dissabte, 4 de maig del 2019

El quart poder, segrestat


El dia 13/04/2019 a Catalunya Ràdio van entrevistar Albert Sánchez Piñol (es pot escoltar en streaming a partir del minut 20) i entre altres coses va dir això: “Històricament el periodisme era el que s’oposava al poder, no el que el representava”, “avui en dia la premsa representa uns poders i els periodistes de bona fe i que creuen amb l’essència del seu ofici s’hi han d’oposar constantment”, “quan era a Catalunya Ràdio els del Montilla trucaven cada dia”, “això ens redueix a un estat de misèria col·lectiva molt gran”.

Des del 2015 a Castellar només tenim un mitjà de comunicació:
L’Actual. Aquest mitjà de comunicació és una font d’informació pública en mans de l’equip de govern. Cada setmana l’Ajuntament de Castellar imprimeix 5.000 exemplars i els reparteix gratuïtament a diversos llocs del municipi. Possiblement és el projecte més costós que ha generat el PSC-Som Castellar, ens suposa un cost de més de 400.000 €/any, i L’Actual del PSC és al carrer des de l’any 2008.

Els pocs mitjans de comunicació “independents” que teníem a Castellar (Forja, Esportiu, 7 dies...) no han resistit la competència d’aquest mitjà públic, per això el monopoli de la informació està en mans de Som de Castellar - PSC.

Els mitjans de comunicació han de poder informar amb independència i llibertat, ja sabem que és un tòpic i que ho estem assumint amb conformisme, així, considerem normal que la majoria de mitjans i periodistes treballin sotmesos al poder polític i econòmic. L’Actual és un mitjà pensat i dissenyat per l’equip de govern, no pas per informar i generar opinió crítica a la ciutadania.

L’Actual, doncs, s’ha consolidat com l’eina propagandística del PSC-Som Castellar i finançada amb diners públics. Entristeix que d’aquells que s’autoproclamen progressistes se’n derivin accions com aquestes. Una cosa més que s’amaga darrere de la cara amable d’aquest equip de govern. Si no es venç la majoria absoluta del PSC seguirem igual i com diu en Sánchez Pinyol ens seguirem reduint cap a un “estat de misèria col·lectiva”. Ho volem?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada