Caçadora de Masies: Activisme i patrimoni rural

"A la llinda del portal d'aquesta masia hi diu: 

"PUCESSORS DE ESTA RECORDAUS DELS PASSATS GASPAR SALA ME FECIT 1780". 

I així és: mantenir les masies és la millor manera de recordar als avantpassats que amb tants esforços les van aixecar"

La Marta Lloret és llicenciada en Humanitats i va fer un màster de Gestió del Patrimoni Cultural en l’àmbit local. Des de fa 10 anys és tècnica de patrimoni cultural  de l’empresa d'arqueologia i patrimoni Antequem. S.L.

És coneguda com la Caçadora de Masies , és l'activista catalana que es dedica a difondre el patrimoni rural d'aquest país petit, activisme que comparteix a través de les xarxes socials (instagram i twiter).

Recentment ha obert l'aixeta per obtenir socis per donar suport al projecte i aconseguir alguna aportació econòmica. El projecte s'ho val.

Mapes de Patrimoni Cultural

"La Marta també treballa fent mapes de patrimoni de la provincia de Barcelona per la Diputació, en ells hi podem veure una gran quantitat de patrimoni local. Hi trobem a faltar Castellar, però també les ciutats veïnes de Terrassa o Sabadell, desconeixem si és per manca d'interès o per desconeixement. Considerem que és una eina molt potent que ha impulsat la Diputació que facilita l'accés i el coneixement del patrimoni local. El cost de publicar-lo va en funció del tant per cent de la població del municipi.

Aquí llistem i enllacem alguns dels municipis del nostre entorn que mostren el seu patrimoni: Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Ripollet, Santa Eulàlia de Ronçana, Matadepera... esperem que aviat també hi surti Castellar.

L'activista de les Masies

Les masies són edificis lligats al nostre passat agrícola i ramader. Són construccions fetes amb fusta, pedra, ceràmica..., són construccions artesanes plenes de detalls, els constructors havien de tenir bons coneixements d'estructures i materials. Acostumen a ser edificacions voluminoses, de més d'una planta, amb parets molt gruixudes, grans obertures a les entrades i moltes habitacions per així poder-hi acollir diverses generacions familiars i treballadors i treballadores que ajudaven en feines diverses. 

La Marta comparteix àlbums d'imatges que mostren l'embolcall i l'interior d'aquest món ple de memòria i bellesa sovint amagat i en alguns casos, masses, abandonat, enderrocat o ocupat per la propia vegetació de l'entorn, en d'altres també ocult, envoltat o totalment exterminat enmig de polígons industrials o grans carreteres.

La Marta publica al seu tiwter; 

"Diu molt d'un país la manera com vetlla per la conservació del seu patrimoni cultural", cal que l'administració en canviï la mirada i és l'administració qui n'hauria d'assegurar la protecció, de moment el món polític tendeix a veure el patrimoni més com un problema que un valor a preservar, un error que des de l'administració s'hauria de corregir. 

i també diu:

"les masies no són elements ornamentals, són habitatges impregnats de moltes històries".

Per saber una mica més d'aquest món i de la Marta li hem fet algunes preguntes;

Perquè vas decidir emprendre aquesta acció amb les masies?
Per la meva feina veig tant el valor que tenen les masies que estan actives com la quantitat ingent de cases que s’estan perdent. Vaig obrir el compte per compartir amb tothom el patrimoni cultural que tenim i d’aquesta manera sensibilitzar al màxim de persones possibles sobre la necessitat de la seva preservació.

Que t’aporta aquest projecte?
És la meva passió i veure la rebuda que té és molt gratificant. La frustració que tenia des de fa molts anys s’ha vist alleujada amb el suport i el ressò rebut. Gràcies a això penso que alguna cosa podem fer per ajudar a revertir la situació, o malsigui aturar una mica la seva pèrdua.

Creus que la teva tasca està contribuint a canviar alguna cosa respecte la sensibilitat i la conservació d’aquestes edificacions?
M’agradaria pensar que sí, tot i que crec que l’únic que he fet és visibilitzar-ho. El nombre de seguidors del meu compte demostra que som molts que ho valorem i que ens preocupa la situació de deixadesa en què es troba aquest patrimoni.

Com valores l’estat actual de les masies a Catalunya?
D’una banda tenim molts propietaris lluitant per mantenir aquest llegat, sense cap facilitat per part de les administracions. De l’altra, una gran quantitat de cases caient per problemes de diversa índole, que al final és també pel poc interès per valorar-ho de les mateixes administracions.

Fora de Catalunya, el panorama de conservació és semblant?
A Espanya podria dir que sí, que estem al mateix lloc. Per contra, en països com França o Anglaterra estan a anys llum d’aquí pel que fa a la conservació del patrimoni cultural, sigui o no rural.

Creus que la llei actual protegeix prou les masies?
La protecció que hi ha és genèrica, una llei que es va fer l’any 1993 i que és evident que cal revisar. No podem posar al mateix nivell una església on no s’hi viu que una masia. Crec que haurien de tenir una protecció específica, sense que protegir signifiqui un perjudici com fins ara. No fer una llei que exigeixi una sèrie de deures als propietaris i uns drets que a la pràctica són molt minoritaris.

"França o Anglaterra estan a anys llum d’aquí pel que fa a la conservació del patrimoni cultural"

En els plans generals s’acostumen a inventariar, però potser caldria una llei que les protegís més?
Crec que el que s’ha de fer és catalogar d’una manera més exhaustiva, sempre que suposi un benefici pels propietaris. El valor d’una masia ho és especialment als seus espais interiors, que ben poques vegades consten a les catalogacions. Cada cop penso més, però, que com més es vol catalogar, més les estem perjudicant. Pel que deia, perquè ara mateix només significa perjudicis, i no hem de perdre de vista que en aquestes cases s’hi viu.

 "No podem posar al mateix nivell una església on no s’hi viu que una masia."

A nivell polític creus que s’està actuant correctament?
No. Hi ha un despreci i una deixadesa més que evident.

Com funcionen les visites normalment, tu ets la que t’has d’interessar o els propietaris et conviden?
Hi ha de tot!

Coneixes Castellar? I el seu patrimoni?
No, no hi he estat mai!

Has visitat alguna masia de Castellar del Vallès?
No, però tinc un bon amic que n’està arreglant una i tinc pendent de visitar-la.

Vols dir quina?
No, per si de cas el poso en un compromís hahaha...

En general quina valoració fas de la gestió del patrimoni per part de l’administració pública?

És totalment insuficient. No només és una qüestió de manca de recursos, que també. És evident que se n’està fent una mala gestió quan recorres el territori i només veus que patrimoni en estat d’abandó.

Sembla que el futur que ens espera és força fosc, la gent jove té moltes dificultats per accedir un habitatge, ens hem allunyat molt del món rural i ara ens demana un cert retorn. Apostar per la conservació i recuperació d’aquests habitatges, no podria ser una acció de futur per afavorir el retorn al món rural i l’accés a l’habitatge?
Sense dubte. De fet és un dels plantejaments que contempla el projecte Masiaire. Es tracta de posar masovers en cases que estan tancades, on les hauran d’arreglar a canvi de viure-hi. És una nova forma d’accedir a aquest tipus d’habitatge i el que més ens importa és que pretén ajudar a la conservació del patrimoni de les masies.

"Es tracta de posar masovers en cases que estan tancades"

A Castellar tenim l'exemple de Can Carner, una masia que es troba dins el nucli urbà i on grup de families s'han associat en forma de cooperativa per impulsar un projecte de vida en comú, la Marta comenta que aquestes "són noves fórmules de recuperació que poden ser una bona solució".

Un altra exemple és la masia de Can Padró, durant anys va estar tancada i abandonada, des de fa uns anys s'hi ha instal·lat una persona que elabora i ven formatge i iogurts de cabra, això també permet evitar les ocupacions il·legals, que de fet és un dels motius pel qual també s'havia deteriorat tant.

Possiblement el patrimoni tingui un futur més garantit amb la feinada que fa la Marta, que amb la legislació que s'aplica amb criteris que, com diu ella mateixa, moltes vegades van en contra del propi patrimoni. No estem parlant de cap caprici, parlem del nostre passat, de la nostra història que la lliguem amb aquest present que ens demana rectificar algunes de les direccions que com a societat hem pres equivocadament. 

El retorn al camp i a la natura i la recuperació d'aquest patrimoni no en són una bona fórmula?