La forma de les institucions

 Publicat al Diari Ara, 27/06/2026

L'Hospital Clínic en una imatge d'arxiu. Manolo García

Maria Sisternas Tusell

Aquests dies de Barcelona tòrrida i festa de Sant Joan no hi ha autòctons pels carrers, només visitants. A mi em va bé perquè m’agrada molt caminar entre estranys quan necessito endreçar el cap, m’agrada sentir idiomes diferents i observar la gent que, després d’un any laboral, decideix gastar-se els estalvis a casa nostra. Alguna cosa devem fer bé, i no són només les platges.

Camino preocupada per les notícies sobre corrupció estructural a Espanya, però aixeco la mirada de la pantalla i entro per les escales de l’Hospital Clínic des del metro. Hi ha un piano de cua, que toca un home jove amb sensibilitat, com si fos al Liceu. Els pacients s’hi aturen, les criatures callen, i quan s’acaba el recital, tothom torna a les seves rutines. Al costat del bust del doctor Valentí Carulla, hi ha un rètol que explica que hi ha més de 8.000 persones treballant al Clínic cada dia i cada nit de l’any, sigui quina sigui la batussa al Congrés o l’esdeveniment mediàtic del moment. Aquí els metges s’han guanyat l’autoritat moral de qui resol, amb coneixements generats al llarg de segles, complicacions crítiques de salut a pacients de tota mena. Els hospitals es van inventar molt abans que els estats, i són l’últim reducte de civilització quan, al món occidental, els votants viren a la dreta per buscar solucions ràpides. Caminar pel Clínic és una vacuna eficaç contra la por, i ajuda a reprendre la confiança en la societat de les cures.

Enlloc està escrit que no es puguin canviar els estatuts d’una societat pública o que els seus directors hagin d’amagar-se sempre darrere les explicacions generalistes i buides de contingut de les conselleries

S’han anunciat 1.700 milions per al nou Clínic, però ningú sembla creure’s que realment es compleixin els calendaris previstos. Es fan grans anuncis sobre trens, però La Sagrera fa trenta anys que espera. Els pisos protegits no arrenquen, malgrat l’emergència. La creixent frustració per la incapacitat d’implementar els projectes urbans genera malestars socials importants, i en un país amb culte a la propietat, molts residents es mobilitzen per aturar determinades transformacions al seu barri, mentre que infraestructures crítiques (com les sanitàries) no tenen qui les reivindiqui. Tots aquests turistes amb qui camino pels carrers de Barcelona viuen en ciutats on passa una mica el mateix; alguns projectes tiren endavant perquè són econòmicament rendibles (centres comercials, estadis de futbol, museus franquiciats, hotels de luxe), mentre que l’habitatge públic, els hospitals o les escoles tarden dècades a desenvolupar-se.

Per què costa tant fer efectius els projectes? Per què la Sagrada Família ha anat endavant i, en canvi, costa tant posar la primera pedra de l’Hospital Clínic? No massa lluny del Clínic, a l’antiga editorial Gustavo Gili, hi ha una bona exposició amb plànols sobre els projectes estratègics de Barcelona. Els visitants comenten els projectes admirats, assenyalen llocs dels plànols, fan fotos de les imatges dels projectes. Però es pregunten si realment ho veuran algun dia. Mentre prenc notes mentals, penso que el repte ja no és només el disseny del projecte, sinó qui hi ha darrere d’aquests projectes vetllant perquè no s’aturin en un oceà de burocràcia.

Les ciutats no tenen mètode; cada generació ha generat estructures institucionals per emprendre grans transformacions. Els Jocs Olímpics no es van fer sols; bona part de l’èxit es va construir a través de la governança del desaparegut Institut Municipal de Promoció Urbanística. Hem nascut en ciutats amb un alt nivell de serveis, però al llarg del darrer segle les organitzacions que els van fer possible s’han fragmentat, han generat disfuncionalitats, superposicions, redundàncies i contradiccions que no ajuden a ser resolutius. S’han creat organismes públics amb consells d’administració teòricament independents, però que acaben sotmesos a la disciplina de vot imposada pels partits. El problema de l’habitatge protegit a Barcelona no és la norma del 30% o els paràmetres de densitat d’un nou planejament, sinó qui hi ha a la taula de la presa de decisions sobre l’habitatge.

Occident mira a la dreta, però temo que ni l’autoritarisme ni la privatització no milloraran substancialment l’eficàcia de les societats complexes en què vivim. La dreta no és més eficaç: és més opaca i menys democràtica. I té aversió a rendir comptes, perquè és difícil defensar l’interès general de les operacions que beneficien només determinades empreses. Com els edificis, per sobreviure, les institucions s’han de rehabilitar. Enlloc està escrit que no es puguin canviar els estatuts d’una societat pública o que els seus directors hagin d’amagar-se sempre darrere les explicacions generalistes i buides de contingut de les conselleries. Ens ho hauríem de posar una mica més fàcil i donar veu i exigir la rendició de comptes als alts càrrecs que ens governen. És arriscat per als partits polítics, però garantia de proximitat per a la ciutadania.

BUS + BICI = 18 anys després

Xavi Arderius

El 22 de juliol de 2008, el ple municipal va aprovar per unanimitat una moció presentada per L'Altraveu que comprometia l'Ajuntament a "fer les gestions pertinents per facilitar el transport de les bicicletes en els autobusos a nivell urbà i interurbà amb l'objectiu d'assolir trajectes combinats (bicicleta-autobús-tren)". Divuit anys després, amb el mateix regidor al capdavant de l'àrea de mobilitat, la intermodalitat entre autobús i bicicleta continua sent molt limitada, ja que a la pràctica només és possible amb bicicletes plegables.

Des de gener de 2015, la normativa catalana permet transportar bicicletes gratuïtament als autobusos interurbans per facilitar la combinació entre bicicleta i transport públic.

L'abril de 2024, les institucions europees van situar la intermodalitat entre bicicleta i transport públic com una de les prioritats de la mobilitat sostenible.

La realitat actual de les línies de bus que donen servei a Castellar és que les bicicletes convencionals no disposen d'espais habilitats per al seu transport i només s'accepten bicicletes plegables. Aquesta limitació redueix de manera significativa les possibilitats reals d'intermodalitat entre autobús i bicicleta.

Mentrestant, altres territoris fa anys que han resolt millor aquesta qüestió. Sense anar més lluny, l'empresa gironina TEISA permet des de l'any 2017 transportar bicicletes de tot tipus als seus autobusos. Solucions similars són habituals a Europa i Amèrica del Nord, on molts vehicles disposen de portabicicletes exteriors instal·lats a la part frontal o posterior que permeten carregar-les de forma ràpida, segura i gratuïta.

Una opció com aquesta facilitaria els desplaçaments d'aquelles persones que utilitzen la bicicleta quan l'origen o la destinació es troben allunyats de les parades del transport públic.

Tampoc s'entén que ni Castellar, ni Sabadell ni Terrassa disposin encara d'un servei públic de bicicleta compartida. Aquest tipus de servei facilitaria fórmules d'integració entre autobús i bicicleta pública. A Andalusia, per exemple, existeixen títols de transport Bus+Bici que permeten combinar amb facilitat el transport públic i la bicicleta compartida.

Castellar té greus mancances en matèria de transport públic. En aquest context, qualsevol mesura que permeti ampliar les opcions de mobilitat mereix ser analitzada i considerada.

Es destinen esforços a projectes que acumulen estudis, debats i titulars durant dècades sense materialitzar-se, i segueixen pendents actuacions més senzilles i econòmiques.

Potenciar la intermodalitat entre autobús i bicicleta, facilitar el transport de bicicletes als autobusos o crear sistemes de bicicleta pública no requereix grans infraestructures ni inversions milionàries. Requereix, sobretot, voluntat política. I és difícil entendre que, divuit anys després de l'aprovació d'aquella moció, seguim amb tanta precarietat en matèria de mobilitat.

¿Cómo Llevar la Bicicleta en el Autobús?

Bilbao introduce autobuses urbanos con portabibicletas, cámara de 360º y entradas USB para viajeros

La precarietat del transport públic entre Castellar i Sabadell

 Xavi Arderius

La línia de bus entre Castellar del Vallès i Sabadell presenta des de fa temps diverses deficiències que afecten directament la qualitat del servei i la confiança dels usuaris. Els retards són freqüents, especialment en hores punta, i sovint els autobusos circulen tan plens que no poden recollir tots els passatgers que esperen a les parades.

A aquesta situació s'hi afegeixen incidències tècniques recurrents, com problemes amb les portes o altres elements dels vehicles que provoquen noves demores. Aquestes mancances tenen una conseqüència evident: moltes persones deixen de confiar en el transport públic i opten pel vehicle privat.

Caldria millorar la freqüència de pas, reforçar el servei en hores punta i garantir un manteniment adequat dels busos. També és necessària una millor informació i coordinació amb les línies urbanes i interurbanes de Sabadell per facilitar els transbordaments i reduir els temps d'espera. Si els autobusos ja van plens en determinades franges horàries, això demostra que existeix una demanda real que justifica reforçar el servei.

Igualment, caldria actuar sobre l'estat de moltes marquesines i parades, que sovint presenten mancances de manteniment, poca protecció davant les inclemències meteorològiques o informació insuficient per als usuaris.

A més, caldria crear una eina àgil i transparent perquè els usuaris poguessin comunicar retards, autobusos complets, avaries i altres incidències en temps real. Aquesta informació, oberta i accessible, permetria detectar problemes recurrents i prioritzar les actuacions de millora segons les necessitats reals dels usuaris.

Cal recordar que el BRCat, tot i ser un projecte de futur, no solucionarà els problemes actuals de la línia Castellar-Sabadell. Les necessitats són immediates i requereixen actuacions concretes sobre el servei existent. No té sentit esperar anys a una nova infraestructura mentre continuen els retards, la saturació dels autobusos i les deficiències del servei actual.

Cada dia centenars de treballadors, estudiants i ciutadans depenen d'aquesta connexió. Garantir un servei fiable, puntual i ben dimensionat no és un luxe, sinó una necessitat.

Un transport públic eficient hauria d’afavorir a reduir el nombre de vehicles privats a la carretera, les congestions, les emissions contaminants i a millorar la seguretat viària. Per això, millorar aquesta línia no hauria de ser vist com una despesa, sinó com una inversió en mobilitat sostenible, seguretat i qualitat de vida.

LA CCQC FORMALITZA LA DEMANDA EN EL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU CONTRA EL CONVENI ESTAT-GENERALITAT PER LA RONDA NORD

Campanya Contra el Quart Cinturó

L’Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès, 1 de desembre de 2025.

El conveni impugnat i la Ronda Nord, a la corda fluixa 

El contenciós administratiu

La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), mitjançant l’ADENC, va formalitzat el passat dimecres 26 de novembre la demanda contra el Conveni entre el Ministerio de Transportes y Movilidad i la Generalitat de Catalunya per la redacció dels estudis i projectes, finançament i execució de les obres de la ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès.

Malgrat que l’anunci d’interposició del contenciós és del mes de gener, la demanda no ha pogut ser formalitzada fins ara perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha hagut de requerir a l’administració, i fins i tot amenaçar amb multes coercitives, diverses vegades per tal que completés l’expedient i poder-lo traslladar a la CCQC perquè formulés la demanda.

Una vegada presentada la demanda, el Tribunal n’ha de donar trasllat a les parts demandades i codemandades (Ministerio, Generalitat i ajuntaments de Sabadell i Castellar), les quals disposaran de 20 dies hàbils per respondre-la. Després el Tribunal haurà de practicar les proves, incloent noves proves complementàries que la CCQC ha sol·licitat. Posteriorment el Tribunal ordenarà a les parts les conclusions i fixarà data per emetre la sentència. La CCQC preveu que es podria dictar abans de finals del 2026. 

I per quin motiu la CCQC impugna?

La CCQC ha comparegut en tots els tràmits d’informació pública relacionats amb els diversos intents d’aprovar el projecte del Quart Cinturó, i ha presentat escrits, al·legacions, recursos administratius, requeriments, denúncies i recursos contenciosos administratius en els moments oportuns. Entre aquests darrers hi figura el contenciós interposat el mes de gener contra aquest conveni entre el Ministerio i la Generalitat.

Malgrat que l’Estat ha forçat un aparent blindatge del marc normatiu, modificant-lo prèviament per facilitar l’aprovació del conveni, la CCQC ha detectat diverses infraccions legals que hi han subsistit. És en aquestes infraccions i irregularitats que se centra la demanda (marc competencial, contravenció del Planejament Territorial, fragmentació del projecte del Quart Cinturó, etc.).

La construcció de la Ronda Nord, descrita ara oficialment com una ronda que alliberi el trànsit de pas dels nuclis urbans de Terrassa i Sabadell, s’ha d’emmarcar dins la voluntat mai amagada del Ministerio i del Govern de la Generalitat de construir una autovia de gran capacitat que uneixi Terrassa amb Granollers, duplicant l’actual AP-7.

Un projecte d’autovia com el Quart Cinturó requereix d’una avaluació d’impacte ambiental adient, en la qual ha d’aparèixer l’alternativa zero i alternatives que prioritzin modes de transport col·lectiu de persones i mercaderies. Només així, contraposant alternatives que s’adaptin al marc normatiu, es pot justificar la necessitat de les millores infraestructurals indispensables per preservar l’interès públic, la qualitat de l’aire o el patrimoni natural, i entre les quals, amb rotunditat, no hi figura ni el Quart Cinturó ni la Ronda Nord.

Un projecte d’autovia com el del Quart Cinturó, o de la fragmentada i rebatejada Ronda Nord, no pot ser aliena a les obligacions derivades de l’ordenació territorial del Vallès, ni pot obviar la priorització del transport col·lectiu, ni la integració de tots els compromisos internacionals per mitigar els efectes del canvi climàtic, ni pot negligir l’obligació de millorar la qualitat atmosfèrica per salvaguardar la salut de les persones.

Ni un pam més de Quart Cinturó

Habitatge: impedir l’especulació

Publicat al Diari Ara, 10/01/2025

Construcció de nous habitatges a Vilablareix. David Borrat

Maria Sisternas Tusell

A Catalunya, el 94% del territori és sòl no urbanitzable, la qual cosa és un actiu des del punt de vista ambiental, i també un indicador que el sòl edificable és escàs i, per tant, car. L’article 47 de la Constitució diu que tothom té dret a gaudir d’un habitatge digne i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya diu que "les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret".

Els poders públics mencionats han fet només parcialment els deures, perquè els darrers 50 anys s’han construït més de 6,8 milions d’habitatges protegits a Espanya, però en queden només uns 450.000 (el famós 2,5%). I a diferència de fa cinquanta anys, sabem que les ciutats no poden estendre’s il·limitadament, per tant, no es podrà crear una oferta d’habitatges excessiva; cal encertar la justa mesura entre el creixement demogràfic i la protecció ambiental. I aquest és el propòsit de l’urbanisme; trobar els millors llocs per a fer els pisos assequibles que requereix la població. Els patrimonis de sòl es creen per impedir l’especulació.

Es calcula que a Catalunya calen uns 300.000 habitatges destinats a polítiques socials els propers 20 anys, i ens cal pensar de manera eficaç, com ho van fer el personal mèdic i les farmacèutiques durant la covid. En matèria d’habitatge, l’urbanisme és les nostres mascaretes, i els terrenys públics, les vacunes. L’índex de referència de preus de lloguer és una mesura de transparència que ajuda a contenir les pujades dels preus i que permet seguir l’evolució dels preus (com ho fèiem amb les famoses corbes durant els pics de la pandèmia). L’ús turístic és un factor de distorsió de l’habitatge que cal contenir, perquè les dades indiquen que els propietaris de pisos ben ubicats els retiren de l’ús residencial per a obtenir-ne els rendiments econòmics que genera l’oportunitat turística. L’any 2023 es van finalitzar 13.760 habitatges a tot Catalunya, dels quals només 2.243 tenen protecció pública.

Es calcula que a Catalunya calen uns 300.000 habitatges destinats a polítiques socials els propers 20 anys, i ens cal pensar de manera eficaç, com ho van fer el personal mèdic i les farmacèutiques durant la covid. En matèria d’habitatge, l’urbanisme és les nostres mascaretes, i els terrenys públics, les vacunes. L’índex de referència de preus de lloguer és una mesura de transparència que ajuda a contenir les pujades dels preus i que permet seguir l’evolució dels preus (com ho fèiem amb les famoses corbes durant els pics de la pandèmia). L’ús turístic és un factor de distorsió de l’habitatge que cal contenir, perquè les dades indiquen que els propietaris de pisos ben ubicats els retiren de l’ús residencial per a obtenir-ne els rendiments econòmics que genera l’oportunitat turística. L’any 2023 es van finalitzar 13.760 habitatges a tot Catalunya, dels quals només 2.243 tenen protecció pública.

Llavors, hi ha prou sòl? Segons dades de l’Observatori de Territori, a Catalunya hi ha un potencial de 180.103 habitatges pendents de construir en sectors subjectes a pla de millora urbana i un potencial de 562.181 habitatges pendents de construir en els sectors subjectes a pla parcial (sòl urbanitzable delimitat). Si els propietaris privats no edifiquen en els terminis que preveu el planejament, l’administració hauria d’actuar.

*Cal evitar vendre patrimoni públic de sòl: la cessió en dret de superfície és el millor mecanisme per impedir l’especulació, perquè si no hi ha canvi de mans, no hi ha encariment

La rehabilitació permet ampliar el parc públic? Els darrers anys la normativa urbanística garanteix que si es donen més drets a edificar a un determinat àmbit, s’ha de cedir una part dels terrenys a l’administració que fa la gestió per construir habitatge públic. I així es preveu que hi haurà reserves suficients perquè els habitants d’una ciutat disposin de carrers, places, parcs, jardins, museus, biblioteques, hospitals… i també un estoc d’immobles de lloguer dels quals puguin ser usuaris si, pels motius que siguin, ho requereixen durant un temps. Hi ha també una qüestió coneguda pels urbanistes: el problema del preu i la disponibilitat del sòl urbanitzat és de gestió. Cal baixar al màxim els costos d’urbanització o d’enderroc d’edificacions existents per a evitar indemnitzacions i reallotjaments. Els darrers anys n’hem après força, de pensar a mantenir preexistències.

A més, hi ha els patrimonis de sòl. A França, l’Estat s’obliga a crear una llista de terrenys públics per a desenvolupar l’oferta d’habitatges públics i privats. Aquesta llista ha de ser actualitzada regularment i disposa d’un visor cartogràfic que permet identificar els titulars del sòl. El mapa és útil per adonar-se que hi ha grans terrenys de titularitat pública dels ministeris de defensa, educació o de territori i també de la companyia ferroviària francesa, la SNCF, equivalent a la Renfe; un propietari públic interessant, perquè fer habitatge a prop d’una estació de tren és ambientalment una bona jugada. I les ciutats compren sòl públic per a evitar l’especulació futura i garantir-se prou reserves.

També cal evitar vendre patrimoni públic de sòl: la cessió en dret de superfície és el millor mecanisme per impedir l’especulació, perquè si no hi ha canvi de mans, no hi ha encariment. Finançar promocions públiques amb la venda de sòl és poc intel·ligent a llarg termini, perquè caldrà recomprar-ne més car i més mal ubicat en el futur. I si abans funcionava el mètode de l’expropiació, ara ha esdevingut incert per les discrepàncies que s’han d’acabar de resoldre sempre als tribunals. Els processos de compravenda han de ser transparents: el sector públic ha de comprar barat i assegurar-se que no són els intermediaris o els comissionistes que fan els beneficis. No edificar les reserves que es van comprar per a fer-hi habitatge assequible és mala gestió.

I per no consumir sòl, crear reserves a l’interior de les ciutats; tot allò que siguin naus, construccions de poca alçada o edificis de baixa densitat, ha de poder incrementar la densitat abans de considerar adquirir sòl urbanitzable. Però requereix comprar abans d’aprovar els plans urbanístics corresponents i aconseguir que el valor residual del sòl s’aproximi a l’inicial implementant alts percentatges d’habitatge protegits.

La nova Conselleria de Transició Ecològica en el govern de la Generalitat de Catalunya suposa un engany i un frau a la ciutadania i un retrocés pel país que no permetran afrontar els majors reptes que tenim, que són els ambientals.

 

Catalunya 20 d’agost de 2024

El 29 de maig, acabades les eleccions al Parlament de Catalunya però molt abans de la constitució del nou Govern, 127 organitzacions ecologistes i socials de Catalunya vàrem reclamar davant l’opinió publica mitjançant un manifest, la restitució del Departament de Medi Ambient en el nou govern de la Generalitat de Catalunya, amb rang de Vicepresidència.

El Manifest era impulsat per les majors organitzacions i federacions del país: Ecologistes de Catalunya; Ecologistes en Acció; Xarxa per la Conservació de la Natura i DEPANA amb el suport de 123 entitats de caràcter ambiental d’arreu del país.

Des del 2010 en que es va suprimir el primer Departament de Medi Ambient de la Generalitat amb el Govern d’Artur Mas, les competències ambientals dels successius Governs en aquests 14 anys on han passat governs i coalicions amb els principals partits del país, han rebutjat lamentablement la recuperació del Departament de Medi Ambient i les seves competències han estat repartides i trossejades amb altres Departaments, amb l’objectiu clar de no aplicar polítiques ambientals fortes i transversals i poder així impulsar un model de desenvolupament insostenible, deixant les polítiques ambientals a un paper purament testimonial.

En aquests 14 anys sense Conselleria de Medi Ambient hem patit els majors retrocessos en matèria ambiental i alhora han aflorat amb mes força els riscos i conseqüències de la gran crisi ambiental que ara per ara suposa el major repte per tot el planeta i per suposat el de Catalunya.

Veiem alguns exemples:

• Ha estat un fracàs absolut assolir els mínims compromisos ambientals com la nova Llei de biodiversitat atenent que l’actual llei de protecció dels Espais Naturals data del 1985, una de les més antigues d’Europa, mentrestant en els darrers 20 anys, i segons les dades l’Observatori de la biodiversitat, hem perdut de mitjana el 24% de la fauna.
• La creació de nous parcs naturals històricament reivindicats com el de la serra de Prades i la serra del Montsec encara sense fer-se realitat.
• La manca absoluta del compliment pel que fa a l’aprovació dels plans de recuperació i conservació d’espècies en perill d’extinció (DECRET 172/2022 de 20 de setembre, del Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada.
• De les 44 especies en perill d’extinció del catàleg tant sols 5 especies tenen aprovat el seu pla de conservació i les ultimes especies es van aprovar els seus plans el 2004 ara fa 20 anys. Especies en risc d’extingir-se de forma imminent com el tritó del Montseny així com les especies d’ocells, la Trenca, l’alosa Becuda o la Xurra, esperen mentre es troben al límit entre les 44 restants.
• La llei de prevenció de residus reiteradament promesa i que ni tant sols ha passat a ser presentada al Parlament, en una situació de clar incompliment de la directiva de residus, amb una producció de residus municipals que al 2020 havíem d’assolir el 50% i que en l’actualitat estem a 10 punts per sota del compliment per la manca de polítiques efectives i de legislació en prevenció.
• La manca del compliment de la normativa en matèria de planificació i regulació dels macro projectes d’energies renovables que a destruït milers d’hectàrees d’espais agraris i d’interès natural.

Ara el nou govern de la Generalitat constituït pel PSC, un dels partits que es va comprometre a la creació de la conselleria de Transició Ecològica si governava a l’estil del Ministeri Espanyol, ha incomplert el seu compromís al incorporar Medi Ambient dins del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i això suposa un autèntic frau, supeditant la conselleria de Medi Ambient a l’acció de Territori i Habitatge , relegant la part de Transició Ecològica a una paper purament testimonial que no podrà impulsar el canvi de polítiques ambientals valentes que Catalunya necessita per afrontar la gran crisi ambiental que ens afecta. I de nou, la configuració del nou Govern de la Generalitat ha atribuït les competències de gestió forestal al Departament d’Agricultura, quant en realitat les forests són dels àmbits que contribueix mes decisivament a la conservació de la biodiversitat, realment aquesta decisió és inaudita i irresponsable.

PER UN PAÍS RESPONSABLE RECLAMEM LA CREACIÓ DE LA COSELLERIA DE MEDIAMBIENT

Nota de premsa en pdf

LA CAMPANYA CONTRA EL QUART CINTURÓ SERÀ BEL·LIGERANT AMB QUI PRETENGUI IMPULSAR EL QUART CINTURÓ

LA CAMPANYA CONTRA EL QUART CINTURÓ ES REUNEIX AMB ELS PARTITS POLITICS PERQUÈ DESCARTIN DEFINITIVAMENT EL QUART CINTURÓ-RONDA NORD I ELS RECORDA QUE SERÀ BEL·LIGERANT AMB QUI PRETENGUI IMPULSAR-LO

La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) s’ha reunit les darreres setmanes amb les candidatures que es presenten a les eleccions del 12M: Comuns/Sumar, Junts+Carles Puigdemont per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular-Defensem la Terra, Alhora i Esquerra Republicana de Catalunya. El PSC, s’ha excusat per “manca de temps”.

Jéssica Albiach, Carles Puigdemont, Xavier Pellicer, Jordi Graupera i Pere Aragonés han estat alguns dels interlocutors amb qui s’ha reunit la Campanya i el fet de reunir-s’hi és un reconeixement del rol de la CCQC en un projecte que ha esdevingut un element significatiu de debat polític a la darrera legislatura.


L’objectiu de les reunions ha estat transmetre’ls-hi la greu irresponsabilitat que significaria continuar el Quart Cinturó amb la Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell i conèixer el seu posicionament en relació aquest projecte i les alternatives de mobilitat.

La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) ha recordat als partits les alternatives al model de mobilitat, davant els greus impactes que ocasionaria el Quart Cinturó: la transformació del territori, la destrucció de patrimoni natural, el trencament de l’equitat social, l’empitjorament de la qualitat atmosfèrica i de la salut pública, o l’increment d’emissions i de gasos d’efecte hivernacle. El Quart Cinturó, és el projecte paradigmàtic d’un model de desenvolupament i de mobilitat que està en crisi i que ens ha portat a la critica situació actual.

De manera resumida:

• Dimarts 16 d’abril. Reunió a Santa Perpètua de Mogoda amb Comuns-Sumar, amb la presència de la cap de llista, Jessica Albiach, David Cid i Isabel García. Van manifestar la seva ferma oposició a la continuïtat del Quart Cinturó des de Sabadell a Granollers. Respecte al tram entre Terrassa i Sabadell, mantenen que s’ha de cercar alguna solució, i que en cap cas pot ser una via d’alta capacitat. Aposten decididament per la potenciació i priorització de la xarxa de transport col·lectiu.

• Dijous 18 d’abril. Reunió a Perpinyà amb Junts+Carles Puigdemont per Catalunya, amb la presència del cap de llista, Carles Puigdemont, i Jordi Turull. Discrepància en la seva posició de continuar el Quart Cinturó-Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell. Necessitat d’obrir un procés participat de definició del model de país per afrontar els reptes que la crisi climàtica i la disponibilitat de recursos naturals ens imposen.

• Dilluns 22 d’abril. Reunió a Sabadell amb la Candidatura d’Unitat Popular-Defensem la Terra, amb la presència de Xavier Pellicer i Mar Ampurdanès. Coincidència absoluta en l’oposició a la continuïtat del Quart Cinturó-Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell i el perllongament fins a Granollers. Aposta decidida per la potenciació i priorització de la xarxa de transport col·lectiu.

• Dilluns 22 d’abril. Reunió virtual amb Alhora, amb la presència de Jordi Graupera, Mònica Ribell i Joan Ricard. Coincidència absoluta en l’oposició a la continuïtat del Quart Cinturó-Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell i el perllongament fins a Granollers. Aposta decidida per la potenciació i priorització de la xarxa de transport col·lectiu.

• Divendres 26 d’abril. Reunió a Granollers amb Esquerra Republicana de Catalunya, amb la presència del cap de llista, Pere Aragonès, Josep Maria Jové i altres membres de la candidatura. ERC dona per feta la proposta de la Ronda Nord fins a Castellar, malgrat la històrica oposició d’ERC a aquesta infraestructura. ERC manifesta la necessitat de fer noves aliances futures en contra del projecte i apunta que el PEMV pot ser una eina a l’hora de prioritzar les actuacions a favor del transport col·lectiu.

• Tot i els diversos intents, fins ara ens ha estat impossible concertar una reunió amb la candidatura del Partit Socialista de Catalunya.

La CCQC considera que algunes de les posicions expressades per algunes formacions polítiques són ambigües i contradictòries amb determinats posicionaments i accions realitzades recentment. Tot i això, en general valora positivament la predisposició de les candidatures amb qui s’ha pogut reunir per debatre el model territorial que el Quart Cinturó imposa com a paradigma d’un model de creixement ja superat i perniciós. Malgrat les divergències i matisos que hi ha en alguns casos, o les prioritats d’uns i altres, hi ha plena coincidència en emmarcar la situació d’extrema gravetat per les conseqüències que el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica generada pel trànsit de vehicles tenen sobre el territori i les persones.

Lamentem, però, que alguns partits polítics, tot i aquestes evidències, no tinguin la capacitat de virar en el model de creixement i de mobilitat que ens hi ha portat i no apostin decididament per un model basat amb el transport col·lectiu.

La perseverança i capacitat de resiliència de la CCQC (32 anys d’existència en són una prova fefaent) i el fort recolzament popular (més de 4.000 persones a la darrera manifestació del febrer del 2023 a Sabadell), amb l’acció continuada més enllà dels períodes electorals, és la millor garantia de la lluita contra el Quart Cinturó.

La mobilització al carrer, la sensibilització, l’articulació i la proposició d’alternatives, i l’acció tècnica, administrativa i jurídica de la Campanya Contra el Quart Cinturó seran encara més fortes una vegada comenci la nova legislatura. Cap acord d’investidura pot ignorar la necessita d’enterrar definitivament aquest projecte.

L’endemà mateix de les eleccions, la CCQC continuarà exigint que els partits es comprometin a fer front a la crisi climàtica i la millora de la qualitat ambiental i reclamant que descartin definitivament el Quart Cinturó / Ronda Nord.

L’Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès, 6 de maig de 2024

Fenomen lluminós - 12 de juny de 1974

El 12 de juny d'enguany farà 49 anys d'aquesta espectacular taca lluminosa que va aparèixer al cel de Castellar i que es va poder veure arreu del país.

La notícia es va publicar a les planes central del Correo Catalan amb fotografia de Lluís Brunet i a l'interior i en blanc i negre hi havia una fotografia de l'artista castellerenc Xavier Caba. 

La fotografia mostra en primer pla el campanar de la Catedral del Vallès i el fenomen lluminós al fons.

Per la xarxa es troben poques referències, pel que sembla podria haver estat l'explosió d'un coet meteorològic francès tot i que també es va especular amb un possible OVNI.

El "ovni de los pirineos" visto des de Guipuzcua.

En aquest bloc hi ha aquest comentari d'un testimoni que ho va veure des de l'inici:

"en relació al fet del 12-juny-1974. Tinc de dir que en aquell moment estava al punt 41º38'28,57"N, 2º25'2,82"E, com podreu veure (Google Earth) això és un camp d'esports.

Estàvem jugant un partit després de sopar, i casualment (i no crec que hi hagi molts que ho puguin dir), estava en aquell precís instant amb la vista cap al Nord, mirant a les muntanyes del fons, és a dir vaig veure com sortia del darrera d'aquelles muntanyes un raig de llum. Els companys continuaven jugant mentre jo els deia qué coi era alló, però ni es molestaven en mirar enlloc, fins al cap d'uns 30 segons, llavors sí, la gent va començar a mirar amunt. Però jo ho vaig veure des del primer moment que va sortir. Va pujar tot dret, inclinat uns 45º amb la línea de l'horitzó, uns 20-30 segons fins que va començar a girar sobre sí mateix unes 3-4 voltes i es va parar. A partir d'aquest moment la lluminària que va deixar es va anar escampant, i és el que surt a les fotografies que la gent va anar fent.

Així és com va anar des del primer moment".

En aquests es dementeix el tema ovni i coincideix amb la teoria del misil balístic

1. Misterios del aire
2. 22 de noviembre de 1974: pánico en Madeira (y un poco en Canarias)
3. FAQ sobre fenómenos paranormales

"El 23 de febrero de 1971 todo el nordeste español pudo contemplar sobre las 19:00 horas una especie de esfera o círculo luminoso del que se desprendió una ráfaga o estela de luz blanco-azulada muy brillante; fue divisado también por un avión en ruta Niza-Madrid. Se trató de un cohete Tibere, lanzado desde el Centro de Las Landes. Asimismo, el 12 de junio de 1974, pudo observarse desde Barcelona, alrededor de las 22:00 horas, las extrañas estelas emitidas por un misil estratégico mar-tierra lanzado por la Armada francesa."

Enllaços:

Meteored

PDF amb retalls de premsa o també des d'aquí

ABC, 13 de juny de 1974 - "Un extraño fenómeno atmosférico despierta gran expectación en Catalunya y otros puntos de España" (pàg 55)

ABC, 14 de juny de 1974 (pàg. 17)

Enllaços que ja no es troben a internet:

La Vanguardia, 13 de juny de 1974 - "Extraño fenómeno luminoso en el cielo de Barcelona" 

La Vanguardia, 25 de juny de 1974 - "El raro fenómeno del dia 12"

En aquest altre bloc parlen de mísil balístic del "Centro de Ensayos de Las Landes" (CEL)

“Archivo de la experiència” o destruïr la memòria històrica

Xavi Arderius

El setembre de 2007 l’ajuntament de Castellar anunciava la participació a la iniciativa “Archivo de la Experiencia”, un portal didàctic a nivell estatal construït a partir de la memòria col·lectiva. Es van entrevistar unes 6000 persones majors de 55 anys d’arreu de l’estat espanyol, es deia que amb aquest projecte “enriquirien la memòria històrica del país” i que seria “una forma d’acostar internet a la gent gran de manera participativa”.

La regidoria de Gent Gran amb col·laboració amb la regidoria de participació, l’Obra Social Benèfica i l’Arxiu Municipal van contactar amb una cinquantena de persones del municipi per participar d’aquest projecte, tot entrevistant-los per després publicar-ho a internet.

L’entrevista durava gairebé una hora i se’n publicaven uns 3 minuts, els vídeos, segons he sabut, van estar a internet fins a l’any 2015.

Aquest projecte es va adjudicar a una empresa barcelonina, “Lavinia Tec Com”, va tenir un cost d’1,5M d’euros i la gestió anava a càrrec de Red.es (una entitat pública empresarial adscrita al Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital).

No va ser fins a l’any 2018, que em vaig adonar que l’entrevista que havien fet al meu pare, Josep Arderius, havia desaparegut, així com les de la resta de persones de Castellar o de la resta de l’estat.

Al saber que l’ajuntament de Castellar no disposava de cap còpia i considerant que aquest material era d'interès pel municipi, vaig dirigir-me a Red.es. Aquests diuen que a l’any 2015 van determinar no seguir amb el projecte i que la documentació relativa als vídeos i els drets d’imatge es van destruir, que en els seus sistemes informàtics hi ha una còpia de suport i que periòdicament reben sol·licituds de particulars que estudien i atenen si és possible.

Des de Castellar alguns particulars han fet peticions i s’ha aconseguit recuperar 4 d’aquests vídeos, però n’hi ha una desena que no. Casualment, amb tot aquest procés, es va aconseguir contactar amb el familiar d’un dels entrevistats que en el seu moment va tenir la vista i capacitat de guardar-ne bona part, però no tots.

Tots els vídeos recuperats s’han entregat a l’arxiu municipal de Castellar i a cada una de les persones entrevistades o familiars. A través de Canalla Vallesana s’aniran publicant amb el consentiment de les mateixes persones entrevistades o familiars, però és una llàstima que no els tinguem tots.

Imatge de la web on s'aniran publicant tots els videos 

Penso que aquest material és de gran valor per la memòria històrica d’aquest municipi i no entenc que l’ajuntament, en el seu moment, no hagués fet res per recuperar-lo i conservar-lo a l’arxiu municipal. Tampoc entenc que Red.es hagi tractat el material d’aquesta manera, no té cap valor per ells? No és una manca de respecte envers les persones entrevistades?

És així com s’enriqueix la memòria històrica d’un país?

I si en Turiel té raó?

Antonio Turiel en una xerrada a Cal Gorina el 4 de juliol de 2013

Diari de Girona, 17/10/2022

FERRAN VALLESPINÓS RIERA

Antonio Turiel, investigador científic del CSIC, publica des de gener de 2010 un blog anomenat The Oil Crash, que per alguns és senzillament catastrofista i com el mateix autor reconeix: «cada cop rebo més atacs pel meu discurs incòmode». Però en Turiel, per damunt de tot, és un científic i aplica el mètode científic per a recopilar i analitzar gran quantitat d’informació (tota de fonts solvents) per extreure’n conclusions arran de la crisi energètica i de la transició de combustibles que cal fer, que sovint són contradictòries amb el discurs oficialment correcte de polítics que només treballen a curt termini (com a molt a l’horitzó de quatre o vuit anys del seu mandat). En canvi, el blog és un referent i una base de coneixements per qui treballem en el canvi del model energètic.

L’autor del blog té per costum, en acabar cada any, formular unes previsions per l’any que comença a la vegada que revisa l’encert o no de les que va fer per l’any que acaba, exercici ben honest. El dia 29 de desembre de 2021 va escriure el següent: donar per superat el procés d’adaptació de la COVID i la seva integració al viroma humà, una més; un enduriment dels problemes de la cadena de subministraments; una crisi del petroli i una forta oscil·lació en els seus preus, amb dos pics un a principi de l’any 2022 i l’altre al segon semestre on els preus es podrien situar al voltant de 100 dòlars / barril; una crisi del gas que tindria un fort impacte a Europa; una crisi de l’electricitat, preveient una situació al límit al darrer trimestre, amb preus molt elevats; també una crisi econòmica global i de grans dimensions; una altra crisi alimentària associada als elevats preus del dièsel que pot fer que els productes bàsics multipliquin els seus preus per 2 o per 3; revoltes generalitzades; fenòmens climàtics extrems, pronosticant una mitja dotzena al llarg de tot l’any; inestabilitat política arreu, també a Espanya; creixent confrontació acadèmica per la contestació del món científic (fins ara callat) donada la dificultat cada cop major d’execució de molts dels macro-projectes de renovables (tan ben vistos per alguns polítics) per culpa de l’escassetat de materials.

L’anticipació científica sempre ha estat mal considerada. Salvant les distàncies, a l’antiguitat sovint es pagava amb la vida: Miguel Servet va ser cremat a la foguera l’any 1553, entre d’altres coses, per descriure la circulació pulmonar. També Giordano Bruno, a l’any 1600, va tenir el mateix final per defensar que la Terra dona voltes entorn del Sol; i a Galileo Galilei li va venir molt just d’acabar igual per defensar també la teoria heliocèntrica. Avui dia, la manera menys sanguinària de castigar als que s’anticipen és l’ostracisme i l’oblit; al llegir les biografies de científics com Lister, Turing o Tesla es veu clarament. En tot cas, dir les coses fora del moment que toca es converteix sempre en un discurs incòmode pels que manen, abans l’Església i ara la Política mal entesa.

En tot cas, i tornant a les prediccions d’en Turiel, es demostren força encertades: la COVID ha deixat de ser aparentment una preocupació; amb relació a l’encariment del petroli i els seus derivats ho comprovem fàcilment quan omplim el dipòsit i justament ara estem patint la segona onada predita, quan els de l’OPEP han tancat una mica més l’aixeta; respecte al gas, l’electricitat i el preu dels aliments n’hi ha prou en veure que estem situats a una taxa d’inflació propera al 10 quan a finals de l’any anterior era menys o menys la meitat i ja estàvem esverats; quant a les situacions climàtiques extremes, només cal recordar les onades de calor d’aquest estiu i les precipitacions d’aquesta tardor en alguns llocs per veure que segurament estem a prop de la mitja dotzena i encara no hem acabat l’any; pel que fa a la inestabilitat política, no es pot negar que el que ha succeït a Catalunya (on un partit pretén governar amb 33 diputats de 135) n’és un bon exemple, encara que potser no serà per raons estrictament climàtiques.

Fixeu-vos que les prediccions estan fetes mesos abans de començar l’estrambòtica guerra d’Ucraïna, que ningú va anticipar. Un cop més es demostra, al meu parer, que fer servir aquesta guerra com a justificant de totes les nostres desgràcies, és només una fàcil excusa per no entrar a valorar raons més profundes, relacionades amb el pic dels combustibles fòssils i l’escassetat de determinades matèries necessàries per fer la transició energètica.

És en Turiel un visionari amb bola màgica?. No, és un científic i com ell, molts d’altres que analitzen les dades, experimenten si cal, i estableixen les seves tesis que són bones si s’acompleixen (com passa també amb els informes de l’IPCC o l’AIE). Donat que les prediccions fetes a finals de 2021 són molt encertades, seria assenyat escoltar als científics i a la ciència, però no sembla que aquesta sigui la voluntat de la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament de Catalunya, segons com va anar la sessió amb un grup de científics el passat 14 de setembre. En podem parlar un altre dia.

ÈXIT DE LA JORNADA CENTRAL ! EL VALLÈS SENSE EL QUART CINTURÓ, 30 ANYS DE LLUITA!

Adenc, 30 de maig 2022

Prop de 400 persones van participar ahir de l’acte central dels 30 anys de la Campanya Contra el Quart Cinturó. Una jornada festiva i reivindicativa que va acabar amb la lectura d’un manifest

Amb una caminada, una bicicletada, animació i dues actuacions musicals, la jornada va voler reivindicar de nou l’eliminació definitiva d’aquest projecte i la protecció dels espais naturals de la plana del Vallès.

Ara fa 30 anys ens vam començar a moure per donar a conèixer l’amenaça que suposava el Quart Cinturó per a la Plana del Vallès. I avui fa exactament 28 anys ens trobàvem en aquest mateix indret per construir col·lectivament un gran NO contra el Quart Cinturó.

Fa 30 anys ens vam organitzar per preservar el rodal, la biodiversitat, l’activitat agrícola, el paisatge... Als mitjans de comunicació, llavors, tot just es començaven a sentir veus ecologistes que alertaven dels perills de la creença errònia en un creixement il·limitat, de l’ocupació del territori, de la pèrdua de riquesa natural. Però encara no érem prou conscients que ens esperava una crisi climàtica i energètica amb conseqüències devastadores.

Ara la sostenibilitat és un dels conceptes més utilitzats en discursos, declaracions polítiques i objectius globals de futur. Cada cop són més les veus que clamen per la necessitat de reduir l’impacte humà sobre el planeta. Les directrius europees per lluitar contra l’emergència climàtica i per reduir els elevats nivells de contaminació aconsellen no construir noves infraestructures que puguin afavorir la pèrdua de biodiversitat i l’increment de la contaminació atmosfèrica i els greus efectes sobre la salut pública.

Malauradament, això ha tingut poc efecte sobre la planificació d’infraestructures com el Quart Cinturó. Els seus defensors s’entesten a mantenir-lo viu, fent oïdes sordes dels objectius de reducció d’emissions, dels estudis que relacionen contaminació amb morts prematures, o de la constatació que ens calen polítiques de proximitat a nivell agrícola i ramader.

El Quart Cinturó és un projecte anacrònic, que no es basa en cap anàlisi rigorosa, sinó en la inèrcia per construir més i ocupar més territori amb un mal entès progrés. No està dissenyat per resoldre les necessitats de comunicació de la Regió Metropolitana, sinó per afavorir l’especulació en un model de creixement insostenible.

Ara mateix el veritable progrés va en sentit contrari. Tots els recursos s’haurien de dedicar a invertir l’ordre actual de la mobilitat: a construir i millorar les infraestructures ferroviàries, a millorar la xarxa actual de carreteres secundàries, a afavorir el transport públic col·lectiu i a impulsar polítiques intel·ligents de reducció de la mobilitat.

Amb la gestió de residus hem après que no només cal reciclar i reutilitzar, sinó també reduir. Amb la mobilitat cal fer el mateix: moure’ns amb menys impacte, però també aprendre a moure’ns menys. No podem oblidar que la majoria dels vehicles motoritzats privats utilitzen combustibles fòssils, que tenen un rol preponderant en el canvi climàtic.


Després de 30 anys continuem, amb més força, defensant els espais naturals més ben conservats i més emblemàtics del Vallès: Ca n’Argelaguet i Ca n’Ustrell, bosc de Can Deu, Can Moragues, Colobrers, Togores, Torre Marimon, Santa Justa, Llerona, Marata… El traçat del Quart cinturó els trinxaria de ple i implicaria la pèrdua irreparable dels valors culturals, socials, productius, ecològics i paisatgístics que atresoren actualment.

Després de 30 anys continuem, amb més força recordant que els reptes ambientals són cada dia més urgents i que passen per reduir impactes sobre el territori. Per això, davant de la voluntat del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana liderat pel PSOE-PSC de reactivar el projecte, la Campanya Contra el Quart Cinturó s’ha de seguir mobilitzant per defensar els espais naturals i la qualitat de vida fins aconseguir l’enterrament definitiu del projecte.


Som aquí des de fa 30 anys defensant el Vallès

– Exigint que es desestimi la construcció del 4rt Cinturó

– Defensant polítiques per preservar la biodiversitat i el paisatge

– Descobrint la importància de l’activitat agrícola i ramadera

– Lluitant pels espais agroforestals de la plana del Vallès

– Denunciant els greus efectes de la contaminació atmosfèrica sobre el medi ambient i la salut pública

– Reivindicant més i millors trens: anem 30 anys tard en les inversions en transport públic


Som aquí des de fa 30 anys lluitant per Defensar el Vallès Contra el Quart Cinturó. Ha passat prou temps perquè el “No al Quart Cinturó” deixi de ser un clam i sigui només el record d’un passat que ja no tornarà més.

Perquè volem que la sostenibilitat deixi de ser només un lema de les declaracions polítiques, volem polítiques racionals, coherents i ecologistes.

No volem que hipotequin el futur del nostre territori.

Defensem el Vallès contra el Quart Cinturó!

Sabadell, 30 de maig de 2022

Fumes? on tires les burilles de tabac?

 

Burilles de tabac a la via pública de Castellar

Actualment les burilles de cigarreta han de dipositar-se en papereres i contenidors de la fracció resta, ja que no existeixen sistemes de recollida selectiva generalitzats per aquests residus. Tot i això, a nivell global, s'estima que el 70% de les cigarretes que es fumen acaben al terra o en espais naturals.

Els resultats d'un procés de participació ciutadania desenvolupat per Rezero l'any 2020, mostra que tan sols el 54% dels enquestats responen utilitzar les papereres per llençar-hi les burilles i que els factors que més influencien en l'abandonament de les burilles al medi són la manca o distància als contenidors, seguit del fet que és un hàbit incorporat i que el terra ja és brut.

Quan les burilles són abandonades a l'entorn s'alliberen substàncies com la nicotina, monòxid de carboni, quitrà i amoni, metalls traça, compostos cancerígens i alguns altres productes químics que amb el pas del temps s'acaben transferint al sòl o aigua, contaminant-los i suposant una amenaça per diferents tipus d'ecosistemes i organismes vius (microbis, insectes, peixos, ocells, espècies vegetals...).
De fet, una sola burilla pot afectar la qualitat de fins a 1.000 litres d'aigua. A més, cal afegir l'impacte visual que generen quan són abandonades a l'entorn, els riscos que poden suposar per a la salut pública, per exemple quan es llencen a la sorra de les platges, i el gran risc d'incendis que presenten.

Fins i tot si les burilles es recullen correctament, el tractament finalista al que van a parar també és altament contaminant. En els abocadors poden generar lixiviats tòxics i en les incineradores

emissions de substàncies perilloses.

S’estima que als municipis catalans els costos de neteja viària de les burilles poden oscil·lar entre els 12 – 21€/habitant i, pel que fa a la neteja de platges, els costos poden oscil·lar entre 9.670 i 22.163,75€ per Km i any en municipis costaners. 

Més informació:

Aquí acaben les burilles de les teves cigarretes
La majoria dels 4,5 bilions de puntes de cigarreta que es llencen cada any acaben als mars del planeta. Un nou estudi alerta dels efectes nocius per al medi ambient

Costos ambientals i econòmics de les burilles de cigarreta i mesures existents per minimitzar-los

PROCÉS INDUSTRIAL RECICLATGE BURILLES. Pre-disseny d’un centre de reciclatge

Burilles de cigarreta Impactes i oportunitats des de la perspectivaambiental, econòmica i normativa

Las colillas de los cigarrillos son residuos tóxicos

Las colillas permanecen durante doce años en la naturaleza
La alta toxicidad de los más de 5 billones de colillas que son arrojados cada año al entorno causa una grave contaminación de los suelos, las aguas y los ecosistemas naturales.

Las colillas: efectos colaterales de los cigarrillos sobre los humanos, los animales y el medioambiente

El rastro invisible y tóxico de billones de colillas

Reutilización de colillas

Las colillas de cigarrillos son más destructivas de lo que aparentan

De colillas... ¡a artículos ecológicos! | Poder Positivo

COLILLAS EN ESPACIOS NATURALES

Caçadora de Masies: Activisme i patrimoni rural

"A la llinda del portal d'aquesta masia hi diu: 

"PUCESSORS DE ESTA RECORDAUS DELS PASSATS GASPAR SALA ME FECIT 1780". 

I així és: mantenir les masies és la millor manera de recordar als avantpassats que amb tants esforços les van aixecar"

La Marta Lloret és llicenciada en Humanitats i va fer un màster de Gestió del Patrimoni Cultural en l’àmbit local. Des de fa 10 anys és tècnica de patrimoni cultural  de l’empresa d'arqueologia i patrimoni Antequem. S.L.

És coneguda com la Caçadora de Masies , és l'activista catalana que es dedica a difondre el patrimoni rural d'aquest país petit, activisme que comparteix a través de les xarxes socials (instagram i twiter).

Recentment ha obert l'aixeta per obtenir socis per donar suport al projecte i aconseguir alguna aportació econòmica. El projecte s'ho val.

Mapes de Patrimoni Cultural

"La Marta també treballa fent mapes de patrimoni de la provincia de Barcelona per la Diputació, en ells hi podem veure una gran quantitat de patrimoni local. Hi trobem a faltar Castellar, però també les ciutats veïnes de Terrassa o Sabadell, desconeixem si és per manca d'interès o per desconeixement. Considerem que és una eina molt potent que ha impulsat la Diputació que facilita l'accés i el coneixement del patrimoni local. El cost de publicar-lo va en funció del tant per cent de la població del municipi.

Aquí llistem i enllacem alguns dels municipis del nostre entorn que mostren el seu patrimoni: Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Ripollet, Santa Eulàlia de Ronçana, Matadepera... esperem que aviat també hi surti Castellar.

L'activista de les Masies

Les masies són edificis lligats al nostre passat agrícola i ramader. Són construccions fetes amb fusta, pedra, ceràmica..., són construccions artesanes plenes de detalls, els constructors havien de tenir bons coneixements d'estructures i materials. Acostumen a ser edificacions voluminoses, de més d'una planta, amb parets molt gruixudes, grans obertures a les entrades i moltes habitacions per així poder-hi acollir diverses generacions familiars i treballadors i treballadores que ajudaven en feines diverses. 

La Marta comparteix àlbums d'imatges que mostren l'embolcall i l'interior d'aquest món ple de memòria i bellesa sovint amagat i en alguns casos, masses, abandonat, enderrocat o ocupat per la propia vegetació de l'entorn, en d'altres també ocult, envoltat o totalment exterminat enmig de polígons industrials o grans carreteres.

La Marta publica al seu tiwter; 

"Diu molt d'un país la manera com vetlla per la conservació del seu patrimoni cultural", cal que l'administració en canviï la mirada i és l'administració qui n'hauria d'assegurar la protecció, de moment el món polític tendeix a veure el patrimoni més com un problema que un valor a preservar, un error que des de l'administració s'hauria de corregir. 

i també diu:

"les masies no són elements ornamentals, són habitatges impregnats de moltes històries".

Per saber una mica més d'aquest món i de la Marta li hem fet algunes preguntes;

Perquè vas decidir emprendre aquesta acció amb les masies?
Per la meva feina veig tant el valor que tenen les masies que estan actives com la quantitat ingent de cases que s’estan perdent. Vaig obrir el compte per compartir amb tothom el patrimoni cultural que tenim i d’aquesta manera sensibilitzar al màxim de persones possibles sobre la necessitat de la seva preservació.

Que t’aporta aquest projecte?
És la meva passió i veure la rebuda que té és molt gratificant. La frustració que tenia des de fa molts anys s’ha vist alleujada amb el suport i el ressò rebut. Gràcies a això penso que alguna cosa podem fer per ajudar a revertir la situació, o malsigui aturar una mica la seva pèrdua.

Creus que la teva tasca està contribuint a canviar alguna cosa respecte la sensibilitat i la conservació d’aquestes edificacions?
M’agradaria pensar que sí, tot i que crec que l’únic que he fet és visibilitzar-ho. El nombre de seguidors del meu compte demostra que som molts que ho valorem i que ens preocupa la situació de deixadesa en què es troba aquest patrimoni.

Com valores l’estat actual de les masies a Catalunya?
D’una banda tenim molts propietaris lluitant per mantenir aquest llegat, sense cap facilitat per part de les administracions. De l’altra, una gran quantitat de cases caient per problemes de diversa índole, que al final és també pel poc interès per valorar-ho de les mateixes administracions.

Fora de Catalunya, el panorama de conservació és semblant?
A Espanya podria dir que sí, que estem al mateix lloc. Per contra, en països com França o Anglaterra estan a anys llum d’aquí pel que fa a la conservació del patrimoni cultural, sigui o no rural.

Creus que la llei actual protegeix prou les masies?
La protecció que hi ha és genèrica, una llei que es va fer l’any 1993 i que és evident que cal revisar. No podem posar al mateix nivell una església on no s’hi viu que una masia. Crec que haurien de tenir una protecció específica, sense que protegir signifiqui un perjudici com fins ara. No fer una llei que exigeixi una sèrie de deures als propietaris i uns drets que a la pràctica són molt minoritaris.

"França o Anglaterra estan a anys llum d’aquí pel que fa a la conservació del patrimoni cultural"

En els plans generals s’acostumen a inventariar, però potser caldria una llei que les protegís més?
Crec que el que s’ha de fer és catalogar d’una manera més exhaustiva, sempre que suposi un benefici pels propietaris. El valor d’una masia ho és especialment als seus espais interiors, que ben poques vegades consten a les catalogacions. Cada cop penso més, però, que com més es vol catalogar, més les estem perjudicant. Pel que deia, perquè ara mateix només significa perjudicis, i no hem de perdre de vista que en aquestes cases s’hi viu.

 "No podem posar al mateix nivell una església on no s’hi viu que una masia."

A nivell polític creus que s’està actuant correctament?
No. Hi ha un despreci i una deixadesa més que evident.

Com funcionen les visites normalment, tu ets la que t’has d’interessar o els propietaris et conviden?
Hi ha de tot!

Coneixes Castellar? I el seu patrimoni?
No, no hi he estat mai!

Has visitat alguna masia de Castellar del Vallès?
No, però tinc un bon amic que n’està arreglant una i tinc pendent de visitar-la.

Vols dir quina?
No, per si de cas el poso en un compromís hahaha...

En general quina valoració fas de la gestió del patrimoni per part de l’administració pública?

És totalment insuficient. No només és una qüestió de manca de recursos, que també. És evident que se n’està fent una mala gestió quan recorres el territori i només veus que patrimoni en estat d’abandó.

Sembla que el futur que ens espera és força fosc, la gent jove té moltes dificultats per accedir un habitatge, ens hem allunyat molt del món rural i ara ens demana un cert retorn. Apostar per la conservació i recuperació d’aquests habitatges, no podria ser una acció de futur per afavorir el retorn al món rural i l’accés a l’habitatge?
Sense dubte. De fet és un dels plantejaments que contempla el projecte Masiaire. Es tracta de posar masovers en cases que estan tancades, on les hauran d’arreglar a canvi de viure-hi. És una nova forma d’accedir a aquest tipus d’habitatge i el que més ens importa és que pretén ajudar a la conservació del patrimoni de les masies.

"Es tracta de posar masovers en cases que estan tancades"

A Castellar tenim l'exemple de Can Carner, una masia que es troba dins el nucli urbà i on grup de families s'han associat en forma de cooperativa per impulsar un projecte de vida en comú, la Marta comenta que aquestes "són noves fórmules de recuperació que poden ser una bona solució".

Un altra exemple és la masia de Can Padró, durant anys va estar tancada i abandonada, des de fa uns anys s'hi ha instal·lat una persona que elabora i ven formatge i iogurts de cabra, això també permet evitar les ocupacions il·legals, que de fet és un dels motius pel qual també s'havia deteriorat tant.

Possiblement el patrimoni tingui un futur més garantit amb la feinada que fa la Marta, que amb la legislació que s'aplica amb criteris que, com diu ella mateixa, moltes vegades van en contra del propi patrimoni. No estem parlant de cap caprici, parlem del nostre passat, de la nostra història que la lliguem amb aquest present que ens demana rectificar algunes de les direccions que com a societat hem pres equivocadament. 

El retorn al camp i a la natura i la recuperació d'aquest patrimoni no en són una bona fórmula?