Tenim un embús ! ! !

Article de Decidim Castellar, l'Actual - 10/02/2017

Fa anys que cada matí es formen embussos considerables a la porta nord de Castellar i fa anys que l'equip de govern no es mou per posar-hi remei.

L'octubre del 2009 l'enginyer de camins Ole Torson, expert en mobilitat, va apuntar com a possible solució prohibir el gir a l'esquerra cap els carrers Portabella i Dr. Pujol i fer una rotonda als Pedrissos. 

Des de aleshores, l'equip de govern no ha fet cap estudi de camp per analitzar si aquesta opció és viable, l'únic que han fet és un dibuix i quatre ratlles en el pla general. Primer l'Altraveu i ara Decidim hem insistit per trobar una solució a aquesta problemàtica. Després de consultar diversos experts en mobilitat, creiem que una rotonda de 45m de diàmetre als pedrissos (davant l'IES Castellar) no és la millor solució i suposa desmuntar una estructura que ara mateix regula perfectament l'entrada sud al municipi. Les rotondes que donen servei a molts carres són habitualment poc útils.

El problema d'aquest embús es localitza al costat de la benzinera i el primer que hem de mirar és si podem resoldre el problema allà, sense generar-ne de nous més enllà. Un cop mesurades les voreres i la calçada que hi ha en aquest espai, hem comprovat que és possible incorporar, des de la carretera de Terrassa, un tercer carril que es podria destinar als cotxes que fan el gir a l'esquerra. D'aquesta manera, no aturarien tots els que van en direcció a Sabadell i evitaríem l'actual embús. Aquesta solució no suposa haver de fer una gran obra, i amb molts menys diners del que costa fer la gran rotonda dels pedrissos podria resoldre's el problema.

Està disposat l'Ajuntament de Castellar a fer un estudi seriós d'aquesta problemàtica? La proposta de Decidim no requereix d'una gran inversió i es podria realitzar per fases, prioritzant la part més essencial (voreres i tercer carril) perquè quedi enllestida abans de l'estiu. La resta d'actuacions, si ara no és possible, es podrien fer més endavant.

Reclamen crear un gran parc agroforestal al Vallès

• Ecologistes de l'Adenc i Gpnat volen que es protegeixi legalment i que es reivindiqui l'espai entre Terrassa, Sabadell, Castellar, Matadepera i Sant Quirze
  
• Volen que les cocapitals superin el distanciament i cooperin

Vistes de la finca de Torrebonica, en desús i ara propietat de la Fundació Sant Llàtzer, uns
dels elements patrimonials inclosos en l'espai natural que es vol protegir, Foto Jordi Alemany.

Jordi Alemany - Terrassa, 16/05/2016 - El Punt Avui

Aprofitant la bona entesa manifestada i la publicitat dels alcaldes de les dues cocapitals del Vallès Occidental, que tradicionalment han viscut d'esquena i en poques ocasions s'han coordinat per impulsar o coordinar projectes comuns, els grups ecologistes de l'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (Adenc) –amb seu a Sabadell– i el Grup per la Protecció dels Espais Naturals a Terrassa (Gpnat) han fet arribar als dos ajuntaments una proposta perquè liderin conjuntament la protecció, ordenació urbanística i reivindicació del valor del gran espai natural entre els dos municipis, que inclou, al nord, els pobles de Castellar i Matadepera i, pel sud, Sant Quirze del Vallès.

Totes dues entitats han batejat el projecte com a parc agroforestal Grípia-Ribatallada, els noms del primer torrent a l'est del nucli urbà de Terrassa i del que delimita el nord del terme de Sabadell, subsidiari del riu Ripoll. A l'entorn d'aquest espai s'hi agrupen altres torrents i rieres que, de manera radial, desemboquen al Riu-sec, el gran afluent del Ripoll (Batzuca, Vallcorba, Can Feu, Mas Canals, la Riereta i Font Rosella, entre altres) i demanen que tot aquest territori, amb gran riquesa ambiental i diversitat ecològica, tingui un tractament global que minimitzi possibles agressions futures, el converteixi en un veritable espai de relació entre les dues capitals, s'hi potenciï l'activitat agrària, s'hi generin activitats socials i hi fomentin projectes de custòdia veïnal en espais concrets, entre altres iniciatives.

Com recorda un portaveu de la iniciativa, Manel Larrosa, aquesta zona ha estat maltractada històricament, ja que en ple franquisme ja va començar amb la idea de concebre'l com un espai de contrapès a Barcelona, amb l'experiència fallida de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa. Des de llavors també hi conviuen una sèrie d'equipaments i edificacions inconnexes que no estan integrades amb l'entorn, com l'edifici del Consell Comarcal i el de Mercavallès, l'hospital de Terrassa, la seu del Mossos d'Esquadra, la finca de Torrebonica i la urbanització de Castellarnau de Sabadell, tots sense cap tipus de connexió, que posaven en relleu la distància i la relació totalment d'esquenes entre Terrassa i Sabadell. Larrosa creu que és hora de deixar enrere aquesta situació que va degenerar “en culpabilitzar sempre el veí de fer-la més grossa” i que ara cal “compartir coherències” i donar una visió global a aquest territori en un entorn que supera els 400.000 habitants.

A banda dels devastadors efectes de la ventada del desembre del 2014, l'última agressió que va posar en alerta els ecologistes i va distanciar les dues capitals va ser el trasllat del Real Club de Golf El Part a la zona de Torrebonica i Can Bon Vilar als anys 90, que també va malmetre infraestructures com camins històrics i que, amb el projecte, es volen recuperar.

A l'entorn d'aquest gran espai s'hi barregen zones agràries, camps, horts, boscos i masies en activitat i els municipis han anat teixint les seves pròpies estratègies per reivindicar la zona, com és el cas del projecte de l'Anella Verda de Terrassa o el del rodal i el Parc Agrari de Sabadell. Larrosa assegura que en el cas del projecte terrassenc, i coincidint amb la creació de la taula de l'Anella Verda l'any 2012, “ja es va discutir la necessitat de tenir aquesta visió conjunta” i que no es incompatible amb les iniciatives que s'hi estan desenvolupant d'arranjament de camins o feines per potenciar i adequar l'entorn del Centre d'Informació Ambiental de Bonvilar, entre d'altres. “Es tracta de dotar les actuacions “d'una coherència global”, reconeixent la cartografia, senyalitzant i retolant el camins i delimitant clarament els àmbits urbans. En aquest sentit, assegura que la intenció dels impulsors del Parc Grípia-Ribatallada no és crear un òrgan gestor específic sinó fomentar la coordinació entre municipis i que pugui acabar amb una declaració d'espai natural protegit

Per ara, els governs n'han pres nota i s'hi han mostrat receptius, però han demanat que les entitats s'hi posin al capdavant. Per això, ja preparen presentacions públiques del projecte a totes dues cocapitals i busquen l'adhesió de com més col·lectius millor.

LES FRASES

• Es tracta de positivar aquest espai natural i de lleure que dóna coherència al territori conservant-ne els seu patrimoni
• Els cinc municipis han de coordinar accions i deixar de viure d'esquenes

Manel Larrosa
PORTAVEU DEL PROJECTE PARC GRÍPIA-RIBATALLADA

Maties Serracant: Complicitats col·lectives

El Vapor de Sabadell, 20 de febrer de 2014

Cada vegada estic més convençut que tothom hauria de poder dedicar un temps a participar, a dir la seva, a opinar, a imaginar i a (re)construir tot allò que és col·lectiu. Més encara en moments com aquests en què calen idees i solucions diferents de les que ens han portat fins aquí, moments en què cal sobretot recuperar el sentit comú.

Amb el temps i la quotidianitat ens oblidem que les places, les escoles, els hospitals, els trens, … tots els elements públics que ens envolten, són fruit d’una o altra demanda ciutadana. Cap d’aquests espais ha sorgit del no res, i cap d’ells segueix funcionant perquè sí. Són resultat de demandes històriques i d’una tasca diària.

Hi pensava just fa 10 dies assegut al Ple de l’Ajuntament i aquest dimarts a la Comissió municipal d’urbanisme, preguntant-me com podríem treure més partit d’aquests espais, com fer que alguns siguin més que els simples aparadors rutinaris en què sovint es converteixen i d’altres siguin espais de debat constructiu. Ens cal donar valor a les institucions, als debats i als espais de què disposem encara per vetllar per allò que ens és comú; recuperar la utilitat i captar l’interès d’un nombre més gran de persones en allò que s’hi decideix. I crear nous espais si els que tenim ja no ens són útils. I ens cal també donar valor a les persones que des d’una gran diversitat de rols treballen per aquest interès col·lectiu.

De fet, una part important de la població, funcionaris i treballadors públics molt diversos, ho fan durant tota la seva vida. I sort en tenim! Per això, per respecte a la tasca de tanta i tanta gent, cal exercir el rol de representant polític amb convicció i esforç quotidià, i amb molt compromís social. Sense oblidar mai, però, que es tracta d’un exercici de responsabilitat que ha de ser temporal per a garantir la necessària renovació d’equips i d’idees, autolimitant-se en la continuïtat dels mandats.

Hi ha persones que saben molt de lleis o de números, n’hi ha que sabem de Geografia, però n’hi ha moltes d’altres que sense saber massa ni d’una cosa ni de l’altra tenen molt més sentit comú i estan molt menys limitades per allò ja preestablert. Cal doncs posar-se en política, en el seu sentit més ampli, malgrat un pugui sentir-se ignorant o pensar que tot això no va amb ell. Cal participar, malgrat un pugui sentir-se aliè a aquells que des del pedestal semblen tenir-ho tot controlat. Perquè, com m’apunta un molt bon amic, ja els grecs donaven a la paraula “llibertat” un sentit particular: a la polis grega ser lliure volia dir participar de la cosa pública.

Els que prenem la decisió d’actuar temporalment com a representants necessitem d’una multitud de còmplices o, millor encara, d’una complicitat col·lectiva. No tindria cap sentit ni faria cap il·lusió fer-ho en solitari. Per això penso que poder anar comentant algunes experiències en aquest nou mitjà sabadellenc és una oportunitat que no podia deixar escapar.

El projecte del Quart Cinturó està caducat

la xarca comunicació local

Si es volgués reprendre el tram Terrassa/Granollers, s'hauria de començar a tramitar des del 
 principi

  

 El Ministeri de Medi Ambient ha emès una resolució en què declara la terminació del procediment d'avaluació ambiental i l'arxiu de l'expedient del tram del quart cinturó Terrassa/la Roca del Vallès. És a dir, tota la tramitació feta fins ara està caducada i si alguna administració vol reactivar-la ha de començar de zero. La plataforma Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) valora la decisió del Medi Ambient com una “victòria històrica” perquè obliga a replantejar-se el projecte des de l'inici. La resolució emesa pel govern central denega la petició del Ministeri de Foment per ampliar el termini per estudiar les al·legacions a l'estudi d'impacte ambiental perquè, segons diu, es va presentar fora de les dates establertes. El portaveu de la plataforma, Toni Altayó, ha assegurat que el projecte està “desfasat” perquè es va dissenyar als anys 60 pensant en un creixement de població que no s'ha produït i per això ara és innecessari. Altayó ha explicat que el mateix Ministeri de Foment reconeix que moltes coses han canviat en els darrers anys i que cal veure com encaixa la B-40 en l'actual Pla d'Infraestructures. Segons la plataforma, el tram Abrera/Terrassa, del qual s'han executat un 6 quilòmetres (1,5 a Abrera i 4,5 entre Viladecavalls i Nord de Terrassa), no hi haurà pressupost per fer els 10 quilòmetres i escaig restants, almenys, fins al 2015. Són necessaris tres anys d'obres per fer un doble túnel entre Olesa i Abrera. Per tot això, Altayó afirma que fins a final de 2017 o principi del 2018, el tram Abrera/Terrassa no entrarà en funcionament.