Vivim una febrada fotovoltaica on cada dia apareixen, com bolets, desenes de projectes d’implantació de parcs solars arreu del país. Malauradament, molts d’aquest amb el propòsit d’instal·lar-se en el sòl agrari. Un espai estratègic per garantir la sobirania alimentària i que no podem malversar. En els darrers quaranta anys, el Vallès ha perdut 17.276 hectàrees de sòl agrícola. Això significa un 47% del sòl agrari disponible el 1979.Actualment hi ha en tràmit diversos projectes de generació d’energia renovable solar i eòlica. En el cas de les mal anomenades hortes o parcs solars, es preveu ocupar 7.406 hectàrees per noves instal·lacions fotovoltaiques. Bona part es concentren en espais agraris del Segrià, Garrigues i el Pallars Jussà, entre d’altres; unes comarques on l’oferta de sòl agrícola de secà és abundant i accessible a preus baixos. Molts dels projectes són de dubtosa rendibilitat, però la bombolla fotovoltaica ja ha arribat! Sorprenentment devorem terres llunyanes per generar energia que es consumeix a centenars de quilòmetres d’on es produeix. Una clara contradicció amb la fita de generar l’energia allà on es consumeix.
Avui al Vallès hi ha 16 projectes de macro-instal·lacions fotovoltaiques, dels quals tres ja s’han descartat i queden en tràmit 13 iniciatives que ocuparien 89 hectàrees de sòl agrari. Realment és necessari perdre més sòl agrari per produir energia elèctrica? No! Per il·lustrar la resposta es pot afirmar que només amb les cobertes del sòl d’ús industrial dels set polígons d’activitat econòmica de la ciutat seria més que suficient per quadruplicar la producció fotovoltaica que avui es pretén instal·lar en els pocs sòls agraris fèrtils del Vallès. Energia de km 0: una revolució urbana que toca emprendre decididament.
Però què s’amaga darrere del soroll mediàtic al voltant de les energies renovables? La desaparició de l’esmentat “impost al Sol” i la normativa facilita de nou la implantació, bàsicament, de la generació elèctrica fotovoltaica. El cas de l’eòlica està limitada als capricis del vent. Més irregular, però amb la gran virtut que les nits ventades també genera energia. La clau de volta de la fotovoltaica d’autoconsum està amb l’energia que es gasta durant el dia (el sol no brilla a les nits), les despeses de manteniment, la quantitat de panells que s’haurien d’instal·lar als teulats, qui es queda l’energia que no consumiu i a quin preu la compraran els operadors? Imagineu-vos que la vostra possible instal·lació generés més energia de la que consumiríeu. La sobrant la retornaríeu a la xarxa on la vostra comercialitzadora us la pagaria, per exemple, al voltant de 0,053 €/kWh. En canvi l’energia elèctrica d’autoconsum tindria un valor econòmic d’uns 0,110 €/kWh. Aquest diferencial de preu és molt atractiu pels operadors que s’aprofiten dels excedents a baix cost i traslladen la inversió al seu client encoratjant-lo a invertir amb més panells solars. També és important que aquest pas a l’autogeneració s’aprofiti per canviar d’hàbits, com programar certs aparells en horari solar per incrementar l’estalvi i reduir el temps d’amortització de les instal·lacions fotovoltaiques.
Les organitzacions lligades al sector elèctric malden per evitar que entre la ciutadania ens puguem lliurement intercanviar quilowatts. Un repte polític i socioecològic que caldrà encarar des del Govern per facilitar una equitat del sistema de generació i consum d’energia on el món local té molt a dir i fer.
Sabadell, 28 de març de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada