El dia 31 de desembre de 2021 l'Actual publicava una nota on deia que s'exposava públicament el Pla de Transició Ecològica i Canvi Climàtic. Primera notícia d'un pla que ja fa temps que s'està treballant i del que es preveu la seva aprovació en el proper ple del febrer de 2022.
- Perquè ara un pla de transició ecològica i canvi climàtic?
- Els plans que s'han fet recentment no contemplaven la transició ecològica i el canvi climàtic?
- Aquest pla estarà per sobre de la resta de plans ja aprovats en el municipi?
______________________
Diagnosi: "A les figures anteriors es pot observar
el decreixement del consum energètic dels equipaments de Castellar, amb
excepció del pic produït entre el 2009 i el 2012."
Pla: “A més, espècies forestals com el porc senglar, al
veure el seu hàbitat reduït, experimentarien decreixements poblacionals
i els seus efectes sobre el terreny i el risc de malalties perdrien intensitat.”
Si bé és cert que les accions que es proposen en aquest pla ja preveuen la
reducció i estalvi de consums, també és cert que els experts quan parlen de decreixement van més enllà.
Per això considero que en aquest pla es podria fer la previsió del que podria comportar un possible escenari
de decreixement.
En el pla hi ha una llista de propòsits, però com dèia al principi cal saber quina jerarquització tindrà aquest pla respecte la resta de plans ja aprovats (Pla General, Pla Estratègic, Pla de Mobilitat...). Caldrà saber també amb més detall els projectes, viabilitat real del que es proposa, el cost i en quin moment es faran les previsions econòmiques per dur a terme les accions.
En el pla s'hi troben a faltar les aportacions d'entitats locals i del Vallès que fa temps que treballen per l'entorn, l'energia i la mobilitat sostenible o potser les han fet però no hi consten.
Pel que fa a les aportacions ciutadanes, 17 dies i enmig de festes nadalenques sembla un període curt per poder aprofundir i fer aportacions en una documentació prou important.
Observo també que el formulari només permet una aportació per ciutadà, amb una limitació de 2000 paraules i no dona la possibilitat d'adjuntar-hi cap document.
Algunes reflexions sobre el Pla
Després de llegir els documents i veient la limitació per fer-hi les aportacions deixo aquestes observacions escrites en aquest bloc:
ENERGIA:
“La producció local d’energia a Castellar del Vallès va
ser de 121.545 kWh l’any 2016, un 0,04% de l’energia total consumida durant
aquell any. S’ha de dir que és un número molt baix, però a l’inici del període
estudiat, el 2005, aquest número era 0.”
Quina quantitat de fusta i quanta superfície de plaques
solars caldran per generar l’energia que actualment es consumeix a Castellar o caldrà per els futurs creixements?
A part de la inversió en els propis equips per generar l’energia
cal preveure també el cost del manteniment. Com exemple les plaques solars tèrmiques de les
pistes d’atletisme no funcionen per manca de manteniment.
MOBILITAT:
Tren: “Pel que fa al transport ferroviari, la manca
de cobertura al municipi constitueix una feblesa important. En aquest sentit,
cal destacar que el Pla específic de mobilitat del Vallès contempla la previsió
de perllongament de la línia d’FGC S2 des de Sabadell Parc del Nord fins a
Castellar del Vallès. Es preveuen dues noves estacions a Castellar: al polígon
del Pla de Bruguera i al Centre de Castellar.”
S’ha comentat en diverses ocasions que fer arribar totalment soterrat el tren a Castellar és inviable econòmica i tècnicament. Si realment volem que
el tren arribi algun dia cal buscar solucions viables, en aquest sentit Via Vallès va fer pública una proposta que reduïda el cost i la complexitattècnica del perllongament, penso que fora bo esmentar-la i incorporar-la en
aquest pla.
Bicicleta: A part de preveure infraestructures
necessàries (aparcaments, dutxes, armaris..) també cal crear carrils bici estratègics, segurs i que tinguin continuïtat dins del municipi.
“De connexió interurbana: mitjançant el carril bici
segregat previst en el projecte de millora de la mobilitat de la B-124 entre
Sabadell i Castellar del Vallès.”
Ara mateix el camí del riu és un dels més transitats amb bicicleta. Pel Ripoll entre Castellar i Sabadell hi ha una distància d’uns 8Km que es poden recórrer amb uns 25 minuts, la dificultat més grans són els desnivells entre municipis i el pla del riu. Un 8% de pendent a la pujada de Can Junqueres per anar a Sabadell i 17,5% a la pujada de Can Bages des del Rieral cap a Castellar, el màxim recomanat és un 5%. Per fer més amè i accessible aquesta connexió cal millorar l'accés en els trams més pronunciats. En aquest sentit es podrien plantejar ascensors en punts estratègics tant a Sabadell com a Castellar, amb això es reduiria considerablement la complexitat i el temps del recorregut amb bicicleta o a peu, també es facilitaria l’accés al riu a tothom.
DEPURADORA:
“Les aigües residuals tenen com a destí l’EDAR de
Castellar del Vallès. La planta de tractament pot sanejar una població d’uns 76.667
habitants, el que equival a uns 8.000 m³/dia, xifres molt superiors a les
dades actuals d’uns 24.488 habitants i uns 4.500 m³/dia. Aquestes dades es
deuen al fet que l’EDAR està dimensionada per una ocupació del polígon superior
a l’actual.”
Amb aquestes dades com es justifica la construcció o necessitat de la
depuradora de Can Bages? Evitar la construcció de la depuradora de Can Bages permetria preservar l'espai verd que hi ha davant del mas de Can Bages i per tant mantenir aquest àmbit d'interès bàsic connector per les espècies animals i vegetals.
Urbanització en sòl no urbanitzable.
Com s’encaixa aquest espai dins d'aquest pla?
RESIDUS:
Compostatge casolà: caldria saber el nombre de
compostadores que hi ha actualment al municipi i esmentar-ho en la diagnosi.
“Promoció del compostatge casolà: L’Ajuntament de
Castellar del Vallès va iniciar l’any 2003 una experiència pilot de foment de
compostatge casolà consistent en la
bonificació del 80% del cost de compostadors casolans fins a un límit de
60 Є cadascuna. També cal afegir que hi ha una reducció de la taxa de residus
per les llars que elaborin compostatge casolà.”
La major part de resta orgànica es podria gestionar dins del
municipi amb projectes de compostadores a la via pública, casolanes en
habitatges, comunitats de veïns i també en equipaments.
A Galicia, Euskadi i Navarra s’estan duent a terme experiències de compostatge urbà amb èxit. Amb aquesta acció es generaria compost local que serviria per adobar l’horta i jardins del municipi.
“Millora per la recollida selectiva a les instal·lacions municipals:
L’Ajuntament ha adquirit d’Ecoembes contenidors i papereres de reciclatge per
instal·lacions municipals com les pistes d’atletisme o les llars d’infants,
entre d’altres.”
Cal que aquests residus es recullin i es gestionin
correctament. En el cas de les pistes d'atletisme hi ha els contenidors per separar la brossa però no se'n fa la gestió.
Deixalleria
Repensar el model de deixalleria per fer-hi accions de reciclatge de
bicicletes, fusta, electrodomèstics i altres...
“Revegetació de places i carrers: Un verd urbà abundant és un gran aliat per combatre el sobreescalfament de les ciutats. No només fa ombra, evitant així la insolació dels materials de construcció, si no que també aporta una certa humitat refrescant a l’ambient. És molt important treballar amb espècies autòctones, sobretot amb les més adaptades a situacions de sequera, les quals, podran aguantar millor en un context de canvi climàtic. També cal recomanar l’ús d’espècies que no acostumin a generar problemes al·lèrgics entre la població.”
Aquesta acció potser requereix un estudi dels espais verds actuals
que hi ha al municipi (al marge de la qualificació urbana) i aplicar-hi el
valor i la protecció que es consideri per
tal d’evitar accions com les que s’han donat en algunes remodelacions de places
del municipi on s’ha eliminat vegetació existent i augmentat la superfície de paviment.
AIGUA:
"Cal destacar que hi ha una connexió amb Aigües Ter-Llobregat (ATLL) que pot abastir la part sud-est del municipi. Actualment hi ha la possibilitat que durant l’any 2021 es realitzi una obra per tal de connectar ATLL amb els dipòsits més elevats de forma que se’n pugui nodrir tot Castellar."
La previsió és que el canvi climàtic comporti sequeres, a part d’intentar assegurar l’aigua diversificant xarxes (tot i que prendre l'aigua d'altres conques no és una acció massa sostenible).
En el pla es proposen accions per promoure l'estalvi d'aigua, però quines previsions es fan per afrontar les possibles sequeres?
EMERGÈNCIA:
El canvi climàtic, tal com s’esmenta en el pla, comportarà
un augment de pluges torrencials, ja n’hem viscut alguna recentment i n'hem vist efectes. Per això caldria elaborar plans d’accions
detallats per cada equipament o altres espais i preveure les actuacions necessàries per quan es donin
aquests tipus d’emergències que poden incrementar amb el temps: sequeres, incendis,
inundacions...
Com a municipi tenim limitacions, una cosa que ens ha ensenyat la recent pandèmia, és que cal tenir els deures fets per atendre situacions emergents i d'aquesta pandèmia n'estàvem advertits. Dels efectes del canvi climàtic ja fa anys que n'estem advertits, però en general s'ha optat pel qui dia passa any empeny, perquè dir que caldrà decréixer o fer pronòstics negatius no sembla popular, però en el fons no deixa de ser un auto engany i una irresponsabilitat.
Aquest pla ens hauria de permetre saber el que som i com som en termes ambientals i energètics, saber si tindrem la capacitat d’assumir, generar i gestionar de forma sostenible els recursos que necessitem i el patrimoni ambiental que tenim com a municipi. El pla ens hauria d'ajudar a prendre consciència de l’impacte que generem, de corregir tot allò que no estem fent bé per així aconseguir millorar la qualitat d'aquest planeta que estem malmenten.
Xavi Arderius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada