L’Scrabble com eina pedagògica a classe de llengua

Araceli Ferrer: “Els programes educatius, sovint són massa encotillats”

Quantes vegades hem pensat que les lleis d’educació les haurien de fer els mateixos mestres, els que treballen a primera fila i no pas els polítics que les van modificant amb criteris populistes i cada cop que canvien de color?

Això no passa en països democràticament més avançats que, amb sistemes educatius més oberts i lliures, aconsegueixen formar persones amb uns resultats molt més favorables.

No podem negar que a Catalunya tenim un bon nivell educatiu. Això és gràcies sobretot a la implicació i imaginació d’alguns mestres i professors. Avui parlem amb una professora d’Argentona que en un moment donat, i tot i algunes reticències, va decidir implantar el joc de l’Scrabble a les classes de Llengua Catalana.

Aquest exemple ens serveix per adonar-nos de la quantitat de possibilitats que hi ha en el món educatiu al marge de programes establerts.

L’Araceli Ferrer és professora llicenciada en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de Filologia catalana, per la UB. Ha exercit de professora (tot i que sempre s’ha sentit més mestra que professora) des del 1972 fins el 2011, una professió que sempre l’ha apassionat. Ha tingut el privilegi de poder exercir amb adolescents, “una franja d’edat molt rica i, per tant, enriquidora i, a més, amb un plus: rejoveneix” i afegeix “he acabat la meva vida laboral amb la mateixa il·lusió amb que vaig iniciar-la”

Argentona té una peculiaritat poc freqüent en la tipologia de municipis de les seves característiques i és que l’oferta educativa és de titularitat pública en la seva totalitat. Això fa que el perfil de l’alumnat sigui molt divers per que abraça tot l’espectre sociocultural. Araceli considera que aquest és un element d’un valor incalculable.

A l’institut va tenir diferents càrrecs, però el que més li ha agradat és el de tutora, perquè permet un contacte més proper amb l’alumnat. Els darrers anys de treball li va tocar realitzar tasques organitzatives i de coordinació, tot i que no va deixar mai de practicar la docència.

Pel que fa a l’assignatura de Llengua Catalana, sempre ha tingut clar que l’essencial no és l’aprenentatge de la teoria de la llengua, sinó l’aprenentatge de la llengua en si mateixa. Considera que l’etapa de l’ensenyament obligatori acostuma a ser molt encotillada, amb uns continguts que, sobre tot a Primària, considera absurds.

Araceli ens diu: “és difícil i costós ensenyar llengua. És més fàcil fer aprendre què és un sintagma nominal (això jo ho havia vist en programes d’educació primària!!!) que ensenyar a construir frases coherents. Per altra banda, molts professors de llengua hem tingut sempre un sentiment de frustració davant la feinada que implica la correcció de textos, que moltes vegades només serveix per senyalar errors i posar nota, i la poca incidència en la progressió de l’alumne. Fins que no s’aconsegueixi poder organitzar tallers d’escriptura en l’horari destinat a la matèria, amb un número reduït d’alumnes, que permeti una atenció personalitzada, no hi veig sortida.”

La motivació professional d’Araceli la va portar a dissenyar un pla pilot per dur a terme un projecte per a 2n d’ESO on introduia el joc d’Scrabble amb l’objectiu d’incentivar d’una manera lúdica l’aprenentatge de la llengua, tant en l’adquisició de vocabulari com l’ortogràfic.

I el pla consistia a dedicar una sessió de llengua al mes jugant al’Scrabble, en grups de 4 alumnes, amb unes normes que adaptaven les regles de joc als objectius didàctics. Per tal de facilitar l’adquisició de vocabulari i la correcció ortogràfica, als alumnes se’ls permetia i se’ls incentivava a utilitzar el diccionari. El professor, al llarg de la sessió, va revisant com es desenvolupa la partida i, si observa alguna errada ortogràfica o el desconeixement del significat d’alguna paraula, es penalitza, el jugador o tots els membres del grup, si no l’han detectat. Al final de cada partida es recull un full de registre de la partida de cada grup i a la sessió següent el professor comunica la classificació general, en funció de la qual es constitueixen els nous equips, de manera que, si a la partida inicial els grups eren aleatoris, és l’evolució del “campionat” que anivella els jugadors en funció de la seva expertesa.

Després de l’èxit de l’experiència, el departament de Català va decidir fer-la extensiva a tots els cursos de l’ESO i elaborar un calendari per tal de disposar del nombre de jocs necessaris per aula. Tanta moguda implicava un risc: la pèrdua de fitxes o deteriorament de material. Per això, a l’inici i al final de cada sessió el professor revisa que, sobre tauler (10x10), el material sigui complet i, si no és així, es penalitza l’equip sense jugar una partida. D’aquesta manera tothom es fa responsable del material.

Araceli fa una valoració molt positiva d’aquesta experiència i encara té idees per a fer-hi millores, “segur que altres mestres en podrien veure i aportar moltes més”, ens diu.

 Tot i que en el Departament de l’Institut on treballava hi ha hagut noves incorporacions, l’experiència es manté per que els companys de l’època en van conèixer les virtuts. I acaba dient – “posaria la mà al foc que ningú que ho hagi experimentat no li reconegui el valor pedagògic. A no ser que els facin por les classes interactives i, per descomptat, més sorolloses que les classes magistrals.”

Quan ella era a l’Institut, al voltant de Sant Jordi, havien fet competicions amb algun altre centre de la comarca.

Actualment Araceli segueix jugant a l’Scrabble, però ara ho fa a través de la xarxa i amb alguns dels antics alumnes i “ens ho passem molt bé!”

Segur que hi ha molts més professors amb experiències semblants, que enriqueixen la pràctica docent i que ens agradaria conèixer. El Diari de Castellar donem les gràcies a l’Araceli Ferrer per compartir amb nosaltres la seva.

Caçadora de Masies: Activisme i patrimoni rural

"A la llinda del portal d'aquesta masia hi diu: 

"PUCESSORS DE ESTA RECORDAUS DELS PASSATS GASPAR SALA ME FECIT 1780". 

I així és: mantenir les masies és la millor manera de recordar als avantpassats que amb tants esforços les van aixecar"

La Marta Lloret és llicenciada en Humanitats i va fer un màster de Gestió del Patrimoni Cultural en l’àmbit local. Des de fa 10 anys és tècnica de patrimoni cultural  de l’empresa d'arqueologia i patrimoni Antequem. S.L.

És coneguda com la Caçadora de Masies , és l'activista catalana que es dedica a difondre el patrimoni rural d'aquest país petit, activisme que comparteix a través de les xarxes socials (instagram i twiter).

Recentment ha obert l'aixeta per obtenir socis per donar suport al projecte i aconseguir alguna aportació econòmica. El projecte s'ho val.

Mapes de Patrimoni Cultural

"La Marta també treballa fent mapes de patrimoni de la provincia de Barcelona per la Diputació, en ells hi podem veure una gran quantitat de patrimoni local. Hi trobem a faltar Castellar, però també les ciutats veïnes de Terrassa o Sabadell, desconeixem si és per manca d'interès o per desconeixement. Considerem que és una eina molt potent que ha impulsat la Diputació que facilita l'accés i el coneixement del patrimoni local. El cost de publicar-lo va en funció del tant per cent de la població del municipi.

Aquí llistem i enllacem alguns dels municipis del nostre entorn que mostren el seu patrimoni: Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Ripollet, Santa Eulàlia de Ronçana, Matadepera... esperem que aviat també hi surti Castellar.

L'activista de les Masies

Les masies són edificis lligats al nostre passat agrícola i ramader. Són construccions fetes amb fusta, pedra, ceràmica..., són construccions artesanes plenes de detalls, els constructors havien de tenir bons coneixements d'estructures i materials. Acostumen a ser edificacions voluminoses, de més d'una planta, amb parets molt gruixudes, grans obertures a les entrades i moltes habitacions per així poder-hi acollir diverses generacions familiars i treballadors i treballadores que ajudaven en feines diverses. 

La Marta comparteix àlbums d'imatges que mostren l'embolcall i l'interior d'aquest món ple de memòria i bellesa sovint amagat i en alguns casos, masses, abandonat, enderrocat o ocupat per la propia vegetació de l'entorn, en d'altres també ocult, envoltat o totalment exterminat enmig de polígons industrials o grans carreteres.

La Marta publica al seu tiwter; 

"Diu molt d'un país la manera com vetlla per la conservació del seu patrimoni cultural", cal que l'administració en canviï la mirada i és l'administració qui n'hauria d'assegurar la protecció, de moment el món polític tendeix a veure el patrimoni més com un problema que un valor a preservar, un error que des de l'administració s'hauria de corregir. 

i també diu:

"les masies no són elements ornamentals, són habitatges impregnats de moltes històries".

Per saber una mica més d'aquest món i de la Marta li hem fet algunes preguntes;

Perquè vas decidir emprendre aquesta acció amb les masies?
Per la meva feina veig tant el valor que tenen les masies que estan actives com la quantitat ingent de cases que s’estan perdent. Vaig obrir el compte per compartir amb tothom el patrimoni cultural que tenim i d’aquesta manera sensibilitzar al màxim de persones possibles sobre la necessitat de la seva preservació.

Que t’aporta aquest projecte?
És la meva passió i veure la rebuda que té és molt gratificant. La frustració que tenia des de fa molts anys s’ha vist alleujada amb el suport i el ressò rebut. Gràcies a això penso que alguna cosa podem fer per ajudar a revertir la situació, o malsigui aturar una mica la seva pèrdua.

Creus que la teva tasca està contribuint a canviar alguna cosa respecte la sensibilitat i la conservació d’aquestes edificacions?
M’agradaria pensar que sí, tot i que crec que l’únic que he fet és visibilitzar-ho. El nombre de seguidors del meu compte demostra que som molts que ho valorem i que ens preocupa la situació de deixadesa en què es troba aquest patrimoni.

Com valores l’estat actual de les masies a Catalunya?
D’una banda tenim molts propietaris lluitant per mantenir aquest llegat, sense cap facilitat per part de les administracions. De l’altra, una gran quantitat de cases caient per problemes de diversa índole, que al final és també pel poc interès per valorar-ho de les mateixes administracions.

Fora de Catalunya, el panorama de conservació és semblant?
A Espanya podria dir que sí, que estem al mateix lloc. Per contra, en països com França o Anglaterra estan a anys llum d’aquí pel que fa a la conservació del patrimoni cultural, sigui o no rural.

Creus que la llei actual protegeix prou les masies?
La protecció que hi ha és genèrica, una llei que es va fer l’any 1993 i que és evident que cal revisar. No podem posar al mateix nivell una església on no s’hi viu que una masia. Crec que haurien de tenir una protecció específica, sense que protegir signifiqui un perjudici com fins ara. No fer una llei que exigeixi una sèrie de deures als propietaris i uns drets que a la pràctica són molt minoritaris.

"França o Anglaterra estan a anys llum d’aquí pel que fa a la conservació del patrimoni cultural"

En els plans generals s’acostumen a inventariar, però potser caldria una llei que les protegís més?
Crec que el que s’ha de fer és catalogar d’una manera més exhaustiva, sempre que suposi un benefici pels propietaris. El valor d’una masia ho és especialment als seus espais interiors, que ben poques vegades consten a les catalogacions. Cada cop penso més, però, que com més es vol catalogar, més les estem perjudicant. Pel que deia, perquè ara mateix només significa perjudicis, i no hem de perdre de vista que en aquestes cases s’hi viu.

 "No podem posar al mateix nivell una església on no s’hi viu que una masia."

A nivell polític creus que s’està actuant correctament?
No. Hi ha un despreci i una deixadesa més que evident.

Com funcionen les visites normalment, tu ets la que t’has d’interessar o els propietaris et conviden?
Hi ha de tot!

Coneixes Castellar? I el seu patrimoni?
No, no hi he estat mai!

Has visitat alguna masia de Castellar del Vallès?
No, però tinc un bon amic que n’està arreglant una i tinc pendent de visitar-la.

Vols dir quina?
No, per si de cas el poso en un compromís hahaha...

En general quina valoració fas de la gestió del patrimoni per part de l’administració pública?

És totalment insuficient. No només és una qüestió de manca de recursos, que també. És evident que se n’està fent una mala gestió quan recorres el territori i només veus que patrimoni en estat d’abandó.

Sembla que el futur que ens espera és força fosc, la gent jove té moltes dificultats per accedir un habitatge, ens hem allunyat molt del món rural i ara ens demana un cert retorn. Apostar per la conservació i recuperació d’aquests habitatges, no podria ser una acció de futur per afavorir el retorn al món rural i l’accés a l’habitatge?
Sense dubte. De fet és un dels plantejaments que contempla el projecte Masiaire. Es tracta de posar masovers en cases que estan tancades, on les hauran d’arreglar a canvi de viure-hi. És una nova forma d’accedir a aquest tipus d’habitatge i el que més ens importa és que pretén ajudar a la conservació del patrimoni de les masies.

"Es tracta de posar masovers en cases que estan tancades"

A Castellar tenim l'exemple de Can Carner, una masia que es troba dins el nucli urbà i on grup de families s'han associat en forma de cooperativa per impulsar un projecte de vida en comú, la Marta comenta que aquestes "són noves fórmules de recuperació que poden ser una bona solució".

Un altra exemple és la masia de Can Padró, durant anys va estar tancada i abandonada, des de fa uns anys s'hi ha instal·lat una persona que elabora i ven formatge i iogurts de cabra, això també permet evitar les ocupacions il·legals, que de fet és un dels motius pel qual també s'havia deteriorat tant.

Possiblement el patrimoni tingui un futur més garantit amb la feinada que fa la Marta, que amb la legislació que s'aplica amb criteris que, com diu ella mateixa, moltes vegades van en contra del propi patrimoni. No estem parlant de cap caprici, parlem del nostre passat, de la nostra història que la lliguem amb aquest present que ens demana rectificar algunes de les direccions que com a societat hem pres equivocadament. 

El retorn al camp i a la natura i la recuperació d'aquest patrimoni no en són una bona fórmula?