dissabte, 15 de gener del 2022

Pla de transició ecològica i canvi climàtic de Castellar del Vallès

El dia 31 de desembre de 2021 l'Actual publicava una nota on deia que s'exposava públicament el Pla de Transició Ecològica i Canvi Climàtic. Primera notícia d'un pla que ja fa temps que s'està treballant i del que es preveu la seva aprovació en el proper ple del febrer de 2022.

  • Perquè ara un pla de transició ecològica i canvi climàtic? 

  • Els plans que s'han fet recentment no contemplaven la transició ecològica i el canvi climàtic?

  • Aquest pla estarà per sobre de la resta de plans ja aprovats en el municipi?
______________________

Fa temps que sentim dir aquesta obvietat: "no és compatible un creixement infinit en un planeta finit".

Serge Latouche: «Profeta del decreixement»

Antonio Turiel: «El decreixement econòmic és inevitable, haurem de decidir si ho fem per les bones o per les males»

Carlos Taibo: «El planeta se nos va y es necesario frenar de inmediato la locomotora del crecimiento»

Yayo Herrero: «El decreixement ja no és una opció: L’economia decreixerà sí o sí»

En aquests moments l’exhauriment dels recursos energètics i matèries primeres, ja és una realitat. Tot apunta que si no optem per un decreixement estratègic, la pròpia realitat ens l’imposarà.


DOCUMENTS PUBLICATS AL WEB DE L'AJUNTAMENT DE CASTELLAR:
Buscant en els documents del pla la paraula decreixement  només hi surt una vegada en cada un d'ells:

Diagnosi: "A les figures anteriors es pot observar el decreixement del consum energètic dels equipaments de Castellar, amb excepció del pic produït entre el 2009 i el 2012."

Pla: “A més, espècies forestals com el porc senglar, al veure el seu hàbitat reduït, experimentarien decreixements poblacionals i els seus efectes sobre el terreny i el risc de malalties perdrien intensitat.”

Si bé és cert que les accions que es proposen en aquest pla ja preveuen la reducció i estalvi de consums, també és cert que els experts quan parlen de decreixement van més enllà.

Per això considero que en aquest pla es podria fer la previsió del que podria comportar un possible escenari de decreixement.

En el pla hi ha una llista de propòsits, però com dèia al principi cal saber quina jerarquització tindrà aquest pla respecte la resta de plans ja aprovats (Pla General, Pla Estratègic, Pla de Mobilitat...). Caldrà saber també amb més detall els projectes, viabilitat real del que es proposa, el cost i en quin moment es faran les previsions econòmiques per dur a terme les accions.

En el pla s'hi troben a faltar les aportacions d'entitats locals i del Vallès que fa temps que treballen per l'entorn, l'energia i la mobilitat sostenible o potser les han fet però no hi consten.

Pel que fa a les aportacions ciutadanes, 17 dies i enmig de festes nadalenques sembla un període curt per poder aprofundir i fer aportacions en una documentació prou important.

Observo també que el formulari només permet una aportació per ciutadà, amb una limitació de 2000 paraules i no dona la possibilitat d'adjuntar-hi cap document.

Algunes reflexions sobre el Pla

Després de llegir els documents i veient la limitació per fer-hi les aportacions deixo aquestes observacions escrites en aquest bloc:

ENERGIA:
“La producció local d’energia a Castellar del Vallès va ser de 121.545 kWh l’any 2016, un 0,04% de l’energia total consumida durant aquell any. S’ha de dir que és un número molt baix, però a l’inici del període estudiat, el 2005, aquest número era 0.”

Quina quantitat de fusta i quanta superfície de plaques solars caldran per generar l’energia que actualment es consumeix a Castellar o caldrà per els futurs creixements?

A part de la inversió en els propis equips per generar l’energia cal preveure també el cost del manteniment. Com exemple les plaques solars tèrmiques de les pistes d’atletisme no funcionen per manca de manteniment.

MOBILITAT:
Tren:Pel que fa al transport ferroviari, la manca de cobertura al municipi constitueix una feblesa important. En aquest sentit, cal destacar que el Pla específic de mobilitat del Vallès contempla la previsió de perllongament de la línia d’FGC S2 des de Sabadell Parc del Nord fins a Castellar del Vallès. Es preveuen dues noves estacions a Castellar: al polígon del Pla de Bruguera i al Centre de Castellar.”

S’ha comentat en diverses ocasions que fer arribar totalment soterrat el tren a Castellar és inviable econòmica i tècnicament. Si realment volem que el tren arribi algun dia cal buscar solucions viables, en aquest sentit Via Vallès va fer pública una proposta que reduïda el cost i la complexitattècnica del perllongament, penso que fora bo esmentar-la i incorporar-la en aquest pla.

Bicicleta: A part de preveure infraestructures necessàries (aparcaments, dutxes, armaris..) també cal crear carrils bici estratègics, segurs i que tinguin continuïtat dins del municipi.

De connexió interurbana: mitjançant el carril bici segregat previst en el projecte de millora de la mobilitat de la B-124 entre Sabadell i Castellar del Vallès.”

Ara mateix el camí del riu és un dels més transitats amb bicicleta. Pel Ripoll entre Castellar i Sabadell hi ha una distància d’uns 8Km que es poden recórrer amb uns 25 minuts, la dificultat més grans són els desnivells entre municipis i el pla del riu. Un 8% de pendent a la pujada de Can Junqueres per anar a Sabadell  i  17,5% a la pujada de Can Bages des del Rieral cap a Castellar, el màxim recomanat és un 5%. Per fer més amè i accessible aquesta connexió cal millorar l'accés en els trams més pronunciats. En aquest sentit es podrien plantejar ascensors en punts estratègics tant a Sabadell com a Castellar, amb això es reduiria considerablement la complexitat i el temps del recorregut amb bicicleta o a peu, també es facilitaria l’accés al riu a tothom. 

DEPURADORA:
Les aigües residuals tenen com a destí l’EDAR de Castellar del Vallès. La planta de tractament pot sanejar una població d’uns 76.667 habitants, el que equival a uns 8.000 m³/dia, xifres molt superiors a les dades actuals d’uns 24.488 habitants i uns 4.500 m³/dia. Aquestes dades es deuen al fet que l’EDAR està dimensionada per una ocupació del polígon superior a l’actual.”

Amb aquestes dades com es justifica la construcció o necessitat de la depuradora de Can Bages? Evitar la construcció de la depuradora de Can Bages permetria preservar l'espai verd que hi ha davant del mas de Can Bages i per tant mantenir aquest àmbit d'interès bàsic connector per les espècies animals i vegetals.

Mas de Can Bages al fons

Mas de Can Bages a baix a la dreta

El Rieral: Inundabilitat, sanejament, residus, energia...

Urbanització en sòl no urbanitzable.



Aquesta zona urbanitzada és considerada inundable. Disposa d’electricitat, aigua i clavegueram que se suposa aboca directament al riu.

Com s’encaixa aquest espai dins d'aquest pla?

RESIDUS:
Compostatge casolà: caldria saber el nombre de compostadores que hi ha actualment al municipi i esmentar-ho en la diagnosi.

Promoció del compostatge casolà: L’Ajuntament de Castellar del Vallès va iniciar l’any 2003 una experiència pilot de foment de compostatge casolà consistent en la  bonificació del 80% del cost de compostadors casolans fins a un límit de 60 Є cadascuna. També cal afegir que hi ha una reducció de la taxa de residus per les llars que elaborin compostatge casolà.

La major part de resta orgànica es podria gestionar dins del municipi amb projectes de compostadores a la via pública, casolanes en habitatges, comunitats de veïns i també en equipaments.

A Galicia, Euskadi i Navarra s’estan duent a terme experiències de compostatge urbà amb èxit. Amb aquesta acció es generaria compost local que serviria per adobar l’horta i jardins del municipi.

Millora per la recollida selectiva a les instal·lacions municipals: L’Ajuntament ha adquirit d’Ecoembes contenidors i papereres de reciclatge per instal·lacions municipals com les pistes d’atletisme o les llars d’infants, entre d’altres.”

Cal que aquests residus es recullin i es gestionin correctament. En el cas de les pistes d'atletisme hi ha els contenidors per separar la brossa però no se'n fa la gestió.

Deixalleria
Repensar el model de deixalleria per fer-hi accions de reciclatge de bicicletes, fusta, electrodomèstics i altres...

 VEGETACIÓ URBANA:
“Revegetació de places i carrers: Un verd urbà abundant és un gran aliat per combatre el sobreescalfament de les ciutats. No només fa ombra, evitant així la insolació dels materials de construcció, si no que també aporta una certa humitat refrescant a l’ambient. És molt important treballar amb espècies autòctones, sobretot amb les més adaptades a situacions de sequera, les quals, podran aguantar millor en un context de canvi climàtic. També cal recomanar l’ús d’espècies que no acostumin a generar problemes al·lèrgics entre la població.”

Aquesta acció potser requereix un estudi dels espais verds actuals que hi ha al municipi (al marge de la qualificació urbana) i aplicar-hi el valor i la  protecció que es consideri per tal d’evitar accions com les que s’han donat en algunes remodelacions de places del municipi on s’ha eliminat vegetació existent i augmentat la superfície de paviment.

AIGUA:
"Cal destacar que hi ha una connexió amb Aigües Ter-Llobregat (ATLL) que pot abastir la part sud-est del municipi. Actualment hi ha la possibilitat que durant l’any 2021 es realitzi una obra per tal de connectar ATLL amb els dipòsits més elevats de forma que se’n pugui nodrir tot Castellar."

La previsió és que el canvi climàtic comporti sequeres, a part d’intentar assegurar l’aigua diversificant xarxes (tot i que prendre l'aigua d'altres conques no és una acció massa sostenible). 

En el pla es proposen accions per promoure l'estalvi d'aigua, però quines previsions es fan per afrontar les possibles sequeres?

EMERGÈNCIA:
El canvi climàtic, tal com s’esmenta en el pla, comportarà un augment de pluges torrencials, ja n’hem viscut alguna recentment i n'hem vist efectes.  Per això caldria elaborar plans d’accions detallats per cada equipament o altres espais i preveure les actuacions necessàries per quan es donin aquests tipus d’emergències que poden incrementar amb el temps: sequeres, incendis, inundacions...

___________________


Com a municipi tenim limitacions, una cosa que ens ha ensenyat la recent pandèmia, és que cal tenir els deures fets per atendre situacions emergents i d'aquesta pandèmia n'estàvem advertits. Dels efectes del canvi climàtic ja fa anys que n'estem advertits, però en general s'ha optat pel qui dia passa any empeny, perquè dir que caldrà decréixer o fer pronòstics negatius no sembla popular, però en el fons no deixa de ser un auto engany i una irresponsabilitat.

Aquest pla ens hauria de permetre saber el que som i com som en termes ambientals i energètics, saber si tindrem la capacitat d’assumir, generar i gestionar de forma sostenible els recursos que necessitem i el patrimoni ambiental que tenim com a municipi. El pla ens hauria d'ajudar a prendre consciència de l’impacte que generem, de corregir tot allò que no estem fent bé per així aconseguir millorar la qualitat d'aquest planeta que estem malmenten.

Xavi Arderius

dijous, 13 de gener del 2022

Compostatge social i participatiu a la ciutat de Viladecans (Barcelona)


Actividad de trasvase en la zona de compostaje comunitario de Vermican en Mas Rates de Viladecans

Durant la primavera de 2021, Viladecans va implantar un projecte de compostatge comunitari de caràcter col·laboratiu. Es tracta d’una experiència pionera a l’àrea metropolitana de Barcelona ja que els punts de compostatge s’han ubicat en zones totalment urbanes i té un alt component social i participatiu. És una nova experiència de creació de comunitat a través del compostatge comunitari, aquest cop en un entorn totalment urbà.

Viladecans és una població de 68 mil habitants a pocs quilòmetres de Barcelona. La proposta es desenvolupa en 2 barris amb característiques urbanes i socials molt diferents. El barri de Sant Jordi està format per un grup compacte d’edificis alts amb 292 habitatges i 790 habitants configurant una de les zones més densament poblades del municipi amb 206hab / Ha. El barri de Mas Ratés té una estructura urbana més extensa amb edificis més baixos i més zones verdes de manera que la seva densitat és de 162hab / Ha amb un total de 801 habitatges i 2.317 habitants.

Creant comunitat a través del compostatge

Aprofitant l’oportunitat que ofereix el compostatge comunitari a l’hora de crear comunitat, s’han integrat tant famílies com a entitats de barri ja que amb això s’aconsegueix una major implicació, es fomenta la coresponsabilitat i es crea comunitat al voltant de l’activitat de compostatge. També és una manera de donar a conèixer un procés natural, fomentar l’economia circular, mostrar opcions per a la vida de proximitat i fer de les persones les protagonistes d’un servei a la comunitat.

Durant el mes de juliol, i aprofitant el moment del volteig de la pila de compostatge, s’ha realitzat una jornada de trobada de tots els participants en el projecte amb la finalitat de compartir l’experiència i fomentar el sentiment de comunitat.

Composició de les zones de compostatge

A cada punt s’han instal·lat tres compostadors -un d’aportació i dos de maduració- a més d’un calaix per a l’emmagatzematge de material estructurant. Tots els compostadors estan tancats. S’ha facilitat una clau als usuaris que participen voluntàriament en el projecte per poder accedir al compostador d’aportació. Les entitats i usuaris que realitzen les tasques de manteniment tenen la clau per accedir als compostadors de maduració i a les eines.


Les persones són la clau

Actividad en zona de compostaje comunitario de Vermican en Viladecans
Les persones són claus per al desenvolupament d’aquests projectes. Tant usuaris com a mestres compostadors garanteixen el bon funcionament del compostatge. Els primers fent aportacions correctes; els segons, realitzant el control i manteniment.

Els participants en col·laboració

En els dos projectes participen particulars com entitats socials i sanitàries. Actualment, hi ha 10 famílies compostadores i tres entitats que realitzen el manteniment a la zona de Sant Jordi mentre que a Mas Ratés participen 14 famílies compostadores i una entitat que realitza el manteniment. Concretament, en les tasques de seguiment i manteniment de les zones de compostatge de barri de Sant Jordi participen al Cau Garbí, el Centre Obert de Grup Sant Jordi, l’Esplai Llumvi i l’Associació de Veïns de Grup Sant Jordi. Al barri de Mas Ratés aquestes tasques les desenvolupen persones vinculades a el Servei de Rehabilitació Comunitària del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu.

Formació, la baseActividad de trasvase en la zona de compostaje comunitario de Vermican en Mas Rates de Viladecans

Tant els usuaris com els mestres compostadors han rebut formació per part dels tècnics de Vermican amb l’objectiu d’introduir els conceptes bàsics del compostatge i de formar els mestres compostadors de manera molt pràctica per poder realitzar les tasques de manteniment.

Seguiment

Vermican realitza també l’assessorament necessari per resoldre dubtes al llarg de el procés amb un seguiment que incorpora visites presencials i contacte telemàtic. Per a això s’ha creat un grup de Whatsapp compartit amb usuaris, mestres compostadors i responsables municipals.

A cada zona de compostatge es realitzen visites dues vegades per setmana per mantenir el procés de compostatge en bon estat i en cada visita, els mestres compostadors emplenen un formulari amb els paràmetres significatius del procés de compostatge (temperatura, humitat, compactació, volum omplert … ). Vermican realitza un informe mensual amb les dades recollides i fa un resum del procés.

Resultats obtingutsZona de compostaje comunitario de Vermican en Viladecans

Un mes i mig després de la posada en marxa del compostador al barri de Mas Ratés, s’ha realitzat el primer transvasament de la matèria orgànica del primer al segon mòdul de compostatge. Durant tot aquest període la temperatura assolida pel procés s’ha trobat entre els 47 i els 60 ° C i es preveu l’extracció de el compost cap al mes d’octubre o novembre.

Al barri de Sant Jordi s’han fet aportacions més variables i el procés de compostatge està sent més lent.

El compost madur s’extraurà durant una jornada festiva en què es convidaran a tots els participants, usuaris i mestres compostadors, a compartir el treball realitzat i s’animarà a noves famílies a participar en l’experiència. A més, es durà a terme una activitat infantil per part d’educadors de Vermican. Totes les famílies o entitats que ho desitgin podran disposar de compost per als seus testos, horts o jardins.

Claus de bon funcionament

Es poden enumerar algunes de les claus que garanteixen el bon funcionament de el projecte:
  • La implicació dels usuaris i entitats. El fet que els usuaris siguin participants voluntaris facilita el bon funcionament i minimitza la presència d’impropis i altres incidències. La coresponsabilitat fomenta les bones pràctiques. La participació d’entitats properes a punt de compostatge per a les tasques de manteniment fa que es puguin realitzar més visites i es disposi de més informació.

  • Crear comunitat. Unit a el punt anterior hi ha la intenció de generar un sentiment de comunitat entre totes les persones participants. Treballar per a un objectiu comú facilita l’èxit del procés.

  • Formació i assessorament. Durant els mesos que dura el seguiment per part de Vermican, l’objectiu principal és el de generar autonomia en totes les persones i entitats participants. D’aquesta manera s’haurà generat un punt d’educació en compostatge i es podrà estendre la xarxa de compostadors.

  • El control del procés. Anotar tots els paràmetres rellevants en cada visita és clau per fer un bon seguiment i rectificar qualsevol incidència. Per aquest motiu, el formulari és l’eina principal de l’èxit de el projecte.

Un projecte amb futur

Un dels objectius del compostatge comunitari a Viladecans és el de servir com a exemple de la viabilitat de gestionar els residus orgànics de la ciutat des de la prevenció i des d’una solució basada en la natura.

S’articula a partir d’una estratègia combinada top-down i bottom-up a través de moviments de ciutadania activa.

A nivell ambiental, és un projecte que s’orienta a l’economia circular, al consum de proximitat i a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

A nivell social, el compostatge comunitari genera comunitat, enforteix les relacions socials, empodera persones en un procés participatiu i col·laboratiu orientat a fomentar la ciutadania activa i la “governança en mosaic” que combina el micro-nivell de la feina en els barris amb el macro nivell de planificació de la ciutat.

El compostatge comunitari ens ofereix una oportunitat i ens marca un repte. L’únic necessari és la voluntat de treballa-hi, la fortalesa d’afrontar el risc i la possibilitat d’equivocar-se i la capacitat d’aprendre pel camí.

dissabte, 8 de gener del 2022

L'entrevista a Carlos Taibo que mai no es va emetre

En paraules del mateix Carlos Taibo:

"El 13 de setembre passat vaig rebre una trucada de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya (Ràdio 4). Em van proposar -gairebé em desmai- una entrevista sobre decreixement. S'havia d'emetre quatre dies després en un programa, "Avui sortim", que volia dedicar un monogràfic a l'ampliació de l'aeroport de Barcelona L'entrevista es va gravar la mateixa tarda del dia 13, però en cap moment es va emetre.

Segons els responsables del programa, que mai es van posar en contacte amb mi -sempre vaig haver de ser jo qui recaptés informació-, es va produir un inesperat "canvi de graella". Davant les meves preguntes, em van dir que l'entrevista s'emetria més endavant. Com que han passat més de cent dies, crec que el que és raonable és concloure que mai no s'emetrà i que ningú no tindrà a bé trucar per oferir explicacions, amb una mica d'educació, a un imbècil com jo. No vull ser ingenu: res no hauria passat si l'entrevista hagués sortit a les ones, però un té dret a concloure que a la ràdio pública no són ben rebudes les crítiques al capitalisme i el suggeriment que al Nord ric els mitjans segueixen mirant-se melic. Potser això és el que avui es diu problemes amb la graella, substantiu aquest, per cert, ple de riquesa. Aquí deixo l'entrevista -cosa que em va costar, per cert, aconseguir-la-, amb el prec que, si bé ho tenen, difonguin el que ha passat. Que visqui la ràdio pública".