Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ignasi Giménez. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ignasi Giménez. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de maig del 2019

PSC-Som de Castellar ignora la realitat del Rieral




El Rieral es troba just al costat del riu Ripoll, dins el terme municipal de Castellar, limitant amb Sabadell. La qualificació urbanística d'aquest espai és de sòl de protecció especial no és urbanitzable, però la realitat no té res a veure amb la legalitat.

Des de fa gairebé 20 anys que es coneix aquesta realitat: construcció d'habitatges sense llicència que disposen de xarxa d'aigua, llum i clavegueram que aboca directament al riu. Mentre les empreses i la ciutadania de Castellar paga els seus impostos i multes per l'incompliment de les normes, en aquest espai on hi ha gairebé un centenar de construccions hi regne la desídia dels governs municipals i el risc que algun dia tot se'n vagi riu avall.

Després de 12 anys de mandat el PSC no ha estat capaç d'afrontar aquesta realitat i ara en campanya electoral l'alcalde diu que executarà el Pla Especial del Ripoll, sense esmentar ni exposar cap alternativa a aquesta realitat que en forma part.

dissabte, 11 de febrer del 2017

Tenim un embús ! ! !

Article de Decidim Castellar, l'Actual - 10/02/2017


Fa anys que cada matí es formen embussos considerables a la porta nord de Castellar i fa anys que l'equip de govern no es mou per posar-hi remei.

L'octubre del 2009 l'enginyer de camins Ole Torson, expert en mobilitat, va apuntar com a possible solució prohibir el gir a l'esquerra cap els carrers Portabella i Dr. Pujol i fer una rotonda als Pedrissos. 

Des de aleshores, l'equip de govern no ha fet cap estudi de camp per analitzar si aquesta opció és viable, l'únic que han fet és un dibuix i quatre ratlles en el pla general. Primer l'Altraveu i ara Decidim hem insistit per trobar una solució a aquesta problemàtica. Després de consultar diversos experts en mobilitat, creiem que una rotonda de 45m de diàmetre als pedrissos (davant l'IES Castellar) no és la millor solució i suposa desmuntar una estructura que ara mateix regula perfectament l'entrada sud al municipi. Les rotondes que donen servei a molts carres són habitualment poc útils.

El problema d'aquest embús es localitza al costat de la benzinera i el primer que hem de mirar és si podem resoldre el problema allà, sense generar-ne de nous més enllà. Un cop mesurades les voreres i la calçada que hi ha en aquest espai, hem comprovat que és possible incorporar, des de la carretera de Terrassa, un tercer carril que es podria destinar als cotxes que fan el gir a l'esquerra. D'aquesta manera, no aturarien tots els que van en direcció a Sabadell i evitaríem l'actual embús. Aquesta solució no suposa haver de fer una gran obra, i amb molts menys diners del que costa fer la gran rotonda dels pedrissos podria resoldre's el problema.

Està disposat l'Ajuntament de Castellar a fer un estudi seriós d'aquesta problemàtica? La proposta de Decidim no requereix d'una gran inversió i es podria realitzar per fases, prioritzant la part més essencial (voreres i tercer carril) perquè quedi enllestida abans de l'estiu. La resta d'actuacions, si ara no és possible, es podrien fer més endavant.

dissabte, 14 de gener del 2017

La gestió de la publicitat i l'Actual

Article de Decidim Castellar

A l'any 2008 es van crear les empreses Digues.com i Disseny&Rauxa, que han treballat conjuntament en la gestió de la publicitat del setmanari municipal l'Actual. Cal dir, que el cap de disseny de l'Ajuntament de Castellar i director d'art de l'Actual és també el director de Disseny&Rauxa.

Fins ara, l’empresa que gestionava la publicitat de l’Actual, es comprometia a pagar a l’Ajuntament un import mínim de 39.000€/any.

L’any 2010, Digues.com tenia un deute amb l’ajuntament de Castellar de 66.410€, que l’equip de govern encara no ha cobrat. El juliol d’aquell any Digues.com va deixar la gestió de la publicitat, però la directora financera i una companya del departament de comptes de Digues.com van fundar l’empresa Ielou Comunicació, que a partir de l’1 de setembre de 2010 es va encarregar de la gestió de la publicitat de l’Actual, en l’estreta col·laboració de Disseny&Rauxa.

El novembre de 2010, l’Ajuntament va cedir espais de l’edifici del Mirador a nous emprenedors i un dels afortunats va ser la nova empresa Ielou Comunicació. El lloguer d’aquests espais oscil·lava entre els 120 i 180€ mensuals i el reglament limitava l’ocupació a un màxim de 4 anys. Al 2014 però, el govern socialista va modificar el reglament afegint el següent: Per casos excepcionals d'interès per part de l'Ajuntament com a conseqüència de la relació comercial o per l'estreta col·laboració en diferents aspectes del desenvolupament de l'activitat econòmica local, previ informe tècnic, l'Alcalde per decret podrà prorrogar l'estada més enllà dels quatre anys previstos, fins i tot en casos que hi hagi demanda a la llista d'espera Gràcies a aquesta modificació i a un decret d’alcaldia l’empresa Ielou Comunicació no va haver de deixar el local, del qual ha pogut gaudir fins novembre de 2016, data en que han abandonat el local del Mirador. Cal dir, que l’empresa Disseny&Rauxa durant aquests anys també ha fet ús d’aquest espai en el Mirador.

El contracte per la gestió de la publicitat s'acabava l'11 de novembre de 2016 i l'equip de govern de Som de Castellar-PSC, no van fer públic el concurs fins el dia 4 de novembre excusant-se que se'ls havia passat per alt la data. Com que la gestió quedava en fals fins el 21 de gener de 2017, l'ajuntament ha hagut de fer un contracte pont amb Ielou Comunicació fins aquesta data.

Ens consta que al menys una empresa es va interessar pel concurs però que en dues trucades a l’ajuntament de Castellar, demanant informació d’aquest concurs,  no van aconseguir parlar amb la persona de referència que constava a les bases del concurs. El concurs es va tancar el 21 de novembre (12 dies laborables).

En les bases del nou concurs s’observa que el model de publicitat s’inverteix, i ara és l’Ajuntament qui pagarà a l’empresa 45.000€/any més incentius en cas de superar determinades quanties en la facturació. L’equip de govern hauria d’explicar els motius d’aquest canvi de model i quins beneficis es suposa que obtindrà el municipi.
 

A més del que hem explicat, és important destacar que l’equip de govern de Som de Castellar – PSC destina el mateix personal a benestar social que a comunicació, cosa que en l’actual situació ens sembla desproporcionat si no és que hi ha un interès polític encaminat al control de la comunicació. Aquest control dels mitjans de comunicació amb interessos partidistes s’ha posat de manifest també en el control reiterat del Consell Municipal de Comunicació, òrgan que s’ha convertit en un espai merament informatiu i no en un fòrum de debat. 

dimecres, 26 d’octubre del 2016

DECIDIM CASTELLAR DENUNCIA QUE LA TAXA VIGENT DE L’AIGUA ES VA APROVAR PER UN PROCEDIMENT IRREGULAR I DE MANERA ABUSIVA PER AL MUNICIPI

Decidim Castellar vol denunciar, tenint en compte l’aprovació del pressupost de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, que la taxa de l’aigua aprovada l’any passat pel govern del PSC es va fer seguint un procediment irregular.

Fruit del treball iniciat fa uns mesos per part del grup municipal de Decidim (amb 4 regidors a l’Ajuntament) per a fer propostes per aconseguir un servei d’abastament d’aigua més proper i de major qualitat, i després de consultar diversos experts en la matèria, la candidatura ha pogut comprovar que la taxa vigent incompleix la normativa en vigor, tal i com demostren diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia de casos similars a d’altres poblacions del país (vegeu sentència del 23 N del TS , del 24N del TS que assenten jurisprudència sobre la taxa, i la sentència del tribunal suprem del 27 d’abril de 2016 )

La principal irregularitat és la manca de control sobre el preu de l’aigua que es produeix amb el procediment d’elaboració de la taxa tal i com s’ha fet els últims anys. Actualment l’empresa concessionària del servei d’abastament d’aigua SOREA, fa una proposta de preus en base a uns informes i estudis elaborats per la pròpia empresa. D’aquesta manera no és el consistori qui fixa el preu, sinó l’empresa la que decideix a quin preu subministra l’aigua als castellarencs i, a més a més, hi aplica un benefici desmesurat (el benefici industrial és del 16% sobre el cost de la gestió del servei i del 10% sobre el cost del consum d’aigua).

La llei estableix que en un servei públic de titularitat municipal, com és el d’abastament d’aigua, és l’administració qui ha de fer l’estudi dels costos del servei, i en conseqüència la proposta de preus als que l’empresa ha de subministrar l’aigua. Així, s’evita qualsevol sobrecost o valoració del servei per sobre del cost real, podent veure’s augmentat el preu de forma irreal en detriment dels ciutadans i en benefici de l’empresa.

A més a més, aquest any en que es congelen els preus del servei, ni tant sols s’ha realitzat cap informe, ni per part de Sorea ni per part dels serveis tècnics municipals, que justifiquin el manteniment de les tarifes vigents, de manera que aquest any ni tant sols coneixem els costos assumits i els beneficis obtinguts per Sorea de l’any en curs.

És per aquest motiu que des de Decidim Castellar creiem que l’ordenança de l’aigua és nul·la i ens hem oposat a la seva aprovació i a la del pressupost que s’ha aprovat pel PSC, i amb l’abstenció d’ERC. Així mateix, volem comunicar que durem a terme totes les accions legals pertinents perquè la ciutadania de Castellar no es vegi perjudicada pel negoci que en fa, de l’aigua, l’empresa SOREA amb el consentiment de l’equip de govern.

Esperem que per aconseguir una millor gestió de l’aigua, més transparent i més propera als ciutadans, l’equip de govern rectifiqui immediatament aquesta irregularitat i permeti establir uns preus de consum justos i reals.

divendres, 16 d’octubre del 2015

Forja i Esportiu versus Actual

Xavi Arderius


El passat 4 de setembre el setmanari Forja es va deixar de publicar. Fins el 9 d'octubre no apareix cap notícia sobre  aquest fet a l'Actual, i ho fa a través d'una opinió ciutadana. No és un fet noticiable que un setmanari local amb quasi 70 anys d'història es deixi de publicar?

Era un final anunciat doncs ja va passar fa uns mesos amb l'Esportiu, curiosament sense que l'Actual tampoc ho noticiés. Seria bo que els responsables d’aquestes dues publicacions desaparegudes donessin la seva opinió sobre la influència de l’Actual en aquests fets doncs cal recordar que l’Actual és un setmanari municipal gratuït i que en part també es finança amb publicitat comercial.

Aquestes desaparicions, tenen a més un altre efecte que reclama una reflexió. La informació setamanal escrita de Castellar ara queda exclusivament en mans d'aquest mitjà públic. L’Actual es regula a través d'un consell de comunicació bàsicament consultiu i just per això poc independent. De fet aquest consell és dirigit i moderat pels membres de l’equip de govern, el que dificulta poder realitzar debats serens, quan per exemple es planteja si la informació del mitjà és independent o se’n fa un ús partidista. Cal recordar també que la contracció del director de l'Actual va ser polèmica i que l'OficinaAntifrau hi va veure irregularitats.

Ara que la informació de Castellar queda només en mans de l’Actual, penso que caldria replantejar el consell de comunicació per evitar les pràctiques passades i apostar per un mitjà plenament independent, on els periodistes puguin realitzar la seva tasca sense la ingerència dominant de l’equip de govern actual.

dimecres, 11 de juny del 2014

Diputados 'cienmileuristas'

Los sueldos de 20 cargos de la Diputación de Barcelona superan los 100.000 euros anuales - Los políticos completan su salario con dietas de sus Ayuntamientos

Una veintena de cargos políticos de la Diputación de Barcelona son cienmileuristas. De los 51 políticos que forman la Diputación -alcaldes y concejales de la provincia-, 31 reciben su sueldo de esta Administración y han renunciado a su nómina municipal (por ley, solo se puede tener un salario público), que acostumbra a ser inferior a lo que paga la Diputación. A esto hay que añadir lo que los concejales reciben de sus respectivos Ayuntamientos en concepto de dietas, lo cual dispara los sueldos de una quincena de políticos por encima de los 100.000 euros anuales. Hay una decena más que se queda a muy poco de llegar a esta cifra. Estos alcaldes y concejales ingresan mensualmente, pues, 10.000 euros.

Los sueldos que paga la Diputación empiezan en 53.100 euros (solo lo cobran tres diputados), pasan luego a 83.500 euros (16 diputados), escalan a 96.900 euros (11 diputados) y culminan en los 115.700 euros que recibe el presidente de la Diputación, Salvador Esteve. Con todo, estos se recortaron en varias ocasiones en los últimos dos años. La última vez fue en julio, coincidiendo con la constitución del ente, cuando se rebajaron las retribuciones hasta el 15%. Además, la nómina de la Diputación no solo la reciben aquellos cargos con responsabilidad que dedican su jornada al ente provincial, sino también ediles que van a la Diputación a asistir a plenos y comisiones que duran menos de media hora, pero cobran de esta Administración porque el sueldo es más alto.

A este monto se añaden las dietas (todos los importes publicados han sido extraídos de documentos oficiales) que los ediles cobran de sus Consistorios. El Ayuntamiento de Badalona ofrece las retribuciones más generosas, que oscilan entre los 20.800 de los concejales de la oposición y los 46.500 euros del alcalde del PP, Xavier Garcia Albiol. Desde el Consistorio inciden en que se trata de cifras máximas anuales que tienen asignadas los concejales, que al cabo del año pueden ser inferiores, dependiendo de la asistencia a los órganos de gobierno (si no se asiste a un pleno o a una comisión, no se cobra). También son destacadas las dietas que pagan en los Ayuntamientos de grandes ciudades, como Barcelona y Sabadell.

Aunque la práctica habitual es cobrar un sueldo y unas indemnizaciones complementarias cuando se tienen varios cargos en diferentes Administraciones, destacan algunos casos que rompen el molde. Son los de los alcaldes de Igualada, Marc Castells (CiU) y de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez (PSC). Ambos cobran el sueldo de la Diputación (83.500 euros) pero renunciaron a percibir cualquier tipo de retribución de sus Ayuntamientos, que en ambos casos les hubiera supuesto unos ingresos extra de 18.000 euros anuales. Es relevante el caso del edil de Igualada, cuyas arcas públicas se encuentran en dificultades.

Además de los que aparecen en el cuadro adjunto, casi una decena de diputados se quedan a las puertas de unos ingresos de seis cifras. Entre ellos, los alcaldes de CiU de Lliçà de Vall, Andreu Carreras, y Matadepera, Mireia Solsona, que superan los 90.000 euros anuales. También lo hace el expresidente de la Diputación Antoni Fogué (PSC), que por su antiguo cargo sigue conservando el rango de vicepresidente del ente, aunque sin área de gobierno atribuida.

A las seis cifras de nómina también llegan algunos de los 20 diputados restantes que solo cobran del ente provincial las dietas por asistencia a los plenos y comisiones (23.100 euros anuales). Y es que algunos de estos diputados también cuentan con sueldos municipales elevados, como el alcalde socialista de Sabadell, Manuel Bustos (con un sueldo de 81.600 euros) y los concejales barceloneses de CiU Jaume Ciurana (98.200 euros), Joan Puigdollers y Gerard Ardanuy (82.000 euros ambos).

El debate sobre los sueldos públicos incomoda a la clase política, que se muestra resistente a meter baza en ellos. Varios de los diputados del ente provincial coinciden en defender un salario digno para los cargos políticos, pero también inciden en que habría que establecer un criterio en las dietas, dependiendo de la responsabilidad y las tareas que desempeña el beneficiario. Eso sí, varios de ellos reconocen que una nómina mensual de 10.000 euros es elevada y que estarían bien pagados cobrando la mitad.

També pots llegir:

Allibera, 14/05/11

Estudiant la vida, 24/05/11
La crisi no afecta els sous dels diputats

Vilaweb. 28/03/13
La Diputació de Barcelona ratifica el sou dels diputats després de la ruptura CiU-PP

L'Actual, 12/04/13
Visca Superman i la feina invisible

Vilaweb, 05/09/12
Núria de Gispert: 'Si els diputats cobren menys de 3.000 euros, ja no sé com anirem'

TV3 - Programa 30 minuts, 12/05/13
Per a què serveix el Senat?

Ara, 13/05/13
L'expresident de CatalunyaCaixa cobrarà 600.000 euros d'indemnització i 3,4 milions de pensió


diumenge, 12 de gener del 2014

PSC-Bustos: agència de col·locacions

lluisperarnau | Entesa per Sabadell | dijous, 9 de gener de 2014

Llegint els següents extractes de les converses registrades al sumari del cas Mercuri (entre l’octubre de 2010 i maig del 2012), qualsevol persona amb una mica de coneixement pot copsar que l’ex alcalde Manuel Bustos estava assegut sobre un volcà de corrupteles, tractes de favor, enganys, falsificacions, comissions, col·locacions a dit,... Un volcà sobre el que Bustos pretén fer-nos creure que ell no en tenia cap coneixement (tot i la manifesta amistat amb Jordi Soriano i la seva relació personal amb el seu oncle, Melquíades Garrido). Però a la vista està que alguna cosa devia saber. També l’actual alcalde, Joan Carles Sánchez, tinent d’alcalde d’urbanisme entre el 2003 i el 2011, podem dir que estava situat en un lloc de responsabilitat, des del qual com a mínim hauria de ser coneixedor d’aquesta situació completament anòmala i irregular. I això, sense entrar en el que encara està per veure: el presumpte grau d’implicació de Bustos en la trama que la Justícia pugui acreditar i, en conseqüència, la seva presumpta responsabilitat penal en els delictes que es puguin provar.

1. Conversa entre els germans Rafael i Jordi Rojas: “todo el área de lo que son recalificaciones y todo esto se lo llevaría ‘el tío del Alcalde’ y todos los otros temas se los quedaría Jordi, es decir nosotros.”

2. Entre González Parra i Rodríguez Quesada: “Si se cierra el chiringuito, se cierra el chiringuito; porque lo que yo he untao, lo voy a recuperar de una manera o de otra, te lo puedo asegurar. Eso del cementerio, como hoy no nos llamen para la obra del tanatori que yo voy a ir a comer con el Jordi, lo voy a pillar del cuello”. 3. Entre Rafael Rojas i González Parra: “Rafa irá en lo que tenga que ir y financieramente irá el Jordi, pero tú eres el que te tienes que mover con estas cosas, hay que ir a hacer una comida, una con el Capo, otra con su hermano, una comida con uno un día y otra comida con su hermano otro día; y con el hermano y el tío”.

4. Conversa entre José Ríos i Jordi Soriano: “aquí podemos salir todos muy, muy beneficiados, estás ahí dentro, ¿sabes lo que te quiero decir? Al tiet, como él hacía, oye mira que obra, ¿te gusta?, ¿qué sube la obra? ¿veinte millones de euros? Sí, va a ser para ti, o sea que a quien le dan la obra, pasarle la mano y decirle...”.

5. Entre Manuel Bustos i Melquíades Garrido: (Bustos pregunta si un amic de Melquíades) “quiere jugar algún papel en la compañía de Aguas de Sabadell. Porque ahora se va a vender un 6% y necesito aliados. Oye tú, ¿quieres estar ahí? Porque es que si no, montamos aquí un lobby, nos quedamos un montón de acciones y nos quedamos con la compañía tú”.

6. Entre Manuel Bustos i Paco Fernández, on Bustos pretén col·locar a Cristian Sánchez i el segon l’adverteix que avaluï els riscos perquè “todo el consorcio de residuos prácticamente todo es partido”. I un altre cop, entre Manuel Bustos i Paco Fernández: “no te equivoques con algunas cosas (...) no es excusa para que tengas que ir a no sé quién a decirle no sé qué porque te preocupa no sé cuántos. No es excusa y menos en los temas sensibles. Tu ya me entiendes (...) Mi partido funcionamos así. Hay instrucciones directas en todos los territorios.” Del consorci de residus era i segueix sent-ne president l’alcalde actual, Joan Carles Sánchez.

7. Entre Manuel Bustos i Daniel Fernández: (referint-se a l’alcaldessa de Montcada) “Sí, llámale, y dile oye me han dicho que la Carmina no pasa, a pesar que tiene tres técnicos que en el examen le llegaron a decir a la chica, (...) no, llámala, no te fíes porque esta niña es tonta del culo y si no la apretamos un poco se va a dejar influenciar por la mala gente que tiene a su alrededor.”

Ja ha passat més d’un any des que va esclatar el cas Mercuri i no hi ha hagut ni una sola veu crítica des de les files del PSC de Sabadell que s’expressés públicament. Bustos ha convertit el PSC local en un desert intel·lectual, on fa temps que les figures de talla que el podien destorbar van desaparèixer. Pel que fa a Joan Carles Sánchez, que a la seva presa de possessió com a alcalde va dir allò de què “caminaria sol”, apareix encara avui com un titella a les mans de l’altre. Sembla clar que si no és perquè el procés judicial avanci i provoqui nous esdeveniments, l’actual PSC-Bustos, una simple agència de col·locació, pretén continuar com si res, burlant-se de la ciutadania d’una manera flagrant.

Més notes:
Sóc innocent - RAC 1 - 27/11/2012
Sóc innocent no tinc res a amagar - 8 al dia - 27/11/2012
Sóc absolutament innocent - e-noticies - 28/11/2012
Bustos assegura que és innocent a les portes dels Jutjat - isabadell - 2/12/2012
Bloc de Manel Bustos, Declaració renúncia a l'alcadia - 14/2/2012
L'Ignasi té un problema - Allibera - 14/05/13

dimarts, 14 de maig del 2013

L'Ignasi té un problema / Qui té el problema?

Revista 7 DIES vallès, núm. 832 (12 d'abril- 10 maig 2013)
Per Xavi Arderius

L’alcalde de Castellar Ignasi Giménez exerceix amb dedicació exclusiva, des del juliol de 2011, el càrrec de diputat adjunt de la vicepresidència cinquena alhora que fa d’alcalde a Castellar. Així rep un 34% més del sou que li pertocaria com alcalde.

  • És possible cobrar una dedicació exclusiva a la Diputació treballant la major part de la jornada a l’Ajuntament de Castellar?
  • Com és això d’estar contractat per una feina que no es fa?
  • Quina legalitat empara aquesta argúcia?
  • On és l’exempleritat que correspon a un càrrec públic?
Ell diu que això suposa un estalvi pel municipi perquè cobra d’una altra font, si la Diputació realment vol subvencionar al municipi de Castellar, que aporti aquests diners a l’Ajuntament i no pas a l’alcalde, que ja té un sou assignat pel ple. Resultaria més net.


Que la Diputació permeti aquestes conxorxes entre els seus diputats, siguin dels colors que siguin i mani qui mani, és lleig. Que la Diputació sigui com un sindicat d’encobriment mutu de polítics que s’estalvien el control directe dels ciutadans i que alhora facin aquests tripijocs s’ha d’acabar, la ciutadania ja no ens ho empassem.


Bustos de Sabadell, com l’Ignasi, també cobra el mateix sou de la Diputació, tot i havent renunciat a l’alcaldia per està imputat. En aquests casos no seria més lògic que cobressin l’atur, com passa amb tota la gent que perd la feina? L’Ignasi es posa a la seva categoria si continua fent el que fa, té un problema més greu del que es pensa i faria bé de rectificar.

Revista 7 DIES vallès, núm. 833 (11 de maig - 8 juny 2013)
Per A.M.S.
Qui té el problema?
(com a continuació de la carta de Xavi Arderius)

En la carta publicada per aquesta revista, Xavier Arderius exposava molt encertadament, al meu entendre, els "invents" de l'alcalde de Castellar per cobrar un 34% més del sou que li pertocaria com alcalde.

A més, per acabar-ho d'arreglar, la legalitat, ho permet. Per tant, tot és legal i no se'l pot acusar de res. Mira si en saben els polítics! Les lleis les fan per ells, per blindar-se i continuar omplint la bossa. I això és vàlid per a qualsevol escalafó de la vida política.

Us proposo fer un petit recorregut per la quantitat d'organismes que tenim i mantenim: ajuntaments, consells comarcals, diputacions, govern autonòmic, parlament autonòmic, parlament i senat estatal a més del govern central amb tots els seus ministeris, secretaries, etc.
Ara, ens falta mirar Europa: parlament europeu i tot l'engranatge que comporta.

Quants diners ens costa mantenir tot això? No es podria alleugerir una mica tota aquesta burocràcia que, en més d'un cas, és més que discutible la seva utilitat? A més malauradament aquí hi hem de sumar totes les coses il·legals i totes les barbaritats que es fan des d'aquestes administracions.

Per tant, jo em pregunto, qui té el problema? crec que el tenim nosaltres, que hem de mantenir tota aquesta colla de gent i d'institucions i només rebem a canvi paraules i promeses.

Evidentment les institucions han d'existir, i els que es dediquen a la política han de rebre un salari just per la seva feina. Però em sembla més que evident que aquest principi bàsic l'han portat massa lluny.

L'únic que li pot passar a un polític és perdre vots. En alguns casos l'oposició és tan mediocre que és gairebé impossible. I en d'altres casos, quatre o vuit anys permeten arraconar més diners que d'altres en tota una vida.
I sempre els queda la possibilitat de que els facin assessors d'una gran empresa o els hi donin un càrrec de consolació per alguna institució i puguin anar vivint.

Pots veure també:

Estudiant la vida, 24/05/11
La crisi no afecta els sous dels diputats

Vilaweb. 28/03/13
La Diputació de Barcelona ratifica el sou dels diputats després de la ruptura CiU-PP

L'Actual, 12/04/13
Visca Superman i la feina invisible

Vilaweb, 05/09/12
Núria de Gispert: 'Si els diputats cobren menys de 3.000 euros, ja no sé com anirem'

TV3 - Programa 30 minuts, 12/05/13
Per a què serveix el Senat?

Ara, 13/05/13
L'expresident de CatalunyaCaixa cobrarà 600.000 euros d'indemnització i 3,4 milions de pensió

No cobren prou els càrrecs electes de Castellar?

Xavi Arderius En aquest enllaç pots veure un pdf amb el que cobren els polítics de Castellar En els plens de desembre de 2025 i gener de 202...