(traducció al català per allibera)
Gervasio Sánchez, 15-10-2009
Publicat en el bloc "Los desastres de la guerra" a el Diari Heraldo de Aragón i Soitu
"A mi em sembla molt hipòcrita que un govern que parla de drets humans de compromís per la pau, d'aliança de civilitzacions, es dediqui a vendre guerra, mort i destrucció". Encara que falta un trimestre per acabar el 2009 m'atreveixo a dir que aquesta és la millor frase que he escoltat durant tot l'any.
El seu autor és un jove traductor de 29 anys anomenat Rafael Lafuente Blanco i el seu interlocutor, el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Va passar el 26 de gener en el programa "Tengo una pregunta para usted" davant d'una audiència de sis milions de televidents.
El jove va tenir les ganyes de recordar-li al president que "és incongruent" que anem publicitant pel món un discurs pacifista i, alhora, siguem una de les principals potències armamentístiques del món.
Des d'aquell llunyà dia Espanya trafica millor ja que hem escalat dues posicions i ara ocupem el sisè lloc en el rànquing mundial després dels Estats Units, Rússia, Alemanya, el Regne Unit i França.
És possible que sigui en l'únic que hem ascendit en les estadístiques mundials aquest atziac any. No és una raó per sentir-nos orgullosos.
Rafael va demanar Sabater que expliqués "no sols amb paraules boniques" per què el seu govern ha duplicat la venda d'armes. Un president molt incòmode (els seus assessors no l'havien preparat per a aquest tipus de preguntes) va intentar escórrer el bulto amb una frase feta: "Nosaltres tenim una indústria d'armament que exporta. És insignificant la venda d'armes a Israel... ".
Però el jove no es va intimidar: " Com d'insignificant? ". El president va intentar minimitzar les vendes armamentístiques. Rafael va contraatacar amb duresa: " Té vostè una idea de quants civils palestins hauran matat les nostres armes? "
Aquell mes de gener s'havia produït la invasió de Gaza que podria sortir cara als màxims responsables israelians si prosperen algunes iniciatives internacionals. Zapatero va respondre amb una altra frase feta: "Estic convençut que l'armament que hem venut a Israel no s'ha utilitzat per a això". Rafael va tornar a incomodar-lo: " Com el pot demostrar? "
El dur intercanvi va durar 3,29 minuts, més ben dit, gairebé un minut menys perquè els últims cinquanta segons Zapatero se'n va anar pels bescolls d'Úbeda i els va gastar recordant el meravellós que és el seu govern en el concert de les nacions.
Es va atrevir a dir que "som pioners i líders en l'eliminació de les bombes de carràs", una afirmació dubtosa perquè contradiu l'ocorregut en els prolegòmens de la reunió de Dublín de maig de 2008 en la qual es va pactar el text definitiu del tractat internacional contra aquest tipus d'armes.
La delegació governamental espanyola va mantenir una ambigüitat calculada fins i tot poc abans de la reunió. Les organitzacions no governamentals no sabien si la posició espanyola seria advocar per una prohibició total de les bombes de carràs o defensar un tractat amb exclusions que permetessin a les empreses espanyoles fabricar alguns models de bombes de carràs. Només la pressió va convèncer Sabater de la inutilitat de la seva posició.
Recentment Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace i Fundació per la Pau, quatre organitzacions humanitàries no governamentals molt prestigioses, han presentat un informe titulat " s'està complint la Llei? Anàlisi de les exportacions espanyoles d'armes el 2008". En ell es fa un exhaustiu balanç des de desembre de 2007 quan les Corts Generals van aprovar la Llei de Comerç Exterior de Material de Defensa i Doble Ús (llei 53/2007).
Després d'enumerar alguns avenços positius en el control de la venda d'armes, l'informe es mostra molt crític davant de "les transferències a destinacions preocupants sense que es coneguin els criteris que han permès aquestes exportacions, segons l'establert per la llei,"
La llei 53/2007 és molt clara ja que afirma que no s'han de vendre armes "quan existeixin indicis racionals que puguin ser emprades en accions que pertorbin la pau, puguin exacerbar tensions o conflictes latents, puguin ser utilitzats de manera contrària al respecte degut i la dignitat inherent al ser humà, amb finalitats de repressió interna o en situacions de violació de drets humans, tinguin com a destí països amb evidència de desviacions de materials transferits o puguin vulnerar els compromisos internacionals contrets per Espanya".
En la llista dels nostres compradors, en canvi, hi ha països en els quals hi ha conflictes armats, violacions del Dret Internacional Humanitari (DIH), greus violacions de drets humans i alts índexs de violència armada.
Entre ells destaca Angola, Aràbia Saudita, Algèria, Bolívia, Cuba, Colòmbia, Egipte, Estats Units ("el seu exèrcit s'ha vist involucrat en violacions de drets humans i del DIH a les seves missions en l'exterior, com en l'Iraq o l'Afganistan)", Geòrgia, Ghana, Índia, Indonèsia, Israel, Jamaica, Líban, Marroc, el Pakistan, Paraguai ("freqüent destinació d'operacions triangulars amb països limítrofs"), Senegal, Sri Lanka, Sud-àfrica, Turquia i Veneçuela
El document assegura que "la informació proporcionada pel Govern sobre les vendes de material de defensa i de material de doble ús, incloent les armes de cacera i tir esportiu i les seves municions, continua sent insuficient per realitzar un control parlamentari efectiu" A més, no existeix coincidència entre les dades d'Aduanas i les estadístiques oficials en relació amb les quantitats exportades.
És a dir, podem estar venent més armes del que declarem. Si el govern oculta dades al parlament i a l'opinió pública, tenim dret a pensar que ens està mentint. També podem pensar que Zapatero és el nostre millor traficant d'armes. I per a súmmum aquesta actitud hipòcrita, com li va dir el nostre estimat i valent traductor Rafael, posa en dubte el seu presumpte prestigi pacifista, destrueix el seu tarannà i el seu discurs ètic.
Gervasio Sánchez, 15-10-2009
Publicat en el bloc "Los desastres de la guerra" a el Diari Heraldo de Aragón i Soitu
"A mi em sembla molt hipòcrita que un govern que parla de drets humans de compromís per la pau, d'aliança de civilitzacions, es dediqui a vendre guerra, mort i destrucció". Encara que falta un trimestre per acabar el 2009 m'atreveixo a dir que aquesta és la millor frase que he escoltat durant tot l'any.
El seu autor és un jove traductor de 29 anys anomenat Rafael Lafuente Blanco i el seu interlocutor, el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Va passar el 26 de gener en el programa "Tengo una pregunta para usted" davant d'una audiència de sis milions de televidents.
El jove va tenir les ganyes de recordar-li al president que "és incongruent" que anem publicitant pel món un discurs pacifista i, alhora, siguem una de les principals potències armamentístiques del món.
Des d'aquell llunyà dia Espanya trafica millor ja que hem escalat dues posicions i ara ocupem el sisè lloc en el rànquing mundial després dels Estats Units, Rússia, Alemanya, el Regne Unit i França.És possible que sigui en l'únic que hem ascendit en les estadístiques mundials aquest atziac any. No és una raó per sentir-nos orgullosos.
Rafael va demanar Sabater que expliqués "no sols amb paraules boniques" per què el seu govern ha duplicat la venda d'armes. Un president molt incòmode (els seus assessors no l'havien preparat per a aquest tipus de preguntes) va intentar escórrer el bulto amb una frase feta: "Nosaltres tenim una indústria d'armament que exporta. És insignificant la venda d'armes a Israel... ".
Però el jove no es va intimidar: " Com d'insignificant? ". El president va intentar minimitzar les vendes armamentístiques. Rafael va contraatacar amb duresa: " Té vostè una idea de quants civils palestins hauran matat les nostres armes? "
Aquell mes de gener s'havia produït la invasió de Gaza que podria sortir cara als màxims responsables israelians si prosperen algunes iniciatives internacionals. Zapatero va respondre amb una altra frase feta: "Estic convençut que l'armament que hem venut a Israel no s'ha utilitzat per a això". Rafael va tornar a incomodar-lo: " Com el pot demostrar? "
El dur intercanvi va durar 3,29 minuts, més ben dit, gairebé un minut menys perquè els últims cinquanta segons Zapatero se'n va anar pels bescolls d'Úbeda i els va gastar recordant el meravellós que és el seu govern en el concert de les nacions.
Es va atrevir a dir que "som pioners i líders en l'eliminació de les bombes de carràs", una afirmació dubtosa perquè contradiu l'ocorregut en els prolegòmens de la reunió de Dublín de maig de 2008 en la qual es va pactar el text definitiu del tractat internacional contra aquest tipus d'armes.
La delegació governamental espanyola va mantenir una ambigüitat calculada fins i tot poc abans de la reunió. Les organitzacions no governamentals no sabien si la posició espanyola seria advocar per una prohibició total de les bombes de carràs o defensar un tractat amb exclusions que permetessin a les empreses espanyoles fabricar alguns models de bombes de carràs. Només la pressió va convèncer Sabater de la inutilitat de la seva posició.
Recentment Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace i Fundació per la Pau, quatre organitzacions humanitàries no governamentals molt prestigioses, han presentat un informe titulat " s'està complint la Llei? Anàlisi de les exportacions espanyoles d'armes el 2008". En ell es fa un exhaustiu balanç des de desembre de 2007 quan les Corts Generals van aprovar la Llei de Comerç Exterior de Material de Defensa i Doble Ús (llei 53/2007).
Després d'enumerar alguns avenços positius en el control de la venda d'armes, l'informe es mostra molt crític davant de "les transferències a destinacions preocupants sense que es coneguin els criteris que han permès aquestes exportacions, segons l'establert per la llei,"
La llei 53/2007 és molt clara ja que afirma que no s'han de vendre armes "quan existeixin indicis racionals que puguin ser emprades en accions que pertorbin la pau, puguin exacerbar tensions o conflictes latents, puguin ser utilitzats de manera contrària al respecte degut i la dignitat inherent al ser humà, amb finalitats de repressió interna o en situacions de violació de drets humans, tinguin com a destí països amb evidència de desviacions de materials transferits o puguin vulnerar els compromisos internacionals contrets per Espanya".
En la llista dels nostres compradors, en canvi, hi ha països en els quals hi ha conflictes armats, violacions del Dret Internacional Humanitari (DIH), greus violacions de drets humans i alts índexs de violència armada.
Entre ells destaca Angola, Aràbia Saudita, Algèria, Bolívia, Cuba, Colòmbia, Egipte, Estats Units ("el seu exèrcit s'ha vist involucrat en violacions de drets humans i del DIH a les seves missions en l'exterior, com en l'Iraq o l'Afganistan)", Geòrgia, Ghana, Índia, Indonèsia, Israel, Jamaica, Líban, Marroc, el Pakistan, Paraguai ("freqüent destinació d'operacions triangulars amb països limítrofs"), Senegal, Sri Lanka, Sud-àfrica, Turquia i Veneçuela
El document assegura que "la informació proporcionada pel Govern sobre les vendes de material de defensa i de material de doble ús, incloent les armes de cacera i tir esportiu i les seves municions, continua sent insuficient per realitzar un control parlamentari efectiu" A més, no existeix coincidència entre les dades d'Aduanas i les estadístiques oficials en relació amb les quantitats exportades.
És a dir, podem estar venent més armes del que declarem. Si el govern oculta dades al parlament i a l'opinió pública, tenim dret a pensar que ens està mentint. També podem pensar que Zapatero és el nostre millor traficant d'armes. I per a súmmum aquesta actitud hipòcrita, com li va dir el nostre estimat i valent traductor Rafael, posa en dubte el seu presumpte prestigi pacifista, destrueix el seu tarannà i el seu discurs ètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada