diumenge, 11 de desembre de 2011

Cal posar la bici en l'equació: cost transport públic vs cost bici

 
marcbel | Bici, carrils bici i Barcelona | dijous, 24 de novembre de 2011 | 19:28h
 
En aquests temps que ens questionem on van a parar els diners dels nostres impostos i el cost dels serveis públics, convé que ens plantegem també el cost del transport públic. Entenent que no existeixen solucions úniques (cotxe, moto, transport públic o bici), sinó un mix de tot plegat.

Actualment en el transport públic l'usuari, a nivell general, paga el 40% del cost real. Sembla que les intencions del nou govern és que l'usuari n'assumeixi el 50% del cost real. Ara bé, el transport públic és sostenible? Ens el podem permetre? Existeixen alternatives viables i més barates? Podem dedicar-ne la inversió pública a altres coses?

No poso en qüestió el transport públic. És necessari, òbviament. També m'agradaria que fos completament gratuït, com proposa l'Agència Internacional d'Energia com una de les mesures amb més impacte per reduir el consum de petroli. Però insisteixo, existeixen alternatives que proporcionin un resultat similar i ens costin menys?

Cost transport públic vs cost bici

Anem a fer quatre números per saber per on va la cosa. Considerem el cost del transport públic actual (40% usuari, 60% administració). Considerem també que tenir la millor infrastructura ciclista del món a Holanda costa enre 12 i 30 EUR habitant/any. Considerarem el màxim (30 EUR), perquè no es digui que tirem curt. I que comprem una bici minimament bona (400 EUR) i no una de les que regalen amb els diaris. Per a un any tenim això:


1 any (EUR) Usuari Administració
Transport públic 400 600
Bici 400 30
Diferència 0 -570

L'usuari el primer any no es gasta més. Però l'administració s'estalvia 570 EUR per usuari. Diners que podrien ser invertits en altres coses com la sanitat, l'eduació, beques, R+D, etc. 47.5 EUR al mes per usuari.

Però en la bici cal considerar no només la compra, sinó el seu manteniment (50 EUR anuals) i si voleu una assegurança (35 EUR anuals) perquè no ens acusin novament de tirar curts. Considerem 10 anys per fer un promig anual.

10 anys (EUR) Usuari Administració
Transport públic 4000 6000
Bici (+manteniment) 1200 300
Diferència -2800 -5700

L'usuari s'estalvia en 10 anys 2.800 EUR (280 EUR anuals, 23 EUR al mes) i l'administració 5.700 EUR (anual i mensual com abans).

Però és que el benefici és superior. La bici és el mitjà de transport urbà més ràpid en distàncies inferiors a 7,5 km. La bici contribueix a disminuir la contaminació i el soroll, que provoquen malalties cròniques amb un cost esconòmic i de pressió a l'usuari i l'administració pública. La bici lluita contra el sedentarisme i el sobrepes dels ciutadans (un 50% el pateixen), la qual cosa també estalvia cost a la sanitat pública i a les empreses on treballem. També ajuda a fer un trajecte menys estressant, que també repercuteix en la sanitat pública. La bici evita morts en la carretera, i allibera espai públic en detriment dels cotxes. La bici també ajuda a descongestionar les carreteres. No tothom pot prescindir del cotxe. També ajuda a descongestionar el transport públic. No tothom pot prescindir dels transport públic, però fins i tot la combinació de bici i transport públic el descongestiona. També impulsa la industria local, tant en fabricació de bicis i complements, com en botigues especialitzades. Indústria que paga impostos i genera ocupació al país. Etc, etc.

Els països desenvolupats han apostat per la bici com un element més en l'equació de la mobilitat. Fins i tot diverses ciutats dels EUA tenen percentatges d'ús superior al de Barcelona, que és d'un 2% (molt baix). Als Països Baixos la bici és un 25% dels desplaçaments a nivell nacional, però hi ha ciutats com Amsterdam on se supera el 40%. El mateix podríem dir de Dinamarca. O d'algunes ciutats de l'automobilística Alemanya.

La pregunta òbvia és: si l'usuari guanya, si l'administració guanya, si la industria local guanya, és a dir, si tothom guanya, per què no es fa una política decidida a favor de la bici?

Amb els quatre números fets es pot veure clar: no es pot estar en contra de la bici des de la racionalitat, sinó per ideologia. És a dir, cal donar la volta a l'argument: no és ideologia estar a favor de la bici, és pur pragmatisme. El que és ideologia es estar-ne en contra, és irracional, és malbaratador de recursos públics, no té sentit. No posem d'excusa l'orografia, perquè Barcelona és plana en bona part, com la majoria de les ciutats catalanes. I si no, hi ha la bici elèctrica on podem treure la bateria i carregar-la a casa o la feina tranquil·lament sense cap necessitat d'infrastructura dedicada com sí cal per la moto o el cotxe elèctrics. Tampoc serveix d'excusa la pluja, al nord d'europa plou més i bé que van en bici. A més, existeixen els impermeables (transpirables i hidròfugs per 25 EUR).

Fer infraestructura ciclista no és gratis, però és barat i relativament ràpid d'implementar. Com mostra Holanda, Dinamarca o els EUA, un cop feta la infrastructura la gent s'hi apunta, i no a l'inrevès. No cal inventar res, només cal que seguim, amb humilitat, el que han fet els altres. Que ho copiem i ho adaptem. No cal innovar ni res que s'hi assembli.

Si us plau, siguem seriosos, fem números, posem-los a sobre de la taula, deixem de banda la ideologia i la bona voluntat, i treballem per optimitzar els nostres recursos personals i socials (administració). La bici té un paper significatiu, no la ignorem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada