"Quan la creativitat supera la ficció"
El Brossa Quartet de Corda presenta demà el seu 'Retaule d'avars' amb els rapers Falsalarma i el contratenor Jordi Domènech.El muntatge combina textos de Molière, Dante i Fèlix Mille
El Brossa Quartet de Corda fa anys que intenta trencar les dinàmiques de
la música clàssica i en la infinita llista de plans de futur n'hi havia
tres que ara convergeixen en el seu nou espectacle: treballar amb un
contratenor, col·laborar amb un grup de hip-hop i abordar temes socials.
El Retaule d'avars, que demà es presenta a Music Hall (21.30 hores) dins del cicle Connexions, s'alimenta
de textos sobre l'avarícia que van del barroc a l'actualitat més
rabiosa i juga amb el contrast entre els recitats dels rapers Falsalarma
i la veu del contratenor Jordi Domènech.
Retaule d'avars posa música a fragments de Dante, Molière i
Narcís Oller, a rimes de Falsalarma escrites per a l'ocasió i, també, a
cartes vinculades al cas de Fèlix Millet. «Teníem ganes de parlar de la
corrupció actual i de visualitzar animalades que, sovint, s'han tapat
massa ràpid», explica el violinista Aleix Puig, «però com a músics ens
excitava més usar textos de casos de corrupció relacionats amb la
música». Fins a última hora també han intentat introduir en l'espectacle
textos de Teddy Bautista per airejar la corrupció de la SGAE.
Si
alguna cosa ha sorprès els autors del muntatge és la increïble
semblança entre els relats ficticis i els fets verídics actuals. «He de
reconèixer que m'he equivocat greument amb determinats comportaments que
seguidament explicaré amb detall...» Aquestes paraules podrien anunciar
el penediment de l'avar de Molière, però és un extracte literal de la
carta de confessió que Fèlix Millet va entregar al jutjat i que Jordi
Domènech recita amb afectada sorna. I és una de les escenes més
incisives i hilarants d'un muntatge que reflecteix aquest pecat,
l'avarícia, que viu avui una irrefutable edat d'or.
Els Brossa
són gent atrevida. «Per nosaltres, el desconeixement és un atractiu»,
argumenta Puig, per justificar el seu interès per treballar amb un grup
de hip-hop. D'aquest gènere n'alaba «la voluntat de ser actual, obert a
la realitat i mostrar un compromís social de forma molt directa». Són
valors inusuals en el món de la clàssica. «I els trobem a faltar»,
afegeix.
Puig nega que es tracti d'un espectacle moralista. «No
crec que Molière volgués ser moralista. Volia mostrar una situació en
què reflectir-se perquè cadascú tregui les seves conclusions», apunta.
Però una vegada gravat el disc, el somni dels Brossa, Domènech i
Falsalarma és portar el muntatge al Palau de la Música. «Seria molt
saludable».
