dilluns, 12 d’octubre de 2009

Àgora - Alejandro Amenábar

Des del segle IV D.C. fins el dia d'avui les coses no han canviat tant. És evident que ha canviat l'entorn i la ciència i la intel·ligència humana ha progressat a gran velocitat. Però la misèria humana continua ocupant grans espais en el planeta. La pel·lícula és un viatge a l'interior de cadascú de nosaltres, és un crit a l'evidència que cada dia veiem per tot arreu. I és que després de tants i tants anys, encara som on som, sabem anar fins a llunyans planetes, però encara culpavilitzem als pobres de la seva misèria. Està bé que el cinema, enmig de tanta banalitat, també ens faci pensar i reflexionar sobre nosaltres mateixos, un costum que amb el temps sembla que tendim a defugir i optem per refugiar-nos en altres espais per tal de no veure la pròpia misèria que tots portem dins nostre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada