Primer les vies i les estacions, després els habitatges

El 9 NOU - 17 d'octubre de 2025 

Xavier Ludevid i Massana President de l’Agrupació d’Arquitectes al Servei de l’Administració Pública del COAC 

    El president Illa ha anunciat la seva proposta de convertir tot el sòl urbanitzable de Catalunya en parcel·les edificables per combatre la crisi d’habitatge. Una mesura aparentment raonable: més terreny per construir, més pisos, més oferta, preus més assequibles. Però aquesta lògica, tan repetida, torna a confondre els efectes amb les causes. No es pot planificar on vivim i treballem sense haver planificat ans com ens mourem.

    Catalunya és, encara avui, un país estructurat pel cotxe. L’AP-7 va ser el gran eix transformador del segle XX: una autopista que va ordenar el territori al voltant del vehicle privat, de la carretera i de  la dispersió urbana. Aquell model va donar prosperitat, però també va sembrar desequilibris: un litoral dens i un interior oblidat, polígons industrials sense teixit social i ciutats dependents d’un transport que ja no és sostenible. 

    El repte del segle XXI no és urbanitzar més, sinó vertebrar millor. I la clau d’aquesta nova vertebració és el ferrocarril. Però no parlem només de trens: parlem d’estacions. Les estacions de ferrocarril haurien de ser els nous cors urbans del país, els punts d’articulació d’una Catalunya que es pensi com una xarxa de ciutats connectades i no com una constel·lació dispersa. 

    Per fer-ho és imprescindible un pla ferroviari per Catalunya que integri rodalies, regionals, alta velocitat i mercaderies –l’eix del futur Pla territorial general– hauria d’identificar amb precisió on la xarxa ferroviària coincideix amb els corredors urbans existents, especialment al llarg del traçat de l’AP-7. Aquest corredor, que ja és la columna vertebral econòmica de Catalunya, podria esdevenir també el gran eix ferroviari del país, si es reforça amb més estacions als punts on les diferents vies (rodalies-regionals, alta velocitat i mercaderies) es troben en un mateix espai al costat de pobles i ciutats. Cada estació nova no seria només una parada: seria una oportunitat de regeneració urbana, de revitalitzar barris, d’apropar habitatge assequible, de crear sòl per a activitat econòmica i d’equilibrar el territori.

    Això exigeix canviar l’ordre de les prioritats: primer les vies i les estacions, després els habitatges i llocs de treball. Planificar habitatge i sòl d’activitat econòmica sense planificar transport és repetir els errors del passat. En canvi, si situem la mobilitat al centre —i, a dins, les estacions com a focus de vida—, podrem orientar el creixement urbà de manera sostenible i intel·ligent. Les estacions poden ser l’inici de nous eixos de centralitat, d’àrees mixtes on convisquin habitatge, comerç, serveis, activitat econòmica i espai públic. 

    La solució a la crisi d’habitatge no passa per multiplicar parcel·les, sinó per cosir el país a través del ferrocarril. Allà on hi ha tren, hi pot haver vida urbana equilibrada; on no hi arriba, només hi ha dependència i desigualtat. 

    Catalunya necessita un nou pacte territorial que posi el tren al centre. Si l’AP-7 va fer néixer la Catalunya del motor, ara toca bastir la Catalunya de les estacions: un país on la mobilitat ferroviària determini el desenvolupament urbà i no a l’inrevés.

    Urbanitzar sense estacions és construir sense rumb. Quan cada poble i ciutat del corredor ferroviari tingui una estació viva, connectada i planificada com a motor local, aleshores sí: tindrem un país habitable, equilibrat i sostenible. 

    Només així podrem començar a planificar amb l’ordre correcte i el sentit del futur: primer les vies i les estacions, després els habitatges i els llocs de treball.

ÈXIT DE LA JORNADA CENTRAL ! EL VALLÈS SENSE EL QUART CINTURÓ, 30 ANYS DE LLUITA!

Adenc, 30 de maig 2022

Prop de 400 persones van participar ahir de l’acte central dels 30 anys de la Campanya Contra el Quart Cinturó. Una jornada festiva i reivindicativa que va acabar amb la lectura d’un manifest

Amb una caminada, una bicicletada, animació i dues actuacions musicals, la jornada va voler reivindicar de nou l’eliminació definitiva d’aquest projecte i la protecció dels espais naturals de la plana del Vallès.

Ara fa 30 anys ens vam començar a moure per donar a conèixer l’amenaça que suposava el Quart Cinturó per a la Plana del Vallès. I avui fa exactament 28 anys ens trobàvem en aquest mateix indret per construir col·lectivament un gran NO contra el Quart Cinturó.

Fa 30 anys ens vam organitzar per preservar el rodal, la biodiversitat, l’activitat agrícola, el paisatge... Als mitjans de comunicació, llavors, tot just es començaven a sentir veus ecologistes que alertaven dels perills de la creença errònia en un creixement il·limitat, de l’ocupació del territori, de la pèrdua de riquesa natural. Però encara no érem prou conscients que ens esperava una crisi climàtica i energètica amb conseqüències devastadores.

Ara la sostenibilitat és un dels conceptes més utilitzats en discursos, declaracions polítiques i objectius globals de futur. Cada cop són més les veus que clamen per la necessitat de reduir l’impacte humà sobre el planeta. Les directrius europees per lluitar contra l’emergència climàtica i per reduir els elevats nivells de contaminació aconsellen no construir noves infraestructures que puguin afavorir la pèrdua de biodiversitat i l’increment de la contaminació atmosfèrica i els greus efectes sobre la salut pública.

Malauradament, això ha tingut poc efecte sobre la planificació d’infraestructures com el Quart Cinturó. Els seus defensors s’entesten a mantenir-lo viu, fent oïdes sordes dels objectius de reducció d’emissions, dels estudis que relacionen contaminació amb morts prematures, o de la constatació que ens calen polítiques de proximitat a nivell agrícola i ramader.

El Quart Cinturó és un projecte anacrònic, que no es basa en cap anàlisi rigorosa, sinó en la inèrcia per construir més i ocupar més territori amb un mal entès progrés. No està dissenyat per resoldre les necessitats de comunicació de la Regió Metropolitana, sinó per afavorir l’especulació en un model de creixement insostenible.

Ara mateix el veritable progrés va en sentit contrari. Tots els recursos s’haurien de dedicar a invertir l’ordre actual de la mobilitat: a construir i millorar les infraestructures ferroviàries, a millorar la xarxa actual de carreteres secundàries, a afavorir el transport públic col·lectiu i a impulsar polítiques intel·ligents de reducció de la mobilitat.

Amb la gestió de residus hem après que no només cal reciclar i reutilitzar, sinó també reduir. Amb la mobilitat cal fer el mateix: moure’ns amb menys impacte, però també aprendre a moure’ns menys. No podem oblidar que la majoria dels vehicles motoritzats privats utilitzen combustibles fòssils, que tenen un rol preponderant en el canvi climàtic.


Després de 30 anys continuem, amb més força, defensant els espais naturals més ben conservats i més emblemàtics del Vallès: Ca n’Argelaguet i Ca n’Ustrell, bosc de Can Deu, Can Moragues, Colobrers, Togores, Torre Marimon, Santa Justa, Llerona, Marata… El traçat del Quart cinturó els trinxaria de ple i implicaria la pèrdua irreparable dels valors culturals, socials, productius, ecològics i paisatgístics que atresoren actualment.

Després de 30 anys continuem, amb més força recordant que els reptes ambientals són cada dia més urgents i que passen per reduir impactes sobre el territori. Per això, davant de la voluntat del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana liderat pel PSOE-PSC de reactivar el projecte, la Campanya Contra el Quart Cinturó s’ha de seguir mobilitzant per defensar els espais naturals i la qualitat de vida fins aconseguir l’enterrament definitiu del projecte.


Som aquí des de fa 30 anys defensant el Vallès

– Exigint que es desestimi la construcció del 4rt Cinturó

– Defensant polítiques per preservar la biodiversitat i el paisatge

– Descobrint la importància de l’activitat agrícola i ramadera

– Lluitant pels espais agroforestals de la plana del Vallès

– Denunciant els greus efectes de la contaminació atmosfèrica sobre el medi ambient i la salut pública

– Reivindicant més i millors trens: anem 30 anys tard en les inversions en transport públic


Som aquí des de fa 30 anys lluitant per Defensar el Vallès Contra el Quart Cinturó. Ha passat prou temps perquè el “No al Quart Cinturó” deixi de ser un clam i sigui només el record d’un passat que ja no tornarà més.

Perquè volem que la sostenibilitat deixi de ser només un lema de les declaracions polítiques, volem polítiques racionals, coherents i ecologistes.

No volem que hipotequin el futur del nostre territori.

Defensem el Vallès contra el Quart Cinturó!

Sabadell, 30 de maig de 2022

Els panells solars? Als teulats!

Article de Manel Cunill

(Publicat dimarts 30 de març de 2021 al Diari de Sabadell)

Vivim una febrada fotovoltaica on cada dia apareixen, com bolets, desenes de projectes d’implantació de parcs solars arreu del país. Malauradament, molts d’aquest amb el propòsit d’instal·lar-se en el sòl agrari. Un espai estratègic per garantir la sobirania alimentària i que no podem malversar. En els darrers quaranta anys, el Vallès ha perdut 17.276 hectàrees de sòl agrícola. Això significa un 47% del sòl agrari disponible el 1979.

Actualment hi ha en tràmit diversos projectes de generació d’energia renovable solar i eòlica. En el cas de les mal anomenades hortes o parcs solars, es preveu ocupar 7.406 hectàrees per noves instal·lacions fotovoltaiques. Bona part es concentren en espais agraris del Segrià, Garrigues i el Pallars Jussà, entre d’altres; unes comarques on l’oferta de sòl agrícola de secà és abundant i accessible a preus baixos. Molts dels projectes són de dubtosa rendibilitat, però la bombolla fotovoltaica ja ha arribat! Sorprenentment devorem terres llunyanes per generar energia que es consumeix a centenars de quilòmetres d’on es produeix. Una clara contradicció amb la fita de generar l’energia allà on es consumeix.

Avui al Vallès hi ha 16 projectes de macro-instal·lacions fotovoltaiques, dels quals tres ja s’han descartat i queden en tràmit 13 iniciatives que ocuparien 89 hectàrees de sòl agrari. Realment és necessari perdre més sòl agrari per produir energia elèctrica? No! Per il·lustrar la resposta es pot afirmar que només amb les cobertes del sòl d’ús industrial dels set polígons d’activitat econòmica de la ciutat seria més que suficient per quadruplicar la producció fotovoltaica que avui es pretén instal·lar en els pocs sòls agraris fèrtils del Vallès. Energia de km 0: una revolució urbana que toca emprendre decididament.

Però què s’amaga darrere del soroll mediàtic al voltant de les energies renovables? La desaparició de l’esmentat “impost al Sol” i la normativa facilita de nou la implantació, bàsicament, de la generació elèctrica fotovoltaica. El cas de l’eòlica està limitada als capricis del vent. Més irregular, però amb la gran virtut que les nits ventades també genera energia. La clau de volta de la fotovoltaica d’autoconsum està amb l’energia que es gasta durant el dia (el sol no brilla a les nits), les despeses de manteniment, la quantitat de panells que s’haurien d’instal·lar als teulats, qui es queda l’energia que no consumiu i a quin preu la compraran els operadors? Imagineu-vos que la vostra possible instal·lació generés més energia de la que consumiríeu. La sobrant la retornaríeu a la xarxa on la vostra comercialitzadora us la pagaria, per exemple, al voltant de 0,053 €/kWh. En canvi l’energia elèctrica d’autoconsum tindria un valor econòmic d’uns 0,110 €/kWh. Aquest diferencial de preu és molt atractiu pels operadors que s’aprofiten dels excedents a baix cost i traslladen la inversió al seu client encoratjant-lo a invertir amb més panells solars. També és important que aquest pas a l’autogeneració s’aprofiti per canviar d’hàbits, com programar certs aparells en horari solar per incrementar l’estalvi i reduir el temps d’amortització de les instal·lacions fotovoltaiques.

Les organitzacions lligades al sector elèctric malden per evitar que entre la ciutadania ens puguem lliurement intercanviar quilowatts. Un repte polític i socioecològic que caldrà encarar des del Govern per facilitar una equitat del sistema de generació i consum d’energia on el món local té molt a dir i fer.

Sabadell, 28 de març de 2021

Caduca l’expedient ambiental del tram Terrassa-Granollers del Quart Cinturó.

L’estudi informatiu anunciat pel Ministerio de Transportes no es podrà tramitar.

La Campanya Contra el Quart Cinturó requereix al Ministerio de Transición Ecológica que apliqui la legislació ambiental i decreti la caducitat de l’expedient.
 
L’actual Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana és incapaç de tramitar l’estudi informatiu del tram Terrassa-la Roca per tercera vegada sense que caduqui l’expedient ambiental.

Tot el que representa el Quart Cinturó també ha caducat?

Una nova caducitat 

El passat 4 de gener, la Campanya Contra el Quart Cinturó, a través de l’ADENC, presentà un escrit davant el Ministerio de Transición Ecológica, òrgan ambiental, responsable de la tramitació ambiental de projectes. En aquest escrit demanem al Ministerio que resolgui la caducitat de l’expedient 20180063 CIERRE DE LA AUTOVIA ORBITAL DE BARCELONA B40. TRAMO TERRASSA-GRANOLLERS, que notifiqui la resolució de caducitat i arxiu de l’expedient ambiental a la Dirección General de Carreteras (Ministerio de Transportes) i que l’informi que la tramitació de l’avaluació ambiental del projecte s’ha de retrotraure al tràmit inicial, ja que ha expirat el termini per sol·licitar una pròrroga.

L’adjudicació de la redacció de l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental del Quart Cinturó (o cierre de la Autovía Orbital, o B40, o Ronda del Vallès, depèn de qui la referenciï) fou anunciada al BOE núm. 310, pàgina 92322, de 22 de desembre de 2017. El 30 de abril de 2018 el Ministerio de Medio Ambiente inicià el període de consultes ambientals per determinar l’abast de l’estudi d’impacte ambiental. El document d’abast fou emès per aquest Ministerio a principis d’octubre de 2018. Aquest document d’abast, tal i com estableix l’article 34.5 de la Ley 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, és vàlid durant dos anys. Per tant, i tenint en compte la suspensió de terminis administratius que el Gobierno decretà des de mitjans de març fins a principi de juny de 2020, aquest document d’abast perdé la validesa a l’entorn del Nadal de 2020. L’estudi informatiu no pot ser sotmès a informació pública sense l’estudi d’impacte ambiental, per la qual cosa el promotor, el Ministerio de Transportes, haurà d’iniciar de nou la tramitació ambiental abans de poder sotmetre l’estudi informatiu del Quart Cinturó a informació pública.

Les caducitats anteriors: les lliçons apreses 

El desembre de 2012, l’antic Ministerio de Medio Ambiente hagué de resoldre la caducitat de l’expedient ambiental de l’estudi informatiu del Quart Cinturó sotmès a informació pública el 30 de juliol de 2010 (consulteu la nota de premsa del 21 de gener de 2013 aquí). Aquesta caducitat fou instada per la CCQC l’abril de 2012 ja que en aquells moments la validesa d’aquella fase del tràmit ambiental era de 18 mesos. Prèviament, l’abril de 2010, el mateix Ministerio ja havia declarat caducades les consultes ambientals realitzades el 2004, malgrat que posteriorment, per pressions polítiques prèvies a les eleccions al Parlament de Catalunya, el juliol de 2010 forçà irregularment un acord de conservació d’actes del procediment.

En aquestes caducitats anteriors la CCQC va constatar com els interessos polítics podien forçar interpretacions esbiaixades de la legislació ambiental, i com amb persistència, perspicàcia i amb diferents estratègies, les entitats cíviques podíem forçar-ne de nou una aplicació ajustada a dret. Val a dir que la norma de referència actual, la Ley 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, encara és més estricta amb la caducitat de l’avaluació ambiental, i susceptible de ser aplicada en les diverses fases de la tramitació.

Ara, la CCQC espera trobar un Ministerio de Transición Ecológica que no només hagi canviat el nom, sinó que ajusti la nova denominació als nous aires que haurien d’insuflar l’administració de l’Estat amb un dels proclamats objectius bàsics d’aquesta legislatura: l’ecologisme i la lluita contra el canvi climàtic.

Què indiquen tantes caducitats? 

3 caducitats en un mateix expedient, en 16 anys de tramitació, palesen la incapacitat del Ministerio de Transportes i del Gobierno, fins i tot amb diferents partits polítics al capdavant, per resoldre un conflicte obert a principis dels anys 90 i que continua viu, en part, gràcies a la seva incapacitat. Incapacitat traduïda, entre d’altres, amb un total desconeixement del territori que vol transformar (destruir escauria més) i de donar solucions a l’articulació de la mobilitat que responguin a criteris de sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Aquesta nova caducitat palesa la nul·la necessitat del Quart Cinturó des del punt de vista de la mobilitat i que la seva construcció respon principalment a interessos polítics molt vinculats als dels lobbies de les constructores. El Quart Cinturó, o autovies en projecte o en construcció com aquest, ara més que mai van contra la imperiosa necessitat de lluitar contra l'emergència climàtica i contra la destrucció dels espais naturals i de la biodiversitat. 

En definitiva, l’expedient caduca perquè qui el dirigeix manté una visió obsoleta de la gestió pública, i menysté una visió integrada i sostenible del territori i de les infraestructures. 

La CCQC reclama novament l’aplicació estricta de les competències estatutàries en ordenació territorial i en mobilitat: el canvi de titularitat i recursos del Quart Cinturó a favor del Govern de la Generalitat, atès que és una actuació viària que abasta només territori català, i la valoració conseqüent sobre la seva oportunitat, utilitat o traçat. 

La CCQC convida la Generalitat, consells comarcals del Vallès Oriental i Occidental i ajuntaments afectats a demanar la resolució de caducitat al Ministerio de Transición Ecológica. 

Podeu tornar a veure la roda de premsa en el següent enllaç: https://youtu.be/qzQhETHepds 

Campanya Contra el Quart Cinturó L'Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès, 19 de gener de 2021 

Més informació: http://ccqc.pangea.org