Un estudi indica que Barcelona faria un salt en autosuficiència alimentària si aprofités el potencial agrícola
 |
| TERRENYS AGRÍCOLES A L'ENTORN DE BARCELONA El Parc Agrari del Baix Llobregat és un dels terrenys analitzats en l'estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Els autors de l'estudi recorden que fins a unes 530 hectàrees del Parc Agrari estan actualment inutilitzades. |
Si Sheldon Adelson hagués triat Barcelona per muntar-hi
Eurovegas -tampoc es construirà a Alcorcón (Madrid)-, el complex hauria
ocupat una àrea de 800 hectàrees del Baix Llobregat. Entre les crítiques
que va rebre el projecte destacava la que feia referència a la
destrucció de part del potencial agrícola d'aquesta comarca. Un estudi
de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB), juntament amb altres centres, ha posat
xifres al potencial, però ha anat més enllà i hi ha afegit el de la
mateixa ciutat.
El treball apunta que hi ha 400
hectàrees -just la meitat del que havia de ser Eurovegas- entre conreus
ara abandonats, cobertes d'edificis i naus industrials que es podrien
utilitzar per a producció local. Barcelona podria fer un pas important
cap a l'autosuficiència alimentària a través de l'horticultura en
hivernacle, tant en sòl com en coberta. "Per elaborar l'estudi hem triat
el tomàquet perquè és el segon vegetal més demanat, després de la
patata, a Mercabarna", precisa Esther Sanyé, investigadora del grup de
recerca SosteniPrA de l'ICTA-UAB que ha participat en la recerca.
L'estudi mostra diferents escenaris. En el més moderat, el 5% d'aquestes
400 hectàrees desaprofitades podrien atendre un 11% de les necessitats
de tomàquet per habitant de la ciutat. Però en l'escenari més optimista
la producció podria arribar fins al 41%. Les xifres indiquen, per Sanyé,
que "seria viable una agricultura urbana local d'una dimensió notable a
Barcelona i els seus voltants".
Les 400 hectàrees
potencials surten de sumar-ne 192 del Parc Agrari del Baix Llobregat,
112 a la Zona Franca i 95 al casc urbà de Barcelona. Pel que fa al Parc
Agrari, els autors de l'estudi posen en relleu que unes 530 hectàrees
estan actualment inutilitzades, però només se n'han comptat 192. Sanyé
apunta que "en moltes d'aquestes hectàrees del parc els conreus es van
abandonar fa més de cinc anys i les terres s'han renaturalitzat i no
s'identifiquen com a viables per fer-les productives de manera
immediata".
Els polígons de la Zona Franca amb naus
molt extenses serien un altre espai idoni per ubicar-hi grans
hivernacles. Se situarien a les cobertes, ja que és el tipus
d'agricultura més productiva i més atractiva de cara al desenvolupament
d'activitats de caràcter comercial. "A la ciutat de Nova York s'estan
fent iniciatives d'aquest tipus i, si Barcelona les tirés endavant,
seria pionera no només a Catalunya i a l'Estat sinó també a Europa",
indica la investigadora. Passa el mateix en edificis d'habitatges, si bé
aquí per raons d'espai la viabilitat econòmica sembla en principi més
limitada. Actualment hi ha petits conreus en immobles dedicats al consum
dels usuaris privats. Tendir cap a l'autosuficiència alimentària dels
centres urbans planteja solucions a problemes concrets. Les ciutats són
responsables del 80% de l'energia que es consumeix al planeta i del 60%
de les emissions dels gasos que causen el canvi climàtic. Això s'explica
perquè els centres urbans depenen de l'exterior per sobreviure en tots
els aspectes, entre els quals el menjar. La globalització ha accentuat
aquesta dinàmica.
Un 16% del Parc Agrari està buit
El Parc Agrari del Baix Llobregat, amb gairebé 3.000 hectàrees, és una
de les zones d'agricultura periurbana més grans d'Europa. No obstant
això, l'estudi ha posat en relleu que un 16% de l'espai està buit i
moltes hectàrees es podrien utilitzar per als conreus. Però els gestors
han identificat alguns obstacles per aprofitar-ne el potencial:
l'especulació del sòl per la proximitat de les ciutats, l'alt preu de la
terra, la competitivitat dels productors d'altres territoris i les
limitacions del subministrament d'aigua pel clima. També hi ha una
barrera social: la falta de continuïtat generacional de la feina
agrícola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada