dissabte, 9 d’agost del 2014

“Hem de construir comunitàriament fins i tot la felicitat”

Óscar Rando Fundador i director de GATS



Nascut a Barcelona (1962), el Prat de Llobregat és el seu lloc al móndes dels set anys. Amb un grup d’educadors rebotats va crear l’ONG de Sant Cosme.  Té clar que la construcció comunitària és fonamental per tenir un bon futur.

Què és GATS?Grups Associats per al Treball Social, Cultural, Comunitari i Ambiental és una entitat del barri de Sant Cosme que, des de l’any 2000, treballa per a la inclusió de persones en situació d’exclusió social. En un moment donat, ens vam plantejar per què existia aquest tipus de model absolutista vers el treball de les persones. Per què es parlava tant del poble si després no es comptava amb el poble? Volíem canviar la relació de les persones amb el món que és el que fa del món un lloc insolidari, injust i insofrible per a molta gent. I això només era possible des de la combinació de la reflexió i l’acció.

Com diu Pere Casaldàliga, el món es pot tocar des de la dreta o des de l’esquerra i a GATS vam decidir tocar-lo des de l’esquerra perquè és des d’on es poden fer les coses justes que ajudin les persones.

I un cop a l’esquerra?
Vam veure que, sent una entitat de nova creació, el tema de les subvencions era molt complicat i que no érem Green Peace o Metges Sense Fronteres i seria molt difícil que algú es fes soci de GATS. A partir d’aquí vam trobar una oportunitat en el tema de la gestió de projectes per a ajuntaments. Gestionant un projecte per a un ajuntament, tenim un marge de benefici del 10% que, a part de per pagar nòmines, ens serveix per desenvolupar els nostres projectes: escoles d’estiu, activitats al barri, treballs comunitaris, gestionar projectes pioners com en el seu dia va ser la Ciutat Mediadora... Actualment es parla molt de mediació però una de les entitats pioneres de la mediació de tot Catalunya i Espanya va ser GATS.

Com s’estableix la relació amb la societat civil?
Sobretot, amb coherència, una oportunitat que se’t presenta contínuament i a cada moment del dia. I depèn del tipus de projecte o de servei. Per exemple, hi ha tipologies de projectes on la gent s’apropa: dispositius d’atenció a persones aturades o immigrades, i n’hi ha d’altres on som nosaltres els que hi contactem.
Posem a disposició l’experiència que té GATS, l’únic condicionant és que qui vingui vulgui impulsar projectes d’economia social. Ara està de moda això de ser emprenedor, que és la manera més clara d’ocultar la irresponsabilitat del govern i la pèssima gestió de les polítiques públiques d’ocupació.
A Sant Cosme hi ha gent que portava 30 anys treballant i ara s’ha de fer emprenedora. Nosaltres només creiem en l’emprenedoria col·lectiva.

En què es tradueix aquesta emprenedoria col·lectiva?
Tenim un laboratori d’iniciatives per a l’economia social i treballem temes ambientals i culturals. D’aquí han sorgit projectes com el Festival Speranzah, el Festival de Sopes del Món, Som Energia i, més recentment, ETICOM Som Connexió.
Sant Cosme sempre havia tingut una imatge estigmatitzada als mitjans de comunicació. Amb la voluntat de combatre-ho vam crear el Festival Speranzah perquè la cultura és la millor eina per construir el model de societat futura que volem, és l’element més potent que tenim per canviar les coses. Els impactes positius que hem generat amb l’Speranzah i el Festival de Sopes del Món són increïbles: projecció, cohesió, voluntariat, organització, sentiment de pertinença. Sant Cosme és el barri dels possibles. Moltes de les coses que aquest món necessita per canviar s’estan posant en marxa aquí. El Festival de Sopes mostra de forma lúdica la diversitat cultural del barri i com, a través d’un plat com la sopa, no som tan diferents. Per nosaltres els festivals són eines de valors indescriptibles per millorar la qualitat de vida de les persones. Qualsevol gran civilització es crea a través d’una aposta clara per un model cultural. Sempre diem que aquí hi ha gent molt humil que és feliç.

I el cas d’ETICOM Som Connexió.
Ja teníem la nostra elèctrica, Som Energia, i pensant com fer coses al barri perquè la gent pugui treballar, va sorgir ETICOM Som Connexió, la nostra telefònica. Creiem que l’única possibilitat que tenim de generar un projecte que doni resposta a les nostres necessitats en l’àmbit de les telecomunicacions amb ètica i transparència és la construcció comunitària. El telèfon no va néixer perquè ningú es fes milionari, va néixer perquè el senyor Antonio Meuzzi tenia la seva dona malalta i només podia controlar si estava bé o no inventant-se una cosa que semblava un telèfon per anar-la trucant. Després va arribar Graham Bell, el va patentar i es va fer milionari però el telèfon es va fer per una necessitat de comunicació.
Fa un parell de mesos vam celebrar l’assemblea constituent i va ser un èxit. ETICOM és una cooperativa formada per 600 socis on cadascun aporta 100€. Aquesta és la millor prova que fer petits esforços compartits en una direcció adequada pot donar respostes al món i a les necessitats que tenim. La idea que qualsevol necessitat dels éssers humans lligada amb l’ètica continuï sent un oxímoron només depèn de nosaltres. Si veiem clar que aquest és el camí, la nostra capacitat és tan gran com la de l’empresa més capitalitzada de l’IBEX35. És un repte però cada vegada es demostra més que és l’única alternativa.

Fa dos anys decideixes recórrer Espanya, sota el lema “Se hace camino al andar”.
Sí, a GATS vivíem un moment molt complicat econòmicament. Pateixo amb les coses que fem, amb la possibilitat que un dia no puguem pagar una nòmina però em dura el temps just per mirar per on aixecar-me i continuar caminant. Al gener de fa dos anys però, no sabia com tirar endavant i vaig decidir posar-me a caminar per millorar la meva salut i la salut financera de GATS, practicant el que jo en dic egoisme benentès; estic bé, si el que m’envolta està bé. Amb aquestes idees inconnexes, li vaig preguntar al Martí [company de GATS], quant costava el gram de marihuana. “2.5 euros”, em va dir. Decidit! Vendria per aquest valor cada gram que perdés.

I quin va ser el resultat?
Una història que va donar la volta al món. Vam aconseguir 40.000€ de finançament, mitjans de comunicació de tota Espanya en parlaven, vam aplegar moltíssima gent, es va parlar molt de GATS i d’aquest tipus de projecte, i vam iniciar un projecte de reafirmació i transformació de tot el que havia de fer l’entitat arran d’aquella experiència.

A nivell personal, estar implicat en tants projectes, deu omplir força.
És una situació molt dual. Mai estem plens. És molt complicat perquè mesurar resultats econòmics és molt senzill però mesurar què has aconseguit amb aquests diners és molt més complex. Jo estic content i satisfet del que som, parlo de GATS com la meva universitat, tinc dos màsters a ESADE però l’experiència aquí no és comparable a res de tot això que hagi fet.
Però, a la vegada, això ens fa estar insatisfets per naturalesa. M’adono que cada vegada sóc més crític amb el que fem i al món del Tercer Sector, com a tot arreu, hi ha certes tendències de funcionariat malentès: caps a qui els costa acomiadar treballadors, gent que fa un treball fantàstic mentre n’hi ha d’altra que s’acomoda...
De vegades em diuen que m’hauria de relaxar i gaudir i tampoc puc fer-ho.

Què demanaries a les ONG?
Primer de tot, autocrítica. No podem ser crítics amb la classe política i creure que les ONG som el més immaculat del món. I molt més compromís. Si volem construir alternatives ciutadanes, hem de fer-les amb eficàcia, eficiència, transparència, capacitat de gestió... Canviar el món necessita de moltes de les pautes que s’utilitzen a les empreses. Com a Tercer Sector, si no fem les coses bé, o no tindrem capacitat de reivindicar el paper que volem o no serem capaços de gestionar-ho.

També a GATS?Absolutament. Per exemple: Estem contents amb l’ajuntament del Prat de Llobregat? Sí. Podríem estar-ho més? També. Però per fer-ho, necessitem ser els millors. Els millors gestors, els més ètics, els més formals, els més transparents... Perquè millorant les nostres competències, hi haurà coses que arribaran de manera natural. Hi ha dinàmiques molt autocomplaents en les quals s’ha d’evitar caure. Fer un paper de contenció i treballar amb gent necessitada no ens excusa. Que tinguis una orientació social no vol dir que facis bé les coses, per defecte. Ara bé, si les fem bé i a sobre ho fem des d’una perspectiva social, collonut!. Quan algú contracta un càtering, vol que li donis un bon servei de càtering. I a partir d’aquí, juntament amb la qualitat, valoraran més els beneficis de l’economia social perquè solo un necio confunde el valor y el precio.


I a la classe política?

Fa uns mesos vaig participar a la Taula del Tercer Sector i continuo tenint la sensació que per qüestions com la del fet nacional sí que es deixen impulsar per la societat civil. En canvi, quan es tracta de temes socials les entitats no podem entrar en temes polítics. Si podem parlar de drets nacionals, les entitats també reivindiquem el nostre paper per poder parlar de temes socials perquè la pobresa és una qüestió política. Tu pots decidir en què gastar els diners dels que disposes. En el moment històric en què vivim, la pobresa té molt a veure amb les polítiques que fan els nostres governants. Avui en dia hi ha recursos perquè cap nen pateixi malnutrició, en canvi a Catalunya hi ha més de 600 casos de malnutrició infantil per culpa de la pobresa.

Les ONG hem de tenir clar 
que la nostra finalitat última 

és l’auto-dissolució


On acaba el camí de GATS?
Sempre he tingut molt present que les ONG hem de tenir clar que la nostra finalitat última és l’auto-dissolució. Hem de tenir una tendència molt clara a voler desaparèixer perquè si desapareix la finalitat que t’ha impulsat, vol dir que el món ha millorat i les coses van bé. Espero que GATS pugui ajudar molta gent en el seu camí però també espero que algun dia s’acabi la nostra tasca. Aquell dia haurem guanyat molt com a societat.

Quin és el vostre últim projecte?
Ara mateix estem treballant en un projecte molt interessant per fer un servei de bar ambulant en un vehicle elèctric on puguin treballar persones que estan a l’atur. L’home que ens el venia ens va dir: “Si el veneu entre més ONG us dono una comissió”. I nosaltres li vam dir: “No, nosaltres no volem comissions. El que volem és que ens facis el millor preu possible i que, a les altres ONG, els hi deixis com a nosaltres”.

Creus que està a les nostres mans canviar el món?

Per descomptat! L’única oportunitat que tenim de canviar les coses són les persones. Sóc molt radical en les meves conviccions, pel que he fet, però continuo creient en la bondat de la gent. Tenim molta capacitat de poder canviar les coses si confiem en nosaltres com a societat civil organitzada. Hem de construir comunitàriament fins i tot la felicitat!