BUS + BICI = 17 anys després

Xavi Arderuis

El 22 de juliol de 2008, el ple municipal va aprovar per unanimitat una moció presentada per L'Altraveu que comprometia l'Ajuntament a "fer les gestions pertinents per facilitar el transport de les bicicletes en els autobusos a nivell urbà i interurbà amb l'objectiu d'assolir trajectes combinats (bicicleta-autobús-tren)". Disset anys després, amb el mateix regidor al capdavant de l'àrea de mobilitat, la intermodalitat entre autobús i bicicleta continua sent molt limitada, ja que a la pràctica només és possible amb bicicletes plegables.

Des de gener de 2015, la normativa catalana permet transportar bicicletes gratuïtament als autobusos interurbans per facilitar la combinació entre bicicleta i transport públic.

L'abril de 2024, les institucions europees van situar la intermodalitat entre bicicleta i transport públic com una de les prioritats de la mobilitat sostenible.

La realitat actual de les línies de bus que donen servei a Castellar és que les bicicletes convencionals no disposen d'espais habilitats per al seu transport i només s'accepten bicicletes plegables. Aquesta limitació redueix de manera significativa les possibilitats reals d'intermodalitat entre autobús i bicicleta.

Mentrestant, altres territoris fa anys que han resolt millor aquesta qüestió. Sense anar més lluny, l'empresa gironina TEISA permet des de l'any 2017 transportar bicicletes de tot tipus als seus autobusos. Solucions similars són habituals a Europa i Amèrica del Nord, on molts vehicles disposen de portabicicletes exteriors instal·lats a la part frontal o posterior que permeten carregar-les de forma ràpida, segura i gratuïta.

Una opció com aquesta facilitaria els desplaçaments d'aquelles persones que utilitzen la bicicleta quan l'origen o la destinació es troben allunyats de les parades del transport públic.

Tampoc s'entén que ni Castellar, ni Sabadell ni Terrassa disposin encara d'un servei públic de bicicleta compartida. Aquest tipus de servei facilitaria fórmules d'integració entre autobús i bicicleta pública. A Andalusia, per exemple, existeixen títols de transport Bus+Bici que permeten combinar amb facilitat el transport públic i la bicicleta compartida.

Castellar té greus mancances en matèria de transport públic. En aquest context, qualsevol mesura que permeti ampliar les opcions de mobilitat mereix ser analitzada i considerada.

Es destinen esforços a projectes que acumulen estudis, debats i titulars durant dècades sense materialitzar-se, i segueixen pendents actuacions més senzilles i econòmiques.

Potenciar la intermodalitat entre autobús i bicicleta, facilitar el transport de bicicletes als autobusos o crear sistemes de bicicleta pública no requereix grans infraestructures ni inversions milionàries. Requereix, sobretot, voluntat política. I és difícil entendre que, disset anys després de l'aprovació d'aquella moció, seguim amb tanta precarietat en matèria de mobilitat.

¿Cómo Llevar la Bicicleta en el Autobús?

Bilbao introduce autobuses urbanos con portabibicletas, cámara de 360º y entradas USB para viajeros

La precarietat del transport públic entre Castellar i Sabadell

 Xavi Arderius

La línia de bus entre Castellar del Vallès i Sabadell presenta des de fa temps diverses deficiències que afecten directament la qualitat del servei i la confiança dels usuaris. Els retards són freqüents, especialment en hores punta, i sovint els autobusos circulen tan plens que no poden recollir tots els passatgers que esperen a les parades.

A aquesta situació s'hi afegeixen incidències tècniques recurrents, com problemes amb les portes o altres elements dels vehicles que provoquen noves demores. Aquestes mancances tenen una conseqüència evident: moltes persones deixen de confiar en el transport públic i opten pel vehicle privat.

Caldria millorar la freqüència de pas, reforçar el servei en hores punta i garantir un manteniment adequat dels busos. També és necessària una millor informació i coordinació amb les línies urbanes i interurbanes de Sabadell per facilitar els transbordaments i reduir els temps d'espera. Si els autobusos ja van plens en determinades franges horàries, això demostra que existeix una demanda real que justifica reforçar el servei.

Igualment, caldria actuar sobre l'estat de moltes marquesines i parades, que sovint presenten mancances de manteniment, poca protecció davant les inclemències meteorològiques o informació insuficient per als usuaris.

A més, caldria crear una eina àgil i transparent perquè els usuaris poguessin comunicar retards, autobusos complets, avaries i altres incidències en temps real. Aquesta informació, oberta i accessible, permetria detectar problemes recurrents i prioritzar les actuacions de millora segons les necessitats reals dels usuaris.

Cal recordar que el BRCat, tot i ser un projecte de futur, no solucionarà els problemes actuals de la línia Castellar-Sabadell. Les necessitats són immediates i requereixen actuacions concretes sobre el servei existent. No té sentit esperar anys a una nova infraestructura mentre continuen els retards, la saturació dels autobusos i les deficiències del servei actual.

Cada dia centenars de treballadors, estudiants i ciutadans depenen d'aquesta connexió. Garantir un servei fiable, puntual i ben dimensionat no és un luxe, sinó una necessitat.

Un transport públic eficient hauria d’afavorir a reduir el nombre de vehicles privats a la carretera, les congestions, les emissions contaminants i a millorar la seguretat viària. Per això, millorar aquesta línia no hauria de ser vist com una despesa, sinó com una inversió en mobilitat sostenible, seguretat i qualitat de vida.