Una cooperativa catalana oferirà telefonia i internet

Diari Ara, DANI SÁNCHEZ UGART, 16/03/14

Eticom - Som Connexió replica el model de Som Energia i arrencarà aquest mes com a operador virtual

DIMENSIÓ Eticom - Som Connexió té 300 socis abans de
néixer. Volen multiplicar-ho. 

El mercat de les telecomunicacions català està a punt de sumar un nou jugador, que operarà amb unes regles diferents de les actuals perquè serà una cooperativa. Un grup de persones vinculades des de l’inici a Som Energia començaran aquest mes a oferir serveis de telefonia i internet a través d’Eticom - Som Connexió. L’objectiu és replicar el model de la cooperativa energètica catalana però en el camp de les telecomunicacions i amb un abast estatal.

Dissabte que ve els socis de la iniciativa celebraran l’assemblea constituent de l’empresa, que, a partir d’aleshores, començarà a oferir serveis. De moment, són uns 300 socis, segons han explicat a l’ARA els impulsors del projecte, i cadascun posa com a mínim 100 euros per formar-ne part. Al principi es limitaran a subcontractar els serveis de Nubip, una empresa basca de serveis de telecomunicacions integrals. Però l’objectiu és molt més ambiciós: aquest mateix any volen comprar Nubip per poder oferir els serveis directament i fer un pas més cap al que anomenen “sobirania tecnològica”.

El sector de les telecomunicacions català, doncs, podria canviar significativament en els pròxims mesos perquè, tal com va publicar l’ARA la setmana passada, dos empresaris catalans -Ernest Pérez-Mas i Xavier Vinyals- estan buscant finançament per crear un operador de telecomunicacions inspirat en el model de la basca Euskaltel.

Un cop comprada Nubip, Eticom - Som Connexió es convertirà en un operador de mòbil virtual (OMV). Aquests operadors són els que més clients estan guanyant a l’Estat, a costa de la sagnia de línies de Movistar i Vodafone (vegeu el gràfic). Es distingeixen perquè no tenen xarxa pròpia, sinó que la lloguen a una de les quatre empreses que tenen la concessió de l’espectre radiolèctric a Espanya (Orange, Vodafone, Movistar i Yoigo [que no arriba a tot el territori]). En el cas de Nubip -i, per tant, d’Eticom - Som Connexió-, la xarxa utilitzada serà la d’Orange. Això vol dir que l’empresa no es podrà deslligar mai del tot de les grans companyies, perquè l’espectre radioelèctric reservat per a serveis mòbils ja està completament assignat a aquestes empreses.

Per comprar Nubip necessiten, segons els primers càlculs preliminars, uns 450.000 euros. Però no tots arribaran de les aportacions dels socis. Els impulsors de la iniciativa tenen previst demanar finançament a Fiare o altres banques ètiques per assolir el capital necessari abans que acabi l’any.

Volen ser més barats

Al marge del servei mòbil, Eticom - Som Connexió oferirà internet ADSL a casa i, fins i tot, a llarg termini, es plantegen la possibilitat d’incloure ofertes de fibra arribant a acords amb ajuntaments per fer servir la xarxa pública. D’entrada, segons els impulsors, l’oferta serà “insignificativament més barata”, perquè, de moment, estaran rellogant els serveis. Un cop s’hagi consolidat l’empresa, o s’hagin fet projectes de connexió col·lectius (a través de wifi, per exemple), sí que preveuen oferir preus més competitius. La política d’ingressos d’Eticom - Som Connexió serà la de carregar un 25% als seus costos fixos -a falta de l’aprovació dels estatuts- per pagar la despesa d’estructura.

Sagnia de línies de Movistar i Vodafone a favor dels OMV

El mercat de les telecomunicacions a Espanya està en un moment convuls. L’exmonopoli estatal de Movistar, que encara té una posició dominant de mercat, amb una quota del 33,22%, va perdre l’any passat més de dos milions de línies, segons les dades publicades aquesta setmana per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Els grans afavorits d’aquesta sagnia de línies van ser els operadors de mòbil virtuals (OMV), que van guanyar 2,35 milions de línies i tenen ja una quota de mercat del 12,67%. Vodafone, el segon operador de l’Estat, també va patir una pèrdua de línies important, d’1,36 milions de clients, mentre que Orange en va perdre 65.000 i Yoigo en va guanyar 132.000. D’aquesta manera, el sector, en global, va perdre més d’un milió de línies de mòbil, mentre que en va guanyar 660.000 de banda ampla de fix.

Dos emprenedors de Gurb consoliden un projecte per fer arribar la fibra òptica al món rural

La Vanguardia, 26/11/2013

Gurbtec compta amb 700 clients, la majoria dels quals viuen en cases de pagès aïllades

Un dels fundadors de Gurbtec, Albert Boix, duu a terme una connexió de fibra òptica per un usuari de Gurb ACN / Laura Busquets

Gurb. (ACN).- Dos joves enginyers de Gurb ofereixen serveis de connexió a Internet a les cases de pagès de la comarca d'Osona. Es tracta de Gurbtec, un projecte nascut fa dos anys i que connecta a Internet tant particulars com empreses, tot i que també ofereix serveis de telefonia i televisió. El servei s'ofereix a través de la xarxa Guifi.net i permet les connexions via radioenllaç o amb fibra òptica, un sistema que permet l'accés a una velocitat molt superior. Des dels seus inicis ja han aconseguit fidelitzar 700 clients, una gran majoria dels quals viuen al món rural. Un dels impulsors, Marc Mundó, ha explicat que es diferencien dels seus competidors gràcies a un tracte personal i uns preus competitius.

En Marc Mundó i l'Albert Boix són dos joves enginyers de 27 anys que fa dos anys van crear l'empresa Gurbtec, amb seu a Gurb, i fa poques setmanes han obert la seva primera botiga a Vic. Es tracta d'una operadora de telecomunicacions local que ofereix connexió a Internet a través d'antenes i fibra òptica. A través de la xarxa lliure Guifi.net proporcionen la connexió a particulars i empreses. "Som una espècie de marca blanca", ha explicat Boix, qui ha afegit que també ofereixen serveis d'informàtica i telefonia mòbil.

El projecte va néixer quan l'empresa osonenca Guifi.net –una xarxa oberta, lliure i neutral– començava a fer arribar la connexió a Internet per fibra òptica a masies i cases aïllades de Gurb, indrets on les grans companyies no arribaven. "Va sorgir la idea d'ajudar-los a impulsar el projecte i donar servei a través de la fibra. Més endavant, però, vam saber que ja hi havia tota una xarxa d'antenes muntades i, per tant, també podíem oferir el servei per radioenllaç", ha explicat Boix.

Flexibilitat i tracte personalitzat 

L'objectiu dels emprenedors és poder oferir un servei similar al que proposen les grans companyies de telecomunicacions amb "tots els serveis empaquetats i una oferta única amb un preu conjunt". Marc Mundó ha explicat que avancen cap aquest camí amb la intenció d'oferir un servei d'Internet, telefonia i televisió, tot i que "no ho empaquetem en un sol preu, sinó que els clients poden escollir a la carta el que volen i som més flexibles".

Per ells, un dels seus punts forts és el "tracte personal i de proximitat". "És una de les nostres grans diferències respecte les altres operadores", ha apuntat Mundó. Amb l'obertura de la nova botiga a Vic "reforcem la idea del comerç local i de proximitat" amb el fet que "la gent pugui venir a trobar-nos i no ens convertim la típica operadora de telefonia que no saps ben bé on para". A més, també volen ser competitius a nivell de preu i donar feina a les empreses de la comarca.

Donar servei al món rural  

Gurb és un municipi amb una gran extensió i conformat per masies aïllades. La idea de negoci dels dos joves empresaris va néixer per poder donar solució a la problemàtica de cobertura d'Internet a poblacions amb aquestes característiques amb la fibra òptica. "La fibra òptica és l'evolució del coure, ja que si vius a costat de la central tens una connexió decent però a mesura que et vas allunyant té moltes pèrdues i arriba un moment en què l'ADSL no t'arriba per molt que tinguis una línia de telèfon", ha explicat Mundó, "i això és el que passava a Gurb".

"La gràcia que té la fibra òptica és que pots tenir molt ample de banda i la distància no és cap impediment", ha explicat Mundó. En aquests moments l'empresa ja compta amb 700, clients majoritàriament del municipi de Gurb. Amb tot, Gurbtec ha iniciat una col·laboració amb una empresa del Vallès Oriental per transferir el projecte a municipis similars a Gurb i amb la mateixa problemàtica com són Bigues i Riells, Sant Feliu de Codines i l'Ametlla del Vallès.

El repte del Marc i l'Albert "no és arribar a una xifra d'usuaris molt elevada, sinó que el creixement sigui bo i sostingut". "Creiem que la millor manera d'oferir un bon servei és que la gent estigui contenta i si no ho està doncs que ho puguem solucionar. Per això, hem de tenir un creixement amb el qual ens hi sentim còmodes i pugui funcionar tot bé", ha remarcat Mundó.

Per què cooperativisme ara?

Joan Subirats, 24/01/14 - el diario.es

La centralitat de la competitivitat situa a la cooperació i la solidaritat en l’altre pol de l’equació. Les persones no són uns éssers abstractes només moguts per una pretesa racionalitat econòmica. Les persones són éssers socials

Es pot defensar que la situació de crisis econòmica i de canvi d’època obre noves oportunitats al món cooperatiu? Jo penso que si, però aquesta finestra d’oportunitat no crec que hagi de venir justificada pel fet que les cooperatives són més resilients, més capaces de funcionar amb menys recursos o pagant pitjor la feina que s’hi fa. A diferència també del que alguns pensen, no crec que aquestes oportunitats del cooperativisme vindran determinades per la capacitat d’amagar o de fer menys visibles els trets identitaris propis del cooperativisme i camuflar-se com una empresa més. Al revés, entén que cal posar en primera línia els arguments més ideològics i de valors. Dit d’una altra manera, cal ser cooperativistes i simultàniament, però no abans, empreses eficients i ben organitzades.

La ràpida evolució cap a escenaris econòmics i productius molt marcats per la mundialització dels intercanvis, a cavall del gran canvi tecnològic, i la capacitat de desvincular producció i enclavament territorial, ha desequilibrat les relacions poder econòmic-poder polític. Per altra banda, és evident que el tipus d’economia que s’ha anat consolidant es basa en l’intercanvi competitiu, que tendeix a concentrar guanyadors i perdedors. I els dos bàndols, com bé veiem, es van distanciant a mesura que anem avançant en aquest segle. Tot plegat està fent replantejar els mateixos principis inspiradors del sistema econòmic, un sistema competitiu que genera individualisme i enfrontament. Una competitivitat que s’ha convertit en un principi absolut, autònom i amb existència pròpia.

Deia Hayek que la societat és un conjunt de “individus que competeixin entre si per la possessió dels bens disponibles”, i d’aquesta manera exposava l’eix central de la racionalitat econòmica hegemònica. És precisament aquesta centralitat de la competitivitat la que situa a la cooperació i la solidaritat en l’altre pol de l’equació. Les persones no són uns éssers abstractes només moguts per una pretesa racionalitat econòmica. Les persones són éssers socials, cada cop més conscients de l’existència dels béns comuns com a conjunt de principis, de regles, de institucions i de mitjans que permeten promoure i garantir l’existència de tots els membres d’una comunitat humana. El gran canvi que suposa Internet a les nostres vides ha renovat el valor de compartir i cooperar per generar valor conjunt, per crear béns comuns, que no cal posseir per poder fer servir i millorar.

És en aquest context que els principis del cooperativisme assoleixen nous relleus. Els valors de d'autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat, prenen una dimensió rellevant i ens apunten a formes de convivència local i territorial molt allunyades de les que es desprenen d’aquesta “societat de mercat” global, amb una economia cada cop més financiaritzada i impersonal, en el que predomina l’interès individual i la competitivitat social. I és també significativa en el moments actuals la preocupació del cooperativisme per generar i assegurar ocupació de qualitat, ocupant un paper molt important en el desenvolupament local i la cohesió social.

Cal aprofitar el moment i reforçar les iniciatives públiques, socials i empresarials que busquin estendre l’entramat cooperatiu amb noves empreses i entitats, i reforçar les que ja funcionen. Per fer-ho, caldria reforçar les polítiques públiques que ho permeten i incentiven. Polítiques que fins ara han estat, amb algunes excepcions, més aviat tímides i poc visibles. Les iniciatives del propi sector han tingut sort diversa, però cal insistir en els aspectes d’acompanyament en els moments inicials, multiplicant les oportunitats formatives, i vincular el tema de l’emprenedoria social a projectes cooperatius arrelats territorialment, generant una ecologia social de l’emprenedoria. Seria bo recollir experiències i fer mapes territorials en els que es constatés i es posés en valor les innovacions que l’aproximació cooperativa i democràtica incorpora a les formes de convivència i regulació social, ja que en molts casos les vies de transformació social han de partir de realitats concretes i palpables, de vivències compartides. No cal oblidar que aquesta renovació i actualització del debat sobre l’economia social i cooperativa cal emmarcar-la en el procés d’accelerat canvi d’època que travessem, on molts dels elements estructuradors de la vida i de la convivència social pateixen transformacions molt profundes (treball, família, composició social, cicle de vida,...). Tot el que ajudi a articular les propostes cooperatives en els diversos aspectes vitals, en una perspectiva integral i arrelada territorialment, tindrà més possibilitats d’èxit social i de sostenibilitat econòmica.

Tot el que ajudi , a més a més, a anar “enxarxant” el sector afavorirà la seva resiliència, la seva capacitat de mantenir-se fidel als principis i el que explica la seva existència, i al mateix temps, la capacitat de persistir amb la necessària flexibilitat per adaptar-se als canvis. En aquest sentit, tot allò que ajudi i afavoreixi la intercooperació serà molt positiu. És a dir, el que faciliti comprar, vendre i prestar mútuament, i promoure noves iniciatives econòmiques compartint els excedents, com per exemple les cooperatives de segon grau. La intercooperació, pot manifestar-se en compres conjuntes, en caixes de crèdit, en projectes empresarials conjunts, en xarxes d'intercanvi de serveis, etc. I més enllà d’això, poder anar avançant en la construcció de mercats socials, com espai conjunt d'intercanvis regulars de béns i serveis en un territori determinat, produïts amb criteris democràtics, igualitaris, ecològics i solidaris, que busquen atendre les necessitats més significatives de les persones, entitats i empreses que participen en aquest mercat. En aquest sentit, l’existència d’Internet facilita enormement aquesta possibilitat que, per altra banda, ja té precedents històrics importants a Catalunya en períodes tan o més complicats que els que ens han tocat viure. Les possibilitats són moltes. Cal generar l’impuls social i polític que ho faci possible.

La privacitat a la xarxa, entre la paranoia i la inconsciència

Autor/s: Marcos Álvarez, Marina Breda

El nombre d’usuaris de les xarxes socials creix de manera imparable. Tot i així, encara hi ha qui decideix no registrar-s’hi. Segons un estudi publicat per IAB Research Spain, entre els principals motius d’aquesta abstenció s’hi troba la voluntat dels usuaris de protegir la seva privacitat. 

 Parlem amb la Gemma Galdon, Directora del Programa de Polítiques de Seguretat i del Màster en Polítiques de Seguretat de la UOC i explica: “La privacitat és allò que no saps què és fins el dia que la perds”. La majoria de xarxes socials i plataformes 2.0 ofereixen diferents opcions relatives a aquesta funció, mitjançant les quals l’usuari pot configurar la privacitat general del seu compte. Malgrat això, afirma Galdon que quan entrem en xarxes socials ens endinsem en un espai de vulnerabilitat perquè estem en un entorn que té pocs controls de seguretat del què es fa amb les nostres dades. “Els perills de perdre la privacitat són il·limitats: acabar a la presó, perdre la llibertat o els drets bàsics” diu. 

Entre d’altres, la Gemma Galdon treballa en àrees de recerca de Polítiques Públiques de Seguretat i de Vigilància i Tecnologies de Seguretat. L’objectiu és analitzar els riscos de la privacitat i estudiar la manera de mitigar-los a nivell legislatiu, tècnic i de cada usuari. “Estem en una situació paradoxal, en la qual combinem la hiperparanoia amb la inconsciència més absoluta”. D’una banda, explica, es troben aquells qui creuen que per entrar a una xarxa social els hi robaran totes les dades personals i, de l’altra, els qui tenen la inconsciència total de confiar cegament en què estan protegits. La solució, conclou la Gemma, és estar en una posició intermèdia: “Ser conscients de quina part de la paranoia és real, tenir eines per saber com protegir-nos i entendre què fan exactament les empreses amb les nostres dades, quin benefici econòmic en treuen, quina penetració judicial o policial tenen i, en base a això, articular com ens volem defensar i fins a quin punt volem exposar-nos”.