ambientalista més reconegut. Essent president Duran Farell no podia ser d’altra manera. Ell ho exigia, no volia ni pusil·lànimes ni desinformats. Les conclusions del grup va ser espectaculars en uns anys on encara no es parlava del canvi climàtic. Es va considerar, per exemple, que la Generalitat tractava i gestionava el problema ecològic erròniament, de manera sectorial i simptomàtica, quan aquest era un problema «eminentment pluridisciplinari» que només es mirava de resoldre aplicant mesures d’urgència, com passa ara amb la sequera.

Es va considerar que el Departament de Medi Ambient, creat el 1991, no era una estructura suficient, com tampoc ho és avui el d’Acció Climàtica. La solució que donàvem era una governança transversal on els departaments econòmics i també els relacionats amb gestionar les universitats, la ciència, la cultura, l’educació, el treball i el consum hi fossin implicats. Vam proposar la creació d’una Comissió Interdepartamental que pogués garantir una política unificada i planificada a llarg termini i la creació d’un Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible (que acabaria acceptant el president Pujol i que va tenir a Duran Farell com a primer president). Aquell Consell, que demanàvem amb capacitat de modelar la política energètica i ambiental del Govern, amb el temps ha acabat essent un òrgan decoratiu que elabora dictàmens i informes que no arriben a influir decisivament en el Consell Executiu. Quina utilitat té també el Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic?

Si les conclusions i propostes d’aquells equips d’alta qualitat formats entorn a «Catalunya demà» van acabar amb aigua de borratja, què podem esperar de com s’utilitzaran les que surtin d’aquesta l’Assemblea Ciutadana pel Canvi Climàtic de Catalunya. Es tracta de 100 persones, de 16 a 65 anys (a partir d’aquesta edat sembla que no interessa l’experiència i opinió dels avis) elegides mitjançant una selecció feta per sorteig després d’enviar 20.000 invitacions escollides de manera aleatòria i de les que 600 van respondre acceptant participar. Quins experts independents dels lobbies energètics i agroalimentaris i del poder polític s’escolliran per dinamitzar els debats? S’ha contractat a la Sortition Foundation, especialitzada en aquests processos assemblearis, per coordinar el procés.

En la presentació al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra el president Pere Aragonès va dir que les conclusions contribuirien en incorporar la ciutadania en la elaboració de les polítiques públiques i en la generació de coneixement i sensibilització envers els reptes d’emergència climàtica. També es va comprometre a analitzar les que sorgeixin de la iniciativa, sempre que «siguin viables i estiguin dins del marc competencial català». Per entendre’ns, si la Generalitat no té el control absolut, per exemple, de la generació i distribució de l’energia, bàsic per aconseguir la sobirania, hem de limitar el debat en un marc autonòmic. Amb aquesta línia roja l’Assemblea no pot volar alt.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va afegir-hi: «Busquem sentit comú informat». Per a què serveix doncs el Departament d’Acció Climàtica, el Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible o la Taula Social dels Canvi Climàtic, sinó per ajudar a aplicar el sentit comú al Govern?

Estem davant d’una Assemblea Ciutadana que no aportarà res de nou que no sigui encara més confusió de la que pateix el consumidor. Fa pinta de ser una operació d’ecoblanqueig. Sotmetre a cent persones que es pronunciïn únicament sobre la gestió de les energies renovables i del model agroalimentari, sense qüestionar-se la governança del sistema productivista no ajuda a veure on tenim el problema.

Si ens emmirallem, com ha fet el Govern, amb les experiències d’assemblees equivalents constituïdes a Alemanya, França o Escòcia, veurem que han sigut instruments electoralistes i han acabat com el rosari de l’aurora. El president Macron va sortir-ne escaldat. Els 150 participants li van proposar reformes radicals de la governança i canvis en la Constitució que no vol complir.

L’Assemblea Ciutadana pel Clima ha tingut, sembla ser, el «rol fiscalitzador» de les joves entitats ambientalistes Extinction Rebellion i Justícia Climàtica. S’organitzaran sis sessions (cada membre cobrarà 65 euros per reunió), que duraran del 18 de novembre al 10 de febrer (el darrer acte serà a Girona). La seva previsible ineficàcia pot agreujar encara més el precipici existent entre governants i electors. I és que el desafiament més important que tenim en aquest segle no es pot resoldre amb iniciatives organitzades a l’atzar.

Que els cent assembleistes vigilin. No sigui que acabin utilitzats com conillets d’Índies d’aquest experiment.

La gente no sabe que detrás de la actualidad hay intereses ocultos

"Nos alarman y provocan miedo para divertirse. 

Nos anuncian un Apocalipsis en fascículos.

Son maestros en el arte de la simulación y ocultación,

y viven de la mentir, del engaño y de la trampa".

Cristina Martín ( és en una periodista independiente comprometida y muy conectada con la realidad que vivimos en el planeta. Es muy activa en las redes sociales, a través de ellas comparte y comenta publicaciones que nos ayudan a reflexionar y crear una opinión personal más objetiva que la que proyectan los medios de comunicación convencionales, que mayormente estan manipulados por poderes e intereses políticos y personales. Cristina  ha publicado diversos libros en los que trata temas controvertidos y que ponen en crisis muchos de los mantras que podemos leer en les medios habituales. 

Aquí publicamos su primera entrevista que le hicieron a raíz de la publicación del libro "El Club Bieldelberg".

Libros publicados por Cristina Martín:

• Perdidos. Los planes secretos del Club Bilderberg
  
  
• Hijos del cielo: Las huellas del cosmos en la cultura humana
  
  
• Los planes del Club Bilderberg para España: ¿Quién ha tomado realmente las decisiones políticas más importantes en las últimas cuatro décadas?
  
  
• La Tercera Guerra Mundial ya está aquí
  
  
• Los amos del mundo están al acecho
  
  
• Los dueños del planeta 

Com vees el futuro del planeta?

Qué hay que hacer para acabar con la manipulación de los medios de comunicación?

 Notícia publicada el 4 de junio de 2007 en el Adelanto de Salamanca.

Trayectoria: Licenciada en ciencias de la información, el periplo de esta joven transcurre al lado de nombres cono Ana Roca Quintana conrresponsalias en agencias como Korga y programas como Factor X, emitido por Custra donde trabaja actualmente.

La periodista y escritora Cristina Martín Jiménez ha visto como una nueva edición revisada y actualizada de su obra El Club Bieldelberg. Las xxxx del mundo vela la luz justo la semana en el que este secreto grupo que mueve los hilos del sistema político, militar, social y financero a escala mundial en Estambul, turquia. Su relación con la ciudad de Salamanca le viene por partida doble, el ser la tierra de su padre y la ciudad donde comenzó sus estudios y trayactoria periodísitca. 

Pregunta - ¿Qué es el Club Bieldelberg?

Respuesta - Es el mayor lobby de poder del mundo, inspirado en el esquema de la masonería y formado por la clase política, financera, intelectual y militar panetaria. Se reúne una vez al año, en un ambiente de estricto secreto, siempre en una ciudad distinta, entre otros motivios, para despistar a la premsa y la opinión pública. Sus miembros debaten las estrategias geopolíticas a seguir en pro de su objectivo. El mundo tal y como está establecido hoy en dúa es obra de Bieldelberg.

Pregunta - ¿Qué tipo de decisiones han tomado desde su creación?

Respuesta - Por ejemple la invasión a Irak, consensuada en la reunión de 2002 en Chantilly, Virginia. Una medida que provocó tan grave cisma entre los miembros estadounidenses y los europeos. También deciden acerca de del precio del petróleo, las leyes laborales, la institucionalización de la guerra, el xxxx, el papel de los proveedores de materias primas, etc.

Pregunta - ¿Hay españoles en sus filas?

Respuesta - Algunos son invitados eventuales y otros están permanentemente. Podemos destacar a la Reina Sofia, Jaime de Carvajal, Juan Luís Cebrián, Esperanza Aguirre. La monarquía europea. David Rockefeller, que es el alma del Club, Henry Kissinger, directivos de empresas como Coca-Cola, Nokia, Fial, las bancas, ministros americanos y de paises europeos.

Pregunta - El libro ha tenida una gran aceptación y no solo dentro de las fronteras nacionales, por lo que hemos podido saber.

Respuesta - Es cierto. Me han comentado en la editorial que cada vez es más demandado por distribuidoras extrangeras. La semana pasada nos solicitaron 60.000 ejemplares para Rumanía, después de que tres editoriales diferentes estuvieran durante semanas disputándose entre si los derechos de autor.

Pregunta - ¿Por qué cree que la gente adquiere un libro como el suyo?

Respuesta - Las personas intuyen que estan manipuladas y muy mediatizadas. Saben que detrás del escaparete de la actualidad hay un entramado político con intereses ocultos. Lo que queremos es poder pensar por nosotros mismos y por ellos es innimaginable conocer la verdad. Esta realidad es el tema central sobre el que versa mi obra.

Pregunta - ¿Qué recuerdos guarda de sus años como estudiante de Periodismo en Salamanca?

Respuesta - Para mi Salamanca significó el trámito de una adolescencía despreocupada al enfrentamiento con la realidad. Esta ciudad despertó mis inquietudes intelectuales y me inclinó a cuestionar al mundo y al hombre, es decir, aquí me pregunté por primera vez acerca de quienes somos, de dónde venimos y porqué las sociedades estan organizadas de un modo determinado y no de otro, Realmente, la semilla de El Club de Bieldelberg, Los Amos del Mundo germinó en Salamanca durante mis años de estudiante.

Fenomen lluminós - 12 de juny de 1974

El 12 de juny d'enguany farà 49 anys d'aquesta espectacular taca lluminosa que va aparèixer al cel de Castellar i que es va poder veure arreu del país.

La notícia es va publicar a les planes central del Correo Catalan amb fotografia de Lluís Brunet i a l'interior i en blanc i negre hi havia una fotografia de l'artista castellerenc Xavier Caba. 

La fotografia mostra en primer pla el campanar de la Catedral del Vallès i el fenomen lluminós al fons.

Per la xarxa es troben poques referències, pel que sembla podria haver estat l'explosió d'un coet meteorològic francès tot i que també es va especular amb un possible OVNI.

El "ovni de los pirineos" visto des de Guipuzcua.

En aquest bloc hi ha aquest comentari d'un testimoni que ho va veure des de l'inici:

"en relació al fet del 12-juny-1974. Tinc de dir que en aquell moment estava al punt 41º38'28,57"N, 2º25'2,82"E, com podreu veure (Google Earth) això és un camp d'esports.

Estàvem jugant un partit després de sopar, i casualment (i no crec que hi hagi molts que ho puguin dir), estava en aquell precís instant amb la vista cap al Nord, mirant a les muntanyes del fons, és a dir vaig veure com sortia del darrera d'aquelles muntanyes un raig de llum. Els companys continuaven jugant mentre jo els deia qué coi era alló, però ni es molestaven en mirar enlloc, fins al cap d'uns 30 segons, llavors sí, la gent va començar a mirar amunt. Però jo ho vaig veure des del primer moment que va sortir. Va pujar tot dret, inclinat uns 45º amb la línea de l'horitzó, uns 20-30 segons fins que va començar a girar sobre sí mateix unes 3-4 voltes i es va parar. A partir d'aquest moment la lluminària que va deixar es va anar escampant, i és el que surt a les fotografies que la gent va anar fent.

Així és com va anar des del primer moment".

En aquests es dementeix el tema ovni i coincideix amb la teoria del misil balístic

1. Misterios del aire
2. 22 de noviembre de 1974: pánico en Madeira (y un poco en Canarias)
3. FAQ sobre fenómenos paranormales

"El 23 de febrero de 1971 todo el nordeste español pudo contemplar sobre las 19:00 horas una especie de esfera o círculo luminoso del que se desprendió una ráfaga o estela de luz blanco-azulada muy brillante; fue divisado también por un avión en ruta Niza-Madrid. Se trató de un cohete Tibere, lanzado desde el Centro de Las Landes. Asimismo, el 12 de junio de 1974, pudo observarse desde Barcelona, alrededor de las 22:00 horas, las extrañas estelas emitidas por un misil estratégico mar-tierra lanzado por la Armada francesa."

Enllaços:

Meteored

PDF amb retalls de premsa o també des d'aquí

ABC, 13 de juny de 1974 - "Un extraño fenómeno atmosférico despierta gran expectación en Catalunya y otros puntos de España" (pàg 55)

ABC, 14 de juny de 1974 (pàg. 17)

Enllaços que ja no es troben a internet:

La Vanguardia, 13 de juny de 1974 - "Extraño fenómeno luminoso en el cielo de Barcelona" 

La Vanguardia, 25 de juny de 1974 - "El raro fenómeno del dia 12"

En aquest altre bloc parlen de mísil balístic del "Centro de Ensayos de Las Landes" (CEL)

Estat de la natura a Europa: els ecosistemes danyats necessiten restauració

Imatge, Diari de Castellar

European  Environament Agency 

Publicat 09 maig 2023

La natura europea no està en bon estat i ha mostrat pocs signes de millora en els darrers anys. Segons l'informe de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), publicat avui, calen esforços de restauració i una millor gestió contínua dels ecosistemes per salvaguardar una sèrie de beneficis que ofereix una natura sana: per a la salut de les persones, la seguretat alimentària i una acció climàtica eficaç.

L'informe de l'AEMA "La importància de restaurar la naturalesa a Europa" resumeix evidència clau sobre per què els ecosistemes europeus necessiten urgentment esforços concertats de restauració tant dins de les àrees protegides designades existents com fora d'aquests espais, com a boscos gestionats, terres agrícoles, mars, i zones urbanes. 

La restauració de rius, llacs, aiguamolls, boscos, praderies, hàbitats marins i altres ecosistemes danyats no només milloraria la resiliència general i la qualitat de la naturalesa a Europa, sinó que portaria molts beneficis socials més amplis. Per exemple, la salut dels hàbitats dels pol·linitzadors, com les abelles i els escarabats, és fonamental per a la seguretat alimentària a llarg termini a Europa. L'estat dels boscos i les zones humides és vital per a la mitigació del canvi climàtic, i els ecosistemes saludables també brinden una millor protecció contra els fenòmens meteorològics extrems i la contaminació, destaca l'informe de l'AEMA. 

Tot i així, malgrat els compromisos durant diverses dècades, els Estats membres de la UE encara no han pogut assolir objectius polítics a llarg termini sobre la naturalesa o canviar la tendència negativa general de disminució de la biodiversitat, recorda l'informe de l'AEMA. Per canviar aquest curs, és imperatiu restaurar els ecosistemes danyats a un bon estat i alhora mantenir els esforços per protegir els saludables. 

Segons l'última avaluació 'Estat de la natura a la UE 2020' de l'AEMA, el 81% dels hàbitats protegits, el 39% de les aus protegides i el 63% d'altres espècies protegides es troben en mal estat o molt mal estat . Molts factors acumulatius contribueixen a les pressions sobre la naturalesa a Europa, inclosa l'agricultura intensiva, l'ocupació de terres, la contaminació, la silvicultura insostenible i el canvi climàtic.

"La paraula 'maligne' ni tan sols s'hi acosta"

Sònia Sánchez

Diari Ara, 11/01/2023

El filòsof i activista nord-americà Noam Chomsky deia fa només tres anys en una entrevista: “No sé quina paraula en el llenguatge –no en trobo cap– pot definir aquest tipus de gent, els que estan disposats a sacrificar l’existència de la vida humana organitzada, i no en un futur distant, per poder ficar-se uns quants dòlars més a les seves butxaques ja plenes a vessar. La paraula maligne ni tan sols s’hi acosta”. Es referia als directius de grans petrolieres com Exxon, que des dels anys 70 ja sabien que les seves accions tindrien conseqüències nefastes per al planeta i van mentir al respecte. La paraula de Chomsky es fa cada cop més difícil de trobar: ara “aquest tipus de gent” no només s’omple les butxaques a costa del futur de la humanitat, sinó que treu rendiment fins i tot de les guerres.

Les grans guanyadores de la guerra d’Ucraïna són, de moment, les grans petrolieres i gasístiques mundials, tal com explicava fa uns dies la Núria Rius Montaner. Molts es preguntaven si la crisi energètica derivada del conflicte bèl·lic amb Rússia –fins ara el gran proveïdor de petroli i gas d’Europa– seria un revulsiu per apostar definitivament per les renovables. Cada cop sembla més clar que no. Un estudi de Climate Action Tracker deia, durant la COP27, que la “febre del gas” desfermada pel conflicte està posant en perill l’Acord de París: tots els contractes que s’han tancat amb països alternatius a Rússia faran que la UE acabi important cinc cops més gas el 2030 del que importava el 2021.

La crisi ha disparat els preus de l’electricitat i ens ha fet a tots una mica més pobres. A tots, excepte als directius i accionistes de les grans energètiques. Les cinc grans petrolieres mundials van tenir uns beneficis nets de 170.000 milions de dòlars el 2022. La que més ha guanyat, precisament, ha estat ExxonMobil, que ha batut el seu propi rècord (que ja va tenir amb la crisi del 2008) amb 51.437 milions. L’holandesa Shell, que està obligada judicialment a reduir emissions, ha tingut els beneficis més alts dels seus 115 anys d’història (38.455 milions).

El millor ús per a aquests guanys (que han anat a parar als accionistes) hauria estat, per començar, la inversió en renovables. Però els ulls avariciosos dels directius d'aquestes empreses ja no veuen res més que l’or negre, i fins i tot els han fet desdir dels seus compromisos climàtics: BP ha reduït els seus objectius de descarbonització del 40% el 2035 al 25%-30%.

El sector energètic és el responsable de tres quartes parts de les emissions de gasos d’efecte hivernacle mundials. Però l’Agència Internacional de l’Energia (gens sospitosa de radical) diu que les tecnologies necessàries per reduir les emissions globals del sector a nivells que permetin evitar l’1,5 ºC “ja existeixen”. És només qüestió de voluntat real. És només qüestió de posar els interessos de la humanitat per damunt dels de la seva butxaca.