LA CCQC FORMALITZA LA DEMANDA EN EL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU CONTRA EL CONVENI ESTAT-GENERALITAT PER LA RONDA NORD

Campanya Contra el Quart Cinturó

L’Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès, 1 de desembre de 2025.

El conveni impugnat i la Ronda Nord, a la corda fluixa 

El contenciós administratiu

La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), mitjançant l’ADENC, va formalitzat el passat dimecres 26 de novembre la demanda contra el Conveni entre el Ministerio de Transportes y Movilidad i la Generalitat de Catalunya per la redacció dels estudis i projectes, finançament i execució de les obres de la ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès.

Malgrat que l’anunci d’interposició del contenciós és del mes de gener, la demanda no ha pogut ser formalitzada fins ara perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha hagut de requerir a l’administració, i fins i tot amenaçar amb multes coercitives, diverses vegades per tal que completés l’expedient i poder-lo traslladar a la CCQC perquè formulés la demanda.

Una vegada presentada la demanda, el Tribunal n’ha de donar trasllat a les parts demandades i codemandades (Ministerio, Generalitat i ajuntaments de Sabadell i Castellar), les quals disposaran de 20 dies hàbils per respondre-la. Després el Tribunal haurà de practicar les proves, incloent noves proves complementàries que la CCQC ha sol·licitat. Posteriorment el Tribunal ordenarà a les parts les conclusions i fixarà data per emetre la sentència. La CCQC preveu que es podria dictar abans de finals del 2026. 

I per quin motiu la CCQC impugna?

La CCQC ha comparegut en tots els tràmits d’informació pública relacionats amb els diversos intents d’aprovar el projecte del Quart Cinturó, i ha presentat escrits, al·legacions, recursos administratius, requeriments, denúncies i recursos contenciosos administratius en els moments oportuns. Entre aquests darrers hi figura el contenciós interposat el mes de gener contra aquest conveni entre el Ministerio i la Generalitat.

Malgrat que l’Estat ha forçat un aparent blindatge del marc normatiu, modificant-lo prèviament per facilitar l’aprovació del conveni, la CCQC ha detectat diverses infraccions legals que hi han subsistit. És en aquestes infraccions i irregularitats que se centra la demanda (marc competencial, contravenció del Planejament Territorial, fragmentació del projecte del Quart Cinturó, etc.).

La construcció de la Ronda Nord, descrita ara oficialment com una ronda que alliberi el trànsit de pas dels nuclis urbans de Terrassa i Sabadell, s’ha d’emmarcar dins la voluntat mai amagada del Ministerio i del Govern de la Generalitat de construir una autovia de gran capacitat que uneixi Terrassa amb Granollers, duplicant l’actual AP-7.

Un projecte d’autovia com el Quart Cinturó requereix d’una avaluació d’impacte ambiental adient, en la qual ha d’aparèixer l’alternativa zero i alternatives que prioritzin modes de transport col·lectiu de persones i mercaderies. Només així, contraposant alternatives que s’adaptin al marc normatiu, es pot justificar la necessitat de les millores infraestructurals indispensables per preservar l’interès públic, la qualitat de l’aire o el patrimoni natural, i entre les quals, amb rotunditat, no hi figura ni el Quart Cinturó ni la Ronda Nord.

Un projecte d’autovia com el del Quart Cinturó, o de la fragmentada i rebatejada Ronda Nord, no pot ser aliena a les obligacions derivades de l’ordenació territorial del Vallès, ni pot obviar la priorització del transport col·lectiu, ni la integració de tots els compromisos internacionals per mitigar els efectes del canvi climàtic, ni pot negligir l’obligació de millorar la qualitat atmosfèrica per salvaguardar la salut de les persones.

Ni un pam més de Quart Cinturó

La nova Conselleria de Transició Ecològica en el govern de la Generalitat de Catalunya suposa un engany i un frau a la ciutadania i un retrocés pel país que no permetran afrontar els majors reptes que tenim, que són els ambientals.

 

Catalunya 20 d’agost de 2024

El 29 de maig, acabades les eleccions al Parlament de Catalunya però molt abans de la constitució del nou Govern, 127 organitzacions ecologistes i socials de Catalunya vàrem reclamar davant l’opinió publica mitjançant un manifest, la restitució del Departament de Medi Ambient en el nou govern de la Generalitat de Catalunya, amb rang de Vicepresidència.

El Manifest era impulsat per les majors organitzacions i federacions del país: Ecologistes de Catalunya; Ecologistes en Acció; Xarxa per la Conservació de la Natura i DEPANA amb el suport de 123 entitats de caràcter ambiental d’arreu del país.

Des del 2010 en que es va suprimir el primer Departament de Medi Ambient de la Generalitat amb el Govern d’Artur Mas, les competències ambientals dels successius Governs en aquests 14 anys on han passat governs i coalicions amb els principals partits del país, han rebutjat lamentablement la recuperació del Departament de Medi Ambient i les seves competències han estat repartides i trossejades amb altres Departaments, amb l’objectiu clar de no aplicar polítiques ambientals fortes i transversals i poder així impulsar un model de desenvolupament insostenible, deixant les polítiques ambientals a un paper purament testimonial.

En aquests 14 anys sense Conselleria de Medi Ambient hem patit els majors retrocessos en matèria ambiental i alhora han aflorat amb mes força els riscos i conseqüències de la gran crisi ambiental que ara per ara suposa el major repte per tot el planeta i per suposat el de Catalunya.

Veiem alguns exemples:

• Ha estat un fracàs absolut assolir els mínims compromisos ambientals com la nova Llei de biodiversitat atenent que l’actual llei de protecció dels Espais Naturals data del 1985, una de les més antigues d’Europa, mentrestant en els darrers 20 anys, i segons les dades l’Observatori de la biodiversitat, hem perdut de mitjana el 24% de la fauna.
• La creació de nous parcs naturals històricament reivindicats com el de la serra de Prades i la serra del Montsec encara sense fer-se realitat.
• La manca absoluta del compliment pel que fa a l’aprovació dels plans de recuperació i conservació d’espècies en perill d’extinció (DECRET 172/2022 de 20 de setembre, del Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada.
• De les 44 especies en perill d’extinció del catàleg tant sols 5 especies tenen aprovat el seu pla de conservació i les ultimes especies es van aprovar els seus plans el 2004 ara fa 20 anys. Especies en risc d’extingir-se de forma imminent com el tritó del Montseny així com les especies d’ocells, la Trenca, l’alosa Becuda o la Xurra, esperen mentre es troben al límit entre les 44 restants.
• La llei de prevenció de residus reiteradament promesa i que ni tant sols ha passat a ser presentada al Parlament, en una situació de clar incompliment de la directiva de residus, amb una producció de residus municipals que al 2020 havíem d’assolir el 50% i que en l’actualitat estem a 10 punts per sota del compliment per la manca de polítiques efectives i de legislació en prevenció.
• La manca del compliment de la normativa en matèria de planificació i regulació dels macro projectes d’energies renovables que a destruït milers d’hectàrees d’espais agraris i d’interès natural.

Ara el nou govern de la Generalitat constituït pel PSC, un dels partits que es va comprometre a la creació de la conselleria de Transició Ecològica si governava a l’estil del Ministeri Espanyol, ha incomplert el seu compromís al incorporar Medi Ambient dins del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i això suposa un autèntic frau, supeditant la conselleria de Medi Ambient a l’acció de Territori i Habitatge , relegant la part de Transició Ecològica a una paper purament testimonial que no podrà impulsar el canvi de polítiques ambientals valentes que Catalunya necessita per afrontar la gran crisi ambiental que ens afecta. I de nou, la configuració del nou Govern de la Generalitat ha atribuït les competències de gestió forestal al Departament d’Agricultura, quant en realitat les forests són dels àmbits que contribueix mes decisivament a la conservació de la biodiversitat, realment aquesta decisió és inaudita i irresponsable.

PER UN PAÍS RESPONSABLE RECLAMEM LA CREACIÓ DE LA COSELLERIA DE MEDIAMBIENT

Nota de premsa en pdf

LA CAMPANYA CONTRA EL QUART CINTURÓ SERÀ BEL·LIGERANT AMB QUI PRETENGUI IMPULSAR EL QUART CINTURÓ

LA CAMPANYA CONTRA EL QUART CINTURÓ ES REUNEIX AMB ELS PARTITS POLITICS PERQUÈ DESCARTIN DEFINITIVAMENT EL QUART CINTURÓ-RONDA NORD I ELS RECORDA QUE SERÀ BEL·LIGERANT AMB QUI PRETENGUI IMPULSAR-LO

La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) s’ha reunit les darreres setmanes amb les candidatures que es presenten a les eleccions del 12M: Comuns/Sumar, Junts+Carles Puigdemont per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular-Defensem la Terra, Alhora i Esquerra Republicana de Catalunya. El PSC, s’ha excusat per “manca de temps”.

Jéssica Albiach, Carles Puigdemont, Xavier Pellicer, Jordi Graupera i Pere Aragonés han estat alguns dels interlocutors amb qui s’ha reunit la Campanya i el fet de reunir-s’hi és un reconeixement del rol de la CCQC en un projecte que ha esdevingut un element significatiu de debat polític a la darrera legislatura.


L’objectiu de les reunions ha estat transmetre’ls-hi la greu irresponsabilitat que significaria continuar el Quart Cinturó amb la Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell i conèixer el seu posicionament en relació aquest projecte i les alternatives de mobilitat.

La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) ha recordat als partits les alternatives al model de mobilitat, davant els greus impactes que ocasionaria el Quart Cinturó: la transformació del territori, la destrucció de patrimoni natural, el trencament de l’equitat social, l’empitjorament de la qualitat atmosfèrica i de la salut pública, o l’increment d’emissions i de gasos d’efecte hivernacle. El Quart Cinturó, és el projecte paradigmàtic d’un model de desenvolupament i de mobilitat que està en crisi i que ens ha portat a la critica situació actual.

De manera resumida:

• Dimarts 16 d’abril. Reunió a Santa Perpètua de Mogoda amb Comuns-Sumar, amb la presència de la cap de llista, Jessica Albiach, David Cid i Isabel García. Van manifestar la seva ferma oposició a la continuïtat del Quart Cinturó des de Sabadell a Granollers. Respecte al tram entre Terrassa i Sabadell, mantenen que s’ha de cercar alguna solució, i que en cap cas pot ser una via d’alta capacitat. Aposten decididament per la potenciació i priorització de la xarxa de transport col·lectiu.

• Dijous 18 d’abril. Reunió a Perpinyà amb Junts+Carles Puigdemont per Catalunya, amb la presència del cap de llista, Carles Puigdemont, i Jordi Turull. Discrepància en la seva posició de continuar el Quart Cinturó-Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell. Necessitat d’obrir un procés participat de definició del model de país per afrontar els reptes que la crisi climàtica i la disponibilitat de recursos naturals ens imposen.

• Dilluns 22 d’abril. Reunió a Sabadell amb la Candidatura d’Unitat Popular-Defensem la Terra, amb la presència de Xavier Pellicer i Mar Ampurdanès. Coincidència absoluta en l’oposició a la continuïtat del Quart Cinturó-Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell i el perllongament fins a Granollers. Aposta decidida per la potenciació i priorització de la xarxa de transport col·lectiu.

• Dilluns 22 d’abril. Reunió virtual amb Alhora, amb la presència de Jordi Graupera, Mònica Ribell i Joan Ricard. Coincidència absoluta en l’oposició a la continuïtat del Quart Cinturó-Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell i el perllongament fins a Granollers. Aposta decidida per la potenciació i priorització de la xarxa de transport col·lectiu.

• Divendres 26 d’abril. Reunió a Granollers amb Esquerra Republicana de Catalunya, amb la presència del cap de llista, Pere Aragonès, Josep Maria Jové i altres membres de la candidatura. ERC dona per feta la proposta de la Ronda Nord fins a Castellar, malgrat la històrica oposició d’ERC a aquesta infraestructura. ERC manifesta la necessitat de fer noves aliances futures en contra del projecte i apunta que el PEMV pot ser una eina a l’hora de prioritzar les actuacions a favor del transport col·lectiu.

• Tot i els diversos intents, fins ara ens ha estat impossible concertar una reunió amb la candidatura del Partit Socialista de Catalunya.

La CCQC considera que algunes de les posicions expressades per algunes formacions polítiques són ambigües i contradictòries amb determinats posicionaments i accions realitzades recentment. Tot i això, en general valora positivament la predisposició de les candidatures amb qui s’ha pogut reunir per debatre el model territorial que el Quart Cinturó imposa com a paradigma d’un model de creixement ja superat i perniciós. Malgrat les divergències i matisos que hi ha en alguns casos, o les prioritats d’uns i altres, hi ha plena coincidència en emmarcar la situació d’extrema gravetat per les conseqüències que el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica generada pel trànsit de vehicles tenen sobre el territori i les persones.

Lamentem, però, que alguns partits polítics, tot i aquestes evidències, no tinguin la capacitat de virar en el model de creixement i de mobilitat que ens hi ha portat i no apostin decididament per un model basat amb el transport col·lectiu.

La perseverança i capacitat de resiliència de la CCQC (32 anys d’existència en són una prova fefaent) i el fort recolzament popular (més de 4.000 persones a la darrera manifestació del febrer del 2023 a Sabadell), amb l’acció continuada més enllà dels períodes electorals, és la millor garantia de la lluita contra el Quart Cinturó.

La mobilització al carrer, la sensibilització, l’articulació i la proposició d’alternatives, i l’acció tècnica, administrativa i jurídica de la Campanya Contra el Quart Cinturó seran encara més fortes una vegada comenci la nova legislatura. Cap acord d’investidura pot ignorar la necessita d’enterrar definitivament aquest projecte.

L’endemà mateix de les eleccions, la CCQC continuarà exigint que els partits es comprometin a fer front a la crisi climàtica i la millora de la qualitat ambiental i reclamant que descartin definitivament el Quart Cinturó / Ronda Nord.

L’Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès, 6 de maig de 2024

PSC-Som de Castellar ignora la realitat del Rieral

Decidim Castellar, 10/05/2019

El Rieral es troba just al costat del riu Ripoll, dins el terme municipal de Castellar, limitant amb Sabadell. La qualificació urbanística d'aquest espai és de sòl de protecció especial no és urbanitzable, però la realitat no té res a veure amb la legalitat.

Des de fa gairebé 20 anys que es coneix aquesta realitat: construcció d'habitatges sense llicència que disposen de xarxa d'aigua, llum i clavegueram que aboca directament al riu. Mentre les empreses i la ciutadania de Castellar paga els seus impostos i multes per l'incompliment de les normes, en aquest espai on hi ha gairebé un centenar de construccions hi regne la desídia dels governs municipals i el risc que algun dia tot se'n vagi riu avall.

Després de 12 anys de mandat el PSC no ha estat capaç d'afrontar aquesta realitat i ara en campanya electoral l'alcalde diu que executarà el Pla Especial del Ripoll, sense esmentar ni exposar cap alternativa a aquesta realitat que en forma part.

veure més imatges

Diputados 'cienmileuristas'

Los sueldos de 20 cargos de la Diputación de Barcelona superan los 100.000 euros anuales - Los políticos completan su salario con dietas de sus Ayuntamientos

Una veintena de cargos políticos de la Diputación de Barcelona son cienmileuristas. De los 51 políticos que forman la Diputación -alcaldes y concejales de la provincia-, 31 reciben su sueldo de esta Administración y han renunciado a su nómina municipal (por ley, solo se puede tener un salario público), que acostumbra a ser inferior a lo que paga la Diputación. A esto hay que añadir lo que los concejales reciben de sus respectivos Ayuntamientos en concepto de dietas, lo cual dispara los sueldos de una quincena de políticos por encima de los 100.000 euros anuales. Hay una decena más que se queda a muy poco de llegar a esta cifra. Estos alcaldes y concejales ingresan mensualmente, pues, 10.000 euros.

Los sueldos que paga la Diputación empiezan en 53.100 euros (solo lo cobran tres diputados), pasan luego a 83.500 euros (16 diputados), escalan a 96.900 euros (11 diputados) y culminan en los 115.700 euros que recibe el presidente de la Diputación, Salvador Esteve. Con todo, estos se recortaron en varias ocasiones en los últimos dos años. La última vez fue en julio, coincidiendo con la constitución del ente, cuando se rebajaron las retribuciones hasta el 15%. Además, la nómina de la Diputación no solo la reciben aquellos cargos con responsabilidad que dedican su jornada al ente provincial, sino también ediles que van a la Diputación a asistir a plenos y comisiones que duran menos de media hora, pero cobran de esta Administración porque el sueldo es más alto.

A este monto se añaden las dietas (todos los importes publicados han sido extraídos de documentos oficiales) que los ediles cobran de sus Consistorios. El Ayuntamiento de Badalona ofrece las retribuciones más generosas, que oscilan entre los 20.800 de los concejales de la oposición y los 46.500 euros del alcalde del PP, Xavier Garcia Albiol. Desde el Consistorio inciden en que se trata de cifras máximas anuales que tienen asignadas los concejales, que al cabo del año pueden ser inferiores, dependiendo de la asistencia a los órganos de gobierno (si no se asiste a un pleno o a una comisión, no se cobra). También son destacadas las dietas que pagan en los Ayuntamientos de grandes ciudades, como Barcelona y Sabadell.

Aunque la práctica habitual es cobrar un sueldo y unas indemnizaciones complementarias cuando se tienen varios cargos en diferentes Administraciones, destacan algunos casos que rompen el molde. Son los de los alcaldes de Igualada, Marc Castells (CiU) y de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez (PSC). Ambos cobran el sueldo de la Diputación (83.500 euros) pero renunciaron a percibir cualquier tipo de retribución de sus Ayuntamientos, que en ambos casos les hubiera supuesto unos ingresos extra de 18.000 euros anuales. Es relevante el caso del edil de Igualada, cuyas arcas públicas se encuentran en dificultades.

Además de los que aparecen en el cuadro adjunto, casi una decena de diputados se quedan a las puertas de unos ingresos de seis cifras. Entre ellos, los alcaldes de CiU de Lliçà de Vall, Andreu Carreras, y Matadepera, Mireia Solsona, que superan los 90.000 euros anuales. También lo hace el expresidente de la Diputación Antoni Fogué (PSC), que por su antiguo cargo sigue conservando el rango de vicepresidente del ente, aunque sin área de gobierno atribuida.

A las seis cifras de nómina también llegan algunos de los 20 diputados restantes que solo cobran del ente provincial las dietas por asistencia a los plenos y comisiones (23.100 euros anuales). Y es que algunos de estos diputados también cuentan con sueldos municipales elevados, como el alcalde socialista de Sabadell, Manuel Bustos (con un sueldo de 81.600 euros) y los concejales barceloneses de CiU Jaume Ciurana (98.200 euros), Joan Puigdollers y Gerard Ardanuy (82.000 euros ambos).

El debate sobre los sueldos públicos incomoda a la clase política, que se muestra resistente a meter baza en ellos. Varios de los diputados del ente provincial coinciden en defender un salario digno para los cargos políticos, pero también inciden en que habría que establecer un criterio en las dietas, dependiendo de la responsabilidad y las tareas que desempeña el beneficiario. Eso sí, varios de ellos reconocen que una nómina mensual de 10.000 euros es elevada y que estarían bien pagados cobrando la mitad.

També pots llegir:

Allibera, 14/05/11

L'Ignasi té un problema / Qui té el problema? 14/05/11

Estudiant la vida, 24/05/11

La crisi no afecta els sous dels diputats

Vilaweb. 28/03/13

La Diputació de Barcelona ratifica el sou dels diputats després de la ruptura CiU-PP

L'Actual, 12/04/13

Visca Superman i la feina invisible

El Periodico, 23/04/13
El Congrés no publicarà els sous dels diputats

Vilaweb, 05/09/12

Núria de Gispert: 'Si els diputats cobren menys de 3.000 euros, ja no sé com anirem'

TV3 - Programa 30 minuts, 12/05/13
Per a què serveix el Senat?

Ara, 13/05/13

L'expresident de CatalunyaCaixa cobrarà 600.000 euros d'indemnització i 3,4 milions de pensió

Multado por comer un croissant mientras monta en bici

La Vanguardia, 14/11/2013

Ivan González, el sabadellense multado por ir en
bici y  comer un croissant a la vez. Diari de Sabadell

Barcelona, (Redacción).- Desde que entró en vigor el carnet por puntos, no sólo los conductores de vehículos motorizados han perdido puntos por cometer infracciones. Se ha hablado más de una vez de multas por montar en bicicleta y hablar por el móvil a la vez. La última multa extravagante es por comer mientras se va en bici, algo que los ciclistas hacen habitualmente en la tele; y que cualquier cicloturista hace cuando sale de excursión. Un vecino de Sabadell, Ivan González, ha sido multado con 100 euros por comer un croissant mientras iba a trabajar en bici, según informó el Diari de Sabadell el 9 de noviembre. Los hechos tuvieron lugar el pasado 31 de agosto a las 9:10, en la Rambla, en el centro de la ciudad. Cuando Ivan González iba al trabajo un policía municipal lo paró y le puso la multa por "conducción temeraria", según reza la misma. González se mostraba indignado y anunció que recurrirá la sanción. Además, explica que los propios compañeros del policía se mostraban perplejos en la jefatura.

es pot ! ! !

Desenes de Plataformes d'Afectats per la Hipoteca de Catalunya reclamen al BBVA que aturi les subhastes i desnonaments en una acció a Sabadell.

Bustos deixa l'alcaldia de Sabadell

Diari Ara - SARA GONZÁLEZ
El dirigent socialista imputat pel cas Mercuri dimitirà per evitar la moció de censura

Bustos i el seu equip de govern el dia que va apartar-se temporalment de l'alcaldia / ACN

Manuel Bustos dimitirà com a alcalde de Sabadell davant la impossibilitat de governar, segons ha pogut saber l'ARA. Ho farà una setmana després d'haver recuperat la vara d'alcalde després d'apartar-se temporalment del càrrec arran de la seva imputació pel cas Mercuri i davant el temor que l'oposició presenti una moció de censura.

Els cinc grups de l'oposició, que sumen majoria a l'Ajuntament, són partidaris de tirar endavant la moció contra el PSC. ICV, EUiA i l'Entesa per Sabadell hi aposten clarament. CiU i PP són conscients de la complexitat de l'acord per les divergències ideològiques, però fa dies que admeten que estan oberts a parlar-ne.

Bustos anunciarà segurament aquest dijous que renuncia al càrrec. De fet, ha convocat els mitjans per a aquest migdia. El que no és clar és si continuarà com a regidor o si deixarà l'acta. La justícia continua investigant la presumpta trama de corrupció en la qual s'acusa Bustos d'haver participat en el cobrament de comissions sobre les concessions d'obres i serveis des de l'Ajuntament de Sabadell.

Antoni Farrés Sabater, el moment del 1979

El Gasoducte. El trencament del Vallès