"Vinc a parlar d'una estafa i no d'un problema social", la intervenció d'Ada Colau al Congrés en cinc frases

La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca defensa la necessitat de canvis urgents per frenar la sagnia dels desnonaments

ARA 05/02/2013

 

La portaveu de la Plataforma d'Afectats per a Hipoteca, Ada Colau, ha firmat una intervenció especialment contundent a la comissió d'economia del Congrés. Era el primer cop que la PAH podia expressar-se en seu parlamentària i Colau no ha estalviat crítiques a la gestió política del drama dels desnonaments. Ha començat lamentant que se la fes parlar en el darrer torn d'intervencions (a les vuit del vespre) i que no s'hagués convidat cap magistrat al debat. I ha atacat de forma directa el vicesecretari general de l'Associació Espanyola de la Banca, Javier Rodríguez Pellitero, a qui ha acusat de parlar en condició de "criminal" i no d'expert. Moments després ha declinat, a més, returar aquestes acusacions com li demanava el president de la comissió. Aquest és el resum de la seva intervenció en cinc frases:

- "No sóc ningú important, no tinc càrrecs, la meva presència aquí no és important. Sóc una cara visible d'un moviment que no deixa de créixer. De la gent que a qui la llei injusta ha condemnant a la mort civil de per vida".

- "Els desnonaments són una estafa generalitzada i no un problema social. Hipotecar-se no ha estat una opció lliura. A l'estat espanyol tot conduïa a hipotecar-se i, a més, es venia com la inversió més segura. Van dir que no hi havia bombolla i que l'habitatge era la millor inversió. La gent va fer el que l'Estat li va recomanar. És una estafa".

- "El representant de la banca que ha intervingut anteriorment (el vicepresident de l'Associació Espanyola de la Banca) ha dit que la legislació actual és estupenda quan hi ha gent que s'està suïcidant. Aquest senyor és un criminal i així l'hauríem de tractar, no com a un expert".

- "En 4 anys, la PAH ha fet el que havia d'haver fet l'administració, ha liderat la detecció del problema i la proposta de solucions i per això ara han d'escoltar als que portem més temps debatent i patint el problema. Sabem exactament del que parlem. Es dóna massa crèdit als representants d'entitats financeres i poc als afectats". - "Veuríem intolerable que la iLP no s'admeti a tràmit. Ha arribat un punt d'inflexió: si les majories parlementaris insisteixen a desprestigiar la demanda de la ciutadania, farem una passa més. S'hauran d'enfrontar a què públicament els senyalem. Demanem als diputats que facin examen de consciència i imaginin què vol dir que et destrueixen la via d'un dia per l'altre. Els que no es comprometin amb la ILP veuran com els perseguim. Mai amb violència, però no tolerarem la impunitat"

UN MILIÓ DE SIGNATURES PER LA DIMISSIÓ DE LA CÚPULA DEL PP

Petició adreçada a: PARTIT POPULAR
UN MILIÓ DE SIGNATURES PER LA DIMISSIÓ DE LA CÚPULA DEL PP 
# lospapelesdeBárcenas # quesevayantodos

http://www.change.org/es/peticiones/un-mill%C3%B3n-de-firmas-por-la-dimisi%C3%B3n-de-la-c%C3%BApula-del-pp-lospapelesdeb%C3%A1rcenas-quesevayantodos#share

El projecte del Quart Cinturó està caducat

la xarca comunicació local

Si es volgués reprendre el tram Terrassa/Granollers, s'hauria de començar a tramitar des del 
 principi

  

 El Ministeri de Medi Ambient ha emès una resolució en què declara la terminació del procediment d'avaluació ambiental i l'arxiu de l'expedient del tram del quart cinturó Terrassa/la Roca del Vallès. És a dir, tota la tramitació feta fins ara està caducada i si alguna administració vol reactivar-la ha de començar de zero. La plataforma Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) valora la decisió del Medi Ambient com una “victòria històrica” perquè obliga a replantejar-se el projecte des de l'inici. La resolució emesa pel govern central denega la petició del Ministeri de Foment per ampliar el termini per estudiar les al·legacions a l'estudi d'impacte ambiental perquè, segons diu, es va presentar fora de les dates establertes. El portaveu de la plataforma, Toni Altayó, ha assegurat que el projecte està “desfasat” perquè es va dissenyar als anys 60 pensant en un creixement de població que no s'ha produït i per això ara és innecessari. Altayó ha explicat que el mateix Ministeri de Foment reconeix que moltes coses han canviat en els darrers anys i que cal veure com encaixa la B-40 en l'actual Pla d'Infraestructures. Segons la plataforma, el tram Abrera/Terrassa, del qual s'han executat un 6 quilòmetres (1,5 a Abrera i 4,5 entre Viladecavalls i Nord de Terrassa), no hi haurà pressupost per fer els 10 quilòmetres i escaig restants, almenys, fins al 2015. Són necessaris tres anys d'obres per fer un doble túnel entre Olesa i Abrera. Per tot això, Altayó afirma que fins a final de 2017 o principi del 2018, el tram Abrera/Terrassa no entrarà en funcionament.

¿Qué saben de Cataluña?

2 de gener de 2013

J. Ernesto Ayala-Dip es crítico literario. 

La Corona podía haber hecho mucho más de lo que hizo en materia de gestos plurinacionales

Después de casi 30 años, hay que agradecer a la Corona que haya colgado en su web mensajes en las cuatro lenguas estatales. Claro que también alguien podría afearles el detalle recriminándoles una injustificada tardanza. Sin dejar de ser agradecidos, bien es verdad que la Corona, a la que mantenemos con todos nuestros impuestos (y cuando usamos el verbo mantener, queremos decir exactamente pagarles el desayuno, las hojas de afeitar, los turrones de Nochebuena y las piezas de Zara que muy orgullosa luce nuestra princesa), podría haber ayudado no solo con ejemplos concretos, sino incluso colaborando, desde su nada marginal posición, a que el resto de España se fuera familiarizando con el vasco, el catalán y el gallego. En los últimos tiempos, se ve en la Red y en alocuciones oficiales al rey Juan Carlos muy preocupado por la unidad de España. Y no es para menos, además de los afectos y las querencias que la unen a ella, es su negocio. Pero siendo su negocio, uno tiene la impresión de que no lo ha cuidado muy bien. Y una manera de protegerlo hubiera sido, además de no matar elefantes a cuenta de los Presupuestos Generales del Estado, ayudar a evitar que las cosas llegaran hasta donde han llegado: una encrucijada preconstituyente en plena crisis económica. La Corona podía haber hecho mucho más de lo que hizo en materia de gestos plurinacionales. El tema de la lengua no es un tema menor, por lo menos no lo es en absoluto en Cataluña. ¿Tiene la Corona alguna información precisa y detallada de la situación lingüística en Cataluña (o el País Vasco o Galicia)? Debería tenerla, por si todavía hay manera y tiempo de arreglar la agresiva e inconsciente ingeniería educativa y lingüística que ha construido con tanto esmero para su jefe más directo y la FAES, el ministro Wert. No sería nada extraño que mucha gente en este principado, se preguntara por los conocimientos contantes y sonantes que tiene de Cataluña, la de ayer y la de hoy, don Juan Carlos, además de la dirección de dos o tres restaurantes donde se come excelentemente. No quiero ponerme demasiado pesado con esta cuestión, pero soy de los que piensa que con algo más convincente que unos pocos gestos simbólicos en materia lingüística (y ya no digamos con algunos otros igualmente convincentes en materia fiscal y competencial), ahora mismo no estaríamos donde estamos: incrustados en una crisis institucional de gran y preocupante calado. Claro que si el jefe del Estado y jefe de las Fuerzas Armadas españolas no da certidumbre de conocimientos profundos sobre el tipo de reino que preside, bastantes menos certidumbres puede dar acerca de cómo se manejan países con minorías lingüísticas (y fiscales y competenciales) como Canadá o Finlandia o Bélgica o Suiza, conocimientos que le ayudarían mucho a entender inmejorablemente su propio reino (y, por cierto, cada vez que releo las andanzas del Quijote por Cataluña, tengo la impresión de que Cervantes conocía mucho mejor Cataluña, por lo menos su alma, que no es poco, que lo que demuestra conocer nuestro Rey de la Cataluña de nuestros días).

Los mismos interrogantes nos podríamos plantear en torno a los dos únicos partidos del arco parlamentario catalán que no han movido nunca ni un dedo, más bien todo lo contrario, para ayudar a hacer pedagogía como mínimo estatutaria en el resto de España. Me refiero al PP y el C’s. ¿Saben estas dos formaciones catalanas lo que tienen que saber de su territorio? A juzgar por sus grotescas paranoias, parece que no. Todavía no hace mucho algunos de sus intelectuales orgánicos, comparaban Cataluña con la Alemania nazi, además de difundir machaconamente la idea de que el castellano es una lengua en Cataluña al borde de su extinción. ¿Miente esta gente por falta de información? ¿O mienten porque creen que mintiendo impedirán que este país funcione como quiere una inmensa mayoría de su gente que funcione, a lo mejor sin necesidad de referendos, ni independencia?

This World BBC 2012 The Great Spanish Crash

Jordi Pigem: Economia psicopatològica

O ens transformem o això s'enfonsa 

No tornarem on estàvem abans

Humiliació a la llengua catalana