SABADELL TAMBÉ ES MOU

COMENÇAMENT DE L’ACAMPADA INDEFINIDA
DIA 20 DE MAIG A LES 21H
A LA PLAÇA DE L’ AJUNTAMENT

Després de les movilitzacions del dia 15 de maig a molts pobles de la Península, ens hem vist amb coratge
i amb la necessitat d’anar mes enllà.
Començant per Madrid, Barcelona, Sevilla, es va anar extenent la convocatoria d’acampades a moltes
altres ciutats de l’estat. Avui mateix en som més de 60 ciutats i això va creixent.
Hem decidit organitzar-nos i lluitar, en una plataforma apartidista, sense dependre de cap sindicat ni or-
ganització (no s’exclou als ciutadans que pertanyen a alguna). Fomentant les assemblees horitzontals i obertes,
on tothom hi té cabuda. Tenim dret a veu i a vot.
Hem perdut la por! Ara ho volem tot; ja no creïem en els seus jocs!
Som ciutadans. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent
amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.
Estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la co-
rrupció dels polítics, empresaris, banquers, UGT i CCOO… per la indefensió dels treballadors/es i autònoms.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de mou-
re’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:
• Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sos-
tenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
• Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a
la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política.
• El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per
al progrés de la humanitat.
• No volem que amb l’excusa de la crisi, es retalli en ajudes socials. Tampoc volem que ens impossin la re-
forma laboral ni el pensionazo. Ens indignem quan amb els nostres impostos salven bancs i empreses mul-
tinacionals. Ens cabregem quan els hi abaixen els impostos a les rendes altes; mentres que els treballadors
i autonoms serem qui pagarem la crisi, la seva crisi.
• Contra la privatitzacio dels serveis publics.
• Per una banca nacionalitzada als interessos de la població, deixant fora tot tipus d’ especulació.
• La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble.
Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta; atenent només als interessos
dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada
per les inamovibles sigles del PPSOE.
PER UNA DEMOCRÀCIA DIRECTA I PARTICIPATIVA, NOSALTRES ENS PODEM
REPRESENTAR
• L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la
violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en
una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la
resta, fins al col•lapse.
• La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la so-
cietat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
• Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols
sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem
el món.
• Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’a-
plica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i
mancances que tots patim. Ens podem autogestionar.
• Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per
sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som
persones, no productes de mercat. No sóc només el que com-
pro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi
compro.

Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

Comparteix i difón aquest missatge!