Els panells solars? Als teulats!

Article de Manel Cunill

(Publicat dimarts 30 de març de 2021 al Diari de Sabadell)

Vivim una febrada fotovoltaica on cada dia apareixen, com bolets, desenes de projectes d’implantació de parcs solars arreu del país. Malauradament, molts d’aquest amb el propòsit d’instal·lar-se en el sòl agrari. Un espai estratègic per garantir la sobirania alimentària i que no podem malversar. En els darrers quaranta anys, el Vallès ha perdut 17.276 hectàrees de sòl agrícola. Això significa un 47% del sòl agrari disponible el 1979.

Actualment hi ha en tràmit diversos projectes de generació d’energia renovable solar i eòlica. En el cas de les mal anomenades hortes o parcs solars, es preveu ocupar 7.406 hectàrees per noves instal·lacions fotovoltaiques. Bona part es concentren en espais agraris del Segrià, Garrigues i el Pallars Jussà, entre d’altres; unes comarques on l’oferta de sòl agrícola de secà és abundant i accessible a preus baixos. Molts dels projectes són de dubtosa rendibilitat, però la bombolla fotovoltaica ja ha arribat! Sorprenentment devorem terres llunyanes per generar energia que es consumeix a centenars de quilòmetres d’on es produeix. Una clara contradicció amb la fita de generar l’energia allà on es consumeix.

Avui al Vallès hi ha 16 projectes de macro-instal·lacions fotovoltaiques, dels quals tres ja s’han descartat i queden en tràmit 13 iniciatives que ocuparien 89 hectàrees de sòl agrari. Realment és necessari perdre més sòl agrari per produir energia elèctrica? No! Per il·lustrar la resposta es pot afirmar que només amb les cobertes del sòl d’ús industrial dels set polígons d’activitat econòmica de la ciutat seria més que suficient per quadruplicar la producció fotovoltaica que avui es pretén instal·lar en els pocs sòls agraris fèrtils del Vallès. Energia de km 0: una revolució urbana que toca emprendre decididament.

Però què s’amaga darrere del soroll mediàtic al voltant de les energies renovables? La desaparició de l’esmentat “impost al Sol” i la normativa facilita de nou la implantació, bàsicament, de la generació elèctrica fotovoltaica. El cas de l’eòlica està limitada als capricis del vent. Més irregular, però amb la gran virtut que les nits ventades també genera energia. La clau de volta de la fotovoltaica d’autoconsum està amb l’energia que es gasta durant el dia (el sol no brilla a les nits), les despeses de manteniment, la quantitat de panells que s’haurien d’instal·lar als teulats, qui es queda l’energia que no consumiu i a quin preu la compraran els operadors? Imagineu-vos que la vostra possible instal·lació generés més energia de la que consumiríeu. La sobrant la retornaríeu a la xarxa on la vostra comercialitzadora us la pagaria, per exemple, al voltant de 0,053 €/kWh. En canvi l’energia elèctrica d’autoconsum tindria un valor econòmic d’uns 0,110 €/kWh. Aquest diferencial de preu és molt atractiu pels operadors que s’aprofiten dels excedents a baix cost i traslladen la inversió al seu client encoratjant-lo a invertir amb més panells solars. També és important que aquest pas a l’autogeneració s’aprofiti per canviar d’hàbits, com programar certs aparells en horari solar per incrementar l’estalvi i reduir el temps d’amortització de les instal·lacions fotovoltaiques.

Les organitzacions lligades al sector elèctric malden per evitar que entre la ciutadania ens puguem lliurement intercanviar quilowatts. Un repte polític i socioecològic que caldrà encarar des del Govern per facilitar una equitat del sistema de generació i consum d’energia on el món local té molt a dir i fer.

Sabadell, 28 de març de 2021

Cinc raons per les quals la immunitat del ramat COVID és probablement impossible

Enllaç a l'article original

Christie Aschwanden - periodista científica a Cedaredge, Colorado.

Fins i tot amb els esforços de vacunació en vigor, el llindar teòric per vèncer el COVID-19 sembla estar fora d’abast.

Fins ara, al voltant del 50% de la població israeliana ha estat completament vacunada contra el COVID-19, tot i que la immunitat del ramat continua essent esquiva. Crèdit: Kobi Wolf / Bloomberg / Getty

Mentre les taxes de vacunació contra COVID-19 augmenten a tot el món, la gent raonablement ha començat a preguntar-se: quant de temps durarà aquesta pandèmia? És un problema envoltat d'incerteses. Però la idea que prou gent acabarà obtenint immunitat contra el SARS-CoV-2 per bloquejar la major part de la transmissió (un "llindar d'immunitat al ramat") comença a semblar poc probable.

Aquest llindar generalment només es pot assolir amb taxes de vacunació elevades i molts científics havien pensat que una vegada que les persones es van començar a immunitzar massivament, la immunitat del ramat permetria que la societat tornés a la normalitat. La majoria de les estimacions havien situat el llindar en el 60-70% de la població que guanyava immunitat, ja sigui mitjançant vacunacions o exposició passada al virus. Però a mesura que la pandèmia arriba al seu segon any, el pensament ha començat a canviar. Al febrer, el científic independent de dades Youyang Gu va canviar el nom del seu popular model de predicció COVID-19 de "Path to Herd Immunity" a "Path to Normality". Va dir que arribar a un llindar d'immunitat al ramat semblava improbable a causa de factors com la vacil·lació de la vacuna, l'aparició de noves variants i l'arribada tardana de les vacunacions per als nens.

El coronavirus és aquí per quedar-se; això és el que això significa

Gu és un científic de dades, però el seu pensament s'alinea amb el de molts de la comunitat d'epidemiologia. "Ens allunyem de la idea que assolirem el llindar d'immunitat del ramat i que la pandèmia desapareixerà definitivament", diu l'epidemiòloga Lauren Ancel Meyers, directora executiva de la Universitat de Texas a Austin COVID-19 Modeling Consortium . Aquest canvi reflecteix la complexitat i els desafiaments de la pandèmia i no ha d'observar el fet que la vacunació ajuda. "La vacuna significarà que el virus començarà a dissipar-se tot sol", diu Meyers. Però a mesura que apareixen noves variants i pot disminuir la immunitat contra les infeccions, "ens podem trobar mesos o un any per la carretera encara lluitant contra l'amenaça i haver de fer front a futures crescudes".

Les perspectives a llarg termini de la pandèmia probablement inclouen que el COVID-19 es converteixi en una malaltia endèmica, com la grip. Però a curt termini, els científics contemplen una nova normalitat que no inclou la immunitat del ramat. Aquests són alguns dels motius que expliquen aquesta mentalitat i què signifiquen per al pròxim any de la pandèmia.

No està clar si les vacunes impedeixen la transmissió

La clau de la immunitat del ramat és que, fins i tot si una persona s'infecta, hi ha massa pocs hostes susceptibles al voltant per mantenir la transmissió; aquells que han estat vacunats o que ja han tingut la infecció no es poden contraure i propagar el virus. Les vacunes COVID-19 desenvolupades per Moderna i Pfizer – BioNTech, per exemple, són extremadament efectives en la prevenció de malalties simptomàtiques, però encara no està clar si protegeixen les persones contra la infecció o la propagació del virus a altres persones. Això suposa un problema per a la immunitat del ramat.

“La immunitat del ramat només és rellevant si tenim una vacuna que bloqueja la transmissió. Si no ho fem, l'única manera d'obtenir la immunitat del ramat a la població és administrar la vacuna a tothom ", diu Shweta Bansal, biòloga matemàtica de la Universitat de Georgetown a Washington DC. Segons ella, l'eficàcia de les vacunes per aturar la transmissió ha de ser "bastant alta" perquè la immunitat del ramat sigui important, i de moment les dades no són concloents. "Les dades de Moderna i Pfizer semblen força encoratjadores", diu ella, però exactament com aquestes vacunes i altres impedeixen que la gent transmeti el virus tindrà grans implicacions.

La capacitat d'una vacuna per bloquejar la transmissió no ha de ser del 100% per marcar la diferència. Fins i tot el 70% d'eficàcia seria “increïble”, diu Samuel Scarpino, un científic de la xarxa que estudia malalties infeccioses a la Northeastern University de Boston, Massachusetts. Però encara podria haver-hi una quantitat substancial de propagació de virus que dificultaria molt la ruptura de les cadenes de transmissió.

El desplegament de vacunes és desigual

La velocitat i la distribució dels llançaments de vacunes són importants per diversos motius, diu Matt Ferrari, epidemiòleg del Centre de Dinàmica de Malalties Infeccioses de la Universitat Estatal de Pensilvania a University Park. Una campanya global perfectament coordinada hauria pogut acabar amb COVID-19, com a mínim teòricament. "És una cosa tècnicament factible, però en realitat és molt poc probable que ho aconseguim a escala mundial", diu. Hi ha enormes variacions en l'eficiència del desplegament de vacunes entre països (vegeu «Desigualtats en la distribució»), i fins i tot dins d'ells.

Caduca l’expedient ambiental del tram Terrassa-Granollers del Quart Cinturó.

L’estudi informatiu anunciat pel Ministerio de Transportes no es podrà tramitar.

La Campanya Contra el Quart Cinturó requereix al Ministerio de Transición Ecológica que apliqui la legislació ambiental i decreti la caducitat de l’expedient.
 
L’actual Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana és incapaç de tramitar l’estudi informatiu del tram Terrassa-la Roca per tercera vegada sense que caduqui l’expedient ambiental.

Tot el que representa el Quart Cinturó també ha caducat?

Una nova caducitat 

El passat 4 de gener, la Campanya Contra el Quart Cinturó, a través de l’ADENC, presentà un escrit davant el Ministerio de Transición Ecológica, òrgan ambiental, responsable de la tramitació ambiental de projectes. En aquest escrit demanem al Ministerio que resolgui la caducitat de l’expedient 20180063 CIERRE DE LA AUTOVIA ORBITAL DE BARCELONA B40. TRAMO TERRASSA-GRANOLLERS, que notifiqui la resolució de caducitat i arxiu de l’expedient ambiental a la Dirección General de Carreteras (Ministerio de Transportes) i que l’informi que la tramitació de l’avaluació ambiental del projecte s’ha de retrotraure al tràmit inicial, ja que ha expirat el termini per sol·licitar una pròrroga.

L’adjudicació de la redacció de l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental del Quart Cinturó (o cierre de la Autovía Orbital, o B40, o Ronda del Vallès, depèn de qui la referenciï) fou anunciada al BOE núm. 310, pàgina 92322, de 22 de desembre de 2017. El 30 de abril de 2018 el Ministerio de Medio Ambiente inicià el període de consultes ambientals per determinar l’abast de l’estudi d’impacte ambiental. El document d’abast fou emès per aquest Ministerio a principis d’octubre de 2018. Aquest document d’abast, tal i com estableix l’article 34.5 de la Ley 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, és vàlid durant dos anys. Per tant, i tenint en compte la suspensió de terminis administratius que el Gobierno decretà des de mitjans de març fins a principi de juny de 2020, aquest document d’abast perdé la validesa a l’entorn del Nadal de 2020. L’estudi informatiu no pot ser sotmès a informació pública sense l’estudi d’impacte ambiental, per la qual cosa el promotor, el Ministerio de Transportes, haurà d’iniciar de nou la tramitació ambiental abans de poder sotmetre l’estudi informatiu del Quart Cinturó a informació pública.

Les caducitats anteriors: les lliçons apreses 

El desembre de 2012, l’antic Ministerio de Medio Ambiente hagué de resoldre la caducitat de l’expedient ambiental de l’estudi informatiu del Quart Cinturó sotmès a informació pública el 30 de juliol de 2010 (consulteu la nota de premsa del 21 de gener de 2013 aquí). Aquesta caducitat fou instada per la CCQC l’abril de 2012 ja que en aquells moments la validesa d’aquella fase del tràmit ambiental era de 18 mesos. Prèviament, l’abril de 2010, el mateix Ministerio ja havia declarat caducades les consultes ambientals realitzades el 2004, malgrat que posteriorment, per pressions polítiques prèvies a les eleccions al Parlament de Catalunya, el juliol de 2010 forçà irregularment un acord de conservació d’actes del procediment.

En aquestes caducitats anteriors la CCQC va constatar com els interessos polítics podien forçar interpretacions esbiaixades de la legislació ambiental, i com amb persistència, perspicàcia i amb diferents estratègies, les entitats cíviques podíem forçar-ne de nou una aplicació ajustada a dret. Val a dir que la norma de referència actual, la Ley 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, encara és més estricta amb la caducitat de l’avaluació ambiental, i susceptible de ser aplicada en les diverses fases de la tramitació.

Ara, la CCQC espera trobar un Ministerio de Transición Ecológica que no només hagi canviat el nom, sinó que ajusti la nova denominació als nous aires que haurien d’insuflar l’administració de l’Estat amb un dels proclamats objectius bàsics d’aquesta legislatura: l’ecologisme i la lluita contra el canvi climàtic.

Què indiquen tantes caducitats? 

3 caducitats en un mateix expedient, en 16 anys de tramitació, palesen la incapacitat del Ministerio de Transportes i del Gobierno, fins i tot amb diferents partits polítics al capdavant, per resoldre un conflicte obert a principis dels anys 90 i que continua viu, en part, gràcies a la seva incapacitat. Incapacitat traduïda, entre d’altres, amb un total desconeixement del territori que vol transformar (destruir escauria més) i de donar solucions a l’articulació de la mobilitat que responguin a criteris de sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Aquesta nova caducitat palesa la nul·la necessitat del Quart Cinturó des del punt de vista de la mobilitat i que la seva construcció respon principalment a interessos polítics molt vinculats als dels lobbies de les constructores. El Quart Cinturó, o autovies en projecte o en construcció com aquest, ara més que mai van contra la imperiosa necessitat de lluitar contra l'emergència climàtica i contra la destrucció dels espais naturals i de la biodiversitat. 

En definitiva, l’expedient caduca perquè qui el dirigeix manté una visió obsoleta de la gestió pública, i menysté una visió integrada i sostenible del territori i de les infraestructures. 

La CCQC reclama novament l’aplicació estricta de les competències estatutàries en ordenació territorial i en mobilitat: el canvi de titularitat i recursos del Quart Cinturó a favor del Govern de la Generalitat, atès que és una actuació viària que abasta només territori català, i la valoració conseqüent sobre la seva oportunitat, utilitat o traçat. 

La CCQC convida la Generalitat, consells comarcals del Vallès Oriental i Occidental i ajuntaments afectats a demanar la resolució de caducitat al Ministerio de Transición Ecológica. 

Podeu tornar a veure la roda de premsa en el següent enllaç: https://youtu.be/qzQhETHepds 

Campanya Contra el Quart Cinturó L'Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès, 19 de gener de 2021 

Més informació: http://ccqc.pangea.org

El Pla de Rodalies desacredita el Pla de Mobilitat del Vallès impulsat per la Generalitat

 El Pla de Rodalies 2020-2030 només inclou una tercera part de les inversions previstes al Pla Específic de Mobilitat del Vallès, retallant en un 60% la inversió prevista en transport públic.

La Campanya Contra el Quart Cinturó insta el Departament de Territori a no aprovar definitivament un Pla Específic de Mobilitat del Vallès que naixeria descafeïnat

L’aprovació inicial del Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) el mes de febrer de 2020 va confirmar els temors que la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) havia vingut alertant des que va començar la seva redacció, fa més de 2 anys: el desenvolupament del Pla no és creïble, no és executable ni té capacitat d’aconseguir els objectius que es persegueixen (vegeu anterior Nota) 

Aquests darrers mesos el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha estat fent contactes per tal d’avançar la resposta a les al·legacions presentades i tancar el document final amb la intenció d’aprovar-lo definitivament en un context de govern “en funcions” al final del mandat parlamentari. 

Amb la presentació del Pla de rodalies 2020-2030 podem dir que el PEMV ja és paper mullat abans fins i tot de la seva aprovació. El Pla de Rodalies només inclou una tercera part de les actuacions previstes durant el període de vigència del PEMV (2020-2026). Així, no s’inclou la línia Orbital ferroviària – que queda pendent més enllà del 2030 -, el Túnel de Montcada, el desdoblament de la línia R3 la Garriga a Vic ni les estacions de Montmeló Circuit i Baricentro.  (vegeu Taula Annexa)

Això suposa una reducció al voltant dels 1.000M€ en les inversions de rodalies previstes al PEMV per al proper quinquenni, que comporta una retallada del 40% la seva inversió total i en prop d’un 60% de la inversió en transport públic. Si el PEMV inicial assignava un 74% de les inversions a modes sostenibles (infraestructures de transport públic i modes no motoritzats), després de conèixer el nou Pla de Rodalies aquest percentatge es redueix fins al 55%. Per altra banda, amb aquesta modificació, el percentatge del PEMV adreçat a les infraestructures viàries per al transport privat és ja del 28%, quan inicialment era només del 16%.

Tal com ja avançàvem en les al·legacions, aquesta era una de les febleses més importants del PEMV: el 75% de les accions previstes les ha d’executar el govern de l’Estat Espanyol, que no ha ni participat en la seva redacció i que incompleix sistemàticament els seus compromisos; per tant sense cap garantia que assumeixi les accions ni el calendari que marca el PEMV. La presentació del Pla de Rodalies ha posat en clara evidència aquesta feblesa. 

Avui podem dir, però, que els principals dèficits segueixen sense resoldre’s i que podríem qualificar aquest treball com una enorme oportunitat perduda, ara mateix ja un Pla tocat de mort pel descrèdit  que suposa el Pla de Rodalies presentat les darreres setmanes. 

Des de la Campanya reclamem un Pla de Mobilitat que resolgui amb urgència els problemes reals del Vallès, redreci el greuge que pateix aquest territori respecte al centre de la regió metropolitana i aposti per propostes de mobilitat sostenibles i de ràpida implementació que col·laborin a mitigar l’Emergència climàtica.

Campanya Contra el Quart Cinturó
http://ccqc.pangea.org/

Més Informació:
Toni Altaió   655 179 694    937 171 887  correu@adenc.cat

 

El Vallès, 12 de gener de 2021
Vegeu Nota de premsa en PDF

Els militars espanyols no tenen temps per a la democràcia

Els oficials jubilats nostàlgics de la dictadura franquista denuncien el govern elegit del país. El rei Felip hauria de condemnar aquestes forces antidemocràtiques tal com va fer el seu pare el 1981.

A CÀRREC DE MARK NAYLER | 4 DE GENER DE 2021, 4:26

El rei Felip d'Espanya assisteix a la desfilada militar del Dia Nacional el 12 d'octubre de 2019 a Madrid. CARLOS ALVAREZ / GETTY IMAGES

Afinals de novembre, els militars jubilats de l'Estat espanyol van enviar dues cartes directament al rei Felip VI del país, expressant la seva preocupació pel govern "social-comunista" de Madrid i pel perill que suposa —o això van dir— per a la unitat espanyola. En aquestes emocionals missives —una signada per 73 ex-oficials de l’exèrcit, l’altra per 39 oficials de la força aèria retirada—, els jubilats es dirigeixen explícitament al monarca com a cap de les forces armades i es comprometen a fidelitzar-se a la “pàtria”, a la “cohesió nacional”. ”Del qual, afirmen, ha estat debilitat pel govern en minoria dirigit pel primer ministre socialista Pedro Sánchez.

Aquestes cartes extraordinàries van anar seguides d' un manifest en línia similar, publicat el 6 de desembre, el dia en què els espanyols van aprovar la seva Constitució de 1978 en un referèndum nacional. Aquest va descriure el govern dirigit pels socialistes espanyols com "un greu risc per a la unitat d'Espanya i el seu ordre constitucional" i va ser signat per més de 400 antics militars espanyols, així com per un dels néts de l'exdictador Francisco Franco.

La indignació expressada en aquests documents va ser provocada per l’acord que Sánchez va retallar el novembre amb grups independentistes d’esquerres del País Basc i Catalunya, a canvi dels seus vots pel pressupost del 2021. La ironia, per descomptat, és que històricament la unitat i la integritat constitucional d’Espanya no han estat danyades ni amenaçades pel compromís entre partits, sinó per la intervenció dels militars en la seva política.

Per a tots els elements menys reaccionaris de la classe política i militar espanyola, aquestes cartes constitueixen un desagradable recordatori del passat. El juliol de 1936 es va llançar una rebel·lió armada liderada pel general Francisco Franco contra el govern del Front Popular, una coalició d'esquerres de socialistes i comunistes que havia guanyat les eleccions generals del febrer d'aquest mateix any. Després de tres anys de brutal guerra civil, les forces franquistes van triomfar sobre els republicans el 1939, substituint el govern elegit per una dictadura militar que va durar les quatre dècades següents.

De manera nefasta, la visió que insinuaven les cartes enviades recentment a la casa reial i la declaració oberta —de militars i monarquia units contra el govern imperfecte i elegit democràticament d’Espanya— sona semblant a la que va inspirar la rebel·lió de Franco fa 84 anys.

El tracte entre partits és inevitable en la política espanyola moderna, especialment per a la coalició minoritària de Sánchez, que ocupa només 155 dels 350 escons del Congrés (els socialistes en tenen 120, Podemos 35). Dit això, el líder socialista s'ha aventurat lluny del centre per obtenir el suport suficient per al seu pressupost per al 2021; en fer-ho, ha fet que els regidors de partits estiguin més acostumats a actuar a les ombres tèrboles de la política principal (l’Esquerra Republicana de Catalunya, coneguda com ERC, i l’Eusk Bildu basc ocupen només 13 i 5 escons al Congrés, respectivament).


El 1997, l'actual líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, va prendre el timó d'un grup independentista basc d'esquerres anomenat Herri Batasuna. Rebatejat com a Batasuna el 2001, va ser prohibit pel Tribunal Constitucional espanyol dos anys més tard per actuar com a ala política d'ETA, un grup radical que va cometre bombardejos, segrestos i assassinats en la cerca d'un País Basc independent.

L’intent d’Otegi de reiniciar Batasuna el 2009 li va valer una pena de 10 anys de presó, que el Tribunal Suprem d’Espanya va reduir a sis anys i mig el 2012. Als anys vuitanta, l’exmembre d’ETA també va complir la meitat de sis anys. mandat del seu paper en el segrest de l’empresari basc Luis Abaitua.

ERC és igualment apassionat per la independència catalana, però, a diferència d’ETA, mai no ha recorregut a bombes ni segrestos en la seva recerca d’una República de Catalunya (tot i que hi va haver protestes violentes a Barcelona arran del referèndum del 2017). Oriol Junqueras, exvicepresident de Catalunya, dirigeix ​​actualment el partit de la presó després de rebre una condemna de 13 anys pel seu paper en l'organització de la fallida oferta independentista d'octubre del 2017. Juntament amb el llavors president català Carles Puigdemont, Junqueras va orquestrar un referèndum d'independència va ser declarat il·legal prèviament pel Tribunal Constitucional espanyol, en què el 90 per cent del 43 per cent dels votants que van participar van votar per la secessió catalana. A més de Junqueras, altres vuit separatistes catalans dediquen temps a organitzar la votació,i per la declaració unilateral d’independència que va seguir. Puigdemont va fugir a Bèlgica per evitar el mateix destí, on roman des de llavors.

L'acord pressupostari de Sánchez és massa generós, especialment per a ERC, que ha aconseguit més finançament per a Catalunya —la regió més rica d'Espanya— i un retoc de les lleis fiscals a favor de Barcelona. Però la seva disputa pressupostària amb aquests partits no implica en cap cas simpatia per les seves tendències separatistes.

Sánchez ha manifestat reiteradament la seva oposició al secessionisme català i, quan el Tribunal Suprem va condemnar Junqueras i altres a l'octubre del 2019, ho va descriure com la culminació d'un "procés judicial exemplar". ETA ja no està a punt de condemnar (es va desarmar el 2017 i es va dissoldre el 2018), però els líders del partit socialista sempre han deplorat la seva violència —tant, de fet, que es pregunta si un dels antecessors de Sánchez s’oposaria al seu acord. amb Otegi. Després de l'explosió d'un cotxe bomba d'ETA a Madrid el 2005 i ferit 42 persones, el llavors primer ministre socialista José Zapatero va declarar que el grup "no tenia lloc a la política ni a la societat civil".

Malgrat tot, és difícil pensar en dos partits —excepte Podemos, l’esquerrà soci menor del govern dels socialistes—, més propensos a desencadenar la remugada de l’antiga guàrdia reialista espanyola. Els signants de les cartes semblen nostàlgics de l’època en què les ideologies antiestabliment es podien eradicar per la força i en què els socialistes i el partit popular conservador canviaven fàcilment el poder cap endavant i cap enrere, sense haver de recórrer als secessionistes o als radicals. (Al cap i a la fi, els partits independentistes i independents de qualsevol franja eren il·legals durant la dictadura franquista).

Kamala Harris - la primera dona vicepresidenta

BBC NEWS - 7/11/2020

 

Fa un any, els seus propis somnis presidencials es van aturar, però ara Kamala Harris ha fet història convertint-se en la primera vicepresidenta electa femenina.

Com han canviat la seva sort en els darrers 16 mesos.

La senadora de Califòrnia s'havia enfilat al front d'un camp ple de candidats demòcrates a la part posterior d'una sèrie de fortes actuacions de debat i d'una crítica ardent al seu rival Joe Biden sobre la cursa el juny del 2019. Però, a finals d'any, la seva campanya era morta.

Ara, aquesta noia de 55 anys dirigirà el país al costat de Biden en un moment crític de la seva història: intentarà unir-se després d’uns mesos amargs i detenir l’onada de casos de coronavirus que afecten parts dels Estats Units.

També serà la primera dona de color i la vicepresidenta asiàtica nord-americana.

Aquí teniu un cop d'ull a Kamala Harris a punt per treballar a la Casa Blanca.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

La demòcrata de Califòrnia va néixer a Oakland, Califòrnia, de dos pares immigrants: una mare d'origen indi i un pare d'origen jamaicà.

Després del divorci dels seus pares, Harris va ser criada principalment per la seva mare soltera hindú, Shyamala Gopalan Harris, investigadora del càncer i activista pels drets civils.

Va créixer compromesa amb el seu patrimoni indi, unint-se a la seva mare en visites a l'Índia, però Harris ha dit que la seva mare va adoptar la cultura negra d'Oakland, submergint-hi les seves dues filles, Kamala i la seva germana menor Maya.

"La meva mare va entendre molt bé que criava dues filles negres", va escriure a la seva autobiografia The Truths We Hold. "Sabia que la seva pàtria adoptiva ens veuria a Maya i a mi com a noies negres i estava decidida a assegurar-nos que convertiríem en dones negres orgulloses i confiades".

Els primers anys de la senadora Harris també van incloure un breu període al Canadà. Quan la Sra. Gopalan Harris va treballar com a professora a la Universitat McGill, la Sra. Harris i la seva germana menor Maya van anar amb ella, assistint a l'escola a Montreal durant cinc anys.

Va assistir a la universitat als Estats Units, passant quatre anys a la Universitat Howard, un dels col·legis i universitats històricament negres més importants del país, que ha descrit com una de les experiències més formatives de la seva vida.

La senyora Harris diu que sempre s'ha mostrat còmoda amb la seva identitat i simplement es descriu a si mateixa com "una nord-americana".

Va dir al Washington Post el 2019 que els polítics no haurien d’haver d’encaixar en compartiments pel seu color o fons. "El meu punt era: sóc qui sóc. Estic bé amb això. És possible que hagueu d'esbrinar-ho, però estic bé", va dir.

El 2014, la senadora Harris es va casar amb l’advocat Doug Emhoff (ara un aparell a la seva campanya) i es va convertir en madrastra dels seus dos fills.

Escalar la llei i l’ordre

Després de quatre anys a Howard, la senyora Harris es va llicenciar en dret a la Universitat de Califòrnia, a Hastings, i va començar la seva carrera a la fiscalia del districte del comtat d’Alameda.

Es va convertir en la fiscal de districte, la màxima fiscal de San Francisco, el 2003, abans de ser escollida la primera dona i la primera persona negra que exercia de fiscal general de Califòrnia, la màxima advocada i oficial de la policia a l’estat més poblat d’Amèrica.

En els seus gairebé dos mandats com a fiscal general, Harris es va guanyar la reputació de ser una de les estrelles en ascens del partit demòcrata, utilitzant aquest impuls per impulsar les seves eleccions com a senadora junior dels Estats Units a Califòrnia el 2017.

Harris va començar la seva carrera a l’oficina del fiscal del districte del comtat d’Alameda, a Oakland, Califòrnia.

Des de la seva elecció al Senat dels Estats Units, l'exfiscal va guanyar el favor dels progressistes pel seu acèrtic interrogatori sobre l'aleshores candidat al Tribunal Suprem Brett Kavanaugh i el fiscal general William Barr en les principals audiències del Senat.

Aspiracions a la Casa Blanca

Quan va llançar la seva candidatura a la presidència a una multitud de més de 20.000 a Oakland, Califòrnia, a principis de l'any passat, la seva candidatura per al 2020 es va trobar amb un entusiasme inicial. Però la senadora no va poder articular una justificació clara de la seva campanya i va donar respostes confuses a preguntes en àrees polítiques clau com la sanitat.

Quan Harris va poder atraure una multitud de 20.000
On va sortir malament per Kamala Harris?
Tampoc va poder aprofitar el punt culminant clar de la seva candidatura: actuacions de debat que van mostrar les seves habilitats fiscals, situant sovint Biden en la línia d’atac.

Harris i Biden xoquen pel seu rècord de carrera

Demòcrata de Califòrnia amb un currículum d'aplicació de la llei, Harris va intentar caminar fins a la línia fina entre les ales progressistes i moderades del seu partit, però va acabar apel·lant a cap dels dos, acabant la seva candidatura el desembre abans del primer concurs demòcrata a Iowa a principis del 2020.

Al març, la senyora Harris va donar suport a l'exvicepresident, dient que faria "tot el que estigués al meu abast per ajudar-lo a elegir el proper president dels Estats Units".

Va actuar fermament contra Mike Pence en el debat vicepresidental d'octubre, mentre els candidats intercanviaven ferotges observacions sobre diversos temes.

Els seus recordatoris de "senyor vicepresident, estic parlant" al senyor Pence, després que la va interrompre repetidament, es van assenyalar en línia com un esforç destacat de la primera dona negra en un debat sobre la vicepresidència que es va escoltar.

El seu historial de delictes i policia

La cursa de 2020 de la senyora Harris va posar el focus en el seu historial de fiscal superior de Califòrnia.

Malgrat la tendència cap a l'esquerra en qüestions com el matrimoni gai i la pena de mort, es va enfrontar a repetits atacs de progressistes per no ser prou progressista i va ser objecte d'una esvaïda opinió de la professora de dret de la Universitat de San Francisco, Lara Bazelon.

Sobresortit a l'inici de la campanya de la Sra. Harrison, la Sra. Bazelon va escriure que la Sra. Harris ha esquivat en gran mesura les lluites progressistes que impliquen qüestions com la reforma de la policia, la reforma de les drogues i les condemnes injustificades.

L'auto-descrita "fiscal progressista" va intentar emfatitzar parts més inclinades a l'esquerra del seu llegat: requeria càmeres corporals per a alguns agents especials del Departament de Justícia de Califòrnia, la primera agència estatal que les va adoptar, i va llançar una base de dades que proporcionava accés públic a les estadístiques de crims, però encara no va aconseguir força.

"Kamala és un policia" es va convertir en un refrany habitual en la pista de la campanya, espatllant els seus intents de guanyar la base democràtica més liberal durant les primàries. Però aquestes mateixes credencials d'aplicació de la llei poden resultar beneficioses a les eleccions generals quan els demòcrates necessiten guanyar votants i independents més moderats.

I ara, a mesura que els Estats Units s’enfronten a un càlcul racial continu i s’està examinant la brutalitat policial, la Sra. Harris ha ocupat un seient a la primera fila amb el seu gran micròfon per amplificar les veus progressistes.

Després de deixar la cursa al gener, Harris va recolzar Joe Biden dos mesos després

En programes de tertúlia, demana canvis a les pràctiques policials als Estats Units, a Twitter, demana les detencions dels agents de policia que van matar a Breonna Taylor, una dona afroamericana de 26 anys de Kentucky, i parla amb freqüència sobre la necessitat de desmantellar el racisme sistèmic.

Quan es tracta de la disputada i progressiva progressió per "desemborsar" la policia (la convocatòria per reduir els pressupostos dels departaments de policia i desviar els fons a programes socials), a la qual s'oposen Biden, Harris, que demanen una "reimaginació". de seguretat ciutadana.

La senyora Harris ha dit sovint que la seva identitat la fa adequada per representar als marges.

Ara té l'oportunitat de fer això des de l'interior de la Casa Blanca.

Millora de la connectivitat ferroviària al Vallès

Un intercanviador a l'Hospital General de Catalunya reduiria 30m de trajecte i permetria la connexió amb altres ciutats vallesanes o l'UAB