Com pots veure Espanya és dels països més lents i més cars, pots ampliar la imatge.
divendres, 23 d’octubre del 2009
Relació velocitat/preu d'Internet en el Món
Com pots veure Espanya és dels països més lents i més cars, pots ampliar la imatge.
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Google Street Wiew amb Bicicleta Trike ... accessibilitat eficient
Si, així és, a Google són conscients que hi ha llocs al món per on els seus coneguts vehicles de reconeixement no poden circular, i ho han solucionat d'una manera tan enginyosa com eficient... instal·lant les càmeres d'observació del conegut servei Stret Wiew en un senzill tricicle a pedals ... ja veus, d'aquesta manera tan fàcil ha solucionat google el seu petit repte d'accés a llocs inaccessibles amb què continuar organitzant la informació del món...
Alguns dels llocs amb els ja ha començat el Google Street View Trike són Legoland, la Universitat de San Diego, el pier de Santa Mònica i la Badia de Monterrey
Nota traduïda al català
dijous, 15 d’octubre del 2009
Espanya trafica millor
(traducció al català per allibera)
Gervasio Sánchez, 15-10-2009
Publicat en el bloc "Los desastres de la guerra" a el Diari Heraldo de Aragón i Soitu
"A mi em sembla molt hipòcrita que un govern que parla de drets humans de compromís per la pau, d'aliança de civilitzacions, es dediqui a vendre guerra, mort i destrucció". Encara que falta un trimestre per acabar el 2009 m'atreveixo a dir que aquesta és la millor frase que he escoltat durant tot l'any.
El seu autor és un jove traductor de 29 anys anomenat Rafael Lafuente Blanco i el seu interlocutor, el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Va passar el 26 de gener en el programa "Tengo una pregunta para usted" davant d'una audiència de sis milions de televidents.
El jove va tenir les ganyes de recordar-li al president que "és incongruent" que anem publicitant pel món un discurs pacifista i, alhora, siguem una de les principals potències armamentístiques del món.
Des d'aquell llunyà dia Espanya trafica millor ja que hem escalat dues posicions i ara ocupem el sisè lloc en el rànquing mundial després dels Estats Units, Rússia, Alemanya, el Regne Unit i França.
És possible que sigui en l'únic que hem ascendit en les estadístiques mundials aquest atziac any. No és una raó per sentir-nos orgullosos.
Rafael va demanar Sabater que expliqués "no sols amb paraules boniques" per què el seu govern ha duplicat la venda d'armes. Un president molt incòmode (els seus assessors no l'havien preparat per a aquest tipus de preguntes) va intentar escórrer el bulto amb una frase feta: "Nosaltres tenim una indústria d'armament que exporta. És insignificant la venda d'armes a Israel... ".
Però el jove no es va intimidar: " Com d'insignificant? ". El president va intentar minimitzar les vendes armamentístiques. Rafael va contraatacar amb duresa: " Té vostè una idea de quants civils palestins hauran matat les nostres armes? "
Aquell mes de gener s'havia produït la invasió de Gaza que podria sortir cara als màxims responsables israelians si prosperen algunes iniciatives internacionals. Zapatero va respondre amb una altra frase feta: "Estic convençut que l'armament que hem venut a Israel no s'ha utilitzat per a això". Rafael va tornar a incomodar-lo: " Com el pot demostrar? "
El dur intercanvi va durar 3,29 minuts, més ben dit, gairebé un minut menys perquè els últims cinquanta segons Zapatero se'n va anar pels bescolls d'Úbeda i els va gastar recordant el meravellós que és el seu govern en el concert de les nacions.
Es va atrevir a dir que "som pioners i líders en l'eliminació de les bombes de carràs", una afirmació dubtosa perquè contradiu l'ocorregut en els prolegòmens de la reunió de Dublín de maig de 2008 en la qual es va pactar el text definitiu del tractat internacional contra aquest tipus d'armes.
La delegació governamental espanyola va mantenir una ambigüitat calculada fins i tot poc abans de la reunió. Les organitzacions no governamentals no sabien si la posició espanyola seria advocar per una prohibició total de les bombes de carràs o defensar un tractat amb exclusions que permetessin a les empreses espanyoles fabricar alguns models de bombes de carràs. Només la pressió va convèncer Sabater de la inutilitat de la seva posició.
Recentment Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace i Fundació per la Pau, quatre organitzacions humanitàries no governamentals molt prestigioses, han presentat un informe titulat " s'està complint la Llei? Anàlisi de les exportacions espanyoles d'armes el 2008". En ell es fa un exhaustiu balanç des de desembre de 2007 quan les Corts Generals van aprovar la Llei de Comerç Exterior de Material de Defensa i Doble Ús (llei 53/2007).
Després d'enumerar alguns avenços positius en el control de la venda d'armes, l'informe es mostra molt crític davant de "les transferències a destinacions preocupants sense que es coneguin els criteris que han permès aquestes exportacions, segons l'establert per la llei,"
La llei 53/2007 és molt clara ja que afirma que no s'han de vendre armes "quan existeixin indicis racionals que puguin ser emprades en accions que pertorbin la pau, puguin exacerbar tensions o conflictes latents, puguin ser utilitzats de manera contrària al respecte degut i la dignitat inherent al ser humà, amb finalitats de repressió interna o en situacions de violació de drets humans, tinguin com a destí països amb evidència de desviacions de materials transferits o puguin vulnerar els compromisos internacionals contrets per Espanya".
En la llista dels nostres compradors, en canvi, hi ha països en els quals hi ha conflictes armats, violacions del Dret Internacional Humanitari (DIH), greus violacions de drets humans i alts índexs de violència armada.
Entre ells destaca Angola, Aràbia Saudita, Algèria, Bolívia, Cuba, Colòmbia, Egipte, Estats Units ("el seu exèrcit s'ha vist involucrat en violacions de drets humans i del DIH a les seves missions en l'exterior, com en l'Iraq o l'Afganistan)", Geòrgia, Ghana, Índia, Indonèsia, Israel, Jamaica, Líban, Marroc, el Pakistan, Paraguai ("freqüent destinació d'operacions triangulars amb països limítrofs"), Senegal, Sri Lanka, Sud-àfrica, Turquia i Veneçuela
El document assegura que "la informació proporcionada pel Govern sobre les vendes de material de defensa i de material de doble ús, incloent les armes de cacera i tir esportiu i les seves municions, continua sent insuficient per realitzar un control parlamentari efectiu" A més, no existeix coincidència entre les dades d'Aduanas i les estadístiques oficials en relació amb les quantitats exportades.
És a dir, podem estar venent més armes del que declarem. Si el govern oculta dades al parlament i a l'opinió pública, tenim dret a pensar que ens està mentint. També podem pensar que Zapatero és el nostre millor traficant d'armes. I per a súmmum aquesta actitud hipòcrita, com li va dir el nostre estimat i valent traductor Rafael, posa en dubte el seu presumpte prestigi pacifista, destrueix el seu tarannà i el seu discurs ètic.
Gervasio Sánchez, 15-10-2009
Publicat en el bloc "Los desastres de la guerra" a el Diari Heraldo de Aragón i Soitu
"A mi em sembla molt hipòcrita que un govern que parla de drets humans de compromís per la pau, d'aliança de civilitzacions, es dediqui a vendre guerra, mort i destrucció". Encara que falta un trimestre per acabar el 2009 m'atreveixo a dir que aquesta és la millor frase que he escoltat durant tot l'any.
El seu autor és un jove traductor de 29 anys anomenat Rafael Lafuente Blanco i el seu interlocutor, el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Va passar el 26 de gener en el programa "Tengo una pregunta para usted" davant d'una audiència de sis milions de televidents.
El jove va tenir les ganyes de recordar-li al president que "és incongruent" que anem publicitant pel món un discurs pacifista i, alhora, siguem una de les principals potències armamentístiques del món.
Des d'aquell llunyà dia Espanya trafica millor ja que hem escalat dues posicions i ara ocupem el sisè lloc en el rànquing mundial després dels Estats Units, Rússia, Alemanya, el Regne Unit i França.És possible que sigui en l'únic que hem ascendit en les estadístiques mundials aquest atziac any. No és una raó per sentir-nos orgullosos.
Rafael va demanar Sabater que expliqués "no sols amb paraules boniques" per què el seu govern ha duplicat la venda d'armes. Un president molt incòmode (els seus assessors no l'havien preparat per a aquest tipus de preguntes) va intentar escórrer el bulto amb una frase feta: "Nosaltres tenim una indústria d'armament que exporta. És insignificant la venda d'armes a Israel... ".
Però el jove no es va intimidar: " Com d'insignificant? ". El president va intentar minimitzar les vendes armamentístiques. Rafael va contraatacar amb duresa: " Té vostè una idea de quants civils palestins hauran matat les nostres armes? "
Aquell mes de gener s'havia produït la invasió de Gaza que podria sortir cara als màxims responsables israelians si prosperen algunes iniciatives internacionals. Zapatero va respondre amb una altra frase feta: "Estic convençut que l'armament que hem venut a Israel no s'ha utilitzat per a això". Rafael va tornar a incomodar-lo: " Com el pot demostrar? "
El dur intercanvi va durar 3,29 minuts, més ben dit, gairebé un minut menys perquè els últims cinquanta segons Zapatero se'n va anar pels bescolls d'Úbeda i els va gastar recordant el meravellós que és el seu govern en el concert de les nacions.
Es va atrevir a dir que "som pioners i líders en l'eliminació de les bombes de carràs", una afirmació dubtosa perquè contradiu l'ocorregut en els prolegòmens de la reunió de Dublín de maig de 2008 en la qual es va pactar el text definitiu del tractat internacional contra aquest tipus d'armes.
La delegació governamental espanyola va mantenir una ambigüitat calculada fins i tot poc abans de la reunió. Les organitzacions no governamentals no sabien si la posició espanyola seria advocar per una prohibició total de les bombes de carràs o defensar un tractat amb exclusions que permetessin a les empreses espanyoles fabricar alguns models de bombes de carràs. Només la pressió va convèncer Sabater de la inutilitat de la seva posició.
Recentment Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace i Fundació per la Pau, quatre organitzacions humanitàries no governamentals molt prestigioses, han presentat un informe titulat " s'està complint la Llei? Anàlisi de les exportacions espanyoles d'armes el 2008". En ell es fa un exhaustiu balanç des de desembre de 2007 quan les Corts Generals van aprovar la Llei de Comerç Exterior de Material de Defensa i Doble Ús (llei 53/2007).
Després d'enumerar alguns avenços positius en el control de la venda d'armes, l'informe es mostra molt crític davant de "les transferències a destinacions preocupants sense que es coneguin els criteris que han permès aquestes exportacions, segons l'establert per la llei,"
La llei 53/2007 és molt clara ja que afirma que no s'han de vendre armes "quan existeixin indicis racionals que puguin ser emprades en accions que pertorbin la pau, puguin exacerbar tensions o conflictes latents, puguin ser utilitzats de manera contrària al respecte degut i la dignitat inherent al ser humà, amb finalitats de repressió interna o en situacions de violació de drets humans, tinguin com a destí països amb evidència de desviacions de materials transferits o puguin vulnerar els compromisos internacionals contrets per Espanya".
En la llista dels nostres compradors, en canvi, hi ha països en els quals hi ha conflictes armats, violacions del Dret Internacional Humanitari (DIH), greus violacions de drets humans i alts índexs de violència armada.
Entre ells destaca Angola, Aràbia Saudita, Algèria, Bolívia, Cuba, Colòmbia, Egipte, Estats Units ("el seu exèrcit s'ha vist involucrat en violacions de drets humans i del DIH a les seves missions en l'exterior, com en l'Iraq o l'Afganistan)", Geòrgia, Ghana, Índia, Indonèsia, Israel, Jamaica, Líban, Marroc, el Pakistan, Paraguai ("freqüent destinació d'operacions triangulars amb països limítrofs"), Senegal, Sri Lanka, Sud-àfrica, Turquia i Veneçuela
El document assegura que "la informació proporcionada pel Govern sobre les vendes de material de defensa i de material de doble ús, incloent les armes de cacera i tir esportiu i les seves municions, continua sent insuficient per realitzar un control parlamentari efectiu" A més, no existeix coincidència entre les dades d'Aduanas i les estadístiques oficials en relació amb les quantitats exportades.
És a dir, podem estar venent més armes del que declarem. Si el govern oculta dades al parlament i a l'opinió pública, tenim dret a pensar que ens està mentint. També podem pensar que Zapatero és el nostre millor traficant d'armes. I per a súmmum aquesta actitud hipòcrita, com li va dir el nostre estimat i valent traductor Rafael, posa en dubte el seu presumpte prestigi pacifista, destrueix el seu tarannà i el seu discurs ètic.
dimarts, 13 d’octubre del 2009
Rànquing de les ciutats més ciclistes (% de desplaçaments)
Fa temps que el web de copenhaguenize va publicar un article amb els percentatges de les ciutats amb més desplaçaments de bicicletes del món.
Buscant en Internet es troben multitud de dades actualitzades en pàgines web de diferents llocs o en blogs personals. El blog danès va publicar només les dades de les ciutats que tenen almenys dos dígits. Cap ciutat espanyola no figura en la llista, encara que esperem que aviat canviï.
Buscant en Internet es troben multitud de dades actualitzades en pàgines web de diferents llocs o en blogs personals. El blog danès va publicar només les dades de les ciutats que tenen almenys dos dígits. Cap ciutat espanyola no figura en la llista, encara que esperem que aviat canviï.
Per fer un rànquing nacional, poden enviar algun comentari si tenen alguna dada per publicar-ho, jo de moment només tinc el de la meva ciutat, i crec que el més alt d'Espanya: Sevilla (8%).
Aquí va la llista:
Copenhague – 55% [37% Area metropolitana]
Gronningen, Holanda – 55%
Assen, Holanda – 40%
Amsterdam, Holanda – 40%
Münster, Alemanya – 40%
Utrecht, Holanda – 33%
Ferrara, Itàlia – 30%
Malmö, Suècia – 30%
Linköping, Suècia – 30%
Västerås, Suècia – 30%
Odense, Dinamarca – 25%
Basilea, Suïssa – 25%
Osaka, Japó – 25% [est]
Bolonia, Itàlia – 25%
Parma, Itàlia – 25%
Oulu, Finlàndia – 20%
Rotterdam, Holanda – 20-25%
Berna, Suïssa – 20%
Tübingen, Alemanya – 20%
Aarhus, Dinamarca – 20%
Tokio, Japó – 20% [est]
York, Regne Unit – 18%
Dresden, Alemanya – 17%
Munich, Alemanya – 15%
Davis, EE.UU. – 15%
Cambridge, Regne Unit – 15%
Berlin, Alemanya – 12%
Turku, Finlàndia – 11%
Estocolmo, Suècia – 10%
Sevilla, Espanya – 8%A Amsterdam al 2009, com a dada curiosa, el nombre de desplaçaments amb bicicleta ha superat al de cotxes per primera vegada (i crec que en km recorreguts també).
España va lentamente, escalando puestos, mientras se hacen proyectos como el Palma de Mallorca , Cádiz o Sevilla.
Passeig turístic per Sevilla amb bicicleta i ells es cuiden de tot. [lastminute]
Article traduit al català i extret de: Sociedad Sostenible
Passeig turístic per Sevilla amb bicicleta i ells es cuiden de tot. [lastminute]
Article traduit al català i extret de: Sociedad Sostenible
dilluns, 12 d’octubre del 2009
Àgora - Alejandro Amenábar
Des del segle IV D.C. fins el dia d'avui les coses no han canviat tant. És evident que ha canviat l'entorn i la ciència i la intel·ligència humana ha progressat a gran velocitat. Però la misèria humana continua ocupant grans espais en el planeta. La pel·lícula és un viatge a l'interior de cadascú de nosaltres, és un crit a l'evidència que cada dia veiem per tot arreu. I és que després de tants i tants anys, encara som on som, sabem anar fins a llunyans planetes, però encara culpavilitzem als pobres de la seva misèria. Està bé que el cinema, enmig de tanta banalitat, també ens faci pensar i reflexionar sobre nosaltres mateixos, un costum que amb el temps sembla que tendim a defugir i optem per refugiar-nos en altres espais per tal de no veure la pròpia misèria que tots portem dins nostre.diumenge, 11 d’octubre del 2009
Ineficient, car, contaminant, sorollós... Però a més, ocupa espai.
El cotxe comença a tenir els dies comptats en el centre de les ciutats espanyoles.
La principal raó sempre ha estat el soroll, l'estètica i la contaminació del patrimoni. Però una cosa que sempre a molts se'ns escapa és que a més, ocupa espai.
Horrorosos són els carrers reformats en els anys 80 i 90 per donar cabuda a aquests vehicles en els centres històrics espanyols. amb voreres (el que són 10 cm de vorera, un graó), que no han fet cap altra cosa que retardar el nostre avenç social i democràtic, ja que on hi ha un cotxe, hi podria haver bancs, arbres, places per als vianants, llocs trobada, un lloc per recordar amb fotografies etc. I més en el centre de les ciutats, on espai és el que menys sobra.
Els cascs històrics més vius, més densos i amb més activitat són aquells de les ciutats del qual on s'usa la bicicleta com a mitjà habitual de transport, ja que apropar-se fins a ell amb bicicleta és la millor manera d'accedir de manera ràpida i còmoda.
Aquells centres urbans on la gent usa la bicicleta normalment, des de fa dècades, són els més vius en estar dénsamente poblats, amb comerços etc. ja que amb bicicleta s'apropen 4 vegades més persones cap a ell diàriament que a les ciutats on s'usa el cotxe per a tot, on tot és a la perifèria, allunyat i estès, amb amplis parkings i carreteres per accedir.
Aquesta forma de ciutat difusa, mata els centres històrics i a la seva cultura tradicional, desvirtua a la societat que acaba posada en un cotxe durant diverses hores al dia, torna sedentària a la gent i perd sentit el nucli poblacional, estant tot més a prop amb cotxe, però alhora més lluny.
Només cal veure els centres d'Amsterdam o Copenhaguen, on cada dia accedeixen desenes de milers de persones per les seves principals entrades (carrers cèntrics estrets) a ocupar cada buit del seu centre històric i a omplir cada plaça de vida i d'història, on tots o gairebé tots saben apreciar el plaer de poder fer això diàriament.
D'altres mentre tant, creuen ser feliços vivint en una gran casa als afores, amb arbres i jardins, passant 2 hores diàries en un cotxe, entre embussos fums i mal humor, fent cada dia desenes de quilòmetres entre anada i tornada, per portar alguna cosa de diners a casa seva, amb la qual cosa poder relaxar-se.
La qüestió és que generalment, cada dia les nostres ciutats s'omplen de cotxes, que a més de contaminar, fer soroll i espatllar els centres, ocupen l'espai de les persones que viuen en el centre i fan vida allà, només per la comoditat de no accedir en transport públic o bicicleta, aquestes persones, que a més no viuen a l'esmentada zona i no haurien de tenir aquests privilegis. Afortunadament, com he dit en començar, "els ricassos dels afores, amb seus 4 × 4 que accedeixen cada dia al centre de les ciutats" té cada vegada, menys drets.
Foto: 42 bicicletes brompton ocupant el mateix espai que un cotxe de 5 places que probablement, sol usi 1 .
Una salutació, menys fums i... més espais.
traduït al català i extret de Sociedad Sostenible
La principal raó sempre ha estat el soroll, l'estètica i la contaminació del patrimoni. Però una cosa que sempre a molts se'ns escapa és que a més, ocupa espai.
Horrorosos són els carrers reformats en els anys 80 i 90 per donar cabuda a aquests vehicles en els centres històrics espanyols. amb voreres (el que són 10 cm de vorera, un graó), que no han fet cap altra cosa que retardar el nostre avenç social i democràtic, ja que on hi ha un cotxe, hi podria haver bancs, arbres, places per als vianants, llocs trobada, un lloc per recordar amb fotografies etc. I més en el centre de les ciutats, on espai és el que menys sobra.
Els cascs històrics més vius, més densos i amb més activitat són aquells de les ciutats del qual on s'usa la bicicleta com a mitjà habitual de transport, ja que apropar-se fins a ell amb bicicleta és la millor manera d'accedir de manera ràpida i còmoda.
Aquells centres urbans on la gent usa la bicicleta normalment, des de fa dècades, són els més vius en estar dénsamente poblats, amb comerços etc. ja que amb bicicleta s'apropen 4 vegades més persones cap a ell diàriament que a les ciutats on s'usa el cotxe per a tot, on tot és a la perifèria, allunyat i estès, amb amplis parkings i carreteres per accedir.
Aquesta forma de ciutat difusa, mata els centres històrics i a la seva cultura tradicional, desvirtua a la societat que acaba posada en un cotxe durant diverses hores al dia, torna sedentària a la gent i perd sentit el nucli poblacional, estant tot més a prop amb cotxe, però alhora més lluny.
Només cal veure els centres d'Amsterdam o Copenhaguen, on cada dia accedeixen desenes de milers de persones per les seves principals entrades (carrers cèntrics estrets) a ocupar cada buit del seu centre històric i a omplir cada plaça de vida i d'història, on tots o gairebé tots saben apreciar el plaer de poder fer això diàriament.
D'altres mentre tant, creuen ser feliços vivint en una gran casa als afores, amb arbres i jardins, passant 2 hores diàries en un cotxe, entre embussos fums i mal humor, fent cada dia desenes de quilòmetres entre anada i tornada, per portar alguna cosa de diners a casa seva, amb la qual cosa poder relaxar-se.
La qüestió és que generalment, cada dia les nostres ciutats s'omplen de cotxes, que a més de contaminar, fer soroll i espatllar els centres, ocupen l'espai de les persones que viuen en el centre i fan vida allà, només per la comoditat de no accedir en transport públic o bicicleta, aquestes persones, que a més no viuen a l'esmentada zona i no haurien de tenir aquests privilegis. Afortunadament, com he dit en començar, "els ricassos dels afores, amb seus 4 × 4 que accedeixen cada dia al centre de les ciutats" té cada vegada, menys drets.
Foto: 42 bicicletes brompton ocupant el mateix espai que un cotxe de 5 places que probablement, sol usi 1 .
Una salutació, menys fums i... més espais.
traduït al català i extret de Sociedad Sostenible
Espanya és a la cua d'Europa en l'ús de bicicletes
Espanya es troba als últims llocs en la utilització de la bicicleta en els desplaçaments urbans, malgrat les seves millors condicions meteorològiques davant altres països europeus del seu entorn, ha denunciat Ecologistes en Acció.
Coincidint amb la celebració de la Setmana Europea de la Mobilitat, aquesta organització ecologista exigeix als Ajuntaments mesures per permetre i afavorir l'ús de la bicicleta a la ciutat com una manera de transport quotidià, alternativa al cotxe, informa en un comunicat.
Els ecologistes consideren que la bicicleta és una de les millors polítiques per reduir les emissions urbanes de CO2, així com per millorar l'habitabilitat de les ciutats.
Creuen que la seva utilització com a mitjà de transport urbà "és un dret que molts ciutadans i ciutadanes no poden exercir perquè els Ajuntaments no posen els mitjans necessaris perquè es pugui circular per les ciutats en condicions mínimes de seguretat i eficàcia".
De fet, "la majoria dels Ajuntaments tenen polítiques de trànsit ancorades en el passat, que no consideren que la bicicleta sigui un mitjà de transport més."
Segons els ecologistes, aquest mitjà de transport, llevat de rares excepcions, mai no és tingut en compte en el disseny dels carrers, l'organització de la circulació, els encreuaments senyalitzats amb semàfors o la provisió d'aparcaments, així com en la seva combinació amb el transport públic.
Encara que hi ha exemples a Espanya com San Sebastià, Barcelona, Còrdova o Sevilla, Ecologistes en Acció assenyala que "en cap cas no s'ha avançat tant com seria desitjable i possible".
Assenyalen que molts estudis han demostrat que la bicicleta és més ràpida, més eficaç en el consum energètic i menys cara que qualsevol altre mitjà de transport urbà per a distàncies per sota dels 6-8 quilòmetres, que són la major part dels desplaçaments urbans.
Per això, Ecologistes en Acció exigeix als Ajuntaments la construcció d'una xarxa de carrils-bici en les principals vies urbanes, la pacificació del trànsit en l'interior dels barris, amb "zones 30" (on no es permeti excedir els 30 quilòmetres per hora) i aparcaments segurs per a bicicletes, entre altres mesures.
Traduit al català
Coincidint amb la celebració de la Setmana Europea de la Mobilitat, aquesta organització ecologista exigeix als Ajuntaments mesures per permetre i afavorir l'ús de la bicicleta a la ciutat com una manera de transport quotidià, alternativa al cotxe, informa en un comunicat.
Els ecologistes consideren que la bicicleta és una de les millors polítiques per reduir les emissions urbanes de CO2, així com per millorar l'habitabilitat de les ciutats.
Creuen que la seva utilització com a mitjà de transport urbà "és un dret que molts ciutadans i ciutadanes no poden exercir perquè els Ajuntaments no posen els mitjans necessaris perquè es pugui circular per les ciutats en condicions mínimes de seguretat i eficàcia".
De fet, "la majoria dels Ajuntaments tenen polítiques de trànsit ancorades en el passat, que no consideren que la bicicleta sigui un mitjà de transport més."
Segons els ecologistes, aquest mitjà de transport, llevat de rares excepcions, mai no és tingut en compte en el disseny dels carrers, l'organització de la circulació, els encreuaments senyalitzats amb semàfors o la provisió d'aparcaments, així com en la seva combinació amb el transport públic.
Encara que hi ha exemples a Espanya com San Sebastià, Barcelona, Còrdova o Sevilla, Ecologistes en Acció assenyala que "en cap cas no s'ha avançat tant com seria desitjable i possible".
Assenyalen que molts estudis han demostrat que la bicicleta és més ràpida, més eficaç en el consum energètic i menys cara que qualsevol altre mitjà de transport urbà per a distàncies per sota dels 6-8 quilòmetres, que són la major part dels desplaçaments urbans.
Per això, Ecologistes en Acció exigeix als Ajuntaments la construcció d'una xarxa de carrils-bici en les principals vies urbanes, la pacificació del trànsit en l'interior dels barris, amb "zones 30" (on no es permeti excedir els 30 quilòmetres per hora) i aparcaments segurs per a bicicletes, entre altres mesures.
Traduit al català
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)