“Hem de construir comunitàriament fins i tot la felicitat”

Óscar Rando Fundador i director de GATS

Nascut a Barcelona (1962), el Prat de Llobregat és el seu lloc al móndes dels set anys. Amb un grup d’educadors rebotats va crear l’ONG de Sant Cosme.  Té clar que la construcció comunitària és fonamental per tenir un bon futur.

Què és GATS?Grups Associats per al Treball Social, Cultural, Comunitari i Ambiental és una entitat del barri de Sant Cosme que, des de l’any 2000, treballa per a la inclusió de persones en situació d’exclusió social. En un moment donat, ens vam plantejar per què existia aquest tipus de model absolutista vers el treball de les persones. Per què es parlava tant del poble si després no es comptava amb el poble? Volíem canviar la relació de les persones amb el món que és el que fa del món un lloc insolidari, injust i insofrible per a molta gent. I això només era possible des de la combinació de la reflexió i l’acció.

Com diu Pere Casaldàliga, el món es pot tocar des de la dreta o des de l’esquerra i a GATS vam decidir tocar-lo des de l’esquerra perquè és des d’on es poden fer les coses justes que ajudin les persones.

I un cop a l’esquerra?

Vam veure que, sent una entitat de nova creació, el tema de les subvencions era molt complicat i que no érem Green Peace o Metges Sense Fronteres i seria molt difícil que algú es fes soci de GATS. A partir d’aquí vam trobar una oportunitat en el tema de la gestió de projectes per a ajuntaments. Gestionant un projecte per a un ajuntament, tenim un marge de benefici del 10% que, a part de per pagar nòmines, ens serveix per desenvolupar els nostres projectes: escoles d’estiu, activitats al barri, treballs comunitaris, gestionar projectes pioners com en el seu dia va ser la Ciutat Mediadora... Actualment es parla molt de mediació però una de les entitats pioneres de la mediació de tot Catalunya i Espanya va ser GATS.

Com s’estableix la relació amb la societat civil?

Sobretot, amb coherència, una oportunitat que se’t presenta contínuament i a cada moment del dia. I depèn del tipus de projecte o de servei. Per exemple, hi ha tipologies de projectes on la gent s’apropa: dispositius d’atenció a persones aturades o immigrades, i n’hi ha d’altres on som nosaltres els que hi contactem.

Posem a disposició l’experiència que té GATS, l’únic condicionant és que qui vingui vulgui impulsar projectes d’economia social. Ara està de moda això de ser emprenedor, que és la manera més clara d’ocultar la irresponsabilitat del govern i la pèssima gestió de les polítiques públiques d’ocupació.

A Sant Cosme hi ha gent que portava 30 anys treballant i ara s’ha de fer emprenedora. Nosaltres només creiem en l’emprenedoria col·lectiva.

En què es tradueix aquesta emprenedoria col·lectiva?

Tenim un laboratori d’iniciatives per a l’economia social i treballem temes ambientals i culturals. D’aquí han sorgit projectes com el Festival Speranzah, el Festival de Sopes del Món, Som Energia i, més recentment, ETICOM Som Connexió.

Sant Cosme sempre havia tingut una imatge estigmatitzada als mitjans de comunicació. Amb la voluntat de combatre-ho vam crear el Festival Speranzah perquè la cultura és la millor eina per construir el model de societat futura que volem, és l’element més potent que tenim per canviar les coses. Els impactes positius que hem generat amb l’Speranzah i el Festival de Sopes del Món són increïbles: projecció, cohesió, voluntariat, organització, sentiment de pertinença. Sant Cosme és el barri dels possibles. Moltes de les coses que aquest món necessita per canviar s’estan posant en marxa aquí. El Festival de Sopes mostra de forma lúdica la diversitat cultural del barri i com, a través d’un plat com la sopa, no som tan diferents. Per nosaltres els festivals són eines de valors indescriptibles per millorar la qualitat de vida de les persones. Qualsevol gran civilització es crea a través d’una aposta clara per un model cultural. Sempre diem que aquí hi ha gent molt humil que és feliç.

I el cas d’ETICOM Som Connexió.

Ja teníem la nostra elèctrica, Som Energia, i pensant com fer coses al barri perquè la gent pugui treballar, va sorgir ETICOM Som Connexió, la nostra telefònica. Creiem que l’única possibilitat que tenim de generar un projecte que doni resposta a les nostres necessitats en l’àmbit de les telecomunicacions amb ètica i transparència és la construcció comunitària. El telèfon no va néixer perquè ningú es fes milionari, va néixer perquè el senyor Antonio Meuzzi tenia la seva dona malalta i només podia controlar si estava bé o no inventant-se una cosa que semblava un telèfon per anar-la trucant. Després va arribar Graham Bell, el va patentar i es va fer milionari però el telèfon es va fer per una necessitat de comunicació.

Fa un parell de mesos vam celebrar l’assemblea constituent i va ser un èxit. ETICOM és una cooperativa formada per 600 socis on cadascun aporta 100€. Aquesta és la millor prova que fer petits esforços compartits en una direcció adequada pot donar respostes al món i a les necessitats que tenim. La idea que qualsevol necessitat dels éssers humans lligada amb l’ètica continuï sent un oxímoron només depèn de nosaltres. Si veiem clar que aquest és el camí, la nostra capacitat és tan gran com la de l’empresa més capitalitzada de l’IBEX35. És un repte però cada vegada es demostra més que és l’única alternativa.

Fa dos anys decideixes recórrer Espanya, sota el lema “Se hace camino al andar”.

Sí, a GATS vivíem un moment molt complicat econòmicament. Pateixo amb les coses que fem, amb la possibilitat que un dia no puguem pagar una nòmina però em dura el temps just per mirar per on aixecar-me i continuar caminant. Al gener de fa dos anys però, no sabia com tirar endavant i vaig decidir posar-me a caminar per millorar la meva salut i la salut financera de GATS, practicant el que jo en dic egoisme benentès; estic bé, si el que m’envolta està bé. Amb aquestes idees inconnexes, li vaig preguntar al Martí [company de GATS], quant costava el gram de marihuana. “2.5 euros”, em va dir. Decidit! Vendria per aquest valor cada gram que perdés.

I quin va ser el resultat?

Una història que va donar la volta al món. Vam aconseguir 40.000€ de finançament, mitjans de comunicació de tota Espanya en parlaven, vam aplegar moltíssima gent, es va parlar molt de GATS i d’aquest tipus de projecte, i vam iniciar un projecte de reafirmació i transformació de tot el que havia de fer l’entitat arran d’aquella experiència.

A nivell personal, estar implicat en tants projectes, deu omplir força.

És una situació molt dual. Mai estem plens. És molt complicat perquè mesurar resultats econòmics és molt senzill però mesurar què has aconseguit amb aquests diners és molt més complex. Jo estic content i satisfet del que som, parlo de GATS com la meva universitat, tinc dos màsters a ESADE però l’experiència aquí no és comparable a res de tot això que hagi fet.

Però, a la vegada, això ens fa estar insatisfets per naturalesa. M’adono que cada vegada sóc més crític amb el que fem i al món del Tercer Sector, com a tot arreu, hi ha certes tendències de funcionariat malentès: caps a qui els costa acomiadar treballadors, gent que fa un treball fantàstic mentre n’hi ha d’altra que s’acomoda...

De vegades em diuen que m’hauria de relaxar i gaudir i tampoc puc fer-ho.

Què demanaries a les ONG?

Primer de tot, autocrítica. No podem ser crítics amb la classe política i creure que les ONG som el més immaculat del món. I molt més compromís. Si volem construir alternatives ciutadanes, hem de fer-les amb eficàcia, eficiència, transparència, capacitat de gestió... Canviar el món necessita de moltes de les pautes que s’utilitzen a les empreses. Com a Tercer Sector, si no fem les coses bé, o no tindrem capacitat de reivindicar el paper que volem o no serem capaços de gestionar-ho.

També a GATS?Absolutament. Per exemple: Estem contents amb l’ajuntament del Prat de Llobregat? Sí. Podríem estar-ho més? També. Però per fer-ho, necessitem ser els millors. Els millors gestors, els més ètics, els més formals, els més transparents... Perquè millorant les nostres competències, hi haurà coses que arribaran de manera natural. Hi ha dinàmiques molt autocomplaents en les quals s’ha d’evitar caure. Fer un paper de contenció i treballar amb gent necessitada no ens excusa. Que tinguis una orientació social no vol dir que facis bé les coses, per defecte. Ara bé, si les fem bé i a sobre ho fem des d’una perspectiva social, collonut!. Quan algú contracta un càtering, vol que li donis un bon servei de càtering. I a partir d’aquí, juntament amb la qualitat, valoraran més els beneficis de l’economia social perquè solo un necio confunde el valor y el precio.

I a la classe política?

Fa uns mesos vaig participar a la Taula del Tercer Sector i continuo tenint la sensació que per qüestions com la del fet nacional sí que es deixen impulsar per la societat civil. En canvi, quan es tracta de temes socials les entitats no podem entrar en temes polítics. Si podem parlar de drets nacionals, les entitats també reivindiquem el nostre paper per poder parlar de temes socials perquè la pobresa és una qüestió política. Tu pots decidir en què gastar els diners dels que disposes. En el moment històric en què vivim, la pobresa té molt a veure amb les polítiques que fan els nostres governants. Avui en dia hi ha recursos perquè cap nen pateixi malnutrició, en canvi a Catalunya hi ha més de 600 casos de malnutrició infantil per culpa de la pobresa.

Les ONG hem de tenir clar 

que la nostra finalitat última 

és l’auto-dissolució

On acaba el camí de GATS?

Sempre he tingut molt present que les ONG hem de tenir clar que la nostra finalitat última és l’auto-dissolució. Hem de tenir una tendència molt clara a voler desaparèixer perquè si desapareix la finalitat que t’ha impulsat, vol dir que el món ha millorat i les coses van bé. Espero que GATS pugui ajudar molta gent en el seu camí però també espero que algun dia s’acabi la nostra tasca. Aquell dia haurem guanyat molt com a societat.

Quin és el vostre últim projecte?

Ara mateix estem treballant en un projecte molt interessant per fer un servei de bar ambulant en un vehicle elèctric on puguin treballar persones que estan a l’atur. L’home que ens el venia ens va dir: “Si el veneu entre més ONG us dono una comissió”. I nosaltres li vam dir: “No, nosaltres no volem comissions. El que volem és que ens facis el millor preu possible i que, a les altres ONG, els hi deixis com a nosaltres”.

Creus que està a les nostres mans canviar el món?

Per descomptat! L’única oportunitat que tenim de canviar les coses són les persones. Sóc molt radical en les meves conviccions, pel que he fet, però continuo creient en la bondat de la gent. Tenim molta capacitat de poder canviar les coses si confiem en nosaltres com a societat civil organitzada. Hem de construir comunitàriament fins i tot la felicitat!

¿Cómo funciona la portabilidad móvil?

Una cooperativa catalana oferirà telefonia i internet

Diari Ara, DANI SÁNCHEZ UGART, 16/03/14

Eticom - Som Connexió replica el model de Som Energia i arrencarà aquest mes com a operador virtual

DIMENSIÓ Eticom - Som Connexió té 300 socis abans de
néixer. Volen multiplicar-ho. 

El mercat de les telecomunicacions català està a punt de sumar un nou jugador, que operarà amb unes regles diferents de les actuals perquè serà una cooperativa. Un grup de persones vinculades des de l’inici a Som Energia començaran aquest mes a oferir serveis de telefonia i internet a través d’Eticom - Som Connexió. L’objectiu és replicar el model de la cooperativa energètica catalana però en el camp de les telecomunicacions i amb un abast estatal.

Dissabte que ve els socis de la iniciativa celebraran l’assemblea constituent de l’empresa, que, a partir d’aleshores, començarà a oferir serveis. De moment, són uns 300 socis, segons han explicat a l’ARA els impulsors del projecte, i cadascun posa com a mínim 100 euros per formar-ne part. Al principi es limitaran a subcontractar els serveis de Nubip, una empresa basca de serveis de telecomunicacions integrals. Però l’objectiu és molt més ambiciós: aquest mateix any volen comprar Nubip per poder oferir els serveis directament i fer un pas més cap al que anomenen “sobirania tecnològica”.

El sector de les telecomunicacions català, doncs, podria canviar significativament en els pròxims mesos perquè, tal com va publicar l’ARA la setmana passada, dos empresaris catalans -Ernest Pérez-Mas i Xavier Vinyals- estan buscant finançament per crear un operador de telecomunicacions inspirat en el model de la basca Euskaltel.

Un cop comprada Nubip, Eticom - Som Connexió es convertirà en un operador de mòbil virtual (OMV). Aquests operadors són els que més clients estan guanyant a l’Estat, a costa de la sagnia de línies de Movistar i Vodafone (vegeu el gràfic). Es distingeixen perquè no tenen xarxa pròpia, sinó que la lloguen a una de les quatre empreses que tenen la concessió de l’espectre radiolèctric a Espanya (Orange, Vodafone, Movistar i Yoigo [que no arriba a tot el territori]). En el cas de Nubip -i, per tant, d’Eticom - Som Connexió-, la xarxa utilitzada serà la d’Orange. Això vol dir que l’empresa no es podrà deslligar mai del tot de les grans companyies, perquè l’espectre radioelèctric reservat per a serveis mòbils ja està completament assignat a aquestes empreses.

Per comprar Nubip necessiten, segons els primers càlculs preliminars, uns 450.000 euros. Però no tots arribaran de les aportacions dels socis. Els impulsors de la iniciativa tenen previst demanar finançament a Fiare o altres banques ètiques per assolir el capital necessari abans que acabi l’any.

Volen ser més barats

Al marge del servei mòbil, Eticom - Som Connexió oferirà internet ADSL a casa i, fins i tot, a llarg termini, es plantegen la possibilitat d’incloure ofertes de fibra arribant a acords amb ajuntaments per fer servir la xarxa pública. D’entrada, segons els impulsors, l’oferta serà “insignificativament més barata”, perquè, de moment, estaran rellogant els serveis. Un cop s’hagi consolidat l’empresa, o s’hagin fet projectes de connexió col·lectius (a través de wifi, per exemple), sí que preveuen oferir preus més competitius. La política d’ingressos d’Eticom - Som Connexió serà la de carregar un 25% als seus costos fixos -a falta de l’aprovació dels estatuts- per pagar la despesa d’estructura.

Sagnia de línies de Movistar i Vodafone a favor dels OMV

El mercat de les telecomunicacions a Espanya està en un moment convuls. L’exmonopoli estatal de Movistar, que encara té una posició dominant de mercat, amb una quota del 33,22%, va perdre l’any passat més de dos milions de línies, segons les dades publicades aquesta setmana per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Els grans afavorits d’aquesta sagnia de línies van ser els operadors de mòbil virtuals (OMV), que van guanyar 2,35 milions de línies i tenen ja una quota de mercat del 12,67%. Vodafone, el segon operador de l’Estat, també va patir una pèrdua de línies important, d’1,36 milions de clients, mentre que Orange en va perdre 65.000 i Yoigo en va guanyar 132.000. D’aquesta manera, el sector, en global, va perdre més d’un milió de línies de mòbil, mentre que en va guanyar 660.000 de banda ampla de fix.

Dos emprenedors de Gurb consoliden un projecte per fer arribar la fibra òptica al món rural

La Vanguardia, 26/11/2013

Gurbtec compta amb 700 clients, la majoria dels quals viuen en cases de pagès aïllades

Un dels fundadors de Gurbtec, Albert Boix, duu a terme una connexió de fibra òptica per un usuari de Gurb ACN / Laura Busquets

Gurb. (ACN).- Dos joves enginyers de Gurb ofereixen serveis de connexió a Internet a les cases de pagès de la comarca d'Osona. Es tracta de Gurbtec, un projecte nascut fa dos anys i que connecta a Internet tant particulars com empreses, tot i que també ofereix serveis de telefonia i televisió. El servei s'ofereix a través de la xarxa Guifi.net i permet les connexions via radioenllaç o amb fibra òptica, un sistema que permet l'accés a una velocitat molt superior. Des dels seus inicis ja han aconseguit fidelitzar 700 clients, una gran majoria dels quals viuen al món rural. Un dels impulsors, Marc Mundó, ha explicat que es diferencien dels seus competidors gràcies a un tracte personal i uns preus competitius.

En Marc Mundó i l'Albert Boix són dos joves enginyers de 27 anys que fa dos anys van crear l'empresa Gurbtec, amb seu a Gurb, i fa poques setmanes han obert la seva primera botiga a Vic. Es tracta d'una operadora de telecomunicacions local que ofereix connexió a Internet a través d'antenes i fibra òptica. A través de la xarxa lliure Guifi.net proporcionen la connexió a particulars i empreses. "Som una espècie de marca blanca", ha explicat Boix, qui ha afegit que també ofereixen serveis d'informàtica i telefonia mòbil.

El projecte va néixer quan l'empresa osonenca Guifi.net –una xarxa oberta, lliure i neutral– començava a fer arribar la connexió a Internet per fibra òptica a masies i cases aïllades de Gurb, indrets on les grans companyies no arribaven. "Va sorgir la idea d'ajudar-los a impulsar el projecte i donar servei a través de la fibra. Més endavant, però, vam saber que ja hi havia tota una xarxa d'antenes muntades i, per tant, també podíem oferir el servei per radioenllaç", ha explicat Boix.

Flexibilitat i tracte personalitzat 

L'objectiu dels emprenedors és poder oferir un servei similar al que proposen les grans companyies de telecomunicacions amb "tots els serveis empaquetats i una oferta única amb un preu conjunt". Marc Mundó ha explicat que avancen cap aquest camí amb la intenció d'oferir un servei d'Internet, telefonia i televisió, tot i que "no ho empaquetem en un sol preu, sinó que els clients poden escollir a la carta el que volen i som més flexibles".

Per ells, un dels seus punts forts és el "tracte personal i de proximitat". "És una de les nostres grans diferències respecte les altres operadores", ha apuntat Mundó. Amb l'obertura de la nova botiga a Vic "reforcem la idea del comerç local i de proximitat" amb el fet que "la gent pugui venir a trobar-nos i no ens convertim la típica operadora de telefonia que no saps ben bé on para". A més, també volen ser competitius a nivell de preu i donar feina a les empreses de la comarca.

Donar servei al món rural  

Gurb és un municipi amb una gran extensió i conformat per masies aïllades. La idea de negoci dels dos joves empresaris va néixer per poder donar solució a la problemàtica de cobertura d'Internet a poblacions amb aquestes característiques amb la fibra òptica. "La fibra òptica és l'evolució del coure, ja que si vius a costat de la central tens una connexió decent però a mesura que et vas allunyant té moltes pèrdues i arriba un moment en què l'ADSL no t'arriba per molt que tinguis una línia de telèfon", ha explicat Mundó, "i això és el que passava a Gurb".

"La gràcia que té la fibra òptica és que pots tenir molt ample de banda i la distància no és cap impediment", ha explicat Mundó. En aquests moments l'empresa ja compta amb 700, clients majoritàriament del municipi de Gurb. Amb tot, Gurbtec ha iniciat una col·laboració amb una empresa del Vallès Oriental per transferir el projecte a municipis similars a Gurb i amb la mateixa problemàtica com són Bigues i Riells, Sant Feliu de Codines i l'Ametlla del Vallès.

El repte del Marc i l'Albert "no és arribar a una xifra d'usuaris molt elevada, sinó que el creixement sigui bo i sostingut". "Creiem que la millor manera d'oferir un bon servei és que la gent estigui contenta i si no ho està doncs que ho puguem solucionar. Per això, hem de tenir un creixement amb el qual ens hi sentim còmodes i pugui funcionar tot bé", ha remarcat Mundó.

Eticom-Som Connexió: nace una cooperativa ética para telefonía e internet

WD wikidiari.info
Anna Vallina Bayón, gener 2014

El próximo marzo se celebra la primera asamblea general de la cooperativa Eticom-Som Connexió, cuyo objetivo es crecer y consolidarse como proveedora de servicios de conexión a internet y de telefonía fija y móvil desde parametros éticos, sociales y colaborativos

En la búsqueda de alternativas éticas a la batuta de los grandes monopolios comerciales, han surgido cooperativas agrarias, de consumo, integrales o de trabajo. En este contexto de evolución de los procesos colectivos y colaborativos nace Eticom-Som Connexió: es el embrión de una cooperativa que ofrecerá a sus asociados, a partir del próximo marzo, servicios de telefonía móvil, fija y conexión a internet. Su objetivo es ambicioso (esperan crecer hasta conseguir la plena soberanía de las infraestructuras y los servicios de telecomunicaciones) y por ello, cuantos más socios alcancen, mayor capacidad de negociación conseguirán con los suministradores de la línea y, por tanto, mejores condiciones - y, por ende, mayor autonomía.

La iniciativa surge de la confluencia de intereses de dos colectivos, hasta ahora independientes: Eticom (creada desde el laboratorio-incubadora de proyectos Gats de El Prat) y Som Connexió (plataforma surgida en Rubí). Un tuit fortuito, con menciones a ambas entidades, les descubrió sus similitudes. Y decidieron fusionarse. Para ello pasaron por intensas reuniones para afianzar los valores compartidos, su hoja de ruta y objetivos en este camino hacia la soberanía de las telecomunicaciones desde una perspectiva social, ética y de sostenibilidad.

Stand de Som Connexió en una feria de economía social.
 Foto: Som Connexió

Los motivos que han originado la creación de esta cooperativa son diversos. En primer lugar, consideran que las telecomunicaciones juegan un papel crucial a la hora de ejercer derechos fundamentales y, por tanto, que es importante centrarse en alcanzar la autonomía en la gestión de las herramientas informáticas y telefónicas. Entre otros, señalan el derecho a la información, el derecho a aprender, a desarrollarse, el derecho a la participación activa y a la organización colectiva.

Del mismo modo, explican que es necesario reducir los impactos ambientales y sociales que genera el sector de las telecomunicaciones. Este impacto social está relacionado con el alto índice de quejas entre los usuarios o el alto grado de insatisfacción que generan las promociones fraudulentas, la mala calidad del servicio y el precio que cobran las operadoras en España, uno de los más altos de Europa.

Orientada al bien común

Som Connexió surge, en palabra de sus creadores, “orientada a los valores de la economía del bien común, como proyecto colectivo y de participación democrática que se organiza desde el territorio” y persigue que sus asociados puedan pagar “los costes reales del servicio que se necesita y que se usa”, mediante una política de responsabilidad en las retribuciones y las prioridades sociales de la cooperativa, entre las que se incluye la gestión de residuos respetuosa con el medio ambiente. Su premisa fundamental es ofrecer el servicio al mejor precio, “sin que por ello se produzcan injusticias en la cadena de valor”.

Actualmente están realizando una gira de presentaciones: en Molins de Rei el 1 de febrero, a las 17 horas, en la Fira de la Candelera; el 13 de febrero en Lleida, en la coordinadora de ONGs, a las 19 horas; el 19 en Barcelona, en el NOVA, a las 18:30 y en Olot el 30 de marzo, en la Fira d’Entitats.

Presentación de Etico-Som Connexió en el Prat de Llobregat. Foto: Eticom-Som Connexió

No obstante, el proyecto tiene vocación estatal: ya tiene socios fundadores en Galicia, Euskadi o Madrid. La cooperativa reune estos meses capital humano y capital económico. Su organización se alinea con otros modelos de economía social como Coop57, Fiare o Som Energia, y se articula en comisiones de trabajo y territoriales. Para participar como socio fundador y como socio consumidor es necesario abonar la cuota mínima de participación de 100 euros.

Óscar Rando, socio impulsor del proyecto Eticom-Som Connexió, explica que su filosofía es "compartir pequeños riesgos -como estos 100 euros- para poder sociabilizar beneficios. Es decir, la suma de pequeños esfuerzos económicos puede crear grandes cosas". El uso de los servicios está siendo testado en una versión Beta por sus impulsores con buenos resultados.

Ofrecerán, a precios de mercado, conexión a internet y fijo, así como telefonía móvil a través del arrendamiento de las infraestructuras de Orange. "Crear nuestra propia infraestructura para móviles no es viable económicamente, pero tampoco creemos que sea ético desde un punto de vista ecológico, paisajístico y de sostenibilidad. No queremos poner más antenas en la naturaleza, existiendo una red como la que existe. Es más, uno de nuestros retos es reivindicar una red pública, como existe en Reino Unido. De hecho, las infraestructuras telefónicas en España han sido pagadas con dinero público por Telefónica y ahora está en manos privadas", denuncia Rando.

Un primer reto de 450.000 euros

En una primera fase, hasta alcanzar los 450.000 euros de presupuesto inicial que precisan para cubrir los costes de infraestructuras, el servicio lo proveerá una PYME que se ha convertido en socio tecnológico del proyecto. La asamblea del próximo día 1 de marzo (que se realizará de forma descentralizada, mediante retransmisión en streaming supervisada por notario) abordará las fuerzas de las que parte el colectivo (número de socios, capital económico disponible, proyecciones de crecimiento). "Un objetivo realista es partir de 400-500 socios fundadores", afirma uno de sus impulsores.

El colectivo, nos cuenta Óscar Rando, aspira a largo plazo a unir también personas de fuera del estado español: "Crear una red cooperativa europea. Así podríamos luchar también contra los abusos de las compañías en servicios como el roaming. De hecho, nuestro servicio también se oferta en zonas transfronterizas del País Vasco francés o la Cataluña francesa, para que los usuarios puedan tener el servicio sin necesidad de dos tarjetas". Del mismo modo, Rando asegura que "esperamos que otra gente se anime con proyectos similares, que sirvamos de motivación o de punta de lanza. Nuestro objetivo es crear una alternativa en el ámbito de las telecomunicaciones, más ética y más responsable económica y medioambientalmente".

Per què cooperativisme ara?

Joan Subirats, 24/01/14 - el diario.es

La centralitat de la competitivitat situa a la cooperació i la solidaritat en l’altre pol de l’equació. Les persones no són uns éssers abstractes només moguts per una pretesa racionalitat econòmica. Les persones són éssers socials

Es pot defensar que la situació de crisis econòmica i de canvi d’època obre noves oportunitats al món cooperatiu? Jo penso que si, però aquesta finestra d’oportunitat no crec que hagi de venir justificada pel fet que les cooperatives són més resilients, més capaces de funcionar amb menys recursos o pagant pitjor la feina que s’hi fa. A diferència també del que alguns pensen, no crec que aquestes oportunitats del cooperativisme vindran determinades per la capacitat d’amagar o de fer menys visibles els trets identitaris propis del cooperativisme i camuflar-se com una empresa més. Al revés, entén que cal posar en primera línia els arguments més ideològics i de valors. Dit d’una altra manera, cal ser cooperativistes i simultàniament, però no abans, empreses eficients i ben organitzades.

La ràpida evolució cap a escenaris econòmics i productius molt marcats per la mundialització dels intercanvis, a cavall del gran canvi tecnològic, i la capacitat de desvincular producció i enclavament territorial, ha desequilibrat les relacions poder econòmic-poder polític. Per altra banda, és evident que el tipus d’economia que s’ha anat consolidant es basa en l’intercanvi competitiu, que tendeix a concentrar guanyadors i perdedors. I els dos bàndols, com bé veiem, es van distanciant a mesura que anem avançant en aquest segle. Tot plegat està fent replantejar els mateixos principis inspiradors del sistema econòmic, un sistema competitiu que genera individualisme i enfrontament. Una competitivitat que s’ha convertit en un principi absolut, autònom i amb existència pròpia.

Deia Hayek que la societat és un conjunt de “individus que competeixin entre si per la possessió dels bens disponibles”, i d’aquesta manera exposava l’eix central de la racionalitat econòmica hegemònica. És precisament aquesta centralitat de la competitivitat la que situa a la cooperació i la solidaritat en l’altre pol de l’equació. Les persones no són uns éssers abstractes només moguts per una pretesa racionalitat econòmica. Les persones són éssers socials, cada cop més conscients de l’existència dels béns comuns com a conjunt de principis, de regles, de institucions i de mitjans que permeten promoure i garantir l’existència de tots els membres d’una comunitat humana. El gran canvi que suposa Internet a les nostres vides ha renovat el valor de compartir i cooperar per generar valor conjunt, per crear béns comuns, que no cal posseir per poder fer servir i millorar.

És en aquest context que els principis del cooperativisme assoleixen nous relleus. Els valors de d'autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat, prenen una dimensió rellevant i ens apunten a formes de convivència local i territorial molt allunyades de les que es desprenen d’aquesta “societat de mercat” global, amb una economia cada cop més financiaritzada i impersonal, en el que predomina l’interès individual i la competitivitat social. I és també significativa en el moments actuals la preocupació del cooperativisme per generar i assegurar ocupació de qualitat, ocupant un paper molt important en el desenvolupament local i la cohesió social.

Cal aprofitar el moment i reforçar les iniciatives públiques, socials i empresarials que busquin estendre l’entramat cooperatiu amb noves empreses i entitats, i reforçar les que ja funcionen. Per fer-ho, caldria reforçar les polítiques públiques que ho permeten i incentiven. Polítiques que fins ara han estat, amb algunes excepcions, més aviat tímides i poc visibles. Les iniciatives del propi sector han tingut sort diversa, però cal insistir en els aspectes d’acompanyament en els moments inicials, multiplicant les oportunitats formatives, i vincular el tema de l’emprenedoria social a projectes cooperatius arrelats territorialment, generant una ecologia social de l’emprenedoria. Seria bo recollir experiències i fer mapes territorials en els que es constatés i es posés en valor les innovacions que l’aproximació cooperativa i democràtica incorpora a les formes de convivència i regulació social, ja que en molts casos les vies de transformació social han de partir de realitats concretes i palpables, de vivències compartides. No cal oblidar que aquesta renovació i actualització del debat sobre l’economia social i cooperativa cal emmarcar-la en el procés d’accelerat canvi d’època que travessem, on molts dels elements estructuradors de la vida i de la convivència social pateixen transformacions molt profundes (treball, família, composició social, cicle de vida,...). Tot el que ajudi a articular les propostes cooperatives en els diversos aspectes vitals, en una perspectiva integral i arrelada territorialment, tindrà més possibilitats d’èxit social i de sostenibilitat econòmica.

Tot el que ajudi , a més a més, a anar “enxarxant” el sector afavorirà la seva resiliència, la seva capacitat de mantenir-se fidel als principis i el que explica la seva existència, i al mateix temps, la capacitat de persistir amb la necessària flexibilitat per adaptar-se als canvis. En aquest sentit, tot allò que ajudi i afavoreixi la intercooperació serà molt positiu. És a dir, el que faciliti comprar, vendre i prestar mútuament, i promoure noves iniciatives econòmiques compartint els excedents, com per exemple les cooperatives de segon grau. La intercooperació, pot manifestar-se en compres conjuntes, en caixes de crèdit, en projectes empresarials conjunts, en xarxes d'intercanvi de serveis, etc. I més enllà d’això, poder anar avançant en la construcció de mercats socials, com espai conjunt d'intercanvis regulars de béns i serveis en un territori determinat, produïts amb criteris democràtics, igualitaris, ecològics i solidaris, que busquen atendre les necessitats més significatives de les persones, entitats i empreses que participen en aquest mercat. En aquest sentit, l’existència d’Internet facilita enormement aquesta possibilitat que, per altra banda, ja té precedents històrics importants a Catalunya en períodes tan o més complicats que els que ens han tocat viure. Les possibilitats són moltes. Cal generar l’impuls social i polític que ho faci possible.