dimarts, 30 de març del 2021

Els panells solars? Als teulats!


(Publicat dimarts 30 de març de 2021 al Diari de Sabadell)


Vivim una febrada fotovoltaica on cada dia apareixen, com bolets, desenes de projectes d’implantació de parcs solars arreu del país. Malauradament, molts d’aquest amb el propòsit d’instal·lar-se en el sòl agrari. Un espai estratègic per garantir la sobirania alimentària i que no podem malversar. En els darrers quaranta anys, el Vallès ha perdut 17.276 hectàrees de sòl agrícola. Això significa un 47% del sòl agrari disponible el 1979.

Actualment hi ha en tràmit diversos projectes de generació d’energia renovable solar i eòlica. En el cas de les mal anomenades hortes o parcs solars, es preveu ocupar 7.406 hectàrees per noves instal·lacions fotovoltaiques. Bona part es concentren en espais agraris del Segrià, Garrigues i el Pallars Jussà, entre d’altres; unes comarques on l’oferta de sòl agrícola de secà és abundant i accessible a preus baixos. Molts dels projectes són de dubtosa rendibilitat, però la bombolla fotovoltaica ja ha arribat! Sorprenentment devorem terres llunyanes per generar energia que es consumeix a centenars de quilòmetres d’on es produeix. Una clara contradicció amb la fita de generar l’energia allà on es consumeix.

Avui al Vallès hi ha 16 projectes de macro-instal·lacions fotovoltaiques, dels quals tres ja s’han descartat i queden en tràmit 13 iniciatives que ocuparien 89 hectàrees de sòl agrari. Realment és necessari perdre més sòl agrari per produir energia elèctrica? No! Per il·lustrar la resposta es pot afirmar que només amb les cobertes del sòl d’ús industrial dels set polígons d’activitat econòmica de la ciutat seria més que suficient per quadruplicar la producció fotovoltaica que avui es pretén instal·lar en els pocs sòls agraris fèrtils del Vallès. Energia de km 0: una revolució urbana que toca emprendre decididament.

Però què s’amaga darrere del soroll mediàtic al voltant de les energies renovables? La desaparició de l’esmentat “impost al Sol” i la normativa facilita de nou la implantació, bàsicament, de la generació elèctrica fotovoltaica. El cas de l’eòlica està limitada als capricis del vent. Més irregular, però amb la gran virtut que les nits ventades també genera energia. La clau de volta de la fotovoltaica d’autoconsum està amb l’energia que es gasta durant el dia (el sol no brilla a les nits), les despeses de manteniment, la quantitat de panells que s’haurien d’instal·lar als teulats, qui es queda l’energia que no consumiu i a quin preu la compraran els operadors? Imagineu-vos que la vostra possible instal·lació generés més energia de la que consumiríeu. La sobrant la retornaríeu a la xarxa on la vostra comercialitzadora us la pagaria, per exemple, al voltant de 0,053 €/kWh. En canvi l’energia elèctrica d’autoconsum tindria un valor econòmic d’uns 0,110 €/kWh. Aquest diferencial de preu és molt atractiu pels operadors que s’aprofiten dels excedents a baix cost i traslladen la inversió al seu client encoratjant-lo a invertir amb més panells solars. També és important que aquest pas a l’autogeneració s’aprofiti per canviar d’hàbits, com programar certs aparells en horari solar per incrementar l’estalvi i reduir el temps d’amortització de les instal·lacions fotovoltaiques.

Les organitzacions lligades al sector elèctric malden per evitar que entre la ciutadania ens puguem lliurement intercanviar quilowatts. Un repte polític i socioecològic que caldrà encarar des del Govern per facilitar una equitat del sistema de generació i consum d’energia on el món local té molt a dir i fer.

Sabadell, 28 de març de 2021

dimarts, 23 de març del 2021

Cinc raons per les quals la immunitat del ramat COVID és probablement impossible


Christie Aschwanden - periodista científica a Cedaredge, Colorado.

Fins i tot amb els esforços de vacunació en vigor, el llindar teòric per vèncer el COVID-19 sembla estar fora d’abast.

Fins ara, al voltant del 50% de la població israeliana ha estat completament vacunada contra el COVID-19, tot i que la immunitat del ramat continua essent esquiva. Crèdit: Kobi Wolf / Bloomberg / Getty


Mentre les taxes de vacunació contra COVID-19 augmenten a tot el món, la gent raonablement ha començat a preguntar-se: quant de temps durarà aquesta pandèmia? És un problema envoltat d'incerteses. Però la idea que prou gent acabarà obtenint immunitat contra el SARS-CoV-2 per bloquejar la major part de la transmissió (un "llindar d'immunitat al ramat") comença a semblar poc probable.

Aquest llindar generalment només es pot assolir amb taxes de vacunació elevades i molts científics havien pensat que una vegada que les persones es van començar a immunitzar massivament, la immunitat del ramat permetria que la societat tornés a la normalitat. La majoria de les estimacions havien situat el llindar en el 60-70% de la població que guanyava immunitat, ja sigui mitjançant vacunacions o exposició passada al virus. Però a mesura que la pandèmia arriba al seu segon any, el pensament ha començat a canviar. Al febrer, el científic independent de dades Youyang Gu va canviar el nom del seu popular model de predicció COVID-19 de "Path to Herd Immunity" a "Path to Normality". Va dir que arribar a un llindar d'immunitat al ramat semblava improbable a causa de factors com la vacil·lació de la vacuna, l'aparició de noves variants i l'arribada tardana de les vacunacions per als nens.



Gu és un científic de dades, però el seu pensament s'alinea amb el de molts de la comunitat d'epidemiologia. "Ens allunyem de la idea que assolirem el llindar d'immunitat del ramat i que la pandèmia desapareixerà definitivament", diu l'epidemiòloga Lauren Ancel Meyers, directora executiva de la Universitat de Texas a Austin COVID-19 Modeling Consortium . Aquest canvi reflecteix la complexitat i els desafiaments de la pandèmia i no ha d'observar el fet que la vacunació ajuda. "La vacuna significarà que el virus començarà a dissipar-se tot sol", diu Meyers. Però a mesura que apareixen noves variants i pot disminuir la immunitat contra les infeccions, "ens podem trobar mesos o un any per la carretera encara lluitant contra l'amenaça i haver de fer front a futures crescudes".

Les perspectives a llarg termini de la pandèmia probablement inclouen que el COVID-19 es converteixi en una malaltia endèmica, com la grip. Però a curt termini, els científics contemplen una nova normalitat que no inclou la immunitat del ramat. Aquests són alguns dels motius que expliquen aquesta mentalitat i què signifiquen per al pròxim any de la pandèmia.


No està clar si les vacunes impedeixen la transmissió

La clau de la immunitat del ramat és que, fins i tot si una persona s'infecta, hi ha massa pocs hostes susceptibles al voltant per mantenir la transmissió; aquells que han estat vacunats o que ja han tingut la infecció no es poden contraure i propagar el virus. Les vacunes COVID-19 desenvolupades per Moderna i Pfizer – BioNTech, per exemple, són extremadament efectives en la prevenció de malalties simptomàtiques, però encara no està clar si protegeixen les persones contra la infecció o la propagació del virus a altres persones. Això suposa un problema per a la immunitat del ramat.

“La immunitat del ramat només és rellevant si tenim una vacuna que bloqueja la transmissió. Si no ho fem, l'única manera d'obtenir la immunitat del ramat a la població és administrar la vacuna a tothom ", diu Shweta Bansal, biòloga matemàtica de la Universitat de Georgetown a Washington DC. Segons ella, l'eficàcia de les vacunes per aturar la transmissió ha de ser "bastant alta" perquè la immunitat del ramat sigui important, i de moment les dades no són concloents. "Les dades de Moderna i Pfizer semblen força encoratjadores", diu ella, però exactament com aquestes vacunes i altres impedeixen que la gent transmeti el virus tindrà grans implicacions.

La capacitat d'una vacuna per bloquejar la transmissió no ha de ser del 100% per marcar la diferència. Fins i tot el 70% d'eficàcia seria “increïble”, diu Samuel Scarpino, un científic de la xarxa que estudia malalties infeccioses a la Northeastern University de Boston, Massachusetts. Però encara podria haver-hi una quantitat substancial de propagació de virus que dificultaria molt la ruptura de les cadenes de transmissió.

El desplegament de vacunes és desigual

La velocitat i la distribució dels llançaments de vacunes són importants per diversos motius, diu Matt Ferrari, epidemiòleg del Centre de Dinàmica de Malalties Infeccioses de la Universitat Estatal de Pensilvania a University Park. Una campanya global perfectament coordinada hauria pogut acabar amb COVID-19, com a mínim teòricament. "És una cosa tècnicament factible, però en realitat és molt poc probable que ho aconseguim a escala mundial", diu. Hi ha enormes variacions en l'eficiència del desplegament de vacunes entre països (vegeu «Desigualtats en la distribució»), i fins i tot dins d'ells.