Espanya? On és i on va?

Rajoy manté el 155 mentre estudia si pot impedir que hi hagi presos al Govern

Ho va pactar amb Rivera i Sánchez després que Torra signés el decret de nomenaments

https://www.ara.cat/politica/Rajoy-Sanchez-Rivera-pacten-mantenir_0_2018198359.html

Quants diners i esforços estar gastant el govern espanyol per menystenir, insultar i agredir Catalunya?
Fins on pensa arribar?

Tot l'odi que està abocant el govern espanyol, al costat del Sr. Rivera de Ciutadans i el Sr. Sanchez de PSOE, no fan més que alimentar més i més l'anhel de trencar la relació.

Ahir podiem sentir al Sr. Ortega Smith de VOX, denunciant L'adoctrinament de l'escola catalana, tractant de xenòfob al president de la Generalitat de Catalunya Quim Torra, tractant al Sr. Gonzalo Boyer de terrorista tot equiparant-lo als exiliats catalans i acusant a TV3 d'adoctrinament en l'odi. Quan Laura Rosell li va preguntar per les declaracions de Federico Losantos de bombardejar i prendre Barcelona, primer va dir que no ho havia sentit i després li va dir que es querellés ella.

Mentre ens anem empassant totes aquestes declaracions i noticies, seguim sense entendre res, se'ns fa difícil entendre cap on anem i on acabarem. La situació es va tensant, cada pas i declaració que fa el govern espanyol ens allunya més de la solució. Europa fa l'orni i això pot anar massa enllà, l'odi que s'està sembrant pot acabar generant fets no desitjables que acabaran portant la situació en el terreny més lamentable i vergonyós.

Cal arriscar tant i anar a aquests extrems?

El problema és massa simple per no saber resoldre: més de 2 milions de persones d'un territori estan disposades a participar per decidir el futur que volen pel seu territori, però des de la inflexibilitat i l'autoritarisme més ranci es prohibeix, s'amenaça, es pega, s'empresona i es persegueix la llibertat de persones que s'expressen lliurement. Decididament, el govern espanyol no vol una solució, opta per ignorar una realitat i només treballa per fer creure que només hi ha una raó, la seva, i que la resta del món estem equivocats.

Veure el  programa sencer
FAQS - 19 de maig de 2018

Albano Dante : Mensaje urgente desde Cataluña a los españoles

La gestió de la publicitat i l'Actual

Article de Decidim Castellar

A l'any 2008 es van crear les empreses Digues.com i Disseny&Rauxa, que han treballat conjuntament en la gestió de la publicitat del setmanari municipal l'Actual. Cal dir, que el cap de disseny de l'Ajuntament de Castellar i director d'art de l'Actual és també el director de Disseny&Rauxa.

Fins ara, l’empresa que gestionava la publicitat de l’Actual, es comprometia a pagar a l’Ajuntament un import mínim de 39.000€/any.

L’any 2010, Digues.com tenia un deute amb l’ajuntament de Castellar de 66.410€, que l’equip de govern encara no ha cobrat. El juliol d’aquell any Digues.com va deixar la gestió de la publicitat, però la directora financera i una companya del departament de comptes de Digues.com van fundar l’empresa Ielou Comunicació, que a partir de l’1 de setembre de 2010 es va encarregar de la gestió de la publicitat de l’Actual, en l’estreta col·laboració de Disseny&Rauxa.

El novembre de 2010, l’Ajuntament va cedir espais de l’edifici del Mirador a nous emprenedors i un dels afortunats va ser la nova empresa Ielou Comunicació. El lloguer d’aquests espais oscil·lava entre els 120 i 180€ mensuals i el reglament limitava l’ocupació a un màxim de 4 anys. Al 2014 però, el govern socialista va modificar el reglament afegint el següent: Per casos excepcionals d'interès per part de l'Ajuntament com a conseqüència de la relació comercial o per l'estreta col·laboració en diferents aspectes del desenvolupament de l'activitat econòmica local, previ informe tècnic, l'Alcalde per decret podrà prorrogar l'estada més enllà dels quatre anys previstos, fins i tot en casos que hi hagi demanda a la llista d'espera Gràcies a aquesta modificació i a un decret d’alcaldia l’empresa Ielou Comunicació no va haver de deixar el local, del qual ha pogut gaudir fins novembre de 2016, data en que han abandonat el local del Mirador. Cal dir, que l’empresa Disseny&Rauxa durant aquests anys també ha fet ús d’aquest espai en el Mirador.

El contracte per la gestió de la publicitat s'acabava l'11 de novembre de 2016 i l'equip de govern de Som de Castellar-PSC, no van fer públic el concurs fins el dia 4 de novembre excusant-se que se'ls havia passat per alt la data. Com que la gestió quedava en fals fins el 21 de gener de 2017, l'ajuntament ha hagut de fer un contracte pont amb Ielou Comunicació fins aquesta data.

Ens consta que al menys una empresa es va interessar pel concurs però que en dues trucades a l’ajuntament de Castellar, demanant informació d’aquest concurs,  no van aconseguir parlar amb la persona de referència que constava a les bases del concurs. El concurs es va tancar el 21 de novembre (12 dies laborables).

En les bases del nou concurs s’observa que el model de publicitat s’inverteix, i ara és l’Ajuntament qui pagarà a l’empresa 45.000€/any més incentius en cas de superar determinades quanties en la facturació. L’equip de govern hauria d’explicar els motius d’aquest canvi de model i quins beneficis es suposa que obtindrà el municipi.

 

A més del que hem explicat, és important destacar que l’equip de govern de Som de Castellar – PSC destina el mateix personal a benestar social que a comunicació, cosa que en l’actual situació ens sembla desproporcionat si no és que hi ha un interès polític encaminat al control de la comunicació. Aquest control dels mitjans de comunicació amb interessos partidistes s’ha posat de manifest també en el control reiterat del Consell Municipal de Comunicació, òrgan que s’ha convertit en un espai merament informatiu i no en un fòrum de debat. 

Les 10 Estratègies de Manipulació Mediàtica, per Noam Chomsky

1. L'estratègia de la distracció. L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants. L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. "Mantenir l'Atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar; de tornada a granja com els altres animals (cita del text 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les) ".

2. Crear problemes i després oferir solucions. Aquest mètode també és anomenat "problema-reacció-solució". Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui qui demana les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

3. L'estratègia de la gradualitat. Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, n'hi ha prou d'aplicar-la gradualment, en comptagotes, per anys consecutius. És d'aquesta manera que condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) es van imposar durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, desocupació en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que haguessin provocat una revolució si haguessin estat aplicades d'una sola vegada.

4. L'estratègia de diferir. Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com "dolorosa i necessària", obtenint l'acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que "tot anirà millor demà" i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la idea del canvi i d'acceptar-la amb resignació quan arribi el moment.

5. Dirigir-se al públic com a infants. La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment infantils, moltes vegades pròxims a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura o un deficient mental. Com més s'intenti buscar enganyar a l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzant. Per què? "Si un es dirigeix ​​a una persona com si ella tingués 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, ella tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys o menys d'edat (veure "Armes silencioses per a guerres tranquil·les") ".

6. Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió. Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curt circuit en l'anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments ...

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat. Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobra i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors siguin i romanguin impossibles d'assolir per a les classes inferiors (veure 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les) ".

8. Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat. Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte ...

9. Reforçar la autoculpabilitat. Fer creure a l'individu que és només ell el culpable per la seva pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seva intel·ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel·lar-se contra el sistema econòmic, l'individu s'invalida i s'autoculpa, això genera un estat depressiu, un dels efectes és la inhibició de la seva acció. I, sense acció, no hi ha revolució!

10. Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen. En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent escletxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l'individu comú del que ell es coneix a si mateix. Això vol dir que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control major i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre ells mateixos.

Forja i Esportiu versus Actual

Xavi Arderius

El passat 4 de setembre el setmanari Forja es va deixar de publicar. Fins el 9 d'octubre no apareix cap notícia sobre  aquest fet a l'Actual, i ho fa a través d'una opinió ciutadana. No és un fet noticiable que un setmanari local amb quasi 70 anys d'història es deixi de publicar?

Era un final anunciat doncs ja va passar fa uns mesos amb l'Esportiu, curiosament sense que l'Actual tampoc ho noticiés. Seria bo que els responsables d’aquestes dues publicacions desaparegudes donessin la seva opinió sobre la influència de l’Actual en aquests fets doncs cal recordar que l’Actual és un setmanari municipal gratuït i que en part també es finança amb publicitat comercial.

Aquestes desaparicions, tenen a més un altre efecte que reclama una reflexió. La informació setamanal escrita de Castellar ara queda exclusivament en mans d'aquest mitjà públic. L’Actual es regula a través d'un consell de comunicació bàsicament consultiu i just per això poc independent. De fet aquest consell és dirigit i moderat pels membres de l’equip de govern, el que dificulta poder realitzar debats serens, quan per exemple es planteja si la informació del mitjà és independent o se’n fa un ús partidista. Cal recordar també que la contracció del director de l'Actual va ser polèmica i que l'OficinaAntifrau hi va veure irregularitats.

Ara que la informació de Castellar queda només en mans de l’Actual, penso que caldria replantejar el consell de comunicació per evitar les pràctiques passades i apostar per un mitjà plenament independent, on els periodistes puguin realitzar la seva tasca sense la ingerència dominant de l’equip de govern actual.

L'Oficina Antifrau veu "irregularitats i afavoriment" en la contractació del director de mitjans de Castellar del Vallès

La Directa - ROGER SUSO 01/05/2015

Ho van denunciar alguns partits i candidatures de l'oposició davant d'aquest organisme de fiscalització i control dels ens públics. La persona beneficiada, molt proper al PSC

“Sobtaria inicialment la plena confiança dipositada en la persona que acaba d'entrar, doncs estant en període de prova obté un augment de les retribucions i de les atribucions”. Així qualifica l'Oficina Antifrau de Catalunya la contractació, l'any 2010, de Julià Guerrero com a director dels mitjans públics de comunicació de Castellar del Vallès per part del consistori governat des de 2007 pel socialista Ignasi Giménez.

L'informe, emès com a resposta a la denúncia feta per L'Altraveu, un partit polític local que forma part de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) amb dos regidors, i després que ICV -sense representació al consistori- facilités, l'any 2012, la documentació a l'oficina antifrau, confirma les irregularitats, amb vulneracions dels principis d'objectivitat i de legalitat per afavorir la contractació de Guerrero modificant normes bàsiques dels concursos públics per descartar, almenys, una candidatura amb nom i cognom.

L'informe raonat, signat pel director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, posa de manifest que ni les proves a fer ni el seu desenvolupament s'ajusten a les normes de contractació pública. La modificació de les bases específiques de la plaça respecte a les bases generals realitzada sota el mandat de Giménez, en plena crisi, va beneficiar a l'actual director dels mitjans públics de comunicació de Castellar del Vallès. La plaça en qüestió no estava contemplada en plantilla de personal ni prevista en la despesa al pressupost municipal ni tampoc en el pla de sanejament econòmic-financer aprovat amb majoria absoluta el 2009 pel PSC al ple municipal.

A més a més, Guerrero va ser contractat com a director de ràdio amb un contracte temporal d'interinitat en què s'establia un període de prova d'un mes, però abans d'acabar el mes de prova, com explica l'informe, se li va apujar el sou -amb un complement de 3.000 euros anuals sense justificació- i va ser nomenat director dels mitjans públics de comunicació, un fet titllat per l'Oficina Antifrau, “d'afavoriment” i “irregularitats”.

Ara, la plaça de cap de recursos humans, que va ser coberta amb un concurs, el desembre de 2014, pressumptament, amb unes bases amb les mateixes irregularitats que el concurs del Julià Guerrero, està sota el punt de mira.

L'ombra de “l'estil Bustos”

Julià Guerrero que abans de la seva arribada a Castellar del Vallès va dirigir l'Avui Sabadell i va ser el cap del departament de comunicació del PSC de Palau-solità i Plegamans, treballant braç a braç amb l'alcaldessa Teresa Padrós (PSC) en els mitjans de comunicació municipals, era aleshores, una persona de confiança de l'entorn de Manuel Bustos, com ja es va fer ressò l'any 2010 Vilaweb, que apuntava “que Bustos hauria pogut incidir directament per tal que Guerrero passés a ser el màxim responsable del principal mitjà de comunicació de Castellar del Vallès”.

Bustos, l'exbatlle socialista de Sabadell, va ser condemnat recentment juntament amb el seu germà, el regidor de Sabadell Paco Bustos i elnúmero dos del PSC, Daniel Fernández, en una peça separada del cas Mercuri, per tràfic d'influències en haver col·locat a dit un exalt càrrec afí al PSC, Carmina Llumà, a l'Ajuntament de Montcada i Reixac, l'any 2010. El cas de Guerrero, guanyador d'un concurs ple d'irregularitats i fet a mida, recorda les velles pràctiques del clan Bustos al Vallès Occidental.

Per la seva part, el jove alcalde castellarenc Ignasi Giménez és conegut fora del municipi vallesà per ser diputat adjunt a la vicepresidència quarta de la Diputació de Barcelona, una vicepresidència, refugi del PSC, sense àrea de govern assignada ni unes competències clares, cobrant 5.967 euros al mes.

*A Castellar 

Procés participatiu per a quina democràcia?

 

 

Verònica Miró, 14/02/2014

El procés participatiu per revisar l’ordenança de participartició de Castellar del Vallès que acaba de tancar-se, posa sobre la taula diferents qüestions. Una d’elles, és l’essència de la nostra democràcia. En una democràcia autèntica (govern del poble), la política es fa entre tots i les decisions de trascendència estan en mans de la gent. Els ciutadans escullen uns representats només com a mal menor, per qüestions logístiques, delegant una part de la feina política, del disseny de la vida en comú. Ara mateix estem lluny d’aquesta realitat. Com apropar-nos a una democràcia real? Una assemblea de tots els ciutadans de Castellar podria ser viable per deliberar i decidir sobre propostes de trascendència per tots, una o dues vegades l’any, amb una metodologia presencial i digital adient, durant un interval de temps d’ unes setmanes; les iniciatives i consultes vinculants (referèndums) serien eficients per decidir directament entre tots en relació amb qüestions que els ciutadans consideréssim de rellevància Per temes menors i rutinaris, uns delegats escollits mitjançant un esquema molt millor que l’actual de democràcia representativa, farien el seu paper tècnic i digne, de recollir el vot de confiança de la gent per aplicar la seva voluntat de la millor manera possible.

Un procés participatiu com el que va engegar l’equip de govern i que va acabar aquest dimecres dia 12 de febrer amb la sessió de retorn respira per tots els seus porus una filosofia que penso que tergiversa completament el sentit veritable de la paraula democràcia i que posa en evidència la poca voluntat que va haver al 1978 amb la Transició i que continua havent ara entre el poder polític i econòmic, de deixar cap decisió de trascendència en mans de la gent ni de donar l’ oportunitat que aquesta pugui veure els bastidors on es dissenyen fora del seu abast els camins per on ens volen empènyer en el futur.

He fet diverses aportacions a través de la bústia oberta per aquest procés participatiu i en les sessions presencials: Tots els meus suggeriments que feien referència a què les decisions que es prenguin en processos participatius, consultes o iniciatives ciutadanes siguin vinculants, i que els representants es comprometin a assumir-les i posar-les en pràctica (quan s’ha donat una amplia participació) han estat desestimades per la comissió política. Entenc que ells posen la democràcia representativa per davant d’una vertadera democràcia i s’amparen en lleis caduques que fan el mateix. En el text de l’ordenança podria plasmar-se, si ells vulguessin, i sense ni tan sols haver de desobeir llei superiors, aquesta voluntat dels nostres representats d’ assumir les decisions directes del poble de Castellar en processos participatius i deliberatius assemblearis, o en referèndums ciutadans. És clar que per assumir això, cal un canvi d’actitud per part dels nostres representants, més humilitat i una més gran confiança en les capacitats de la gent. Entre tots, les possibilitats d’equivocar-nos són menors, la incidència de la corrupció també, i les opcions de què ens en poguem sortir, col·lectivament, en els temps durs que estan per venir, són més grans. El preàmbul de l’ordenança de participació, que encara no s’ha fet públic i que sembla que decidiran entre uns quants, ens donarà a tots els ciutadans de Castellar una idea de quin és l’actitud, i la voluntat de l’equip de govern en relació a la nostra democràcia. En el debat en el Ple podrem, espero, conèixer clarament l’opinió de cada partit polític, de manera que sabrem amb qui hem de fer aliances per anar transformant entre tots la democràcia de Castellar, (i de tots els pobles i ciutats del país), en una democràcia veritable, que faci honor al seu nom, on la política la fem entre tots, i les decisions trascendents passin a les nostres mans i no romanguin com ara fora del nostre abast.

Will Potter: "El poder está aterrorizado por el potencial de los movimientos sociales"

Publico.es - ALEJANDRO LÓPEZ DE MIGUEL, 28/11/13

"La mayoría de los activistas de este país no van a ser perseguidos por la ‘Ley de Seguridad Ciudadana', pero la intención es asustar a los ciudadanos, lograr que se mantengan en silencio", asegura el conocido periodista e investigador, que denuncia la criminalización de los movimientos sociales 

El periodista Will Potter.-EVERGUIDE

En pleno siglo XXI y en el seno de las sociedades occidentales que se jactan de ser democráticas, el miedo y la represión se revalorizan como armas empleadas por gobiernos y multinacionales para frenar los movimientos sociales que persiguen cambios. Al menos, esta es la teoría que defiende en conversación telefónica con Público Will Potter, conocido escritor y periodista independiente estadounidense sin pelos en la lengua.

Autor de media docena de libros y conferenciante habitual en decenas de universidades dentro y fuera de las fronteras de EEUU, Potter ha estampado su firma en publicaciones como The Los Angeles Times, o The Washington Post, y entre los días 23 y 25 de este mes visitó nuestro país para promocionar su nueva obra: Green Is the New Red (Los Verdes son los nuevos Rojos) en la que analiza la criminalización de los movimientos sociales.

El espionaje de la NSA, la persecución de Edward Snowden y Julian Assange o la asociación de terrorismo a reivindicaciones sociales que los poderes se empeñan en defender son algunos de los temas que preocupan a Potter, que rechaza frontalmente normativas como la nueva Ley de Seguridad Ciudadana de Rajoy, que considera "increíblemente peligrosa".

¿Podría explicar el título del libro que ha estado promocionando estos días en España? ¿Por qué Los Verdes son los nuevos Rojos?

En este trabajo comparo el uso que se hace hoy del lenguaje para señalar y marcar a los activistas políticos como terroristas con el periodo de McCarthy, el Red Scare o Miedo a lo Rojo que tuvo lugar en EEUU tras la Segunda Guerra Mundial. No digo que lo que pasa hoy sea lo mismo que lo que ocurrió entonces, pero hay ciertas similitudes, y conocer esta realidad ayuda a entender como han sido criminalizadas las protestas ciudadanas, especialmente en el caso de los defensores de los animales y activistas medioambientales, señalados como la principal amenaza nacional en Estados Unidos. La razón de ser del libro es mostrar lo que he descubierto a través de mis investigaciones: las técnicas que las corporaciones utilizan, cómo se están propagando a otros países y cómo se centran en los defensores de los derechos de los animales y los ecologistas en EEUU. Hay una tendencia a la criminalización de todas las protestas, y creo que lo que está ocurriendo a quienes se manifiestan por los derechos ciudadanos sirve como ejemplo.

Políticos y policías dicen que algunas de estas acciones pueden ser constitutivas de delito. ¿Suelen quebrantar la ley estas protestas? Me refiero a las reivindicaciones de ecologistas, pero también a las de otros grupos como el 15-M. Ellos aluden a que los activistas incumplen la ley, ¿tienen argumentos para hacer esta afirmación?

Es cierto que en cada movimiento social en la historia ha habido personas que han incumplido la ley; no es algo nuevo, pero lo que está pasando es que esa etiqueta, esa marca, se está usando para justificar nuevas leyes que no se limitan a afectar a quienes literalmente están infringiendo la ley. En mis investigaciones en particular he visto como esta etiqueta del ecoterrorismo se ha utilizado con los grupos más militantes, algunos ilegales, para pasar a usarse contra los principales movimientos pro derechos animales o ecologistas. Creo que el mensaje que subyace a estos hechos debería preocupar a todos los ciudadanos, porque afecta a todas las sociedades...Y es que la represión está diseñada para extenderse a más organizaciones y movimientos sociales.

En el libro alerta de cómo el FBI está usando sus recursos para luchar contra los movimientos ecologistas. ¿Puede probarlo? ¿Está ocurriendo esto con otros movimientos sociales?

En respuesta a la segunda pregunta: sí, está pasando con otros movimientos sociales, pero en base a lo que dice el Gobierno los movimientos por los derechos animales y ecologistas se han convertido en la máxima prioridad del FBI, son su objetivo prioritario. En relación a la primera pregunta, sobre cómo probarlo... Hablan abiertamente de esta realidad. El FBI habla de esto en comparecencias ante la prensa o ante el Congreso. En mis trabajos he compartido documentos obtenidos de fuentes abiertas que muestran de manera algo más detallada cómo ha ocurrido todo esto, y es importante enfatizar que no hay una conspiración secreta ni nada similar: esto es algo público, están orgullosos de cómo lo están haciendo.

Hablando de cómo se utiliza la palabra terrorista y otros términos que criminalizan estos movimientos en EEUU... Hace un año, varios miembros del Gobierno de Mariano Rajoy compararon protestas ciudadanas en las que los ciudadanos se manifestaban frente a los domicilios de figuras políticas con el terrorismo de ETA. En las últimas semanas, el mismo Gobierno ha anunciado su decisión de crear una normativa bautizada como Ley de Seguridad Ciudadana , que castigará a los activistas que escalen edificios para colocar pancartas con multas de entre 1.000 y 30.000 euros. ¿Son éstos ejemplos del mismo fenómeno, la misma realidad que usted denuncia en su libro?

Es exactamente el mismo fenómeno. Las tácticas de criminalización a las que aludo en mis trabajos no siempre se incluyen en una misma ley, sino que se plasman en distintas normativas, distintos casos judiciales. Creo que el único rasgo novedoso de esta nueva ley del Gobierno español es que incluye todos estos aspectos al mismo tiempo, pero muchos de ellos son idénticos a la realidad que describo en el libro: señalar como objetivos a los manifestantes, restringir las protestas, intentar ilegalizarlas o poner en el punto de mira a los activistas de Greenpeace que cuelgan una pancarta en lo alto del Congreso. La nueva ley española me ha resultado impactante porque no me había percatado de hasta qué punto se habían extendido estas tácticas. Sabía que había muchos aspectos parecidos, especialmente con el modo en que los ecologistas y defensores de los derechos de los animales han sido perseguidos.... Esta ley es increíblemente peligrosa.

La nueva ley de Rajoy establecerá multas de entre 30.000 y 600.000 euros para quienes protesten sin permiso o registren imágenes de policías mientras trabajan. ¿Son estas penas similares a las aplicadas en EEUU o allí son incluso peores?

La diferencia es que en EEUU muchas de estas normativas han puesto énfasis en enviar a los activistas a la cárcel en vez de conformarse con imponer multas desproporcionadas, que también son habituales en nuestro país. Lo peor es que se proponen muchas iniciativas al respecto, normativas que han perseguido la constitución de la desobediencia civil pacífica como un delito que puede acarrear penas de hasta diez años de prisión. También tengo entendido que en España quieren ilegalizar que se comparta información en los medios de comunicación social sobre concentraciones no autorizadas... Es distinto, pero creo que el propósito común es asustar a la gente. La mayoría de los activistas de este país no van a ser perseguidos por esta nueva ley, pero la intención es asustar a la gente, que tenga miedo de enfrentarse a estas situaciones, lograr que se mantengan en silencio. Es la misma razón que ha motivado estas tácticas en EEUU.

¿Por qué quieren asustar a la gente? ¿Tienen miedo a las reacciones, a la repercusión de las protestas ciudadanas que vemos hoy?

El poder está aterrorizado por el potencial de los movimientos sociales. En los últimos tres años hemos visto grandes cambios a nivel internacional en asuntos como la atención a los problemas medioambientales, o en el modo de hablar sobre problemas económicos, gracias a movimientos como Occupy Wall Street. Ellos cambiaron el modo de tratar estos asuntos en EEUU. Sé que en España ha habido campañas similares, y creo que los poderosos están aterrorizados por el potencial que existe en estos movimientos, capaces de poner en pie a toda la sociedad. Tienen miedo de lo que podría ocurrir si la sociedad actuara en base a estos valores.

Ha seguido las actividades de Occupy Wall Street, y ha oído hablar de la actividad del 15-M. ¿Qué huella han dejado estos movimientos casi tres años después de su nacimiento? Cada vez suelen acudir menos personas a la mayoría de las concentraciones del 15-M. ¿Dónde es evidente el impacto de estos movimientos sociales?

Ocurre lo mismo en EEUU. La gente ya no ocupa espacios públicos, pero no creo que esta sea la única prueba, la única demostración de la importancia de estos movimientos. Más importante que la ocupación de un espacio público es el cambio en la agenda pública que ha tenido lugar. Al inicio me resultaba chocante la velocidad con la que los medios mayoritarios internacionales comenzaron a hablar sobre clases, sobre economía, sobre la igualdad económica y el poder ciudadano en EEUU. Haber logrado introducir estos temas en la agenda pública es un cambio muy radical, y ha ocurrido gracias a movimientos como Occupy Wall Street. El verdadero impacto de estos movimientos es que hicieron públicos estos problemas que hoy siguen siendo tratados. La tensión y la frustración con el poder de las grandes corporaciones en EEUU está creciendo, sigue creciendo cada día...

Cuando Edward Snowden hizo públicas las primeras informaciones sobre las escuchas de la NSA, los líderes europeos pusieron el grito en el cielo y pidieron explicaciones. Cinco meses después, Europa no ha hecho suficientes preguntas y EEUU no ha dado suficientes respuestas. ¿Por qué? ¿Sabían en Bruselas lo que estaba pasando?

Estas revelaciones tuvieron el poder de desestabilizar a todo el Gobierno de EEUU. Literalmente, no somos capaces de entender el verdadero impacto de lo que Estados Unidos parece haber estado haciendo; cuanta más información sale a la luz, mayor es el daño. Creo que esa es la razón por la que Snowden ha sido duramente perseguido, por la que Julian Assange y WikiLeaks han sido ferozmente perseguidos, en un intento del Gobierno de desviar la atención y no enfrentarse a estos asuntos. Si quieres una respuesta más directa: se niegan a responder porque no quieren que la gente conozca las respuestas.

También hay quien afirma que Europa no está haciendo suficientes preguntas. Hace algunas semanas, una delegación del Parlamento Europeo viajó a Washington para obtener respuestas de la Administración Obama sobre los juegos de espías de la NSA. Tuvieron reuniones con Apple, con congresistas, senadores... Pero volvieron sin respuestas. No fueron capaces de decir: "sí, efectivamente han espiado a ciudadanos europeos", o "no, no ha ocurrido". Por lo que respecta a EEUU, ¿está el espionaje de la NSA en la agenda pública?

Es un tema recurrente, pero a menudo no se trata de la manera más crítica. Casi todos los americanos están familiarizados con la historia, pero no existe una gran preocupación social por la vigilancia. No creo que haya sido debidamente investigado o seguido por los medios, y sólo unos pocos periodistas han formulado preguntas sólidas al Gobierno sobre lo que está ocurriendo. No ha tenido la atención que se merece.

Hasta este momento era posible utilizar internet y las redes sociales sin censura en nuestro país, pero como usted mismo ha señalado el Gobierno quiere castigar la difusión de concentraciones no autorizadas en el marco de la reforma del Código Penal. ¿De qué forma podrían los ciudadanos emplear armas como internet y las redes sociales para lograr mejores resultados?

Es una gran pregunta. Vivimos en un entorno en el que es imposible no utilizar las poderosas herramientas de las que disponemos, pero su uso también ha sido criminalizado, y está claro que gobiernos y corporaciones utilizan la red de redes para espiarnos, para obtener información sobre nosotros. Creo que es importante que usemos estas herramientas, pero debemos tener claras las consecuencias, y ser conscientes de que la información que proporcionamos puede ser utilizada por empresas y gobiernos. En mi trabajo resulta especialmente difícil: como periodista independiente requiero de estas herramientas para difundir mis artículos, para que los ciudadanos conozcan mi trabajo, pero escribo sobre la vigilancia y la represión, y siento una creciente reserva al hacer uso de estas herramientas.

Es paradójico.

Si, es difícil, no quiero... No me imagino un mundo en el que la gente no usase estas poderosas herramientas, pero tenemos que ser más cuidadosos al hacerlo.

Usted se describe como un periodista independiente. En este caso no debe soportar la censura de un medio mientras trabaja, pero imagino que tratando estos temas habrá recibido presiones por parte de gobiernos y organizaciones. ¿Es así?

Sí. Desgraciadamente, esta es una gran verdad. La razón por la que he escogido mantener mi independencia es que me permite escribir sobre varios temas de manera muy crítica, y creo que no sería posible si hubiese seguido trabajando en periódicos. Como resultado, no tengo un medio que me respalde, del que pueda depender. Han monitorizado mis discursos, mi web, mis entrevistas, y he descubierto que el FBI tiene documentos que me relacionan a mí y a mi labor periodística con el terrorismo. Aún así, esto no es nada comparado con las experiencias de otras personas que he recopilado en el libro, pero me da problemas. El hecho de escribir sobre estos temas también me ha convertido en un objetivo.

¿Quién ganará la batalla? ¿Los intentos de gobiernos y corporaciones de criminalizar las reivindicaciones sociales o las protestas ciudadanas y la libertad de prensa?

Es importante recordar que la razón por la que esto está ocurriendo en España, en EEUU y en otros países es que estos movimientos sociales están siendo muy efectivos, suponen una amenaza para el poder corporativo y han logrado sacar a la luz cuestiones profundas relacionadas con nuestra concepción del poder en los sistemas democráticos. Creo que hay un mayor apoyo social a estos asuntos hoy en día. La represión siempre va a ir en aumento, y creo que la gente debe ser consciente de ello, pero ocurre porque tenemos un potencial enorme, porque pequeños grupos de ciudadanos han demostrado ser capaces de lograr importantes objetivos, y creo que este poder seguirá creciendo. La gente debe recordar que el objetivo de estas prácticas es asustarnos, que incluso si no eres un manifestante o activista no importa, porque ellos son las personas más afectadas sólo de manera inmediata. La lucha por los derechos civiles y ciudadanos afecta a todos, y es importante levantarse para apoyar a estos grupos ahora, antes de que gobiernos y corporaciones pongan su punto de vista en otros movimientos y continúe la criminalización.

Cobarde en Canal 9

Sònia Valiente, 7 novembre 2013

Sònia Valiente

La frase de Criadas y señoras “tú eres buena, tú eres lista, tú eres importante” siempre le ha parecido un buen mantra. Ella tuvo otro más duro, más humilde, más obrero: “Sé valiente, di la verdad y pasa desapercibida”. Era el mantra que su padre. Obrero de la construcción, nacido en postguerra, analfabeto funcional y que sacó a cuatro hijos adelante como pudo. La pequeña se hizo periodista. Y pronto descubrió que decir la verdad no siempre era fácil. Sencillamente porque no le dejaban.

Entró a trabajar en RTVV en Ràdio 9 en 2001 por unas prácticas concedidas por su expediente académico. Siendo de barrio, enchufes pocos. Allí, comprobó que las noticias se reescribían y que los temas políticos y “complicados” se daban a la gente más joven y más vulnerable contractualmente mientras se arrinconaba a los veteranos combativos y con oposición aprobada. Después, en 2004, entró en Canal 9 por un cásting en un programa de productora. Y de ahí, la tele la contrató en el departamento de programas en fraude de ley, sí, porque cobraba 600 euros menos que compañeros periodistas porque siempre, hasta hoy, ha tenido contrato de guionista.

Una buena manera de ahorrarse en personal lo que se dilapidaba de otra manera. Porque los trabajadores no han sido los culpables de ese agujero estratosférico fraguado a base de una gestión nefasta, quemando el dinero público, por patrocinios deportivos imposibles, por compras astronómicas de programas de amigos… Una gestión ideada para trincar y que ha acabado con un ex director general imputado por su relación con la trama Gürtel.

En todos estos años ha visto cosas. Muchas. Y como le aconsejó su padre ha tratado de pasar desapercibida. No hacer ruido, ser buena, rubia y sonriente ante una panda de jefes que cada cual que venía hacía mejor al anterior. Personas sin un ápice de vergüenza ni de profesionalidad, con un profundo desprecio por la lengua, arribistas y mediocres. Pero sobre todo mediocres cuya única virtud era actuar como sicarios de la información, como una correa de transmisión del Partido Popular en la Generalitat durante demasiados años. Radiotelevisión era una puerta giratoria, ha sido, una puerta giratoria hasta Rosa Vidal. El paroxismo de la desinformación absoluta llegó en tiempos de Francisco Camps cuando se prohibió decir “suborn” y se inventó la palabra “coetxo” que no existe en valenciano, pero quedaba exótico. Y lo más importante, ininteligible.

Pide disculpas de nuevo por tratar de pasar desapercibida en ese tiempo. Por tratar de conservar su empleo. Por haber tenido miedo. Por no haber sido PERIODISTA.

Pensaba que ser valiente en Canal 9 salía caro y, miren ustedes por dónde, ser cobarde ha acabado saliendo carísimo. A todos los valencianos.

Obrint Pas parla obertament en RTVV de la censura a la Música en Valencià

Iolanda Mármol: 'Les meves mentides a Canal 9'

Vilaweb, 6/11/2013

La carta de la corresponsal a Madrid que ha causat impacte a la xarxa

La periodista Iolanda Mármol (Twitter), nascuda a Mataró i treballadora de Canal 9 des del 2000, actualment n'era la corresponsal a Madrid. Poc després de l'anunci del tancament de RTVV per part del consell, ha publlicat una carta titulada 'Les meves mentides a Canal 9', que té un gran impacte a la xarxa per la contundència de les afirmacions que hi fa. L'escrit original és en castellà; us l'oferim traduït al català.

'Recordo quan ens exigien d'enregistrar el perfil bo d'Eduardo Zaplana. I l'oda que em van encarregar sobre ell quan va deixar la presidència de la Generalitat Valenciana per a ser ministre. També recordo l'esbroncada i els crits que em van dedicar quan en aquest vídeo de retrospectiva Zaplana apareixia en una imatge amb la trànsfuga que li havia permès d'arribar a l'Ajuntament de Benidorm. Recordo poc després, quan va passar d'ésser l'Elegit a ésser l'Innominable. Com ens van prohibir que aparegués en els plans. Com cercava perífrasis absurdes quan no el podia esmentar en els meus directes als lleons, malgrat ésser el portaveu del PP al congrés. Quan Camps va imposar la seva llei a Canal 9. Quan ens van donar l'ordre de deixar d'anomenar-lo Francesc perquè fos anomenat Francisco, coincidint amb l'època en què es postulava com a possible successor de Rajoy. Quan van intentar prohibir-me que expliqués que Zaplana deixava el seu escó al congrés. Quan em van prohibir de dir que Zapatero havia anunciat el xec nadó, com si d'aquesta manera els valencians no s'assabentessin de la notícia. Quan escrivies "fracàs estrepitós" i t'ho canviaven per "èxit discret". Quan ens van desplegar per a lloar les meravelles de Terra Mítica a la inauguració i no podíem dir que no hi havia ni una ombra. Quan em renyaven perquè em sortia l'accent català 'i açò molesta els blavers'. També recordo com corria el cava a les plantes de direcció de Canal 9 a Burjassot les nits electorals de majories del PP, mentre els redactors menjàvem entrepans de salami. Quan es pagaven directes milionaris perquè Camps sortís parlant en directe en ple Amazones. I els milions de vegades en què no em van deixar posar declaracions de l'oposició. O de qualsevol ciutadà que critiqués el PP o la Generalitat. I recordo també quan ens van prohibir dir 'retallades'. Tampoc no vaig poder dir que milers de manifestants cridaven contra el govern. Els manifestants no 'col·lapsaven' el passeig del Prado, la manifestació 'transcorria per'. I no posàvem pancartes explícites contra Rajoy ni contra el PP. I van ser tantes, tantes, que un dia comences a sentir vergonya de treballar per a ells. Ara s'acaba. Injustament. Però s'ho han guanyat a pols.'

També pots llegir:
Un ex-treballador de l'ens critica l'actitud mafiosa de la direcció i el servilisme de molts treballadors
Les coses que no s'havien vist mai al Canal 9

Rebel·lió a Canal 9

e-notícies, 5/11/13

Els treballadors ocupen el plató i denuncien casos de corrupció i abusos sexuals d'exdirectius

L'informatiu de les 20.30 de Canal 9, que presenten Amália Sebastián i Iñaki Espeso, ha començat amb el plató ple de treballadors envoltant els conductors del programa, que han informat de la decisió del Consell de tancar Ràdio Televisió Valenciana.

Tot seguit, han llegit el comunicat dels treballadors -repetit abans d'acabar-, en què aquests insisteixen que no són responsables de la situació de l'ens sinó que la culpa és de la mala gestió que s'ha fet durant aquests anys i han denunciat casos de corrupció i abusos sexuals. "Nosaltres, els treballadors, no serem els qui tanquem aquesta empresa", han dit. I per això han anunciat que no tenien cap intenció de plegar sinó que continuarien treballant amb normalitat fins l'últim minut.

"Exdirectius d'aquesta empresa -han denunciat- estan implicats en casos de corrupció lligats al cas Gürtel, exdirectius d'aquesta casa que estan imputats per casos d'abusos sexuals a treballadores d'aquesta casa, exdirectius d'aquesta televisió que han fet un ERO il·legal i ara els treballadors han de pagar els plats trencats".

"Els treballadors no som responsables de la mala gestió política i econòmica que ha afonat aquest mitjà" i han qualificat la decisió de la Generalitat Valenciana d'"acte de vilesa i covardia". "Volem mostrar el nostre rebuig a la decisió unilateral de tancar RTVV" i han recordat que "durant 25 anys de servei ha treballat en la difussió de la nostra cultura". Després que Amália Sebastián finalitzés la lectura del comunicat, els treballadors han tancat l'informatiu amb aplaudiments.

Vilaweb, 5/11/13
Concentració de treballadors d'RTVV davant de Presidència

Més de dos centenars de treballadors d'RTVV s'han concentrat davant de l'edifici governamental de Presidència, a València, on aquesta tarda s'hi ha reunit el nucli del govern d'Alberto Fabra i ha pres la decisió de tancar Canal 9. La concentració ha estat espontània, convocada pocs minuts abans a través de les xarxes socials amb les etiquetes #RTVVnoestanca i #RTVV. Diversos grup de ciutadans s'han afegit a la concentració en contra del tancament de la ràdio i la televisió pública i en solidaritat amb els treballadors. Cap a les 21.00 hi han arribat els actors de l'Alqueria Blanca. S'hi han sentit crits de 'Fabra dimissió', 'Fabra respecta, la justícia', 'El president a Picassent' i lemes contra la censura i a favor de la llibertat d'expressió.

Hay que informar

http://guerrerosdelteclado.wordpress.com/2012/11/13/hay-que-informar/

Una huelga de hambre de seis trabajadores es noticia, y es ineludible si tiene lugar en la ciudad en donde vives. Cuando esa huelga se decide para reclamar la readmisión de uno de ellos y denunciar las leyes que hicieron posible su despido (improcedente, o sea, injusto) hay que informar. Y más si cabe si su lucha es contra un gigante como Telefónica, que reparte dividendos a sus accionistas al mismo tiempo que reduce su plantilla.

Hay que informar y eso hice. Los visité el viernes 9 de noviembre y colgué dos días después, el domingo, una entrada sobre ellos en el blog que tengo en el portal de La Vanguardia, Guerreros del Teclado. Los huelguistas y los que les apoyan están utilizando internet para romper lo que califican, con razón, como “cerco mediático” y el uso de la red como herramienta de lucha y diseminación de la información es, precisamente, el tema sobre el que escribo.

La dirección de La Vanguardia decidió censurar la entrada el lunes y la eliminó. Me llamaron para notificármelo, con franqueza. No me pidieron que dejara el blog, pero la decisión que han tomado entra en conflicto directo con lo que creo y por lo que soy periodista, así que he decidido dejar de colaborar con su portal. Es una cuestión de principios. Activo, pues, este blog personal, cuelgo de nuevo con su fecha real la crónica que escribí sobre la huelga, que entra ya en su décimo día, y espero que muchas más. Seguimos

TV3 ordena la retirada d'un vídeo emès al TN Migdia sobre l'acció de la PAH a CatalunyaCaixa

Setmanari de Comunicació Directa

JESÚS RODRÍGUEZ | 05/11/2012 

 

   

Fonts properes a Televisió de Catalunya han confirmat a aquest setmanari que la direcció dels serveis informatius de la televisió pública ha ordenat la censura d'un vídeo on es parlava de l'acció que aquest matí han fet un centenar d'activistes de la PAH a la seu de CatalunyaCaixa.

Més d'un centenar de persones convocades per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca s'han concentrat durant dues hores a l'interior de la seu de CatalunyaCaixa a Barcelona aquest matí per denunciar que l'entitat es nega a negociar amb els clients que no poden fer front al pagament de les quotes de la hipoteca. Així començava la notícia emesa per TV3 aquest migdia, una informació que segons fonts internes del canal de televisió pública acaba de ser censurada per ordre d'Eugeni Sallent, director de TV3. Durant el matí s'han produït les primeres trucades de pressió des de l'entitat CatalunyaCaixa, però l'editora del Telenotícies Migdia, Carme Ros, ha decidit emetre l'informació sense cap censura. Ha estat a mitja tarda quan han canviat les tornes i s'ha decidit no tornar a emetre la càpsul·la d'un minut i mig on s'explicava que l'acció de la PAH havia aconseguit que CatalunyaCaixa negociés un per un el centenar de casos d'execucions hipotecàries amb qui s'havia negat a parlar fins ara. Si es clicka a la notícia penjada al web de TV3 es pot comprovar com el vídeo ha desaparegut i només s'hi manté el text de la notícia i una fotografia. El canal 3/24 també ha deixat d'emetre la informació des del bloc horari de les sis de la tarda. A l'apartat de vídeos de la web de TV3 també es pot comprovar que la informació ha estat censurada. Molts internautes, però, han esquivat la censura hi ha penjat el vídeo a Youtube.

Detenido un periodista griego por publicar datos de 2.000 evasores fiscales

Publico.es

Aparecen altos responsables políticos y empresarios 

El periodista griego Kostas Vaxevanis ha sido arrestado por desvelar al detalle una misteriosa lista de los titulares griegos de cuentas bancarias en Suiza. Algunos de los nombres que aparecen en ella son tan polémicos como el del presidente del Parlamento griego, los de varios empleados del Ministerio de Finanzas y los de un cierto número altos ejecutivos y empresarios. Según una fuente policial, el periodista, responsable de la revista Hot Doc, deberá presentarse ante la Fiscalía de Atenas.

Vaxevanis publicó 2.059 nombres que aparecen en la lista proporcionada en 2010 por Christine Lagarde, por aquel entonces ministra francesa de Economía. El Gobierno afirma que la copia original de la lista ha desaparecido. Las redes sociales griegas hervían durante la mañana del domingo después del anuncio de la policía que "por orden de la fiscalía de Atenas" había realizado una búsqueda para arrestar al jefe de la revista Hot Doc.

"En lugar de arrestar a los ladrones y a los ministros que violan la ley, quieren detener la verdad", dijo Kostas Vaxevanis en su cuenta de Twitter ayero por la noche. La lista forma parte de una importante cantidad de documentación dados a conocer por un empleado del banco HSBC en Suiza, que ha supuesto un escándalo casi interminable. Parte de la misma fue enviada al Gobierno griego en 2010 por Lagarde, actual jefa del FMI.

El ministro de Finanzas griego de entonces, George Papaconstantinou, afirmó precisamente este último miércoles en el Parlamento griego que no sabía qué había pasado con la versión original de lista Lagarde. Ese mismo día, el actual ministro de Finanzas, Yannis Stournaras, informó de que ha pedido a Francia que envíe una nueva copia.

El nuevo Gobierno de coalición elegido en los comicios del pasado junio excluyó inicialmente la posibilidad de utilizar documentos obtenidos de forma ilegal para luchar contra el fraude fiscal, aunque las graves protestas de la calle -que acusa a los gobernantesde protejer a los ricos y poderosos- le ha hecho cambiar de idea.