Procés participatiu per a quina democràcia?

 

 

Verònica Miró, 14/02/2014

El procés participatiu per revisar l’ordenança de participartició de Castellar del Vallès que acaba de tancar-se, posa sobre la taula diferents qüestions. Una d’elles, és l’essència de la nostra democràcia. En una democràcia autèntica (govern del poble), la política es fa entre tots i les decisions de trascendència estan en mans de la gent. Els ciutadans escullen uns representats només com a mal menor, per qüestions logístiques, delegant una part de la feina política, del disseny de la vida en comú. Ara mateix estem lluny d’aquesta realitat. Com apropar-nos a una democràcia real? Una assemblea de tots els ciutadans de Castellar podria ser viable per deliberar i decidir sobre propostes de trascendència per tots, una o dues vegades l’any, amb una metodologia presencial i digital adient, durant un interval de temps d’ unes setmanes; les iniciatives i consultes vinculants (referèndums) serien eficients per decidir directament entre tots en relació amb qüestions que els ciutadans consideréssim de rellevància Per temes menors i rutinaris, uns delegats escollits mitjançant un esquema molt millor que l’actual de democràcia representativa, farien el seu paper tècnic i digne, de recollir el vot de confiança de la gent per aplicar la seva voluntat de la millor manera possible.

Un procés participatiu com el que va engegar l’equip de govern i que va acabar aquest dimecres dia 12 de febrer amb la sessió de retorn respira per tots els seus porus una filosofia que penso que tergiversa completament el sentit veritable de la paraula democràcia i que posa en evidència la poca voluntat que va haver al 1978 amb la Transició i que continua havent ara entre el poder polític i econòmic, de deixar cap decisió de trascendència en mans de la gent ni de donar l’ oportunitat que aquesta pugui veure els bastidors on es dissenyen fora del seu abast els camins per on ens volen empènyer en el futur.

He fet diverses aportacions a través de la bústia oberta per aquest procés participatiu i en les sessions presencials: Tots els meus suggeriments que feien referència a què les decisions que es prenguin en processos participatius, consultes o iniciatives ciutadanes siguin vinculants, i que els representants es comprometin a assumir-les i posar-les en pràctica (quan s’ha donat una amplia participació) han estat desestimades per la comissió política. Entenc que ells posen la democràcia representativa per davant d’una vertadera democràcia i s’amparen en lleis caduques que fan el mateix. En el text de l’ordenança podria plasmar-se, si ells vulguessin, i sense ni tan sols haver de desobeir llei superiors, aquesta voluntat dels nostres representats d’ assumir les decisions directes del poble de Castellar en processos participatius i deliberatius assemblearis, o en referèndums ciutadans. És clar que per assumir això, cal un canvi d’actitud per part dels nostres representants, més humilitat i una més gran confiança en les capacitats de la gent. Entre tots, les possibilitats d’equivocar-nos són menors, la incidència de la corrupció també, i les opcions de què ens en poguem sortir, col·lectivament, en els temps durs que estan per venir, són més grans. El preàmbul de l’ordenança de participació, que encara no s’ha fet públic i que sembla que decidiran entre uns quants, ens donarà a tots els ciutadans de Castellar una idea de quin és l’actitud, i la voluntat de l’equip de govern en relació a la nostra democràcia. En el debat en el Ple podrem, espero, conèixer clarament l’opinió de cada partit polític, de manera que sabrem amb qui hem de fer aliances per anar transformant entre tots la democràcia de Castellar, (i de tots els pobles i ciutats del país), en una democràcia veritable, que faci honor al seu nom, on la política la fem entre tots, i les decisions trascendents passin a les nostres mans i no romanguin com ara fora del nostre abast.