Coltan, comerç sagnant (Sang en els nostres mòbils)

Acord pioner entre l'Ajuntament d'Arbúcies i Coop57

• L’Ajuntament d’Arbúcies i Coop57 preparen un acord de col·laboració per impulsar l’economia social i el desenvolupament local

• Serà el primer conveni de col·laboració que la cooperativa de finances ètiques signa amb un municipi per impulsar respostes econòmiques locals a la crisi

L’Ajuntament d’Arbúcies i la cooperativa Coop57 enllestiran aquest desembre el primer conveni de col·laboració entre un municipi català i l’entitat de finances ètiques i solidàries. La voluntat del municipi és que el serveis de finançament alternatiu de la cooperativa puguin arribar a Arbúcies i contribuir al desenvolupament econòmic i social. L’acord pretén així reforçar les eines financeres per respondre, des del mateix territori, a l’actual crisi econòmica, amb una base financera innegable. Particularment davant les greus dificultats que el teixit productiu passa per accedir al dret al crèdit, en un context de restricció per part de la banca tradicional en perjudici de la reactivació econòmica.

Col·laboració, formació i finançament

Un primer acord, signat el passat octubre, expressava la voluntat de col·laborar amb Coop57, donar difusió local al projecte i cobrir la formació del personal de l’Àrea de Promoció Econòmica del consistori. Coop57 és una cooperativa de serveis financers que recull estalvi del teixit social i els destina exclusivament a finançar projectes d’alt contingut social, ambiental o cultural. En els darrers 5 anys ha finançat més de 700 projectes per un valor superior als 20 milions d’euros. Formada per 380 cooperatives i entitats de l’economia social i més de 1.500 socis i sòcies col·laboradors, Coop57 esperona la democràcia econòmica i social i fomenta un model de desenvolupament arrelat al territori, compromès amb la seva gent i generador de dinàmiques econòmiques basades en l’equitat i la justícia social.

El conveni de col·laboració combinarà la promoció econòmica local amb l’acció social. L’impuls a l’emprenedoria, des l’òptica cooperativa i de base, i el servei a les entitats que treballen contra l’exclusió social i la cooperació internacional és l’objectiu principal del projecte. 

 

CCOOP57, S.C.C.L.

Cal posar la bici en l'equació: cost transport públic vs cost bici

  Veure més articles sobre bicicletes (Vilaweb)

 

marcbel | Bici, carrils bici i Barcelona | dijous, 24 de novembre de 2011 | 19:28h

 
En aquests temps que ens questionem on van a parar els diners dels nostres impostos i el cost dels serveis públics, convé que ens plantegem també el cost del transport públic. Entenent que no existeixen solucions úniques (cotxe, moto, transport públic o bici), sinó un mix de tot plegat.

Actualment en el transport públic l'usuari, a nivell general, paga el 40% del cost real. Sembla que les intencions del nou govern és que l'usuari n'assumeixi el 50% del cost real. Ara bé, el transport públic és sostenible? Ens el podem permetre? Existeixen alternatives viables i més barates? Podem dedicar-ne la inversió pública a altres coses?

No poso en qüestió el transport públic. És necessari, òbviament. També m'agradaria que fos completament gratuït, com proposa l'Agència Internacional d'Energia com una de les mesures amb més impacte per reduir el consum de petroli. Però insisteixo, existeixen alternatives que proporcionin un resultat similar i ens costin menys?

Cost transport públic vs cost bici

Anem a fer quatre números per saber per on va la cosa. Considerem el cost del transport públic actual (40% usuari, 60% administració). Considerem també que tenir la millor infrastructura ciclista del món a Holanda costa enre 12 i 30 EUR habitant/any. Considerarem el màxim (30 EUR), perquè no es digui que tirem curt. I que comprem una bici minimament bona (400 EUR) i no una de les que regalen amb els diaris. Per a un any tenim això:

1 any (EUR)	Usuari	Administració
Transport públic	400	600
Bici	400	30
Diferència	0	-570

L'usuari el primer any no es gasta més. Però l'administració s'estalvia 570 EUR per usuari. Diners que podrien ser invertits en altres coses com la sanitat, l'eduació, beques, R+D, etc. 47.5 EUR al mes per usuari.

Però en la bici cal considerar no només la compra, sinó el seu manteniment (50 EUR anuals) i si voleu una assegurança (35 EUR anuals) perquè no ens acusin novament de tirar curts. Considerem 10 anys per fer un promig anual.

10 anys (EUR)	Usuari	Administració
Transport públic	4000	6000
Bici (+manteniment)	1200	300
Diferència	-2800	-5700

L'usuari s'estalvia en 10 anys 2.800 EUR (280 EUR anuals, 23 EUR al mes) i l'administració 5.700 EUR (anual i mensual com abans).

Però és que el benefici és superior. La bici és el mitjà de transport urbà més ràpid en distàncies inferiors a 7,5 km. La bici contribueix a disminuir la contaminació i el soroll, que provoquen malalties cròniques amb un cost esconòmic i de pressió a l'usuari i l'administració pública. La bici lluita contra el sedentarisme i el sobrepes dels ciutadans (un 50% el pateixen), la qual cosa també estalvia cost a la sanitat pública i a les empreses on treballem. També ajuda a fer un trajecte menys estressant, que també repercuteix en la sanitat pública. La bici evita morts en la carretera, i allibera espai públic en detriment dels cotxes. La bici també ajuda a descongestionar les carreteres. No tothom pot prescindir del cotxe. També ajuda a descongestionar el transport públic. No tothom pot prescindir dels transport públic, però fins i tot la combinació de bici i transport públic el descongestiona. També impulsa la industria local, tant en fabricació de bicis i complements, com en botigues especialitzades. Indústria que paga impostos i genera ocupació al país. Etc, etc.

Els països desenvolupats han apostat per la bici com un element més en l'equació de la mobilitat. Fins i tot diverses ciutats dels EUA tenen percentatges d'ús superior al de Barcelona, que és d'un 2% (molt baix). Als Països Baixos la bici és un 25% dels desplaçaments a nivell nacional, però hi ha ciutats com Amsterdam on se supera el 40%. El mateix podríem dir de Dinamarca. O d'algunes ciutats de l'automobilística Alemanya.

La pregunta òbvia és: si l'usuari guanya, si l'administració guanya, si la industria local guanya, és a dir, si tothom guanya, per què no es fa una política decidida a favor de la bici?

Amb els quatre números fets es pot veure clar: no es pot estar en contra de la bici des de la racionalitat, sinó per ideologia. És a dir, cal donar la volta a l'argument: no és ideologia estar a favor de la bici, és pur pragmatisme. El que és ideologia es estar-ne en contra, és irracional, és malbaratador de recursos públics, no té sentit. No posem d'excusa l'orografia, perquè Barcelona és plana en bona part, com la majoria de les ciutats catalanes. I si no, hi ha la bici elèctrica on podem treure la bateria i carregar-la a casa o la feina tranquil·lament sense cap necessitat d'infrastructura dedicada com sí cal per la moto o el cotxe elèctrics. Tampoc serveix d'excusa la pluja, al nord d'europa plou més i bé que van en bici. A més, existeixen els impermeables (transpirables i hidròfugs per 25 EUR).

Fer infraestructura ciclista no és gratis, però és barat i relativament ràpid d'implementar. Com mostra Holanda, Dinamarca o els EUA, un cop feta la infrastructura la gent s'hi apunta, i no a l'inrevès. No cal inventar res, només cal que seguim, amb humilitat, el que han fet els altres. Que ho copiem i ho adaptem. No cal innovar ni res que s'hi assembli.

Si us plau, siguem seriosos, fem números, posem-los a sobre de la taula, deixem de banda la ideologia i la bona voluntat, i treballem per optimitzar els nostres recursos personals i socials (administració). La bici té un paper significatiu, no la ignorem.

Impacte Gasoducte al Bosc de Can Deu

El Gasoducte Martorell-Figueres que Enegas ja ha començat a construïr afectarà greument els espais naturals del Rodal de Sabadell:camps de Ca n'Argeleguet, Sant Julià d'Altura, el Bosc de Can Deu, el Riu Ripoll, el Bosc de Can Bages, Torre Turull, els boscos de Can Torrents, el Torrent de Colobrers, el Riu Tort, la Serra de Sant Iscle...

A Castellar els impostos més alts de la comarca

Ple extraordinari del dia 08-11-11, pujada d'impostos a Castellar del Vallès Castellar del Vallès el poble que tindrà els impostos més alts de la comarca del Vallès Occidental. 

Incrementen un 6% d'IBI (Impost Béns Immobles) i un 10% de taxa d'escombreries. 

El pressupost del 2012 només servirà per gestionar el dèficit generat al llarg d'aquest anys amb la mala gestió econòmica de l'ajuntament de 19 milions d'euros de deute. 

Els ciutadans pagaran més, s'apujaran les quotes dels serveis, els treballadors de l'ajuntament veuran retallats els seus complements, etc. 

En canvi, els sous del 13 regidors de govern, alguns amb dubtosa dedicació al poble, i els 2 càrrecs de confiança que cobren 109.000 euros l'any seran intocables.

 

 

#Op20N - (versió reduïda) - Anonymous

Democràcia Real Ja! llança la nova publicació impresa  INFORMACIÓ REAL JA que durant aquesta setmana està sent distribuïda als carrers. S'envia adjunt el nº 0 que acaba de sortir, dedicat a les eleccions del 20N i a informació general sobre el 15M.  

DocuIndignados