dimarts, 19 de gener del 2021
Caduca l’expedient ambiental del tram Terrassa-Granollers del Quart Cinturó.
La Campanya Contra el Quart Cinturó requereix al Ministerio de Transición Ecológica que apliqui la legislació ambiental i decreti la caducitat de l’expedient.
dimarts, 12 de gener del 2021
El Pla de Rodalies desacredita el Pla de Mobilitat del Vallès impulsat per la Generalitat
El Pla de Rodalies 2020-2030 només inclou una tercera part de les inversions previstes al Pla Específic de Mobilitat del Vallès, retallant en un 60% la inversió prevista en transport públic.
La Campanya Contra el Quart Cinturó insta el Departament de Territori a no aprovar definitivament un Pla Específic de Mobilitat del Vallès que naixeria descafeïnat
L’aprovació inicial del Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) el mes de febrer de 2020 va confirmar els temors que la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) havia vingut alertant des que va començar la seva redacció, fa més de 2 anys: el desenvolupament del Pla no és creïble, no és executable ni té capacitat d’aconseguir els objectius que es persegueixen (vegeu anterior Nota)
Aquests darrers mesos el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha estat fent contactes per tal d’avançar la resposta a les al·legacions presentades i tancar el document final amb la intenció d’aprovar-lo definitivament en un context de govern “en funcions” al final del mandat parlamentari.
Amb la presentació del Pla de rodalies 2020-2030 podem dir que el PEMV ja és paper mullat abans fins i tot de la seva aprovació. El Pla de Rodalies només inclou una tercera part de les actuacions previstes durant el període de vigència del PEMV (2020-2026). Així, no s’inclou la línia Orbital ferroviària – que queda pendent més enllà del 2030 -, el Túnel de Montcada, el desdoblament de la línia R3 la Garriga a Vic ni les estacions de Montmeló Circuit i Baricentro. (vegeu Taula Annexa)
Això suposa una reducció al voltant dels 1.000M€ en les inversions de rodalies previstes al PEMV per al proper quinquenni, que comporta una retallada del 40% la seva inversió total i en prop d’un 60% de la inversió en transport públic. Si el PEMV inicial assignava un 74% de les inversions a modes sostenibles (infraestructures de transport públic i modes no motoritzats), després de conèixer el nou Pla de Rodalies aquest percentatge es redueix fins al 55%. Per altra banda, amb aquesta modificació, el percentatge del PEMV adreçat a les infraestructures viàries per al transport privat és ja del 28%, quan inicialment era només del 16%.
Tal com ja avançàvem en les al·legacions, aquesta era una de les febleses més importants del PEMV: el 75% de les accions previstes les ha d’executar el govern de l’Estat Espanyol, que no ha ni participat en la seva redacció i que incompleix sistemàticament els seus compromisos; per tant sense cap garantia que assumeixi les accions ni el calendari que marca el PEMV. La presentació del Pla de Rodalies ha posat en clara evidència aquesta feblesa.
Avui podem dir, però, que els principals dèficits segueixen sense resoldre’s i que podríem qualificar aquest treball com una enorme oportunitat perduda, ara mateix ja un Pla tocat de mort pel descrèdit que suposa el Pla de Rodalies presentat les darreres setmanes.
Des de la Campanya reclamem un Pla de Mobilitat que resolgui amb urgència els problemes reals del Vallès, redreci el greuge que pateix aquest territori respecte al centre de la regió metropolitana i aposti per propostes de mobilitat sostenibles i de ràpida implementació que col·laborin a mitigar l’Emergència climàtica.
Campanya Contra el Quart Cinturó
http://ccqc.pangea.org/
Més Informació:
Toni Altaió 655 179 694 937 171 887 correu@adenc.cat
El Vallès, 12 de gener de 2021
Vegeu Nota de premsa en PDF
dimarts, 5 de gener del 2021
Els militars espanyols no tenen temps per a la democràcia
Els oficials jubilats nostàlgics de la dictadura franquista denuncien el govern elegit del país. El rei Felip hauria de condemnar aquestes forces antidemocràtiques tal com va fer el seu pare el 1981.
A CÀRREC DE MARK NAYLER | 4 DE GENER DE 2021, 4:26Aquestes cartes extraordinàries van anar seguides d' un manifest en línia similar, publicat el 6 de desembre, el dia en què els espanyols van aprovar la seva Constitució de 1978 en un referèndum nacional. Aquest va descriure el govern dirigit pels socialistes espanyols com "un greu risc per a la unitat d'Espanya i el seu ordre constitucional" i va ser signat per més de 400 antics militars espanyols, així com per un dels néts de l'exdictador Francisco Franco.
La indignació expressada en aquests documents va ser provocada per l’acord que Sánchez va retallar el novembre amb grups independentistes d’esquerres del País Basc i Catalunya, a canvi dels seus vots pel pressupost del 2021. La ironia, per descomptat, és que històricament la unitat i la integritat constitucional d’Espanya no han estat danyades ni amenaçades pel compromís entre partits, sinó per la intervenció dels militars en la seva política.
Per a tots els elements menys reaccionaris de la classe política i militar espanyola, aquestes cartes constitueixen un desagradable recordatori del passat. El juliol de 1936 es va llançar una rebel·lió armada liderada pel general Francisco Franco contra el govern del Front Popular, una coalició d'esquerres de socialistes i comunistes que havia guanyat les eleccions generals del febrer d'aquest mateix any. Després de tres anys de brutal guerra civil, les forces franquistes van triomfar sobre els republicans el 1939, substituint el govern elegit per una dictadura militar que va durar les quatre dècades següents.
De manera nefasta, la visió que insinuaven les cartes enviades recentment a la casa reial i la declaració oberta —de militars i monarquia units contra el govern imperfecte i elegit democràticament d’Espanya— sona semblant a la que va inspirar la rebel·lió de Franco fa 84 anys.
El 1997, l'actual líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, va prendre el timó d'un grup independentista basc d'esquerres anomenat Herri Batasuna. Rebatejat com a Batasuna el 2001, va ser prohibit pel Tribunal Constitucional espanyol dos anys més tard per actuar com a ala política d'ETA, un grup radical que va cometre bombardejos, segrestos i assassinats en la cerca d'un País Basc independent.
L’intent d’Otegi de reiniciar Batasuna el 2009 li va valer una pena de 10 anys de presó, que el Tribunal Suprem d’Espanya va reduir a sis anys i mig el 2012. Als anys vuitanta, l’exmembre d’ETA també va complir la meitat de sis anys. mandat del seu paper en el segrest de l’empresari basc Luis Abaitua.
ERC és igualment apassionat per la independència catalana, però, a diferència d’ETA, mai no ha recorregut a bombes ni segrestos en la seva recerca d’una República de Catalunya (tot i que hi va haver protestes violentes a Barcelona arran del referèndum del 2017). Oriol Junqueras, exvicepresident de Catalunya, dirigeix actualment el partit de la presó després de rebre una condemna de 13 anys pel seu paper en l'organització de la fallida oferta independentista d'octubre del 2017. Juntament amb el llavors president català Carles Puigdemont, Junqueras va orquestrar un referèndum d'independència va ser declarat il·legal prèviament pel Tribunal Constitucional espanyol, en què el 90 per cent del 43 per cent dels votants que van participar van votar per la secessió catalana. A més de Junqueras, altres vuit separatistes catalans dediquen temps a organitzar la votació,i per la declaració unilateral d’independència que va seguir. Puigdemont va fugir a Bèlgica per evitar el mateix destí, on roman des de llavors.
L'acord pressupostari de Sánchez és massa generós, especialment per a ERC, que ha aconseguit més finançament per a Catalunya —la regió més rica d'Espanya— i un retoc de les lleis fiscals a favor de Barcelona. Però la seva disputa pressupostària amb aquests partits no implica en cap cas simpatia per les seves tendències separatistes.
Malgrat tot, és difícil pensar en dos partits —excepte Podemos, l’esquerrà soci menor del govern dels socialistes—, més propensos a desencadenar la remugada de l’antiga guàrdia reialista espanyola. Els signants de les cartes semblen nostàlgics de l’època en què les ideologies antiestabliment es podien eradicar per la força i en què els socialistes i el partit popular conservador canviaven fàcilment el poder cap endavant i cap enrere, sense haver de recórrer als secessionistes o als radicals. (Al cap i a la fi, els partits independentistes i independents de qualsevol franja eren il·legals durant la dictadura franquista).