Salvem el llac i la balena

L’equip de govern del nostre ajuntament, PSC-Som de Castellar, està fent un parc lúdic d’aigua a la plaça Catalunya que suposa eliminar el llac. Aquesta Plaça està inclosa en el Catàleg de Béns del municipi i per qualsevol modificació cal un informe preceptiu de la “COMISSIÓ DE PATRIMONI”. L’Equip de govern ha iniciat les obres sense aquest informe i ara diu que el Pla especial del Catàleg de Béns contempla la protecció integral de l’escultura però no del llac. Aquesta interpretació imposada en el catàleg pel mateix equip de govern, obvia que el llac i l’escultura de la balena es van concebre junts, que són una sola cosa. 

Aquesta remodelació s’ha pensat al marge tant de l’autor de l’escultura, Joan Coderch, com de l’arquitecte que va dissenyar la plaça, Pere Roca, els dos de Castellar del Vallès.

L’equip de govern del municipi, per més majoria absoluta que tingui no pot decidir sobre un espai públic sense respectar l’autoria de les obres. Fer-ho, és un manca respecte i probablement una il·legalitat envers la propietat intel·lectual que podria implicar greus conseqüències.

L’arquitecte i l’escultor han sabut de la modificació d’aquest espai quan l’obra ja s’estava executant, posant-los ara en una situació incòmoda i compromesa que no els pertoca. 

Aquesta setmana l’escultor ha visitat l’obra i demana canvis sobre el projecte ja en execució. Això fa evident, com ja es deia, que aquest projecte conté errors de forma i fons i que l’equip de govern s’està precipitant.

Hi serem a temps? Salvarem el llac i la balena dignament?

Tenim un embús ! ! !

Article de Decidim Castellar, l'Actual - 10/02/2017

Fa anys que cada matí es formen embussos considerables a la porta nord de Castellar i fa anys que l'equip de govern no es mou per posar-hi remei.

L'octubre del 2009 l'enginyer de camins Ole Torson, expert en mobilitat, va apuntar com a possible solució prohibir el gir a l'esquerra cap els carrers Portabella i Dr. Pujol i fer una rotonda als Pedrissos. 

Des de aleshores, l'equip de govern no ha fet cap estudi de camp per analitzar si aquesta opció és viable, l'únic que han fet és un dibuix i quatre ratlles en el pla general. Primer l'Altraveu i ara Decidim hem insistit per trobar una solució a aquesta problemàtica. Després de consultar diversos experts en mobilitat, creiem que una rotonda de 45m de diàmetre als pedrissos (davant l'IES Castellar) no és la millor solució i suposa desmuntar una estructura que ara mateix regula perfectament l'entrada sud al municipi. Les rotondes que donen servei a molts carres són habitualment poc útils.

El problema d'aquest embús es localitza al costat de la benzinera i el primer que hem de mirar és si podem resoldre el problema allà, sense generar-ne de nous més enllà. Un cop mesurades les voreres i la calçada que hi ha en aquest espai, hem comprovat que és possible incorporar, des de la carretera de Terrassa, un tercer carril que es podria destinar als cotxes que fan el gir a l'esquerra. D'aquesta manera, no aturarien tots els que van en direcció a Sabadell i evitaríem l'actual embús. Aquesta solució no suposa haver de fer una gran obra, i amb molts menys diners del que costa fer la gran rotonda dels pedrissos podria resoldre's el problema.

Està disposat l'Ajuntament de Castellar a fer un estudi seriós d'aquesta problemàtica? La proposta de Decidim no requereix d'una gran inversió i es podria realitzar per fases, prioritzant la part més essencial (voreres i tercer carril) perquè quedi enllestida abans de l'estiu. La resta d'actuacions, si ara no és possible, es podrien fer més endavant.

La gestió de la publicitat i l'Actual

Article de Decidim Castellar

A l'any 2008 es van crear les empreses Digues.com i Disseny&Rauxa, que han treballat conjuntament en la gestió de la publicitat del setmanari municipal l'Actual. Cal dir, que el cap de disseny de l'Ajuntament de Castellar i director d'art de l'Actual és també el director de Disseny&Rauxa.

Fins ara, l’empresa que gestionava la publicitat de l’Actual, es comprometia a pagar a l’Ajuntament un import mínim de 39.000€/any.

L’any 2010, Digues.com tenia un deute amb l’ajuntament de Castellar de 66.410€, que l’equip de govern encara no ha cobrat. El juliol d’aquell any Digues.com va deixar la gestió de la publicitat, però la directora financera i una companya del departament de comptes de Digues.com van fundar l’empresa Ielou Comunicació, que a partir de l’1 de setembre de 2010 es va encarregar de la gestió de la publicitat de l’Actual, en l’estreta col·laboració de Disseny&Rauxa.

El novembre de 2010, l’Ajuntament va cedir espais de l’edifici del Mirador a nous emprenedors i un dels afortunats va ser la nova empresa Ielou Comunicació. El lloguer d’aquests espais oscil·lava entre els 120 i 180€ mensuals i el reglament limitava l’ocupació a un màxim de 4 anys. Al 2014 però, el govern socialista va modificar el reglament afegint el següent: Per casos excepcionals d'interès per part de l'Ajuntament com a conseqüència de la relació comercial o per l'estreta col·laboració en diferents aspectes del desenvolupament de l'activitat econòmica local, previ informe tècnic, l'Alcalde per decret podrà prorrogar l'estada més enllà dels quatre anys previstos, fins i tot en casos que hi hagi demanda a la llista d'espera Gràcies a aquesta modificació i a un decret d’alcaldia l’empresa Ielou Comunicació no va haver de deixar el local, del qual ha pogut gaudir fins novembre de 2016, data en que han abandonat el local del Mirador. Cal dir, que l’empresa Disseny&Rauxa durant aquests anys també ha fet ús d’aquest espai en el Mirador.

El contracte per la gestió de la publicitat s'acabava l'11 de novembre de 2016 i l'equip de govern de Som de Castellar-PSC, no van fer públic el concurs fins el dia 4 de novembre excusant-se que se'ls havia passat per alt la data. Com que la gestió quedava en fals fins el 21 de gener de 2017, l'ajuntament ha hagut de fer un contracte pont amb Ielou Comunicació fins aquesta data.

Ens consta que al menys una empresa es va interessar pel concurs però que en dues trucades a l’ajuntament de Castellar, demanant informació d’aquest concurs,  no van aconseguir parlar amb la persona de referència que constava a les bases del concurs. El concurs es va tancar el 21 de novembre (12 dies laborables).

En les bases del nou concurs s’observa que el model de publicitat s’inverteix, i ara és l’Ajuntament qui pagarà a l’empresa 45.000€/any més incentius en cas de superar determinades quanties en la facturació. L’equip de govern hauria d’explicar els motius d’aquest canvi de model i quins beneficis es suposa que obtindrà el municipi.

 

A més del que hem explicat, és important destacar que l’equip de govern de Som de Castellar – PSC destina el mateix personal a benestar social que a comunicació, cosa que en l’actual situació ens sembla desproporcionat si no és que hi ha un interès polític encaminat al control de la comunicació. Aquest control dels mitjans de comunicació amb interessos partidistes s’ha posat de manifest també en el control reiterat del Consell Municipal de Comunicació, òrgan que s’ha convertit en un espai merament informatiu i no en un fòrum de debat. 

Ple de l'ajuntament de Castellar del Vallès 25 d'octubre 2016

DECIDIM CASTELLAR DENUNCIA QUE LA TAXA VIGENT DE L’AIGUA ES VA APROVAR PER UN PROCEDIMENT IRREGULAR I DE MANERA ABUSIVA PER AL MUNICIPI

Decidim Castellar vol denunciar, tenint en compte l’aprovació del pressupost de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, que la taxa de l’aigua aprovada l’any passat pel govern del PSC es va fer seguint un procediment irregular.

Fruit del treball iniciat fa uns mesos per part del grup municipal de Decidim (amb 4 regidors a l’Ajuntament) per a fer propostes per aconseguir un servei d’abastament d’aigua més proper i de major qualitat, i després de consultar diversos experts en la matèria, la candidatura ha pogut comprovar que la taxa vigent incompleix la normativa en vigor, tal i com demostren diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia de casos similars a d’altres poblacions del país (vegeu sentència del 23 N del TS , del 24N del TS que assenten jurisprudència sobre la taxa, i la sentència del tribunal suprem del 27 d’abril de 2016 )

La principal irregularitat és la manca de control sobre el preu de l’aigua que es produeix amb el procediment d’elaboració de la taxa tal i com s’ha fet els últims anys. Actualment l’empresa concessionària del servei d’abastament d’aigua SOREA, fa una proposta de preus en base a uns informes i estudis elaborats per la pròpia empresa. D’aquesta manera no és el consistori qui fixa el preu, sinó l’empresa la que decideix a quin preu subministra l’aigua als castellarencs i, a més a més, hi aplica un benefici desmesurat (el benefici industrial és del 16% sobre el cost de la gestió del servei i del 10% sobre el cost del consum d’aigua).

La llei estableix que en un servei públic de titularitat municipal, com és el d’abastament d’aigua, és l’administració qui ha de fer l’estudi dels costos del servei, i en conseqüència la proposta de preus als que l’empresa ha de subministrar l’aigua. Així, s’evita qualsevol sobrecost o valoració del servei per sobre del cost real, podent veure’s augmentat el preu de forma irreal en detriment dels ciutadans i en benefici de l’empresa.

A més a més, aquest any en que es congelen els preus del servei, ni tant sols s’ha realitzat cap informe, ni per part de Sorea ni per part dels serveis tècnics municipals, que justifiquin el manteniment de les tarifes vigents, de manera que aquest any ni tant sols coneixem els costos assumits i els beneficis obtinguts per Sorea de l’any en curs.

És per aquest motiu que des de Decidim Castellar creiem que l’ordenança de l’aigua és nul·la i ens hem oposat a la seva aprovació i a la del pressupost que s’ha aprovat pel PSC, i amb l’abstenció d’ERC. Així mateix, volem comunicar que durem a terme totes les accions legals pertinents perquè la ciutadania de Castellar no es vegi perjudicada pel negoci que en fa, de l’aigua, l’empresa SOREA amb el consentiment de l’equip de govern.

Esperem que per aconseguir una millor gestió de l’aigua, més transparent i més propera als ciutadans, l’equip de govern rectifiqui immediatament aquesta irregularitat i permeti establir uns preus de consum justos i reals.

Konvent - Kulture faKtory - (Eng subt)

Divulgació PTP: Com calculem l'ocupació al transport públic?

PTP - Promoció del transport públic, 26/08/2016

És prou conegut que per norma general el transport públic genera menys impactes que el privat pel que fa consum energètic, emissions, consum d'espai i seguretat vial, entre molts altres avantatges. ¿Però com s'arriba a aquesta conclusió si tenim en compte que els vehicles grans, generalment emprats al transport públic col·lectiu, consumeixen més energia i espai que els turismes petits? La raó és molt clara, els impactes es calculen per usuari i no per vehicle. Per avaluar els impactes de la mobilitat en una àrea d'estudi, resulta tant o més determinant que 15 usuaris escullin 1 bus en comptes de 15 cotxes, que la tecnologia del motor que emprin els respectius vehicles.

Per tant, per calcular els impactes que la mobilitat genera sobre la societat i el territori, com són els consums d'energia, d'espai o de temps, a més d'estudiar els vehicles s'ha de tenir molt present el factor d'ocupació, que ens indica quanta gent els aprofita. Per ser sostenible, el transport públic col·lectiu necessita omplir mínimament els seus vehicles d'acord amb la capacitat que ofereixin: bus de barri (20 persones), bus convencional (60 persones), bus articulat (100 persones) o biarticulat (140 persones), tramvia (200-300 persones), tramvia doble (400 persones), metro (600 persones) o tren de rodalies (500-1000 persones). Interessa que el transport públic no circuli pràcticament buit a l'anada i a la tornada per complir amb la seva funció social i ecològica. Generalment, el transport públic i el cotxe ronden ocupacions mitjanes del 20% de les seves capacitats en zona urbana.

Però sovint existeix certa confusió entre dues ràtios que relacionen oferta i demanda: d'una banda tenim l'ocupació, que indica com de ple va el vehicle tenint en compte les pujades i baixades dels passatgers; i per l'altra la captació; que indica només quants viatgers pugen a cada viatge o per cada quilòmetre de recorregut. L'ocupació s'obté dividint els passatgers-quilòmetre pels vehicles-quilòmetre d'un servei, mentre que la captació s'obté dividint el nombre de passatgers pel nombre de viatges o vehicles-quilòmetre. Al següent gràfic es mostren quatre exemples de càlcul d'ocupació i de captació per a una línia de bus:

L'ocupació és una ràtio més indicada per dimensionar el servei i fer l'avaluació ambiental respecte el cotxe, moto, etcètera. La captació és una ràtio més indicada per a paràmetres econòmics (recaptació, necessitats de subvenció, etcètera).

Tant les ocupacions com les captacions estan referides a un període de temps determinat:

• Si són de xarxa, es fa mitjana entre tot tipus de servei, des d'un bus de barri fins el corredor de principal demanda.
• Si són diàries, es fa mitjana barrejant anada i tornada, hora punta i hora vall. La demanda d'hora punta en feiner sol ser el 10% de la demanda de tot el dia.
• Si són setmanals o mensuals, es fa mitjana barrejant dies feiners, dissabtes i festius. La demanda en festius pot caure perfectament a més del 50% de la dels dies feiners.
• Si són anuals, es fa mitjana barrejant mesos d'estiu, vacances de Nadal i mesos de ple rendiment

La recent publicació de les Dades bàsiques de TMB  2016 (demanda de 2015) és una bona ocasió per analitzar i distingir els dos conceptes.

Quan ens indiquen que el metro té una ràtio de 4,68 viatgers per cotxe-km útil i el bus de 4,68 viatgers per cotxe-km, ens estan donant una xifra de captació per quilòmetre, no l'ocupació mitjana de metro i bus. Tenint en compte que el metro té 5 cotxes per tren, cada tren tindria una captació de 23,4 (4,68 x 5) viatgers per tren-km o vehicle-km útil. Això vol dir que cada vegada que un tren del metro recorre un quilòmetre, s'hi pugen 23,4 persones, mentre que al bus s'hi pugen 4,68 viatgers.

Aleshores, quina és l'ocupació del metro i del bus? Com s'ha exposat anteriorment, cal dividir la demanda expressada en passatgers-quilòmetre per l'oferta expressada en vehicles-quilòmetre; i en aquest cas ho farem pel període anual, pel qual tenim les Dades bàsiques de TMB.

Els passatgers-quilòmetre es poden obtenir de multiplicar el total dels passatgers anuals de cada subxarxa pel recorregut mitjà que fan: a metro 385 milions de viatgers per 5 quilòmetres de recorregut de mitjana fan 1.925 milions de viatgers-km. Al bus, 182,26 milions de viatgers per 2,8 quilòmetres de recorregut de mitjana fan 510 milions de viatges-km. A TMB, el recorregut mitjà dels usuaris s'obté mitjançant enquestes. A serveis com l'AVE o Llarga Distància de Renfe els recorreguts s'obtenen automàticament perquè cada bitllet té marcat un origen i una destinació.

A metro, dividint els 82,29 milions de cotxes-km per 5 cotxes per tren, resulta un total de 16,59 milions de tren-km o vehicle-km. A bus el cotxe-km i el vehicle-km és el mateix, 40,1 milions.

Fent la divisió i comparant amb el vehicle privat resulta el següent:

Recorda!

• Per calcular l'èxit de públic del perllongament d'una línia utilitzarem la captació.
• Per calcular la subvenció mitjana per viatger d'una línia, utilitzarem els costos d'explotació total i la recaptació, ambdós aspectes relacionats amb la captació.
• Per comparar el nivell de saturació de dues línies, utilitzarem l'ocupació mitjana, a ser possible per trams de línia.
• Per calcular les emissions de CO2 o altres contaminants urbans (NOx, PM10), utilitzarem l'ocupació mitjana.
• Per demostrar la menor perillositat de l'autobús respecte el cotxe, utilitzarem l'ocupació mitjana.

Quin és el llindar d'eficiència del transport públic col·lectiu? Es poden utilitzar criteris exclusivament ambientals o també socials. Pels criteris socials cal tenir en compte que per demandes molt baixes existeixen transports molt més adequats com són els taxis o busos a la demanda, que només s'activen quan hi ha usuaris que els sol·liciten amb certa antelació. Pel que fa el factor d'ocupació de TMB a Barcelona, les xifres demostren una elevada eficiència ambiental respecte l'ús del cotxe.

Apunta't a la Cursa de Transports! La PTP celebra cada any una cursa cívica on es compara temps, consum energètic, emissions i costos de diversos mitjans de transport en diverses rutes de la Barcelona. Per determinar els impactes utilitzem els factors d'ocupació dels vehicles entre d'altres càlculs.

Si vols participar activament en l'elaboració d'aquests càlculs apunta't a la XIII Cursa de Transports de Barcelona awww.transportpublic.org/cursa