dimarts, 19 de gener del 2021

Caduca l’expedient ambiental del tram Terrassa-Granollers del Quart Cinturó.

L’estudi informatiu anunciat pel Ministerio de Transportes no es podrà tramitar.




La Campanya Contra el Quart Cinturó requereix al Ministerio de Transición Ecológica que apliqui la legislació ambiental i decreti la caducitat de l’expedient.
 
L’actual Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana és incapaç de tramitar l’estudi informatiu del tram Terrassa-la Roca per tercera vegada sense que caduqui l’expedient ambiental.

Tot el que representa el Quart Cinturó també ha caducat?


Una nova caducitat 
El passat 4 de gener, la Campanya Contra el Quart Cinturó, a través de l’ADENC, presentà un escrit davant el Ministerio de Transición Ecológica, òrgan ambiental, responsable de la tramitació ambiental de projectes. En aquest escrit demanem al Ministerio que resolgui la caducitat de l’expedient 20180063 CIERRE DE LA AUTOVIA ORBITAL DE BARCELONA B40. TRAMO TERRASSA-GRANOLLERS, que notifiqui la resolució de caducitat i arxiu de l’expedient ambiental a la Dirección General de Carreteras (Ministerio de Transportes) i que l’informi que la tramitació de l’avaluació ambiental del projecte s’ha de retrotraure al tràmit inicial, ja que ha expirat el termini per sol·licitar una pròrroga.

L’adjudicació de la redacció de l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental del Quart Cinturó (o cierre de la Autovía Orbital, o B40, o Ronda del Vallès, depèn de qui la referenciï) fou anunciada al BOE núm. 310, pàgina 92322, de 22 de desembre de 2017. El 30 de abril de 2018 el Ministerio de Medio Ambiente inicià el període de consultes ambientals per determinar l’abast de l’estudi d’impacte ambiental. El document d’abast fou emès per aquest Ministerio a principis d’octubre de 2018. Aquest document d’abast, tal i com estableix l’article 34.5 de la Ley 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, és vàlid durant dos anys. Per tant, i tenint en compte la suspensió de terminis administratius que el Gobierno decretà des de mitjans de març fins a principi de juny de 2020, aquest document d’abast perdé la validesa a l’entorn del Nadal de 2020. L’estudi informatiu no pot ser sotmès a informació pública sense l’estudi d’impacte ambiental, per la qual cosa el promotor, el Ministerio de Transportes, haurà d’iniciar de nou la tramitació ambiental abans de poder sotmetre l’estudi informatiu del Quart Cinturó a informació pública.

Les caducitats anteriors: les lliçons apreses 
El desembre de 2012, l’antic Ministerio de Medio Ambiente hagué de resoldre la caducitat de l’expedient ambiental de l’estudi informatiu del Quart Cinturó sotmès a informació pública el 30 de juliol de 2010 (consulteu la nota de premsa del 21 de gener de 2013 aquí). Aquesta caducitat fou instada per la CCQC l’abril de 2012 ja que en aquells moments la validesa d’aquella fase del tràmit ambiental era de 18 mesos. Prèviament, l’abril de 2010, el mateix Ministerio ja havia declarat caducades les consultes ambientals realitzades el 2004, malgrat que posteriorment, per pressions polítiques prèvies a les eleccions al Parlament de Catalunya, el juliol de 2010 forçà irregularment un acord de conservació d’actes del procediment.

En aquestes caducitats anteriors la CCQC va constatar com els interessos polítics podien forçar interpretacions esbiaixades de la legislació ambiental, i com amb persistència, perspicàcia i amb diferents estratègies, les entitats cíviques podíem forçar-ne de nou una aplicació ajustada a dret. Val a dir que la norma de referència actual, la Ley 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, encara és més estricta amb la caducitat de l’avaluació ambiental, i susceptible de ser aplicada en les diverses fases de la tramitació.

Ara, la CCQC espera trobar un Ministerio de Transición Ecológica que no només hagi canviat el nom, sinó que ajusti la nova denominació als nous aires que haurien d’insuflar l’administració de l’Estat amb un dels proclamats objectius bàsics d’aquesta legislatura: l’ecologisme i la lluita contra el canvi climàtic.

Què indiquen tantes caducitats? 
3 caducitats en un mateix expedient, en 16 anys de tramitació, palesen la incapacitat del Ministerio de Transportes i del Gobierno, fins i tot amb diferents partits polítics al capdavant, per resoldre un conflicte obert a principis dels anys 90 i que continua viu, en part, gràcies a la seva incapacitat. Incapacitat traduïda, entre d’altres, amb un total desconeixement del territori que vol transformar (destruir escauria més) i de donar solucions a l’articulació de la mobilitat que responguin a criteris de sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Aquesta nova caducitat palesa la nul·la necessitat del Quart Cinturó des del punt de vista de la mobilitat i que la seva construcció respon principalment a interessos polítics molt vinculats als dels lobbies de les constructores. El Quart Cinturó, o autovies en projecte o en construcció com aquest, ara més que mai van contra la imperiosa necessitat de lluitar contra l'emergència climàtica i contra la destrucció dels espais naturals i de la biodiversitat. 

En definitiva, l’expedient caduca perquè qui el dirigeix manté una visió obsoleta de la gestió pública, i menysté una visió integrada i sostenible del territori i de les infraestructures. 

La CCQC reclama novament l’aplicació estricta de les competències estatutàries en ordenació territorial i en mobilitat: el canvi de titularitat i recursos del Quart Cinturó a favor del Govern de la Generalitat, atès que és una actuació viària que abasta només territori català, i la valoració conseqüent sobre la seva oportunitat, utilitat o traçat. 

La CCQC convida la Generalitat, consells comarcals del Vallès Oriental i Occidental i ajuntaments afectats a demanar la resolució de caducitat al Ministerio de Transición Ecológica. 

Podeu tornar a veure la roda de premsa en el següent enllaç: https://youtu.be/qzQhETHepds 

Campanya Contra el Quart Cinturó L'Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès, 19 de gener de 2021 

Més informació: http://ccqc.pangea.org




dimarts, 12 de gener del 2021

El Pla de Rodalies desacredita el Pla de Mobilitat del Vallès impulsat per la Generalitat

 El Pla de Rodalies 2020-2030 només inclou una tercera part de les inversions previstes al Pla Específic de Mobilitat del Vallès, retallant en un 60% la inversió prevista en transport públic.


La Campanya Contra el Quart Cinturó insta el Departament de Territori a no aprovar definitivament un Pla Específic de Mobilitat del Vallès que naixeria descafeïnat

L’aprovació inicial del Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) el mes de febrer de 2020 va confirmar els temors que la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) havia vingut alertant des que va començar la seva redacció, fa més de 2 anys: el desenvolupament del Pla no és creïble, no és executable ni té capacitat d’aconseguir els objectius que es persegueixen (vegeu anterior Nota

Aquests darrers mesos el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha estat fent contactes per tal d’avançar la resposta a les al·legacions presentades i tancar el document final amb la intenció d’aprovar-lo definitivament en un context de govern “en funcions” al final del mandat parlamentari. 

Amb la presentació del Pla de rodalies 2020-2030 podem dir que el PEMV ja és paper mullat abans fins i tot de la seva aprovacióEl Pla de Rodalies només inclou una tercera part de les actuacions previstes durant el període de vigència del PEMV (2020-2026). Així, no s’inclou la línia Orbital ferroviària – que queda pendent més enllà del 2030 -, el Túnel de Montcada, el desdoblament de la línia R3 la Garriga a Vic ni les estacions de Montmeló Circuit i Baricentro.  (vegeu Taula Annexa)

Això suposa una reducció al voltant dels 1.000M€ en les inversions de rodalies previstes al PEMV per al proper quinquenni, que comporta una retallada del 40% la seva inversió total i en prop d’un 60% de la inversió en transport públic. Si el PEMV inicial assignava un 74% de les inversions a modes sostenibles (infraestructures de transport públic i modes no motoritzats), després de conèixer el nou Pla de Rodalies aquest percentatge es redueix fins al 55%. Per altra banda, amb aquesta modificació, el percentatge del PEMV adreçat a les infraestructures viàries per al transport privat és ja del 28%, quan inicialment era només del 16%.

Tal com ja avançàvem en les al·legacions, aquesta era una de les febleses més importants del PEMV: el 75% de les accions previstes les ha d’executar el govern de l’Estat Espanyol, que no ha ni participat en la seva redacció i que incompleix sistemàticament els seus compromisos; per tant sense cap garantia que assumeixi les accions ni el calendari que marca el PEMV. La presentació del Pla de Rodalies ha posat en clara evidència aquesta feblesa. 

Avui podem dir, però, que els principals dèficits segueixen sense resoldre’s i que podríem qualificar aquest treball com una enorme oportunitat perduda, ara mateix ja un Pla tocat de mort pel descrèdit  que suposa el Pla de Rodalies presentat les darreres setmanes

Des de la Campanya reclamem un Pla de Mobilitat que resolgui amb urgència els problemes reals del Vallès, redreci el greuge que pateix aquest territori respecte al centre de la regió metropolitana i aposti per propostes de mobilitat sostenibles i de ràpida implementació que col·laborin a mitigar l’Emergència climàtica.


Campanya Contra el Quart Cinturó
http://ccqc.pangea.org/

Més Informació:
Toni Altaió   655 179 694    937 171 887  correu@adenc.cat


 

El Vallès, 12 de gener de 2021
Vegeu
 Nota de premsa en PDF

dimarts, 5 de gener del 2021

Els militars espanyols no tenen temps per a la democràcia

Els oficials jubilats nostàlgics de la dictadura franquista denuncien el govern elegit del país. El rei Felip hauria de condemnar aquestes forces antidemocràtiques tal com va fer el seu pare el 1981.

A CÀRREC DE MARK NAYLER | 4 DE GENER DE 2021, 4:26

El rei Felip d'Espanya assisteix a la desfilada militar del Dia Nacional el 12 d'octubre de 2019 a Madrid. CARLOS ALVAREZ / GETTY IMAGES

Afinals de novembre, els militars jubilats de l'Estat espanyol van enviar dues cartes directament al rei Felip VI del país, expressant la seva preocupació pel govern "social-comunista" de Madrid i pel perill que suposa —o això van dir— per a la unitat espanyola. En aquestes emocionals missives —una signada per 73 ex-oficials de l’exèrcit, l’altra per 39 oficials de la força aèria retirada—, els jubilats es dirigeixen explícitament al monarca com a cap de les forces armades i es comprometen a fidelitzar-se a la “pàtria”, a la “cohesió nacional”. ”Del qual, afirmen, ha estat debilitat pel govern en minoria dirigit pel primer ministre socialista Pedro Sánchez.

Aquestes cartes extraordinàries van anar seguides d' un manifest en línia similar, publicat el 6 de desembre, el dia en què els espanyols van aprovar la seva Constitució de 1978 en un referèndum nacional. Aquest va descriure el govern dirigit pels socialistes espanyols com "un greu risc per a la unitat d'Espanya i el seu ordre constitucional" i va ser signat per més de 400 antics militars espanyols, així com per un dels néts de l'exdictador Francisco Franco.

La indignació expressada en aquests documents va ser provocada per l’acord que Sánchez va retallar el novembre amb grups independentistes d’esquerres del País Basc i Catalunya, a canvi dels seus vots pel pressupost del 2021. La ironia, per descomptat, és que històricament la unitat i la integritat constitucional d’Espanya no han estat danyades ni amenaçades pel compromís entre partits, sinó per la intervenció dels militars en la seva política.

Per a tots els elements menys reaccionaris de la classe política i militar espanyola, aquestes cartes constitueixen un desagradable recordatori del passat. El juliol de 1936 es va llançar una rebel·lió armada liderada pel general Francisco Franco contra el govern del Front Popular, una coalició d'esquerres de socialistes i comunistes que havia guanyat les eleccions generals del febrer d'aquest mateix any. Després de tres anys de brutal guerra civil, les forces franquistes van triomfar sobre els republicans el 1939, substituint el govern elegit per una dictadura militar que va durar les quatre dècades següents.

De manera nefasta, la visió que insinuaven les cartes enviades recentment a la casa reial i la declaració oberta —de militars i monarquia units contra el govern imperfecte i elegit democràticament d’Espanya— sona semblant a la que va inspirar la rebel·lió de Franco fa 84 anys.

El tracte entre partits és inevitable en la política espanyola moderna, especialment per a la coalició minoritària de Sánchez, que ocupa només 155 dels 350 escons del Congrés (els socialistes en tenen 120, Podemos 35). Dit això, el líder socialista s'ha aventurat lluny del centre per obtenir el suport suficient per al seu pressupost per al 2021; en fer-ho, ha fet que els regidors de partits estiguin més acostumats a actuar a les ombres tèrboles de la política principal (l’Esquerra Republicana de Catalunya, coneguda com ERC, i l’Eusk Bildu basc ocupen només 13 i 5 escons al Congrés, respectivament).


El 1997, l'actual líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, va prendre el timó d'un grup independentista basc d'esquerres anomenat Herri Batasuna. Rebatejat com a Batasuna el 2001, va ser prohibit pel Tribunal Constitucional espanyol dos anys més tard per actuar com a ala política d'ETA, un grup radical que va cometre bombardejos, segrestos i assassinats en la cerca d'un País Basc independent.

L’intent d’Otegi de reiniciar Batasuna el 2009 li va valer una pena de 10 anys de presó, que el Tribunal Suprem d’Espanya va reduir a sis anys i mig el 2012. Als anys vuitanta, l’exmembre d’ETA també va complir la meitat de sis anys. mandat del seu paper en el segrest de l’empresari basc Luis Abaitua.

ERC és igualment apassionat per la independència catalana, però, a diferència d’ETA, mai no ha recorregut a bombes ni segrestos en la seva recerca d’una República de Catalunya (tot i que hi va haver protestes violentes a Barcelona arran del referèndum del 2017). Oriol Junqueras, exvicepresident de Catalunya, dirigeix ​​actualment el partit de la presó després de rebre una condemna de 13 anys pel seu paper en l'organització de la fallida oferta independentista d'octubre del 2017. Juntament amb el llavors president català Carles Puigdemont, Junqueras va orquestrar un referèndum d'independència va ser declarat il·legal prèviament pel Tribunal Constitucional espanyol, en què el 90 per cent del 43 per cent dels votants que van participar van votar per la secessió catalana. A més de Junqueras, altres vuit separatistes catalans dediquen temps a organitzar la votació,i per la declaració unilateral d’independència que va seguir. Puigdemont va fugir a Bèlgica per evitar el mateix destí, on roman des de llavors.

L'acord pressupostari de Sánchez és massa generós, especialment per a ERC, que ha aconseguit més finançament per a Catalunya —la regió més rica d'Espanya— i un retoc de les lleis fiscals a favor de Barcelona. Però la seva disputa pressupostària amb aquests partits no implica en cap cas simpatia per les seves tendències separatistes.

Sánchez ha manifestat reiteradament la seva oposició al secessionisme català i, quan el Tribunal Suprem va condemnar Junqueras i altres a l'octubre del 2019, ho va descriure com la culminació d'un "procés judicial exemplar". ETA ja no està a punt de condemnar (es va desarmar el 2017 i es va dissoldre el 2018), però els líders del partit socialista sempre han deplorat la seva violència —tant, de fet, que es pregunta si un dels antecessors de Sánchez s’oposaria al seu acord. amb Otegi. Després de l'explosió d'un cotxe bomba d'ETA a Madrid el 2005 i ferit 42 persones, el llavors primer ministre socialista José Zapatero va declarar que el grup "no tenia lloc a la política ni a la societat civil".

Malgrat tot, és difícil pensar en dos partits —excepte Podemos, l’esquerrà soci menor del govern dels socialistes—, més propensos a desencadenar la remugada de l’antiga guàrdia reialista espanyola. Els signants de les cartes semblen nostàlgics de l’època en què les ideologies antiestabliment es podien eradicar per la força i en què els socialistes i el partit popular conservador canviaven fàcilment el poder cap endavant i cap enrere, sense haver de recórrer als secessionistes o als radicals. (Al cap i a la fi, els partits independentistes i independents de qualsevol franja eren il·legals durant la dictadura franquista).